...
Encara que ells siguin sent, i jo només un,
no significa que ells tinguin raó.
Molt bon amics i benvinguts una setmana més a 9,8,
al programa de Ciència de Tarragona Ràdio.
Bona nit, Sílvia. Bona nit, Anna. Bona nit.
Bona nit, Xavi. Bona nit.
Acabem de sentir una cita, com cada setmana,
que... de qui és, Xavi? Ho saps?
Sí, d'Albert Einstein.
És una cita realment bastant certa.
Sí, com moltes que en tenia.
Sobretot ell, no? Un científic realment important.
Sí.
I que és curiós perquè no totes han sigut certes
les que han cedit Albert Einstein.
De fet, ell va dir, quan era bastant jove com a científic,
que mai es podria obtenir energia de l'àtom, de la matèria.
i recordem que va ser ell qui va donar, va formular la fantàstica fórmula
E és igual a E més del quadrat.
Energia és igual a massa per velocitat.
Però bé, tothom es pot equivocar.
Tothom es pot equivocar, inclús genis tan grans com va ser Albert Einstein en el seu moment.
I, de fet, serà recordat al llarg de tota la història de la humanitat.
I si us sembla, anem a parlar una mica de l'actualitat.
Què us sembla si parlem d'alguna notícia que has pogut passar durant aquesta setmaneta?
No.
Aixeca't i mou-te.
Aixeca't i mou-te.
Aixeca't i mou-te.
Secció de notícies.
Segur que avui tindrem moltes notícies com cada setmana.
Segur que el Xavi ens portarà algú del canvi climàtic, però després l'ataquem amb ell.
Anna, et veig amb ganes.
Sí.
Sempre tens ganes.
Jo sempre tinc ganes d'explicar notícies.
Molt bé.
I, a més, aquesta primera notícia va molt bé amb el nom de la secció Aixeca't i mou-te.
Ah, sí?
Sí, perquè, a veure, l'obesitat...
Parlaré d'obesitat.
Que Aixeca't i mou-te i fes exercici i aprima't una mica.
Estaria molt bé.
I tant.
Bueno, l'obesitat com s'aport...
Espera que començo.
A fer exercici.
Com s'està parlant, des de fa molt de temps està fora de control.
La notícia és que ara a Sud-àfrica s'ha fet la primera trobada internacional sobre l'obesitat.
I els científics que hi van participar han manifestat que l'obesitat s'ha convertit en una epidèmia global,
que està a tot el món.
Sí, realment, això és cosa que més o menys hem anat sentint.
Sí, però el més curiós de tot això és que, sobretot, aquest creixement de l'epidèmia s'està fent en països en vies de desenvolupament.
És a dir, no en els països rics.
Això no sabíem.
Això és el cas curiós.
De fet, jo estava convençut que a Amèrica se n'emportaria una bona tajada d'això.
A veure, hi ha més de 300 milions d'adults en tot el món que pateixen obesitat.
Però la cosa interessant és que, per exemple, tant a Sud-àfrica com als Estats Units hi ha el mateix nivell d'obesitat.
Això és l'estrany.
En els dos països, tant a Sud-àfrica com als Estats Units, un de cada tres homes és oberts i més d'una de cada dues dones també.
A veure, llavors al Marroc hi ha el 40% d'obesitat de la població, a Keny el 12% i a Nigèria el 6%.
Déu-n'hi-do, realment he de dir que les xifres, almenys a mi personalment, em sorprèn.
Potser perquè no soc un expert del tema, però m'has deixat una mica parat.
O sigui, em pensava que seria completament...
Doncs no, no. Vull dir, el normal és ja obesitat als Estats Units, al McDonald's i tot això.
Doncs també el més sorprenent és que diuen que en països subdesenvolupats pot coexistir la malnutrició amb l'obesitat.
Mira, per tots els gustos.
Sí, i la raó que donen és que, per exemple, a l'Àfrica la gent vol estar obesa,
perquè, a part que sigui símbol de riquesa, allí es pateix molt de sida.
I ells, el sida el relacionen amb estar prim.
