Bona tarda, Mar.
Molt bona tarda.
Bé, per la revista del cor hem de dir que tarda...
Home, de fet, estic pensant en fer mocadors,
pel meu encostivat amb el paper de les fulles,
perquè no hi ha gaire cosa més aprofitable.
Almenys reciclar.
Sí, almenys hem de mirar per la natura, no?
Sí, anava a dir, fer servir com a mocador el paper coixer
és realment, ho he notat, és realment dolorós per la cara.
Sí, sí, sí. A més, està més dura.
És com a més dur, sí, sí.
La llàstima és que podien aprofitar aquest paper per fer altres coses.
Més importants, més interessants.
Llibres infantils, coses aquestes.
No, ja està bé. Normalment ens queixem,
perquè sempre venen carregades de tonteries.
Bé, doncs ara és que no venen ni carregades.
De fet, és que no, no, no...
I com un purum-pum...
Perdona, perdona, és que s'apropa allà al cap de sa mare
i estic com allà de festa.
Ja, ja fa bé.
I com han omplert, això?
Tot d'anuncis?
De fet, no, hi ha molts anuncis, que si vols els comentem,
però també el que passa és que agafen una notícia
sense cap substància i l'allarguen tant que la deixen transparent.
Ui, quin cul.
Un cul?
Sí.
Però no és de qui... Tu ho pots pensar.
No, no.
Ja, acabo de llegir, acabo d'acabar de llegir la notícia, eh?
Doncs teniu notícia d'aquest cul.
O del propietari real. Estàs parlant del cul del Beckham, no?
Exacte, exacte.
Molt bé, doncs parlem dels Beckham,
parlarem d'Esteven Spielberg, de Pius Brosnan,
de Bea de Gran Hermano,
parlarem de Carmen Martínez,
Bordiu, bueno, no gaire cosa,
però exprimirem tot el que puguem.
Doncs vinga.
Què?
Què?
Chulo, xulíssim.
Sí, senyora, sí, senyora.
És que la mare encara no l'havia sentit, eh?
No, en sèrio que he arribat i justament ho estàvem comentant.
Em sembla que Fundació Antoni Manero
han tret un nou disco, pim, pam, pam,
i ella em feia, zee, zee,
però no em donava cap més pista.
I que és raro que ella, sabent que a mi m'agraden,
no m'agiria de, mira, pam, pam, això.
I és que m'ho estava aquí guardant, amagant, eh?
I tal, i tal.
La sentim o què?
Un ratet, va.
Recuerda bien lo que te he dicho, y tú subes tocadiscos.
Hazlo, girar, que ruede cada vez a más velocidad,
que ruede cada vez a más velocidad.
Recuerda bien lo que te he dicho, y tú subes tocadiscos.
Tú subes tocadiscos.
No seas así, solo son las cinco, no me quiero de ti.
Haz lo que quieras con lo que queda de mí,
pero por favor, que no dejes de sufrir.
Hey, DJ, mira mi cara y dime lo que ves.
Tú pones de esto hasta el amanecer.
Que no me voy a mover, que no me voy, que no me voy.
No, no, no, no, no, no, no, no, no.
Dile que sube el tocadiscos.
Hazlo, girar, que ruede cada vez a más velocidad.
Por medio de la vez a más velocidad.
Recuerda bien lo que te he dicho, y tú subes tocadiscos.
El dicen.
¡Cabar, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Es been toro, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
También quy ande lo que pasa.
Tengo tu estabilizar.
Tengo tu suitfertocadiscos.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fin!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Diuen veure la designitat!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estem parlant d' inimotros!
Fins demà!
La ben Janevill…
I en t어�edat.
Què inside!!
Jo també, eh? No ho crec, eh? Sí, perquè home, va molt bé pels pilings.
Sí. Pe pilingus. Pe pilingus.
Però en tenim més la història d'ells. Sí, sí, sí, canviem, no?
La música, la banda sonora. Sí.
Això és una cosa nova, rara, que ja et dic ara, que no l'he pogut sentir.
Abans, la cançó. Que és Chill Out, Gregorian Chill Out.
Gregorian Chill Out. Per la història de la capella que estan fent...
Construint. Sí, sí, sí, sí.
Bueno, doncs aquest Gregorian Chill Out ens portarà a la notícia.
uns dies abans de Nadal, els ve que en volen batejar els seus fills.
I com que es veu que qualsevol catedral del món no és suficient,
estan construint la seva pròpia capella,
amb un xaletillo que tenen a Anglaterra.
