El Teatre Magatzem estrena la seva nova temporada,
el cicle de Tardor 2004,
i ho fa amb un espectacle multidisciplinar,
d'aquells que combinen cinema, teatre i també música.
Especialment pel que fa a la música,
volem parlar avui d'aquest espectacle.
Un espectacle que han titulat La nit de Buster Keaton
i, com us diem, combina la projecció de la pel·lícula
El maquinista de la General,
junta amb uns actors que faran una mica de representació prèvia
en forma de mim, d'espectacle gestual,
i la pel·lícula la podreu no sentir perquè és muda,
però sí que podreu escoltar tota l'estona la seva banda sonora
interpretada en directe per el Miquel Àngel Marín i el Carles Robert.
Carles, bona tarda.
Bona tarda.
Ja no és la primera vegada que passeu per la ràdio,
em sembla que ja us vaig entrevistar una vegada.
Sí, l'any passat, arrel de l'espectacle també,
de cinema mud amb música en directe,
que vàrem fer aquí també, estrenant, presentant la nova temporada
del magatzem del 2003.
I aquest any hi tornem, el 2004.
Sí, sí, repetiu i a més continueu amb la mateixa línia,
perquè l'altre cop, si no recordo malament,
també anava de Buster Keaton, pot ser?
No, no, era en Charles Chaplin.
Charles Chaplin, molt bé.
Sí, i vaig fer la químera de l'or.
Molt bé.
Escolta, quina diferència hi ha hagut entre musicar,
doncs, a la químera de l'or del Charles Chaplin,
o ara fer aquest maquinista de la General, del Buster Keaton?
Heu trobat molta diferència en la qüestió musical?
Sí, sí, la veritat és que sí.
Sí, perquè la veritat és que eren, bueno,
és com un d'aquells binomis que es donen tant a la història de la música
i l'un és el complement de l'altre.
Com els dos pols que són complementaris,
no oposats, però complementaris.
En música, per exemple, s'ha donat el cas de Bach i Händel,
de L'Ope de Vega i Cervantes,
vull dir, n'hi han hagut molts de binomis d'aquest tipus.
I amb el cinema també es va donar al principi
aquests còmics dels anys 20,
Charles Chaplin i Buster Keaton.
Sí, perquè Charles Chaplin té la cara divertida,
podríem dir, mentre que Buster Keaton fa comèdia,
però sempre amb una cara molt sòbria, no?,
com a molt trista.
Sí, l'humor de Keaton és bastant més intel·lectual
i bastant més irònic.
I l'humor d'en Chaplin és més visceral,
és més, diguem-ne, emocional, no?
I l'humor de Chaplin i tot el seu muntatge
també és molt més dúctil,
treballa molt més amb les corbes,
en canvi, en Keaton és bastant més geomètric,
bastant més objectiu,
una mica de la manera,
fent una comparació,
una mica de la manera de treballar
que tenia Stravinsky
amb la que venia a treballar
a l'escola de Vienna, potser, eh?
Que també eren uns binomis,
però que un era complement de l'altre,
no?,
i representen tota una època.
I l'humor d'en Keaton és així,
és bastant més intel·lectual,
podríem dir.
Per a vosaltres com a músics,
us ha resultat més fàcil,
més difícil?
Jo és que portava molts anys treballant en Chaplin,
jo havia fet ja quatre pel·lícules en Chaplin,
i treballar en Keaton, doncs,
ha estat diferent,
simplement diferent, no?
I ha sigut, bueno,
això, un repte,
per mi com a músic,
i, vaja,
no ha estat difícil,
simplement diferent.
Molt bé.
A nivell de melodia,
com és la música
que acompanyarà aquesta pel·lícula,
el maquinista de la General?
Hi ha moltes peces melancòliques,
tristes, lentes,
o al contrari?
Per això que dèiem, no?
O sigui,
en Keaton és un personatge
que,
quan retrata el romanticisme,
no el retrata d'una manera,
diguem-ne,
tan emocional,
com ho faria en Charlotte, no?
Sinó que sempre hi ha una mica
de distància d'objectivitat,
i aleshores,
només n'hi ha un de temes d'aquest,
a diferència d'altres
de les pel·lícules que ha fet en Charlotte,
i els altres temes, doncs,
són una mica el marc
en el qual es desenvolupa.
Primer,
té, bueno,
les dues grans seqüències
són les persecucions de màquines,
que és d'una acció trepidant,
que per mi és la llavor
de tot el cinema modern,
allò,
per tant,
és una música d'acció,
i després la música
del Mar de Fons,
que és la guerra
entre el nord i el sud
als Estats Units,
en el qual en Keaton
fa de maquinista
de soldat gris,
diguem-ne,
de soldat del sud,
i és molt, molt divertida,
és una pel·lícula
superentretinguda,
és una pel·lícula,
jo diria,
que és
de les més,
de les grans aventures
que s'han filmat
en el cinema mood,
i vaja,
jo convido a tothom
que compartim
i gaudim una mica
d'aquest gran,
gran mim
i gran artista
que ha estat aquí tot,
no?