I volen demostrar a tot el món que no tenen el sida.
I per això el que fan és...
Endrapar molt.
Menjar molt.
Bé.
I és això.
Després també han dit que la solució no es pot buscar en el problema final quan ja estàs obert,
sinó que s'ha d'intentar buscar remeis per evitar aquesta obesitat final.
Evidentment, realment, més val curar va...
Prevenir que curar.
Prevenir, més val prevenir.
Exactament, Anna.
Doncs, canviem de tema, deixem estar obesitat,
i anem a noves tecnologies, que feia temps que no...
De fet, no n'havíem parlat encara mai massa a fons, d'ordinadors.
No, no n'havíem parlat mai.
Avui parlarem una mica d'un ordinador.
Senzillament que Silicon Graphics ha posat en funcionament l'ordinador més potent del món.
El supercomputador Altix 3000, que només porta 10.240 processadors,
però són poquets.
Poca cosa.
En el meu de cas en porta dos, ja són molts.
Ah, mira, és una bona relació per tenir una idea del que hi ha normalment.
Sí, sí, és un ordinador molt potentíssim.
A més, no cal dir que aquests 10.240 processadors són molt més potents i ràpids
que qualsevol dels que puguem tenir nosaltres a casa, no?
I el més interessant d'aquest cas és que s'ha fet en un temps rècord,
s'ha muntat en un temps rècord.
Només s'han fet falta 15 setmanes de treballar en col·laboració amb la NASA i Intel
per construir aquest ordinador.
Per construir-ho, per muntar-lo tot i això, només s'han fet falta 15 setmanes.
I per idear-ho i tot això...
És realment un temps rècord, tenint en compte, per exemple,
que aquí s'ha de construir un supercomputador a Barcelona
i no s'estanant tan de pressa.
De fet, IBM es queixava molt de...
Clar, ells volien demostrar que eren capaços de construir un ordinador en molt poc temps
i amb el canvi de partit polític amb les eleccions que estan al govern i això,
es va alentir moltíssim el procés.
I IBM no estava gaire content amb Espanya en aquest aspecte,
deia que ell era el principal inversor i era qui estava muntant aquest ordinador.
En tot cas, a la NASA han sigut una mica més ràpids muntant-lo.
Bueno, jo crec que potser tampoc hi ha els mateixos mitjans a la NASA que aquí.
Bueno, de mitjans econòmics n'hi havia, no sé.
El problema va ser més aviat polític en aquest cas.
Esperem per això que aviat estigui arreglat.
En tot cas, perquè ens fem una idea,
treballs que fins ara es fan falta anys per realitzar-los,
avui es fan amb un sol dia, amb aquesta màquina, amb aquest ordinador.
Mira, s'avança molta feina, trobo.
Sí, sí, realment, Déu-n'hi-do.
Però també pot deixar molta gent sense feina,
perquè si tenies 10 anys per fer un estudi, ara què?
En un dia, què faig?
Tenies de tenir molts matemàtics treballant.
Bueno, ja saps que es compara amb altres últimes.
És un avanç tecnològic important
i l'informàtia sembla que no tingui límits.
Molt bé.
Un equip bastant econòmic de mantenir, no?
Sí, això segurament també ho serà.
Diguem-ne que a casa jo crec que no me'l compro aquest, de veritat.
És allò, si t'afaia alguna cosa, mira-ho, a veure quin processador t'afaia.
A veure, busca quin dels 1.240 tens.
En tens uns quants per triar, eh?
Molt bé, molt bé.
Portes canvi climàtic o no, Xavi?
Jo, és que et començo a conèixer, em fas por.
I tot i que avui s'està molt fresquet a l'estudi,
una mica massa i tot, que hem portat les jaquetes...
Sí.
Jo, algú em diu que alguna cosa t'he deus portar.
Bueno, podríem portar alguna cosa.
A veure, a veure.
Podríem, podríem.
Què pot ser?
Jo, fent un petit titular,
és que el canvi climàtic podria extinguir el 2050 el 37% de les plantes i animals.