Un xaletillo. Sí, un terranillo, allò...
Allò, què? Quatre arbres?
Ah, exacte. Com qui diu aquí al costat de Cabra del Camp,
doncs ells a Anglaterra tenen un terranillo amb una casseta.
Ja, amb el plata. Més o menys, allò entre la mà, cincerteta.
La qüestió és que, bueno, si no lo tienes, te lo fabricamos.
Això mateix.
I com que no té capella, te n'acordes que...
Quin actor era aquell que va fer...
Aquell australià que també es va haver de construir l'església per casar-s'hi?
Ai, no me'n recordo.
Perquè va fer la director.
Ai, el Russell Crowe.
Ah, aquest mateix.
Doncs igual, en la línia.
Jo me'l construeixo, ara batejo els crius i després, com el tente,
me la desmonto i ja està.
No fa falta, no fa falta, ja el deixi.
Perquè ocupa el lloc del solàrium d'estil.
Que el deixin per la comunió, perquè els nens creixen de seguida.
I les bodes i tot això.
No recordem que el padrí d'aquella criatura és l'Elton John.
I que recordem que el dia que la...
Es pifi.
Seran els fills de...
Un dels seus nevots és aquest xiquet,
serà un dels hereus de l'herència,
siguin deutes o siguin diners,
el que aquest senyor li quedi el dia que...
Clar, perquè no ho sabem.
No ho sabem.
I em sembla que no ho sap ni ell.
I recordem que el senyor Elton John és un gran despelfirror.
Sí.
Que i los despelfirror, que deixeu...
Que el despelfirror serà.
Serà.
És tot el mismo.
Com que enganxi un de la caixa de pensions, veuràs tu,
en aquest home.
No, no, és la qüestió.
Que, mira, a partir d'ara, Sílvia,
si tu mai necessites qualsevol cosa,
allò que dius, mira, el rebador de casa tingui espai
i m'agradaria muntar-me un supermercat,
tu els crides que ells t'hi diuen com es fa.
A veure.
O dius, mira, tinc un espai entre el sofà i la tauleta de nit
que no sé què fer-la, no?
De 20 metres quadrats.
Què monto aquí?
Doncs un badulà, què?
El que sigui.
Ells de seguida...
Negoci.
Si no ho tens, tu construeixen, xiqueta.
Clar que sí.
No hi ha va bé.
I aquesta constructora és...
Se sap el nom de la constructora.
Jo crec que no és...
No, per avisar-les ja amb temps i clar, ja que faig.
Perquè vingui, no?
Home, tu creus que la constructora de la capella dels Beckham,
de Sant Beckham de la Mare de Déu...
Sant Beckham de la Mare de Déu.
Clar, quin patró serà aquella capella?
Quina Mare de Déu hi posaran allí?
Amb alguna que tinguin per allà, dona.
Sant Quedemos Fiesta.
Sí.
Sant Futbolista d'Arriba.
Una cosa d'aquesta.
Clar, clar, clar.
Algo haurem de fer, no?
Algo haurem de fer.
Sant Lifting, alguna cosa així.
Sí, sí, sí.
Bé, més coses.
Oh, sí, senyor.
Espera, que triga una mica, eh?
Tu i jo ens podem dormir...
Però tu i jo sabem qui és, ja.
I tots ho haurien de saber, perquè és ella, és la reina.
Com a les fans de la Tina Turner estem d'enhorabona, eh?
Sí, sí, sí.
Que ha tret un disc recopilatòri de grans èxits, all the best.
De fet, com està el tema...
T'interrompo, perdona.
Digui'm, digui'm.
Com està el tema de la casa, aquella Girona, que es volia anar a viure allà i tal?
Doncs no s'hi sap més.
No s'ha pegat més notícia.
Quan estigui allà a viure, encara que sigui un parell de mesos a l'estiu, quan estigui allà a viure, ja ens avisaran.
Jo espero que sí, hem d'anar, hem d'anar.
Oh, m'agradaria.
I a donar un tomèdio.
Ai, aquella senyora, que no la coneixes.
No, home, no, però truquem, truquem.
Mira, Tina.
Cop de colze.
Tina, portem les pastes que ens fas, que fem.
Vols dir que tant que se'l farà, tu saps que ella...
Tu creus?
Tu saps que ella no ens coneix de re, però...
Però de re, de re, no sap ni que existim.
No sap ni que hi som, però sap que la venarem.
I tant, això sempre, eh?
No és això que la Tina Turner ha tret un album recopilatori de grans èxits.
