que m'allunyé de tu, com si es tractés una manera de fer.
Segurament sóc un covar que no es vol quedar amb tu
i que no vol arrelar amb ningú.
Lluny de casa no tinc passat, puc ser qualsevol.
Puc passar tot menys el temps, aquí on no sé on sóc.
Escalc sense nom, calçat damunt, és on em sento menys foraster.
Que res que no saps on tu ets, no hi veus el pas lent del temps.
Amb l'única finalitat, podríem dir, de passar-s'ho bé,
de reunir-se a un grup d'amics i anar tocant música,
sembla que ha nascut aquesta formació Leiauta,
que té seu a Barcelona, tot i que els seus components són de bastants llocs diferents.
De moment aquest és el principi, però jo suposo que les aspiracions,
home, no està mai de més mirar cap a dalt.
Ens ho explica un dels seus components, la Jofre Borràs,
que a més té moltes coses a explicar-nos.
Jofre, bona tarda.
Bona tarda, Núria, com estem?
Explica primer que tot, qui és el Jofre Borràs,
perquè tu tens una imatge pública,
més que res perquè la gent que escolti aquesta veu es faci la idea de la cara.
El Jofre el coneixeu?
Vinga, va.
Va, ho direm, va.
El que passa és que la gent que acostuma a veure els culebrons
s'hi fixa poc, no?, amb el nom de la persona que hi ha darrere el personatge, no?
Llavors es queda amb el...
Amb el nom fictí, sí.
Amb el nom fictí, sí.
I bé, fins que no diguem de quin nom fictí es tracta,
em sembla que aquí poca gent sabrà de qui realment estem parlant, no?
No ho sé, donem una pista o com ho fem, Núria?
Donem pista, sí, donem pista.
Vinga, va, si jo canto això de...
Ai, quant ho queres, cap el meu coraçó.
Ai, me fais sofrer, faig que me mata, se no mata ferit.
Aquí jo crec que algú ja hi cauria, eh?
No dic que tots, eh?
Bé, busqueu, busqueu.
Busqueu.
En els crèdits del Cor de la Ciutat, demà avui no, que ja és massa tard,
demà busqueu Jofre Borràs.
A veure si surto.
A veure qui correspon.
Escolta, ets actor, ets músic, cantant, què ets?
Posa-t'etiqueta ja directament.
Avui que estic d'entrevistes me l'han fet aquesta pregunta un parell de cops
i mira, no me l'havia plantejat mai, no?
Allò, actor o músic?
I a veure, indiscutiblement actor.
O sigui, jo ara estic treballant amb músics de debò, no?
El que havia fet, inclús abans de tocar amb els layout,
que des dels 14 anys porto anant de banda en banda, com si diguéssim,
sempre liderant a nivell de ser la veu del grup, no?
Em plantejo, doncs, que realment de músic no en tinc ni el nombre, no?
Ni el nombre, ni les ganes.
Vas veient com funciona, no?
Exacte.
I el nivell alto que hi ha per ahí.
Hi ha molt de nivell.
Ahir estava a la boat, a una sala que els dimarts fan jam sessions,
i hi sortia una penya allà, però t'ho juro, eh?
Brutal.
Va sortir, va sortir, t'ho vas atrever?
No, ens ho vam atrever.
És que hi havíem d'anar al grup sencer, no?, a fer els temes,
i llavors el Pasto i el Chiles, que tenen 19 anys, són el bateria i el guitarra,
estan encara de, no sé si batxillerat o què estan fent,
de la reforma, em faig la pitxa un liu,
però havien de llevar-se d'hora i al final ho vam deixar.
I el Pasto i el Pepe, que són els col·legues que van pujar,
estan a un nivell bastant subsuperior, no?
Hauríem d'haver fet algun tema en pla en Jeff Buckley i tal,
i jo a les 3 de la nit, després de la quantitat de canutos
que ens van fumar després de l'assaig, que em sap greu dir-ho,
però som uns friquis de l'hòstia,
i llavors acabem fatal després dels assajos,
ja no tenia ni les condicions físiques, ni psíquiques,
ni la trampera, no?, per posar-me a cantar,
i menys després d'haver vist el nivell que gasten per allà.