No és per riure.
No.
No és per riure.
No.
No, és un tema bastant seriós, eh?
Sí.
Obrim la secció canvi climàtic.
Amb temes alegres, com cada setmana.
I tant.
Amb aquesta alegria.
Doncs bé, resulta que l'investigador del Museu Nacional de Ciències Naturals,
Juan José Sanz,
va manifestar, bueno, a Bilbao, o sigui, segons un estudi que ha fet,
bueno, que és l'home i tal la que està afectant el clima de la Terra
i la que pot estar intervenint de forma negativa en l'evolució de la multitud d'espècies.
Llavors, segons aquests treballs,
entre el 15 i el 37% de les espècies actuals de plantes i animals
es veuran abocades a l'extinció per allà l'any 2050,
degut exclusivament a l'efecte de l'home.
Bé, a l'efecte de l'home del canvi climàtic.
O sigui, que els nostres nets pot ser que plantes que nosaltres coneguem
no les arribin a conèixer mai.
Sí, bé, sí.
O que les vegin en museus.
En fotografies.
En fotografies, hivernacles i museus segurament.
Déu-n'hi-do les poques que quedaran, eh?
El 77% ens carregarem amb una mica de...
No, bueno, el 37% és el que desapareixerà.
El 36% és el que...
Sí, sí.
Un 63%.
Ho he dit al revés.
Jo estic pensant en la farigola de l'àvia i aquestes coses
que allà són com de museu, però encara ho seran més.
Sí, sí, realment si això sembla...
Bé, les que es veuran més afectades són les que tenen, no sé, condicions,
necessiten condicions més especials per viure.
Esperem que no es doni...
Que no sigui cert aquest estudi no estigui tan...
No l'encertin gaire, en aquest cas.
Bé, la comunitat científica també ha indicat
que la principal causa del canvi climàtic
és degut a l'acció humana, o sigui, la culpa...
Bé, sempre és nostra.
Desenganyem-nos.
Doncs s'aturarem.
Bé, jo porto una altra notícia,
que és del passat, si aquesta és pel futur, el passat.
S'ha trobat, que s'ha comentat a molts llocs ja,
però s'ha trobat una nova espècie d'homínits a Indonèsia.
S'ha trobat una nova espècie humana que es va extingir,
però que encara no és fòssil perquè té menys de 18.000 anys.
I s'ha trobat en una illa indonesa que s'anomena Flores.
Vull dir, el que és curiós...
Bé, s'esperen trobar més espècies a les illes veïnes
perquè aquesta illa està aïllada.
Comparteixen la mateixa condició d'això,
de ser unes illes aïllades i s'esperen trobar més espècies.
Llavors, l'escalet s'ha batejat com Homo floresiensis.
D'acord?
Com continuar la tradició.
Com un sobre un home, que és curiós, no?
Sí, la floren, no?
Dic la floren perquè és el cos d'una dona,
és de sexe femení.
Llavors va aparèixer l'any passat i pertany a un cos femení adult
que mesurava, el que curiós d'això és que mesurava menys d'un metre d'alçada.
És molt petit.
Era baixeta, sí.
Però bé, era baixeta tota l'espècie, per això la separen.
Llavors l'espècimen també el que té és un cervell més petit que el d'un ximpanzé.
Això són les dues característiques.
I els sembla que va coexistir amb els humans moderns.
Això és el fet curiós que estan tots allí intentant trobar-les.
No els que porten mòbils, per això.
No.
No, encara no.
Moderns, però no tant.
Llavors, es pensa que l'Homo flores es va extingir per una erupció volcànica
que va tenir lloc fa 12.000 anys.
Que sembla que no, però és relativament aviat.
Vull dir, que fa poc que vivien per aquí.
Llavors, també es planteja, a tots aquests descobriments els ha fet una revista científica
anomenada Nature, d'acord?
Llavors, es planteja la possibilitat que els humans no estiguin...
Vull dir, això ho planteja la revista, que els humans no estiguin sols en el planeta.