Sí.
Que no sabem si sortirà i podrem veure'l en algun altre concert.
No sé si ha fet com la Gloria Estefan, que només traurà discos i els concerts el deixarà a banda.
Jo crec que l'únic per què volem veure la Tina Turner damunt d'un escenari serà alguna cosa benèfica.
Alguna cosa, algun concert de televisió, o estaria així puntual, no?
Però ja va dir que es retirava del món dels escenaris perquè no era ja el seu moment.
És una llàstima, eh?
Però mentre segueixi fent bona música, a mi, mira, de fet, que no vagi pel món millor, perquè així durarà més anys.
Té una edat, també.
Allí, tancadet a casa, que li toqui l'aire...
Com les iaies, no?
Com la iaiona, però ella ben feta.
Allò que li toqui l'aire de Romas de Montserrat.
I bé, jo trobo que sí.
Que li vinc de Girona, no?
A veure si escriu una sardana, sardana rock, no fan...
Com és això que m'acabes de posar?
El Gregorian Chilau.
El Gregorian Chilau, t'imagina't tu, posa el que...
Oh, per l'amor de Déu, quines coses has de dir.
Parlant de concerts i parlant de coses interessants...
Em faràs plorar.
De la Montserrat, eh?
Per què?
Perquè no hi podrem anar.
Dona, dona, dona, ja vindrà un altre dia, que aquest és més jove.
Ja vindrà ell aquí, oh, oh, que acaba de dir...
Aquesta encara li queda en concerts, no?
Clar, dona.
M'agradaria anar-hi, eh?
I a mi, eh?
Què fas aquí encara?
Anem a fer cua?
No, jo perquè estic esperant que em diguis anem.
Saps que jo sempre tinc un peu aquí i l'altre allà em convingui.
Anem cap a Badalona.
Jo m'has petat-lo d'una manera que no en tens ni idea.
És com el gatxet a mòbil, aquesta xica.
Demà, demà.
Passat, passat, quan sigui.
Oh, quin seria, quin seria, allà, a la porta.
Oh.
Bueno, en just plicàlant, eh?
I t'en estic esperant.
Bé, f***ing empty in spirit.
Wanna breathe, can't find it.
Thought you were sent from up above.
But you and me never had love.
So much more I have to say.
Help me find a way.
And I wonder if you know how it really feels
To be left outside alone when it's cold out here
Well, maybe you should know just how it feels
To be left outside alone, to be left outside alone
I tell you, all my life's fine and waiting
For you to bring up fear, you tell my way
But living in a fantasy without meaning
It's not okay, I don't feel safe
I need to pray
Why do you play me like a game?
Always someone else to blame
Careless, helpless little man
Someday you might understand
There's not much more to say
But I hope you find a way
Still I wonder if you know
How it really feels
To be left outside alone
When it's cold out here
Well, maybe you should know
Just how it feels
To be left outside alone
To be left outside alone
I tell you, all my life I've been waiting
For you to bring up fear, you tell my way
I've been living in a fantasy without meaning
It's not okay
I don't feel safe
I need you
Pray
Anything
Help me, father
Oh
Here Oooh
Help me, father
Do you
To you
Estàvem per aquí, les dues, cantant.
És que no té veu, aquesta dona, no té veu, una llàstima, eh?
Sí, és veritat.
Una llàstima, una llàstima, no té veu, no té veu.
Quin despilfarro.
Estava per aquí mirant, a veure quina...
Oh, aquesta, ja està.
Me la poses, aquesta?
Ja està, ja està, ja està, ja està.
És que de fons, mentre vosaltres us sentíeu Anastàcia,
jo li demanava, busca'm una cançó nadalenca.
És això el que m'has trobat?
Això, això, això, això.
A veure, m'espero.
Para que todos los días sean navidad.
Sí, senyora.
Para que cada deseo se haga realidad.
Veus i diu, com Freixenet,
que ara us felicitaran les fiestes, no?
Perquè ho fan amb aquest to de veu, que no sé què sembla que...
Perquè van borratxos, de Freixenet, que ho veus?
Parlen uns que borratxos.
No, bueno, ho dic perquè tots, des que van començar,
si el veus, més o menys tots posen la mateixa veu.
Oh, Freixenet, carta de pata.
Freixenet, fiestes, tots, eh?
Perquè ens ho deuen...
Menys la Penélope, que la va fer bé.
Perquè, clar, ja sabia de què parlava.
Ella sabia el que estava dient.
Home, suposo que l'Aní a Bés de la Marec també sabrà el que està dient.
