Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Avui ens presentem un nou treball discogràfic que es diu Nua, ella es diu Marta Reura.
I la tenim amb nosaltres. Marta, molt bona tarda!
Bona tarda!
Farem una minisessió de striptease a través de la ràdio.
de la ràdio. A veure, radiofònicament
parlant, ara tothom aquí, jo, ha posat uns ulls
així com a plats. No, no, no, no.
Clar, hem de conèixer una mica més de la Marta,
perquè la Marta l'hem pogut veure a través d'un
programa de televisió. Hem pogut gairebé
arribar a les portes d'Eurovisió, però
no va acabar de quallar allò.
Llàstima, dius, ai, però dius,
qui és aquesta noia? D'on surt la Marta a reure?
D'on surts, Marta?
A veure, a veure, explica'm.
Del d'altra?
Vinga, afegim alguna cosa més, alguna pista
més, per a la gent que no escolta.
Bé, em surto d'Andorra,
estic picant pedra,
intentant fer-me un lloc,
per petit que sigui,
intentant que Nua
vagi bé i que
l'acolli bé la gent. Molt bé.
I fa molt de temps que treballes, segurament, en el món
de la música, el que passa que és allò, no?, que costa
molt de fer-se aquest foradet que deies, ara.
Els estils que jo feia
fins ara era diferent, perquè
jo ara estava amb orquestes i estava
en grups de versions
i, clar, el que faig ara és presentar el meu disc en solitari
i jo no em trobo completament sola.
Sona valenta, eh?
Sí, jo crec que sí.
Jo també, ja t'ho dic ara, eh?
No ho dic, no és una pregunta, és una afirmació.
Sí, més no, és la il·lusió, no?
Jo crec que qualsevol músic o qualsevol cantant
li agradaria poder gravar un disc.
El que passa és que econòmicament són...
És car, és molt car, i quan et donen l'oportunitat
de poder-ho fer, doncs, el més important,
l'essencial, jo crec que és la il·lusió, no?,
que és el que s'ha fet, és com si fos
el darrer disc, no?
L'últim treball per això ho dones tot
i fins i tot el teu...
Et va animar gairebé, no?
Sí, sí, sí.
Parlem de com va ser que vas arribar fins a aquest concurs,
perquè clar, segurament que va anar bé molta gent,
no ho vas tenir tampoc fàcil.
No.
I clar, després dins d'aquest propi concurs
hi havia un altre concurs,
que era triar quines eren les cançons
que podrien arribar fins a aquell festival d'Eurovisió,
en el qual al final Andorra no va entrar,
però anem per pams, a veure.
Tot això fa uns anys que corria el rumor
que Andorra es volia presentar a Eurovisió,
però mai havia sigut, bueno, aquest any sí.
Sí, sí, sí.
I va ser per la fira d'Andorra,
on va haver-hi un stand
que deien apuntat participant a l'Eurocasting,
es deia Eurocasting.
Ah, molt bé.
I vam anar passant càstings, i més càstings.
I jo anava flipant.
I què dius? Ostres, que estic arribant, eh?
Sí, que estic arribant, eh?
Perquè al principi m'agafava com molt de broma,
i jo, bueno, m'apunto.
I ostres, anaves veient que et trucaven,
has passat el càsting, t'esperem tot el dia.
Jo, no m'ho puc creure.
Fins que vam quedar nou persones,
i d'aquestes nou persones, doncs,
ens van escollir les dos finalistes, no?
A les Vis a Vis i a mi.
I a partir d'aquí...
I ja estàvem competint,
perquè a més a més ho tenia un colze a colze,
que Déu-n'hi-do a les dues, eh?
Sí, i a partir d'aquí, doncs, va començar el programa 12 punts.
Nou programes consistia.
I, bueno, paral·lelament hi havia un altre concurs,
que era el concurs de les cançons,
on es van presentar moltíssims temes,
i per un jurat van escollir els 12 temes
que ara es pot escoltar, no?,
en el CD 12 punts.