Tu estaves a baix, però fent xivarre, no?
Sí, sí, sí, això sí.
Ah, xivarre i tal.
No, la veritat és que, bé, no és que no em consideri,
per altra banda, tampoc, no és que no em consideri música,
quan ho dic, no?, davant dels col·legues em diuen,
tio, això no és veritat, tu tens aquí el teu criteri,
i les teves idees musicals, no?,
que es plasmen a través de les improvisacions, no?
Som solvents, vull dir, no, no és que tingui uns problemes increïbles
per entendre'm amb la gent, no?
Però, bé, comparant, doncs, a nivell de coneixements,
de domini del llenguatge musical, no?,
per exemple, jo no llegeixo solfa, no?,
em passen una partitura i només veig formiguetes per allà,
puntets blancs.
Blanques, negres.
I negres, i uns tenen un palet, i nosaltres en tenen tres, no?,
una mica per aquí.
Jo m'ho prenc del punt més des del nivell escènic, no?
Per exemple, a mi m'agrada molt quan ja tenim els temes fets, ideats, no?,
i són 12, 14 els que siguin, m'agrada veure-ho com a projecte, no?,
assajar el directe, no?, i llavors trobar més els jocs de complicitat entre els músics,
el que seria la posada en escena, com si diguéssim.
Clar, perquè, a més, tenir aquesta faceta d'actor, doncs,
deves muntar una mena d'espectacle dalt de l'escenari, també.
Sí, home, no m'agrada pagar massa d'això, no?,
perquè si anem a fer un grup de músiques és per escoltar música
i perquè la gent escolti això, no?,
o sigui, no m'agrada tampoc allà sortir tots amb uns plomeros i disfressadíssims
i que la cosa es confongui.
Però dintre d'un punt sutil sí que acaba vent-hi tot aquest carisma d'actor, no?,
d'estar amb el públic i mirant-lo, i fixament, no?,
i estar jugant amb ell, provocant-lo, sempre hi és, això.
És inevitable, amb el grup que tenia els 14 anys, fer el mateix, no?,
i una mica és l'essència aquesta, sense preparar-te un...
sense fer-ho massa artificiós, sinó confiant en això que et ve, no?,
només pel fet d'estar sobre l'escenari i cantar una cançó, no?,
quan estàs interpretant una cançó, ja és això, no?,
i encara que no ho vulguis, acabes donant-hi aquesta empenta més d'interpretació,
d'interpretar, no?, no és només el músic que...
o sigui, els meus col·legues, els meus companys,
són més músics que una altra cosa, en la mesura que per ells
l'important és un concert ha anat bé o no ha anat bé,
si la música està ben o mal interpretada, no?,
per mi també depèn de si el públic ha connectat o no, no?
Sí, encara que soni fatal, la Pea, però bueno...
hòstia, si la penya estava allà, va sonar fatal, vam tocar com mai, no?,
de malament, vull dir, però la gent va estar allà seguint-nos i tal,
per mi això és un èxit de concert, no?
Que havies fet, Joffre, teatre musical, allò, pròpiament?
Sí.
A l'estil dels musicals de Broadway i tot això?
No, no, no, aquest nivell mai, perquè jo ni tinc el nivell de dansa,
saps?, ni m'agrada, o sigui, difícilment em veuries fent un fama
o fent el rei León, no?, perquè no és gaire el meu estil.
Ara, doncs, vaig estar amb els de Goy de Gom fent Cacau,
que vam estrenar el Victòria, deu fer un parell, no, deu fer tres anys o així.
Que fa temps, eh?
Sí, sí, sí, tres o quatre anys, potser.
I abans, aquí a Tarragona, havíem muntat amb el Ramon Simó,
en la companyia del magatzem, vam muntar el Happy End, del Bertolt Breck.
Però, bé, és un musical que, ja et dic, no sé si té gaire a veure
amb tots aquests musicals de Broadway, no?
De Goy de Gom, Cacau era un musical, era una cançó,
ai, una obra de teatre còmica amb cançons, no?,
que les va fer el Santiago Icerón.
I el Breck també, és una altra història,
és un text més aviat dramàtic amb els seus punts còmics
i que la cançó acaba d'il·lustrar aquesta història.
però no necessàriament ha d'estar acompanyada d'una dansa, saps?