Però el Pies Brosnan, mira que me lo veu també, eh?
Parla una mica de castellà.
Sí, però també n'hable castellà, no de quinta aquí.
Però què vols?
Què vols?
La qüestió és que jo em pregunto.
Pregúnta-te.
Jo entenc que Freixenet tingui caves i tingui terra i vinyes als Estats Units.
Molt bé, perquè per això està fa el concret allà i per donar la tabarra.
Però que d'aquí a que l'anunci cada any, o sigui, l'anunci de Freixenet,
l'estrenen a Miami, no.
I per què a Miami?
Ah, què dic jo?
Què té Miami que no tingui cambrils?
Ei, ei, i està una mica més avall.
I està més a prop?
No, no, i més avall, perquè Miami Platja està...
És més avall, i el nucleari potser allò de pum i fa sustos.
Clar, sí, fa sustos d'això.
Però, a veure, no ho entenc.
O sigui, si aquest senyor Pies Brosnan no t'ha de veure en Miami.
No, no.
L'altra, si aquesta, tampoc.
És espanyola.
També.
I el Cava també.
Oh.
Per què no mireu cap aquí?
No, i el Cava és català.
Bueno, doncs és de rebot.
Xata.
A veure, a què hem d'anar a Miami?
Si tenim aquí unes platges o la Roma Sala, la llarga, la Mar de Mono.
No ho entenc.
Bueno, la qüestió és que no sabem encara ben bé com serà l'anunci.
Hem vist allò de com ho sé, Montó, com ho sé, Izo, una mica.
Sabem una mica com serà la Roma, però no tenim allò de l'anunci pam a pam.
però, clar, és que et treuen les ganes d'aplaudir-lo.
Clar.
Per cert, Cordon Negro Freixenet repeteix anunci.
Com que repeteix anunci?
Repeteix anunci que l'any passat.
Igual.
Igual.
Oi, oi, que estan perdent l'expiració.
Això vol dir dues coses.
Què?
Que el Pies Brosnan cobre massa i no poden fer l'altre anunci o que no tenen massa imaginació, eh?
Ai, ai, ai, ai.
Bueno, a veure...
No, perquè això és fort, eh?
Que acabes de dir ara mateix és fort, però, clar, a veure, també et jugo una mica amb la memòria.
Si no ho arribes a dir...
Ningú se n'hauria donat.
No.
Jo me n'hauria donat...
Exceptuant aquell, perdoneu, exceptuant aquell que té gravat la nit de cap d'any...
Amb l'anunci primer de l'any, tal o igual.
Doncs jo, més que res, perquè aquell anunci, el del Cordon Negro, em va agradar molt, el vaig trobar molt divertit.
I la cançó en concret que fan servir per aquell anunci m'encanta.
I clar, jo, personalment, vaig tornar a estar contenta quan el vaig veure engany.
Mira, torna-hi, la Marge ve.
Mira, que se repiten.
Hola, que s'ha nou rau una pasta, este anyo, han puesto l'anunci igual.
Home, millor li donen una bona cistella a tots els treballadors a canvi de l'anunci.
Home, jo espero que algú sigui, perquè busco un home llamado Jacques, que cada any és el mateix.
Amb aquella...
Amb aquella xiqueta.
Aquella xiqueta que va en moto.
Sí, que tothom es fixa en la moto, no ens oblidem.
Sí, sí, sí, i en l'alluantor del tratge.
Bueno, d'aquí obrim ja, obrim les portes, perquè comença l'època en què, deixant de costar les joguines,
els anuncis són més cutres, més cars i més continus.
Oh, sí.
Paciència.
I a més a més veurem que entre anunci i anunci, com sempre, i si abans passava...
Entre anunci i anunci i un altre anunci.
No, la pel·lícula.
Ah, entre mig i mig.
Ja, recordem que ara podem veure una miqueta de pel·lícula entre anuncis i anunci, també.
Però ara ja serà el despiporre, eh?
Sí, és molt bèstia.
I tant, i tant.
Cada vegada un ha de decidir fer, o et fas director de cinema...
Ahà, o creatiu d'anuncis de televisió.
D'anuncis de televisió, justament.
I també te guanyaràs la vida, eh?
Molt bé.
De quina manera, eh?
Molt bé.
Bé, no has de parlar de res de l'Alejandro Sán ni res de res, no?
Doncs no tenia intenció.
Oh, és una llàstima, eh?
És una llàstima, és una llàstima, eh?
Però si em poses qualsevol cosa que tingui a veure...