Quantes vegades
el Carles i el Miquel Àngel
han hagut de veure
aquesta pel·lícula
per ultimar
el que és la banda sonora?
Suposo que la coneixeu
ja d'abans,
d'abans d'aquest encàrrec.
No, no,
no, no la coneixia.
No?
No.
I realment,
bueno,
no la coneixia
i ha estat
molt, molt interessant,
no?
No l'hem vista
dantes vegades,
vull dir,
jo l'he vista
sencera potser
una vegada
i després
he anat
mirant les seqüències
per separat
bastantes vegades,
però d'una tirada
potser només una.
I el Miquel Àngel
i jo,
doncs,
ara,
mira,
l'estem muntant
i també treballem
per seqüències
per separat.
vull dir que
potser sí que l'hem vista
uns quants cops,
però fragmentàriament.
Molt bé.
Escolta,
Carles,
que jo ho he donat per fet,
no he fet cap comentari,
però vaja,
ho hauríem de dir,
quins instruments
posen la banda sonora
d'aquesta pel·lícula?
Suposo que el piano,
sí, no?
És indiscutible.
El piano,
que en aquest cas
el toculló,
que el considerem
un instrument
quitonià,
i el clarinet,
que és molt més dúctil,
amb una...
és l'aire,
és el vent,
no?
I que toca el Miquel Àngel
i que...
diguem-ne...
també som un binomi complementari,
no?
Per una banda,
el piano,
que és un instrument
de percussió,
i per l'altre,
el clarinet,
que és un instrument
d'aire,
no?
I també ens ha agradat molt
en aquest sentit,
tímbricament,
compaginar aquestes dues coses.
És, per tant,
una estrena
la que veurem
aquest cap de setmana,
concretament divendres,
si no m'equivoco,
al Teatre al Magatzem.
No, dissabte,
perdoneu.
Dissabte, dissabte.
Dissabte al Magatzem
a dos quarts d'onze.
estrena
de la banda sonora
feta expressament
per aquesta pel·lícula
El maquinista de la General.
Ja que us heu esforçat
per treure aquesta banda sonora,
suposo que no quedarà aquí
la història, no?
Teniu pensat
a fer més projeccions
d'aquesta pel·lícula,
a posar-li més música?
Sí,
d'entrada ja en tenim
unes quantes de compromeses.
Probablement,
el dia 18 de febrer,
a Torroella de Mongria,
a través de la xarxa
de joventuts musicals,
però no sabem si farem aquesta,
encara,
al llum de la ciutat,
en Chaplin,
i després,
una estrena també
en el...
O sigui,
pràcticament és una doble estrena,
perquè la setmana vinent,
el dijous,
a la nit,
toquem el Festival Cos
de Reus 2004,
i també cada any
ho hem fet
amb el Chaplin,
i aquest any
ho fem també
amb el Maquinista de la General
del Basterquí tot.
Tot i que ja deu estar
tot lligat
i teniu a cada seqüència
doncs a mil·limetrada
amb la música,
hi ha lloc
per la improvisació?
per allò
de què és en directe?
Sí, sí, sí,
a l'hora,
és una pel·lícula
que potser,
no sé per ser tan potser
d'improvisació
com en Charlotte,
que és com el més lliure,
sinó que ho he anat
calculant bastant tot
sobre els canvis de plan,
els canvis de seqüència,
però sí, sí,
hi ha lloc
per improvisació
poca,
almenys en el cas
que jo he volgut
que fos així,
és almenys
com jo ho percebia,
com jo ho sentia,
però sí,
hi ha algun tros
que hi ha improvisació,
però vaja,
més que res
per acabar
de lligar seqüències,
no com a fi,
podríem dir.
Doncs Carles,
ja per tancar l'entrevista,
ara que heu fet
el primer tast
de Basterquí tot,
seguireu per aquí,
abandonareu el Chaplin,
quins projectes teniu?
Doncs,
probablement,
o seguir amb el Keaton
de cara a l'any que ve,
o ja ens agradaria
entrar en algun altre terreny,
per exemple,
algun tipus de pel·lícula francesa
de l'època del cinema mut,
o algun altre tipus de...
que no sigui còmic,
sinó que sigui...
ens agradaria,
almenys a mi,
fer alguna cosa
una miqueta més poètica
a la línia del cinema francès
i canviar una mica de registre,
perquè ja portem
molts anys
treballant amb aquests dos grans còmics,
que ha estat un plaer,
però ens ve de gust
anar cap a altres terrenys,
no?
I descobrir els mons.
Doncs, Carles, Robert
i Miquel Àngel Marín,
us desitgem molta sort
en aquesta estrena,
no només
de bandes sonores,
tineu també l'estrena,
recordem,
de la nova temporada
del Teatre al Magatzem,
dissabte,
aquest dissabte,
a dos quarts d'onze de la nit.
I també molta sort
amb aquests projectes,
que vaja,
que no us faltarà la feina,
em sembla, eh?
Moltes gràcies.
Gràcies, Carles.
Adéu.
Adéu.
Bona tarda.