Sí.
I, bueno, cada setmana era presentar dos temes,
un a elles i un jo, i després...
Si t'ho deia que era colze a colze, eh?
Gairebé era allò que toca a mi, no, toca a tu, eh?
I després el medley,
que era la seva cançó, jo feia,
jo la cantava,
i elles cantaven, doncs, la meva, no?
Van a passar les setmanes,
fins al nou programa,
que van dir que hi anava a Eurovisió,
i, mare meva...
Allà va començar, avui dia,
a tramar-la de veritat les cames de la Marta Raura.
Va ser, va ser impeïble.
Allà sí, m'ha dit que va ser allò que dius,
quan van votar país,
no sé què va passar a Eurovisió,
perquè tot això jo no acabo d'entendre, Marta, de veritat.
Perquè si ja, teòricament,
hi ha un país que pot arribar a entrar,
dius, ai, doncs que entrin tots, no?
No uns que sí, uns altres que no, ara que sí.
Jo, veus, això no ho vaig entendre.
No va donar fins i tot ràbia.
Perquè després de gairebé jo us coneixíem,
que éreu de casa,
dius, ai, doncs tenien que haver entrat aquest anoi, eh?
Ja, van haver-hi molts països
que es van presentar per primera vegada
i a la final no hi cabien tots en el programa.
Que ho facin dos dies, per l'amor de Déu.
Home, que vagin més ràpid.
Tot això ho perden les votacions al final.
Ho facin per internet.
Que vagin votant.
Formatava agradant la cançó,
diu, ten poins.
Guai o minic, quatre poins.
Quatre poins.
Clar, Andorra, 12 poins.
Vinga, hala, tira, no?
Sí, va ser una llàstima realment.
Per no poder passar a la final,
però sí que l'experiència va ser increïble.
I si més no, el que s'ha fet aquest any,
que és molt,
és coneixer-nos, no?
Fer-nos conèixer,
conèixer que hi ha un país petit
que es diu Andorra
i que té una cultura diferent, no?
Que vam arribar allà a Istanbul
i ningú coneixia el català
i ningú coneixia Andorra.
Deies, hola, què tal?
Aquesta gent de què parla.
Deu ser austríacs, per la forma, no?
Sí, i el bo és que va tindre molt bona acollida.
M'alegro.
La gent va agradar molt
que es cantés en català
perquè al Festival d'Eurovisió
eren, crec, 34 països
i 27 cantaven en anglès.
Que dius, no, no pot ser.
Clar, cadascú jo tenia el seu idioma a casa seva,
però per fer-ho internacional...
Tots en anglès.
I a nosaltres ens vam valorar moltíssim
que cantéssim en el nostre idioma.
Molt bé.
I les crítiques van ser molt bones,
va dir que en català sonava molt bé.
Que era molt romàntic.
Que s'assemblava a l'Italia.
A l'Italia.
És que té aquesta reminiscència.
A llengua llatina, sí.
Llàstima, eh?
A veure si de cara a la imminent tenim sort.
Jo crec que sí.
I podem formar part d'aquesta família d'Eurovisió.
Però gràcies a això,
doncs trobem avui a la Marta,
que ens presenta aquest treball discogràfic que es diu Nua.
Un treball discogràfic que quant de temps s'ha costat d'enregistrar?
Com s'hi trien aquestes lletres?
D'on es trien aquestes lletres?
Hi ha alguna coseta de la Marta per aquí escrita?
No.
No.
Enregistrar molt ràpid.
En un mes estava enregistrat.
Un mes?
Un mes.
Tu ets una tot terreny, eh?
Va ser increïble la rapidesa que es va fer.
Primer em vaig plantar la discogràfica,
em van ensenyar temes,
em vaig decantar per una editorial americana,
llavors són d'allà els temes, són originals.
Va ser difícil escollir,
perquè n'hi havia molts, no?
I tots eren molt xulos.
Però eren tots més o menys del mateix estil.