O d'un... de 300 ballerins allí...
O sigui, rellopadents, amb això no t'hi has posat mai, no?
Oh, qui sap, si arribés el moment, no?
Te veuries en cor?
Ja series l'artista complet, eh?
Perquè és això...
Ja només te faltaria això.
A veure, amb una mica d'entreno et fot unes coreografies
que no estan tan malament, no?, tampoc.
O sigui, el guai de l'ofici o de la professió
és que una mica no ets un geni amb res, no?
Però ets prou ductil com per poder ballar, cantar,
o fer una obra de text o de gest o...
I llavors, doncs sí, una mica se't plantegin
i et sorgeixin aquestes coses, no?
I en sé, potser és opadents, no ho sé,
si no tingués feina, cap mena de feina,
potser sí que m'hi fotria, no?
Allà amb les malles i els calentadors i...
Ja s'hi troba, ja s'hi troba.
No, no m'hi trobo per res del món, no?
Parlem avui de la faceta de cantant de la Jofre Borràs.
Explica'ns els layout, quant de temps fa que funcioneu?
Els layout, com a idea, fa potser vuit mesos
que li estem donant toms a aquesta història, no?
Després que ens vam començar a trobar amb gent
potser en fa sis de mesos
i que ens hem trobat amb els músics que som ara
deu fer quatre, no?
Vull dir que és una cosa que potser quatre mesos sona
com que realment hem començat molt amb el cul a l'aire, no?
fer concerts després de quatre mesos
una banda no està del tot consolidada.
I, bueno, la veritat és que sí,
no està consolidada al cap de quatre mesos una banda,
però posar-se les piles i tenir bolos d'avui per demà
i la pressió del directe i tot això
t'ajuda a accelerar molt aquest temps d'assaig
que no acabes de concretar
pel fet que tothom té el seu estil, el seu criteri
i llavors és molt difícil, no?
Quan tens tu un bolo al cap de cinc setmanes
de dir, xatos, tenim aquest bolo,
o sigui, ens hem de posar d'acord
a escollir unes cançons, acabar-les, arrenjar-les
i això fa agilitzar moltíssim més la feina, no?
I després, vull dir, no ha estat tant la feina
de començar a treballar quan hem trobat la gent
sinó de trobar la gent, no?
Que ara amb el grup que som, no?
Aquesta gent de Capellades, el Pasto, el Bernat, el Chiles...
Sí, qui són? Quantes gentades són?
Som cinc, som cinc.
El Cesc, Montaner, que toca el Saxo i l'Harmònica,
el Pasto, que és el nostre veixista, toca...
De fet, tots toquen el que vulguis, saps?
O sigui, ens podríem intercanviar els papers
mentre jo sempre cantés.
Sí, ja t'he dit...
És que clar, t'acompanyes d'una gent d'un nivell...
Clar, no, no, la veritat és que la banda és potentíssima, no?
I a més no és una banda que ja estiguis tocant
de fa molt de temps, no?
Sinó que tots entre nosaltres tenim punts de connexió, no?
Per exemple, el Pasto, el bateria i el guitarra,
és que si ara dic noms, encara serà més complicat, no?
El baix, el bateria i la guitarra eren grup.
I el saxo i el baixista eren grup.
I jo i el saxo havíem fet una gira junts, saps?
Que no teníem cap grup, però havíem anat molt de festa junts,
com si diguéssim, no?
I llavors, doncs, hi ha un punt que ens hem trobat gent
que tots venim de pobles, saps?
El Pasto, el Chilés i el Bernat són de Capellades,
el Cesc és d'Igualada, jo soc de Torredembarra...
I d'alguna manera ens hem trobat gent de poble a la gran ciutat, no?
I hi ha coses en comú que ens fan funcionar molt bé, no?
Sobretot en els assajos, assajem a casa del Cesc,
que té així una mena de local on hi ha artistes polifacètics
i performers i coses així.
I llavors, doncs, sempre que assajem és un petit concert, no?
Perquè sempre hi ha gent voltant per allà
i acabem veient, doncs, que si estem junts és perquè funcionem.
La fórmula funciona, no?