A mi, a l'Alejandro Sán?
Jo te la pongo, jo te la pongo.
No, no, l'Esteven Spielberg.
Ah, l'Esteven Spielberg.
Ah, que no tornes a veure amb l'Alejandro Sán?
Home, alguna cosa podria fer, eh?
Me la pots posar, perquè algú ho trobaríem, algú ho trobaríem.
Quina cançó m'estàs posant?
T'he posat el No és lo mismo.
No és lo mismo Steven Spielberg que Tom Cruise.
Veus?
El que ballen juntos.
Veus, veus?
Ja sabia jo que t'ho faria venir bé, això.
Clar, i tant, i tant.
Que m'he de callar perquè se senti la cançó.
O la puc deixar de fons?
Home, tu parla, acaba, perquè el temps ja se'n s'ha esgotat, si vols, eh?
Doncs, bueno, la qüestió és que Steven Spielberg està preparant la seva nova pel·lícula,
La guerra de los mundos.
Ai.
Pel·lícula en la que inclourà el senyor Tom Cruise
i que, de moment, es rumoreja que serà la pel·lícula més cara de la història.
Uf, com perquè patini, eh?
Home, jo crec que aquest senyor ja no punxa.
Ah.
Ja no punxa.
Ah, ah, ah, ja va punxar i va tenir alguna altra pel·lícula que no li va acabar de sonar, per això deia.
Bueno, clar, depèn del tipus de... però és una novel·la que mereix la pena, és a dir...
Sí, no, i a més recordem el rebombori que va portar, quan va ser la primera, una de les primeres,
podríem dir, pel·lícules o novel·les passades a ràdio,
que hi va haver gent que fins i tot es va suïcidar i van marxar als Estats Units
perquè es pensaven que era veritat.
Que era veritat.
Que va ser una de les primeres novel·les passades a ràdio i que va ser...
Amb el realisme i tal, i hi havia gent que es va esferir.
Sí, sí, sí, amb efectes especials i tot.
Jo crec que valdrà la pena.
Sempre i quan estigui en el primer, no acabi girant la bola i anant a uns límits de patriotisme
i de làsers que no tinguin res a veure.
Home, els efectes dels ordinadors segur que sortiran, eh?
Ja, però si ensenyem la història en concret, jo crec que donarà molt de sí.
A veure, a veure, esperarem a veure què passa, no?
Exacte.
parlant.
Un segonet.
Parlant d'Alejandro Sanz, per totes les fans,
ha tret el dia 16, va sortir a un CD recopilatori de tota la seva carrera.
Uf!
Dir per si algú...
Què és? Un quadriple?
Triple.
Un triple.
Tens el doble, el triple i el DVD.
O dir per si, per tots els gustos, eh?
Ja està.
Ja està, doncs.
Ja està, ja està.
Ja podeu sentir-lo, eh?
Ja callo, ja.
Tu perdona'm, perquè feia molt de temps que no posaves res d'Alejandro Sanz.
És veritat, eh?
De fet, es queda ser sincera.
Jo veig una notícia d'Alejandro Sanz i la passo de llarg.
Cert, també és cert.
No m'ha deixat sentir-la, eh?
Ja passa, això.
Queda poc teus i a més la fas patir, eh?
És que he de parlar de la veia de Gran Hermano.
Quina és aquesta?
És distinto i no és lo mismo estar allà dintre, dintre, d'aquella feixera.
Digues, digues, digues.
A lo mejor se lo merece.
Bueno.
No m'escolta.
Espero que la resta de avions sí que me sentin, perquè si aquesta xiqueta que té els mandos
se li gira la bola, ens tornem bojos o algo, et vinguin a buscar.
Em vinguin a buscar perquè estic atarregant el ràdio.
I si segueixo interrumpint aquesta cançó, possiblement no sortiré d'aquí viva.
Mama, t'estimo.
A veure què li passa a la Bea, vinga.
Bea de Gran Hermano, que per fi aquesta xiqueta ha sortit de la casa i s'ha trobat amb el que lògicament ella havia plantat quan va entrar.
Amb totes les llavors.
Ah, exacte.
Sebollones, llavors.
I com que ho ha regat molt bé, estan allà dintre, ara a la sortida, tots els oportunistes de turno, allò que jo la vaig conèixer i sé de què estic parlant,
estan obrint la boca, però dos pams.
Sabem, era un secret d'estat, perquè ella havia marxat de la Legión.