Ja que diu que hi pot haver descendants d'aquest exemplar que podien continuar vius
en una d'aquestes illes abandonades, bueno, abandonades, aïllades, que costa accedir-hi.
Això és una...
Vull dir, ells intenten fer la vessant més misteriosa.
Igual que també ens parlen que caldria considerar una de les llegendes
que es deia abans, que explicaven als exploradors holandesos
que arribaven a aquesta illa, deien que els natius els hi parlaven
d'un animal, d'una espècie que es deia ebugogo,
i que la definien com una criatura en forma humana
que media menys d'un metre i que parlava amb xiu-xiu-ejos.
Ah, mira, això jo no en tenia ni idea, no...
Doncs ara diuen que les llegendes aquestes podrien ser certes.
Quan el riu suena, agua lleva.
Avui, amb les frases?
Sí, sí, i a més si em sortissin bé a la primera ja seria genial, no?
Però bueno, no es pot tenir tot en un dia.
I per acabar la secció, deixaré anar una dada que he trobat,
i és curiosa, és la següent.
El diari més important d'Àmster d'Holanda
ha publicat en un mes la seva segona fotografia
presa des d'un telèfon mòbil.
Explico'm.
La cosa està en que la gent ara té telèfons mòbils amb càmeres.
Llavors passa un succès interessant i algú en fa una foto.
Ara es pot fer sempre la foto,
perquè clar, tothom porta el mòbil amb la seva càmera.
No tothom, però sí, bastanta gent.
No tothom, però molta gent, un tant per cent molt elevat.
Fins ara què passava? Passava alguna cosa important,
ningú tenia una càmera per fer-ne una foto.
Clar.
Doncs ara això està canviant molt,
i està canviant la manera de treballar dels diaris.
Perquè, a mi a compte de tenir tants fotògrafs,
els està sortint més a compte que la gent els invint fotos
que han pogut fer en un moment donat.
És el cas de l'assassinat de Tseo Van Gogh,
que va passar fa poc,
que el van assassinar a la sortida d'un cinema.
Quan van arribar els fotògrafs dels diaris,
el cos estava tapat,
amb una lona de l'escalcita,
amb una manta,
però en canvi un vianant que havia passat per allà
en va fer una fotografia amb el seu mòbil
just en el moment que havia acabat de passar l'assassinat.
I es va publicar aquella fotografia.
Una fotografia una mica controvertida
perquè se'l veia amb l'home amb els ganivets clavats.
És que tot això després s'hauria de qüestionar
que els que treballen de fotoperiodistes
han estudiat i han pensat en l'ètica periodística
i la gent que va pel carrer, no?
Però la gent vol vendre diaris, també.
Sí, però bé.
I llavors, en tot cas, és un tema que està passant
i que cada dia es troba,
aquest cas que cada dia va més.
De fet, al Japó ja és molt habitual
vendre fotografies fetes en els mòbils,
amb els diaris.
Bé, jo no ho trobo.
Veus aquesta cosa?
No ho trobo gaire positiva, però bé.
Jo informo.
Està bé.
Informo.
Un tema estètic el dic a la banda.
Segur que portarà cua.
Bé, aquesta vegada, per descobriment,
parlarem de la brúixola.
Sembla bé?
Un bon invent.
Un bon invent.
Un bon descobriment.
Ai, un bon invent, sí.
S'ha de diferenciar entre descobriment i invent.
Això es va inventar.
I tant.
Sí, sí.
Per què?
Doncs abans, antigament,
els navegants que anaven pel mar
s'orientaven durant el dia amb el sol
i durant la nit amb l'estrella polar.
Es guiaven per l'estrella polar.
Però llavors es trobaven amb un problema.
Quan estava núvol,
qui trobava l'estrella polar
o qui deia...
Bé, el sol era més fàcil,
però a la nit no hi havia manera d'aguiar-se.
Tenia una mica difícil.
Clar, l'única solució era tirar l'àncora
i allí esperar-se que s'escampessin la boira.
Llavors, el 1187,
doncs ja hi va haver un britànic,
l'Alexander Neckham,
que va trobar la solució.