No és que estiguem aquí amb calçador fent entrar una cosa
que dius, hòstia, és que vinga, va, aprofitem la imatge
o el fet que tenim un tio mediàtic per vendre una història, no?
Jo estigui aquí empujant un carro que dius,
bueno, sí, els músics venen perquè paguem tant els concerts, no?
Això és una cosa que estem fent i que no estem guanyant...
Estem cobrant uns concerts amb un preu molt baix,
vull dir que aquesta no és la història, no?
La història és que ho faríem igualment,
encara que no sortís per la tele, no?
Que va sortir d'unes improvisacions i hem anat consolidant uns temes
i aquest layout, que és la quadrícula imaginària,
que és l'esbós, que és aquesta storyboard, no?,
de la nostra pel·lícula,
comença cada cop a tenir ja unes bases més sòlides, no?
I el que abans era, vinga, hem de tocar rollo Ben Harper, tio, no?
I l'altre no, Screaming Trish, i l'altre no...
És que ara t'anava a dir, com es poseu d'acord tots cinc?
Perquè, bé, la veritat és que tenim a nivell musical el pasto, el baixista,
que és la persona que té el criteri,
o sigui, amb el que confiem més tots, no?
Llavors, cada cop que hi ha una proposta, ens mirem el pasto.
Si el pasto fa cara de...
nyinyo, esto ya lo oído, i això ho heu escoltat,
llavors, doncs, efectivament, ho desestimem.
Ho desestimeu a la paperera, vinga.
A la paperera i a cap a una altra cosa.
I llavors, amb això sí que som molt fidels, no?
Pasto, vull dir, és un tio que musicalment...
És el guru.
És el nostre guru.
Escolta, però, suposo que teniu punts musicals en comú.
Molts.
Que coincidiu, no?
Molts.
Home, clar, és...
I ara, quan em pregunten, no, què feu?
Doncs fem rock, no?
I llavors, i on estan, amb què us heu inspirat i tal?
Si comencem és que no acabem.
El pasto i aquesta penya he escoltat molta música, però molta, no?
I una mica els referents, perquè la gent es faci una idea, no?
En català, per exemple, els referents meus són l'Albert Pla,
l'Adrià Puntí, el Pau Riba i el Jaume Sisa, no?
Per mi són els quatre puntals, no?
Encara que he escoltat de tot.
Però és la gent que el segueixo escoltant
i que reconec que han tret una cosa molt original, no?
Que són tan autèntics que no han hagut de...
Que estan per sobre de la tendència o per sobre de...
Sinó que han anat seguint el seu rotllo, no?
I llavors, una mica, a nivell, doncs, de rock en general, no sé.
Les versions que fem, doncs, apunten cap al David Bowie,
Screaming Trish, Morphine, Ben Harper, Bob Dylan, no?
Són...
Clar, és que...
I així no podríem acabar mai, no?
Perquè n'hi ha que és que no s'han ni de dir, no?
Per descomptat que el Tim Buckley i el Jeff Buckley
estaran sempre allà, no?
O tanta altra música.
O sigui, la història és que cada cop,
ara quan parlem ja de...
En termes musicals, no?
Ja no és...
Hòstia, hem de sonar a...
Ben Harper o qualsevol banda,
ja diem, va, a veure si són una mica més light out, això, no?
Perquè ja hi ha un punt de fer una versió,
fer un tema que ens...
D'uns col·legues o fer un tema nostre,
ja sabem que hi ha un so que és light out, no?
Que hi ha quatre cançons de les que estem tocant
que són això, no?
I llavors, doncs, cada cop anem a aprofundir
en aquest camí que és el nostre, no?
Que ja se'n va una mica més enllà de...
Diguem, diguem.
No, dic i en això esteu.
De fet, us hem enganxat els light out
tot just gairebé al començament, no?
O sigui, de projectes, enteniu, sobradament.
Ampliar repertori, gravar CD, explica, explica.
Ah, clar, clar, clar.
Estem aquí al Prielgresta de l'onada, no?
Al principi, despagant.
I, de fet, amb un començament molt bo, no?
Hem fet un primer concert amb Arturell
que va funcionar, però moltíssim, no?
I la gent està escoltant un rock
que al principi el que els arriba,
hòstia, una banda potent de rock
que sona molt bé.