Bé, doncs ara ha sortit un company, alguna companya de la Legión, que comenten que és que no és que hagués marxat,
és que la van convidar a marxar per no fotre'l al carrer, perquè es veu que, i llegeixo textualment, es va liar amb un mando militar
i amb molts, molts, molts dels seus companys.
Era una indisciplinada i tot juntant allò amb el seu geni van dir, mira, saps què?
Que et convidem a que agafis la porta i el petate i marxis, perquè si no marxes te fotrem al carrer.
Home, Déu-n'hi-do, ja ens va ensenyar de quin pala estava feta el gran hermano, amb les seves sortides, que ella anava ben educada,
que no deia malitacos, que no deia res, una paraula mal sonant, darrere l'altre.
Sí, sí, recatada. La qüestió és que ara en aquesta xiqueta, que no sé ben bé si li estan fent un favor o no,
li estan sortint ex-nòvios, ex-amants, ex-no-sé-quantos, ex-no-sé-quintos.
Tu no la coneixies d'abans.
I mai més ben dit quintos. Jo no, però si l'hagués conegut em faria vergonya dir que la coneixia.
No, dona, per mi tots aquests cobren, eh? Que no fan per l'amor a l'arte, eh?
Però quina vergonya. Home.
Perquè, de fet, a veure, hi ha sobre gustos, colors, però haver de presumir,
d'haver ligat amb aquesta xiqueta, la veritat.
Sí, vient el que s'ha vist, què vols que tingui?
Què vols que tingui? Tens tota la raó, tens tota la raó.
Anem als aniversaris? Vinga, anem als aniversaris.
Ja, Alejandro, digues-me, digues-me.
No, però acabarem amb un que t'agrada a tu.
Sí.
Tenim aniversari de Coral Vistuer, 40 anys.
La Coral?
Bien portadets, no? Que sí?
Molt bé, molt bé, molt bé.
Pepe Navarro, 53. Què fa aquest home?
Això t'anava a preguntar, ara, perquè ja després es va fer algun altre programa,
el vam sentir alguna altra cosa puntual, però...
Alguna cosa així, però poca cosa més.
Res de res.
Mònica Randall, 62 anyets.
No saps ni qui és.
Sí, la Mònica Randall, no.
Ah, la Jodie Foster.
Estava pensant a veure com estava.
La Jodie Foster, que està molt bé, 42.
Molt bé.
Eh? Molt bé, molt bé.
I la Meg Ryan, 43.
Oh, també molt guapa, molt guapa.
La Bauderet, 48. Jo n'hi feia més.
Jo n'hi feia més.
No, s'ha tret, eh? S'ha tret 10 almenys, eh?
Hola!
Clar, la Inès Sastre.
Bauderet, imagina, la Xica Diez.
Doncs imagina.
Que anava per les platges...
Devia tenir 12 anys que anava per les platges amb el Pertural.
Inès Sastre, 31.
Veus?
No, està bé, està bé, està bé.
I Fran Perea, que en fa 26.
El Chico Dialado.
Ell.
Oi, per l'amor de Dios.
Sabia que t'agradaria.
Ara sí que hem de marxar, eh?
Vinga, doncs, fins la setmana que ve.
Mar.
Bon cap de setmana i bon concert d'Anastàcia.
I la setmana vinent, truca a totes les revistes del cor.
I els dic que s'espavili.
És que últimament se les haurem d'inventar les notícies.
Com ells, vaja.
Que sí.
Adeu.
No te hace gracia que me agarre tanto a ti.
Que necesite tu cariño para ser feliz
y que no encuentre otra razón para vivir.
No, a mí tampoco me divierte estar así.
Pero qué quieres, me he perdido y ahora no sé salir.
En ti he encontrado la esperanza que perdí.
Oh, sí.
No me imagino cómo podré estar sin ti.
Sé que aunque me quieres, también quieres ser feliz.
Y que a mi lado eso es difícil porque yo soy así.
Y ahora ya no puedo ayudarte, ni tú a mí.
No, a mí tampoco me divierte estar así.
Pero qué quieres, me he perdido y ahora no sé salir.
En ti he encontrado la esperanza que perdí.
Oh, sí.
No me imagino cómo podré estar sin ti.
Sé que aunque me quieres, también quieres ser feliz.
Y que a mi lado eso es difícil porque yo soy así.
Y ahora ya no puedo tenerte, ni tú a mí.
Oh, sí.
No me imagino cómo voy a estar sin ti.
Cómo voy a estar sin ti.
Cómo voy a estar sin ti.
Cómo voy a estar sin ti.