Els hi va parlar d'una agulla de metall
que sempre assenyalava un punt molt proper al Pol Nord.
Llavors, les primeres brúixoles que es van dissenyar
constaven d'una agulla inventada
que, enganxada amb un trosset de palla,
la feien surar damunt d'un recipient d'aigua.
I llavors, amb això,
l'agulla directament assenyalava al nord
i es podien guiar.
L'experiment clàssic que es proposava
a Ciències Naturals o l'EGB
de fer-ho sobre un trosset de suro
inventaves una agulla,
la posaves sobre el trosset de suro
amb una mica d'aigua
i t'ensenyalava al nord.
Això normalment sempre et donaven algun punt extra,
cosa que no vaig fer mai, però bueno.
Jo tampoc ho vaig fer mai,
però es porta fent des del 1187.
Ja fa uns quants dies, eh?
Fa anyets que es fa, això.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Ja fa uns quants dies.
Llavors també va canviar una mica el disseny.
Vull dir, al principi es feia un disseny
que assenyalaven la rosa dels vents
i més endavant ja s'han fet els típics punts cardinals,
els quatre punts cardinals que assenyalaven.
No el sud és i ho és.
Molt bé, molt bé.
Un descobriment que realment ha marcat,
ha fet molts canvis també.
I tant, de llançar l'àncora i esperar-se
a tornar a casa, a poder seguir...
Mira que hi ha ganes a vegades de tornar a casa, eh?
Sí, hi ha altres que no, que dius
Ai, mira, estava núvol.
Com és que has fet tard?
És que estava núvol i no trobava el nord.
Exactament.
Una bona excusa que podem tenir d'avui en endavant.
Parlem-ne.
I avui parlarem, com sempre,
cada setmana parlarem d'alguna cosa,
parlarem de dofins.
Per què dofins?
Perquè són uns animals que es comuniquen amb bones
i té una mica de relació amb un tema,
amb el tema de la setmana passada,
del tema de les comunicacions perones
que vam disserir a anar.
Doncs avui hem dit
per agafar algun representant
de tots els animals que es comuniquen amb bones
i vam dir, els dofins,
potser perquè són els que tenim tots més al cap
quan pensem en aquest tipus de comunicació
o perquè tots ens cauen bé.
Sí.
Difícil, no?,
trobar a algú que no li caiguin bé els dofins.
No és el cas, ens cauen bé.
Algú hi deu haver.
Sí, segurament sí que algú hi ha.
Algú ho podríem trobar.
Doncs bé, podríem començar dient
que un dofí és un mamífer aquàtic
que pertany a l'or de les cetacis
que inclou també les balenes i marssopes.
Els dofí poden fer fins a dos metres i mig de llarg,
tenen un morret allargat
i unes dents còniques
i estan repartits per tots els mars del món.
Sí, de fet, n'hi ha bastantes espècies, realment.
A més, és curiós perquè els dofins,
un cop els hem anat coneixent,
són útils avui en els humans
com a teràpies per als nens autistes.
Sí, això ho he sentit a vegades.
De fet, l'autisme
és un somn important de la comunicació
i la conducta de les persones que poden tenir.
No és una enfermedad gaire comuna,
però ho és.
Són gent que a vegades no arriben ni a parlar
i quan parlen serveix només per repetir coses
que han sentit.
i els que s'han estat tractants
amb dofins,
amb el contacte amb els dofins,
han aconseguit realment ser, diguem-ne,
menys autistes i més oberts a l'altre gent,
cosa que no s'han aconseguit encara en cap medicament
ni en res, malgrat moltes investigacions que hi ha hagut.
Perquè són uns animals que els agrada molt de jugar
i els agrada molt el contacte.
I són uns animals bastant pacífics.
O sigui que poden estar bé
i llavors això els influeix bastant positivament.
I tant.
Molta gent ha investigat sobre els dofins, no?
Sí, per exemple podríem parlar de John Celili,
que és un físic i psicoanalista
especialitzat en biofísica, neurofisiologia,
electrònica, teoria computacional
i neuroanatomia.