I al cap d'un quart d'hora diuen,
ah, i també canten en català, no?
O sigui, que ja no ens posaran l'etiqueta, no ho crec,
perquè no està sonant el que...
No escoltes això, no?
I el primer que t'arriba és, ah, un grup més de rock en català,
d'això que ja tenim tan sobat i que tal,
i que la cancioneta es protesta
i parlen de l'Aznar i no sé què, saps?
Vull dir, que estem una mica per sobre d'això, no?
No som oportunistes en el punt aquest, també.
Que no et dic que no ho poguéssim ser, no?
Però no ens ho hem plantejat.
No ens hem plantejat de fer un bolillo fàcil
per a l'estiu vendre un rotllo orquestrilla, no?
No, amb això no funcionarem.
Si comencem a vendre el projecte de Layout
com una orquestrilla per a l'estiu,
les festes majors dels pobles i tal,
la gent vagi a agafar la taja i vagi a ballar,
anirem molt malament, no?
Ara mateix és una cosa més com de...
amb poeta roqueros.
Poeta roqueros.
Poeta roqueros.
Parles així, roqueros.
Exacte, no?
I per car que ens surti fer de roqueros,
doncs nosaltres estem aquí, no?
Perquè és el que ens motiva.
I llavors, doncs, és una cosa molt sincera, no?
I, bueno, el projecte és estar amb això, al principi, no?
Primer, rodar-ho, fer moltes sales,
que ens vegi molta gent,
escoltar el públic,
escoltar com respira el públic amb les nostres cançons,
si la gent vibra com vivrem nosaltres o no,
totes aquestes coses ens faran decidir
per quins temes són els que volem acabar,
que al final formin part d'un mateix LP
o els que desestimem en el mateix camí.
Quants en teniu ara mateix, més o menys fets?
Sí, tenim 14 temes,
però que n'estem tocant 12 en directe.
Per un tema que...
Bé, això que dèiem dels criteris, no?
És difícil a vegades.
És un punt de saber...
Has de ser molt persuasiu, no?
quan tu tens el teu criteri,
però no el vols imposar.
Què passa?
Llavors jo el que he de fer,
com a líder de la banda,
és que els altres s'enamorin d'un tema
que a mi m'encantaria que féssim, no?
Però si jo, des del Jofre,
proposo, mira, hauríem de fer aquest tema,
tothom sortirà per petaneres i serà nou,
aquest nou, podem mirar un altre que no sé què,
perquè a la gent li agrada proposar,
però no seguir la proposta de ningú.
Però estàs deixant veure les teves armes,
com ens estiguin escoltant els companys,
malament, eh?
O sigui, tu vas subtilment per sota.
Clar, subtilment per sota,
hi ha un tema allí que, hòstia,
el poses, quan entren al local, no?
Deixes allò en play,
amb el shuffle 1,
que es vagi repetint,
que se'ls hi vagi entrant al cervell.
Llavors cantes, no?
Deixes que hi hagi un moment d'indecisió,
en plan, què voleu fer?
Va, temes nous.
Que la gent proposi primer, no?
I quan veus que se'ls han acabat les idees,
fas això com que cantes.
Què és això que està sonant?
Ah, doncs això es va sortir l'altre dia,
i llavors ja dius, mira,
ara s'està sentint el basta
com si realment ho estigués proposant ell.
Els dius, quina bona idea que heu tingut!
Molt bona!
Que guai!
Exacte, una mica així, no persuadint.
És molt guai, però...
Jo, amb el teatre passa igual, no?
De petit era molt...
De petit, de més jovenet, potser,
em sentia un actor que tirava molt a la meva bola, no?
O sigui, que quan jo estava sol sobre l'escenari
me'n sabien sortir.
Però la que havia d'actuar amb més gent,
llavors ja feia cagar, no?
I és un punt de saber trobar...
Sí, la teuren els monòlegs.
No?
I després acabes trobant
que el que és interessant és escoltar.
molt el teu company, saps?
I neixen coses molt més sorprenent.
Perquè és una persona, al final,
bueno, per lúcid que estiguis, no?
O per dinàmic que siguis a l'hora de proposar,
de construir i tal, sobre l'escenari,
sempre construiràs més amb una...
Dos construiran més que un, no?
I tres més que un.
Si s'escolten bé tots,
és molt interessant escoltar les altres propostes, no?
I entre tots construir.
I això és el que estem fent aquí en Versliau.
Doncs això, els layout que comencen a despegar,
que tenen en projecte a ultimar els temes,
que els hi falten,
amb els arranjaments i tot,
teniu ja data per entrar a gravar?
Encara no, no?
No, no ens la volem ni plantejar.
El que volem fer...
Sou feliços, eh?
Som superfeliços, tia.
Això és el primer, eh?
El que sí que volem fer és tocar molt.
Tocar molt i amb moltes sales directes.
Això és el que ens ve de gust.
De moment comentes que esteu en sales més o menys petitetes,
acollidores.
Vam començar a mirar a Mataró.
Bueno, tan petita tampoc era Mataró, eh?
Era la sala privat, una sala molt bé,
ens van tractar de conya,
va haver un públic entregadíssim
que va estar aplaudint-nos i aclamant-nos
després de cada cançó,
va ser un subidon, no?
Després vam tocar el Llentiol
a la sala aquesta del barri del Raval de Barcelona.
I també, bueno,
hi havia les fotos de la gent del cor de la ciutat,
hi va venir gent del cor,
companys de feina, una mica...
I què et van dir, què et van dir?
Jo tenia un problema de personalitat, no?
Perquè em veia com l'actuació que havia fet el Fede, no?
Al bar del Fede, però...
Què et van dir els companys actors?
Els va agradar.
I bé, els va agradar molt.
Va venir la Minguillón a felicitar-me,
en plan, hi ha cançons que m'agraden molt.
I aquesta és el millor piropo que ens poden tirar, no?
La millor floreta o amoreta.
I és això, no?
Que a la gent li agradin les cançons, no?
Perquè si et venen amb altres històries,
dius, bueno, està molt bé,
si em diuen que tinc molta energia, no?
Si...
Si...
Bueno, tot hi ajuda, tot hi acompanya,
però clar, el producte...
Exacte, però el més interessant aquí
és que les cançons arribin, no?
I una mica va ser una experiència molt bona.
I en canvi a Terrassa,
doncs que vam fer un bolo gran, en principi,
per als politècnics,
per a la gent de la Universitat Politècnica,
hi ha aquesta gent que estudia per fer robòtica,
i enginyers i tot això, no?
Que jo crec que el problema que tenen
és que estudien molt, molt, molt, molt, molt.
Llavors, el dia que tenen festa,
l'únic que volen és desmadrar-se i tal, no?
I d'alguna manera aquell no era el nostre lloc.
I aquí van pinxar una mica, no?
Però...
Però aquests són els que us arreglen després
als equips de so, segurament.
Alguns d'ells, no?
Bé, o els que fan els ponts que cauran dintre...
També, també.
Sí.
No, la història és que
ara un concert així ens queda una mica gran, no?
D'aquí dos mesos estarem plenament capacitats, no?
Però és el que et deia,
no som un grup festiu per...
De festa major.
Per llogar les masses de festa major, no?
Hi ha un punt que...
Hi ha un punt d'escoltar, no?
D'escoltar, clar que sí, no?
I serà molt bo el dia que tinguem el disco
i la gent sàpiga els temes,
perquè vibrarem molt, no?
És com si tu vas a un concert d'Escreaming Tish,
no has sentit mai una cançó del Mark Lanagan,
Hòstia, aquella música és brutal,
però si no la coneixes ni tens la sensibilitat
per disfrutar-ne,
difícilment disfrutaràs, no?
I vibraràs gaire en aquest concert.
En canvi, si vas a veure, doncs,
els Ojos de Brujo,
els ex-dos Minguet, no?
Encara que no els hagis sentit en ta vida,
al·lucinaràs, no?
I tindrà aquest punt de rombilla i tal,
i ballaràs,
i fotràs els teus meneos per allí.
I una mica el nostre és un rotllo més rockero, no?
Però el directe és molt potent, no?
La gent que vingui a veure-ho una mica
amb la idea del manu, cantautor i acústic,
se'm portarà una gran decepció,
perquè la cosa és rockera i elèctrica
i els pèls de punta.