Mira, especialitzat en tot.
Quasi res.
Era un home que era un coco.
Ja va morir ja fa uns anys.
Però bé, experimentava,
experimentava, o sigui,
ell sobretot era experimentar sobre els sentits.
Els va intentar anul·lar usant drogues
i un tanc d'aïllament que va inventar ell.
En ell mateix, coses d'aquestes.
És una tendència que tenen els científics
a provar les coses amb ells mateixos.
Ah, usava les drogues i tot en ell mateix.
No amb els dofins.
No amb els dofins, no.
No, no, amb els dofins, no.
M'havia quedat amb ells.
Que no s'alarmi ningú.
I que hi ha teoria sobre una consciència global
que afectava sobre les zones
i llavors amb aquestes coses va dir
que estudiarem els dofins,
que diu que al comunicar-se per ones
va trobar que podria treure'n coses de profit.
Llavors, al fer aquests estudis,
o sigui, que va ser premiat
i que va ser reconegut,
llavors, al trobar que eren més desenvolupats
del que ell creia,
va agafar i va decidir deixar-los en llibertat,
els dofins que tenia.
Mira, això és bonic.
Curiós, no?
Si realment es va adonar
que eren uns certs intel·ligents.
Es va adonar que potser l'estàvem maleïm per dintre.
Probablement també.
Va dir, o sigui,
compte que són més intel·ligents
del que me'l pensava,
millor deixem-los...
Millor deixem-los llibres, no?
De fet, els dofins són...
És curiós perquè amb els humans
sembla que s'entenguin molt bé.
Més ells som nosaltres
que nosaltres som ells.
Tots sabem que la humanitat
sempre està a punt de fer barbaritats
amb qualsevol espècie
que no sigui ella, inclús amb ella mateixa, no?
I moltes vegades
els dofins s'han protegit
els humans de taurons,
els han ajudat.
De fet, crec que hi ha alguna història.
Sí, hi ha algunes històries
com la de Plini el vell,
que era un escriptor
i un enciclopedista romà,
vull dir, l'antic,
però sempre relata la història
d'un dofí que es va fer molt amic
d'un noi jove
i que cada dia el portava a passejar
d'amunt seu.
Anaven navegant.
I explica que un dia
el noi es va morir en un accident
i llavors el dofí
també es va morir
de la tristesa que va patir
de no poder estar més
amb aquest noi.
Vull dir que els sentiments
que desprenen cap als humans
són molt forts.
Déu-n'hi-do, eh?
Bé, també ja es veu
amb l'ajuda que donen
els autistes,
els nens autistes.
Sí, sí, està claríssim, no?
Però és curiós el tractament
aquest que ens tenen.
Sí, que bé,
no sempre ha sigut
un tracte bastant amable
que li hem causat naltros
perquè a l'antiguitat
ja es caçaven
per extreure'n l'oli
que es troba a les zones
del seu cap
i que s'utilitza també
com a lubricant
en robotgeria.
Dius, déu-n'hi-do,
el tractes d'uns i altres, eh?
No sé qui són
més civilitzats aquí,
si els dofins
o els humans.
Bueno, sempre es diu
els dofins.
Sí, sí, està claríssim,
realment sembla
que és això.
Els dofins
són animals
que mengen bastant,
també,
per això se'ls han caçat,
perquè no se'ls mengin
el peix que volen
els pescadors,
coses així.
En un dia es poden menjar
fins a un terç
del seu pes.
I el més interessant
potser dels dofins
és justament
la intel·ligència.
Oi, Xavi?
intel·ligència,
la vocalització que tenen,
que emeten contínuament
xisclets i xiolets
per comunicar-se entre ells.
Sí, això és molt característic d'ells,
això que fan,
que diuen que
fins que arriben
a trencar objectes
de les seves zones.
Sí,
segons se'ls ha observat,
sembla que poden
mantenir converses
bastant llargues,
o sigui,
clar,
que no se'ls entén,
però es veu que es poden
comunicar forçament
entre ells.