Però poetes també, eh?
Però poetes també.
Les lletres les has fet tu?
Les lletres són meves, sí.
La majoria són lletres d'ara, no?
De coses que...
Una mica parteixo de les coses que ens passen, no?
No m'agrada ni ser pretensiós amb les lletres,
ni parlar del que parla de tothom, no?
Que, d'alguna manera,
amb el tema que els rockeros som uns rebels,
tothom acaba parlant de...
de les mateixes, però grullades, no?
Vull dir...
Està bé denunciar coses, està molt bé, no?
El rock, qualsevol tipus de...
de llenguatge que et permeti denunciar
qualsevol tracte injust o el que sigui, està molt bé.
Però jo no crec que el rock
hagi de canviar tant la mentalitat de la gent, no?
Trobo més que partint d'una base de
anem a passar-nos-ho bé,
anem a disfrutar d'una història,
i a part ja parlarem d'aquestes coses que ens preocupen, no?
Però la cançó ha de ser més polièdrica.
A la que dius les coses,
a la que presentes les coses d'una manera molt planera
i molt directa, ja perd tota la màgia, no?
Per això, vull dir, no ho sé,
a mi m'agrada parlar més, doncs,
quan denuncio o no denuncio
coses tan grans com la guerra, els senyors de les...
Això se n'ha parlat molt, no?
Ara m'agrada parlar més de la nena lletja de classe, no?
D'aquella nena que als 17 anys no es menjava un rosco, no?
De coses que també són una putada, no?
Per aquesta persona, i ningú em parla, no?
O d'estats de tristesa, no?
O estats de...
O l'he agafat al tren és una persona que es n'adona
que, hòstia, no estic preparat per envellir amb tu, saps?
I agafo el tren i me'n vaig lluny de casa
i no vull tenir passat, ni que ningú m'ho reconegui,
ni que els carrers per on camino
em recordin coses que ja he viscut, no?
Senzillament la cançó d'un covard,
d'algú que no vol apostar per una altra persona
i desitja marxar, no?
I el Dorotó i Mitz és una cançó també
una mica de desencant, no?
d'una persona que se n'adona
que no és capaç d'estar amb ningú,
d'oferir la seva fidelitat, no?
Sinó com la cançó d'un frívol
que li diu a una nena bonica i pura
que se'n vagi de la festa,
que no vingui amb ell perquè li farà mal, no?
I la destrossarà.
I al final la nena acaba amb ell, no?
Que també parla d'això del desencís, no?
Una mica, doncs, acabo parlant, doncs,
denunciant coses, però des d'un punt més poètic que no rebel, no?
Des d'un punt més sincer que no pamflater, no?
És un pamflet, no estem parlant directament
d'abusos ni de discriminacions socials ni de la dona,
és que tot això, no ho sé,
m'avorreix una miqueta, no?
Jofre, doncs, a veure si agraveu ja,
si veniu a tocar,
la gent que tingui temps d'aprendre sota les cançons
i us podem veure ben aviat aquí en directe a Tarragona.
Vinga, us espero divendres a Torre d'en Barra
a les 11 i mitja al no sé.
Això ho haguéssim hagut de dir abans.
No, home, bé, no ho sé dir.
Ho tornarem a dir per ser cas.
Va, divendres, que se n'entén hi tothom.
Divendres, Torre d'en Barra,
al no sé, a quina hora?
A les 11 i mitja.
i, bueno, animo a tot el públic
que hi hagi, o sigui,
la penya que s'espera al Manu, aquest acústic,
la gent que espera alguna cosa molt guitarrera,
aquí al final vam dir...
Bueno, havíem de dir també, eh?
Sí.
Més faltava que aquí marxéssim
sense presentar el personatge.
Per favor.
Jofre, Layout, gràcies.
Núria, merci, guapa.
My heart is able to break down with you
And I don't need to break down with you...
¿Right, man?
I don't need you tooicas,
well, at least it forever can be
wild for me.
I don't really can OK Trung Theatre
Ha, next event,
a konai platBERT,
may be dandruff theral past
the medico
Mount pele
ni con viktigt
prince chum
Buakấn lương
teấn,
man,
y
cómo
cool
box
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!