Llavors,
també hi ha alguns estudis
que,
segons quins són,
es poden reconèixer
i poden reconèixer
algunes
algunes paraules.
Això sí.
Sembla ser que realment
podrien aprendre
un llenguatge amb els humans,
que jo pregunto,
i per què no som nosaltres
els que entenem
aprendre el seu llenguatge?
Perquè potser no tenim
les cordes vocals aptes
per entendre'ls,
encara que no puguem
fer aquests xiulets,
almenys entèn-los.
És curiós,
una referència
que es trobava també,
que aquest a mi
m'ha sorprès moltíssim,
i és que es veu
que hi ha endofins homosexuals.
Això m'he quedat,
jo,
molt parat
de trobar-ho,
no ho sabia,
ha sigut una curiositat
que hem trobat,
la qual cosa,
dius,
la majoria d'animals
es relacionen
per tenir descendència.
Per reproduir-se.
Exactament.
I en aquest cas,
si són massa sols
és per obtenir plaer.
I una altra cosa,
fets curiosos
que tenen ells,
és que com que han de sortir
a respirar cada set minuts,
no poden dormir,
llavors per dormir
dormen un hemisferi
del seu cap,
després n'adormen un altre,
van tornant-se
per poder descansar.
Acabant fent la forma
i quan anenen
estant adormits,
van fent la forma
d'un infinit.
Una forma d'un buit.
Sí,
un buit de cantor,
es veu.
Home,
això m'agradaria
fer-ho,
això de poder descansar
un hemisferi
i llavors continuar treballant,
fent la feina,
i ara descanso a l'altre costat.
Això els és d'admirar per ells.
I si us sembla,
deixem estar-los fins per avui
i anem a Serendèpia.
Molt bé.
Serendèpia
El senyor Paster,
que tots hem sabent
i sabem qui és,
a resultes de la llet
pasteuritzada...
Sí.
Bé,
exactament.
No va massa
per aquí la cosa,
però bueno,
és igual.
No,
fora broma.
El senyor Paster
estava intentant
trobar una manera
de salvar
els cucs de seda
de França.
A resultes
d'una placa
que estava venint
cap allà
i tenien
un greu risc
de quedar-se
sense seda.
Durant aquestes
investigacions
per trobar
com salvar-los,
va tenir un ajudant
que es deia
Hilary de Chardonnay.
Aquest home
es va convèncer
de la necessitat
de buscar
una seda artificial
i l'any 1878,
ja havent deixat
tots aquests
experiments
ajudant el Paster,
li va caure
un frescor
de Colodion,
que en vam parlar
últimament
parlant del senyor Nobel.
Sí,
sí,
em sona.
El colodion
té influència
en altres descobriments.
La cosa és que
l'home
no el va netejar.
Es va esperar
molt net ell.
Quan hi va anar
més tard
a netejar-lo,
va resultar
que li sortien
uns filaments
molt primets
d'una fibra.
Va dir,
coi,
això s'assembla,
això em sona
a alguna cosa
que estava buscant
jo per aquí.
Va seguir investigant
i al cap darrer,
sisanyets,
va aconseguir
la primera
seda artificial
obtenida
a partir del Colodion
estret de les fulles
de morera,
que curiosament
és el menjar
dels cucs de seda.
Clar,
o sigui que l'origen
potser són les moreres
i no els cucs.
una mica la combinació
de les dues bandes.
El 1891
a l'exposició
de París
es va presentar
a les teles
de seda artificial,
van ser un èxit
return,
va obtenir immediatament
finançament
i el 1924
se li va donar
el nom
amb el que es coneix
avui,
que és el Rayon.
És el nom
amb el que es coneix,
la seda artificial.
Mira,
molt bé.
Fins aquí
el programa
d'aquesta setmana.
Moltíssimes gràcies
per acompanyar-vos,
per acompanyar-nos.
Sílvia García Controls,
Anna Fargues,
Xavier Lías
i que us parla bé
el singla
presentant el 9,8.
Bona nit.
Fins la setmana que ve.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.