Sí que en el disc, en els 12 punts, en el Nua,
es poden trobar pop-rock americà,
però sí que les músiques no sonen totes iguals.
No, les trobo molt,
el que he pogut sentir i el que s'hi sentin ara mateix,
són més cap al pop, més que cap al rock, potser, no?
Tien alguna altra guitarra, podríem dir aquesta allà,
que accentua una mica, però...
Hi ha una miqueta de tot.
O sigui, si ens tinguéssim que de cantar, per exemple,
quins artistes farien aquest tipus de música,
doncs hi hauria potser una miqueta de Shania Twain,
que és aquest country, que també n'hi ha.
Hi hauria Abril Lavín, que és un més guitarreu.
Hi havia Sheryl Crow.
Oh, Déu-n'hi-deu també, eh?
Clar, és com una barreja, no?
Entre el que és el pop-rock americà,
hi ha diferents estils.
I aquestes són una mica les que t'agraden a tu,
les que la Marta escolta a casa?
Sí, la música que a mi m'agrada realment
i que m'està bé per la meva veu,
perquè també s'ha de mirar quin tipus de veu tens.
El que a tu et pot agradar,
a vegades, no és només adequat per tu.
I després també una mica fer-te les teves,
que jo crec que és més important,
potser que fins i tot tot és l'altre.
La música a vegades...
Que la sentis com una cosa que dius,
que quan la retransmetis, que la cantis,
que es noti, que surt del cor, no?
Normalment quan tries les cançons
és perquè la música t'ha entrat, no?
El més complicat a vegades és la lletra.
Depèn de quins lletristes hi ha
o quines lletres et posen,
doncs et pots sentir més o menys identificada.
He tingut la sort de poder treballar,
de tindre lletristes catalans.
de tindre allà un amic
i poder-me escriure
el que jo sento, no?
Les meves emocions, les meves sensacions
i ell poder-ho fer en forma de cançó.
Sí, que d'alguna manera
gairebé no era dictat per tu,
però més o menys...
Sí, jo li anava dient...
Moltes de les coses eren teves.
Li anava dient les meves emocions,
el que jo sentia
i ell a poc a poc va anar escrivint.
I fins i tot allò que dius,
senties la música
i del que et deia la música,
també li comentaves.
I el que dius,
ostres, aquesta cançó
me produeix
una sensació d'alegria,
per exemple, no?
Que hi ha moltes cançons
que t'ho produeixen sense voler això.
I només és música.
El problema va ser
que va ser tot
de molt poc temps,
perquè no tots els lletristes
els he escollit jo,
no totes les lletres
les he pogut escollir jo,
però sí,
en especial,
hi ha dos temes
que per mi són molt importants
perquè realment
la persona
les ha fet
pensant en mi.
Clar.
Per això potser
t'ha resultat una mica,
podríem dir,
més fàcil
que a l'hora de cantar-les.
I tant, i tant.
I ara, bueno,
veient el resultat
absolutament de tot,
em sento
molt satisfeta.
És allò que dius
és com si fos
la primera criatura,
la teva, no?
El teu primer disc.
El meu primer disc.
És la meva nena.
És la meva nena maca.
És la meva nena maca.
Molt bé.
Sí.
Home, a més que és això
que quan n'has de triar
qual,
jo crec que si n'has de triar
una cançó,
jo crec que resultaria difícil,
no?
Ja de dir-ho.
Perquè totes són...
Totes són molt especials.
Totes són molt especials.
Sí, totes són molt especials.
Unes han trigat més
a gravar-se,
unes altres menys.
Però
tot ho he triat jo.
I això
és molt bo,
és molt positiu.
Llavors ho sents molt més.
I clar,
per mi,
Nua era
el meu somni.
Llavors tot està fet
amb molta il·lusió.
I amb molt de carinyo també,
no?
És l'essencial
per, bueno,
per transmetre, no?
Si a tu t'agrada alguna cosa,
a tu se't pot contagiar.
I jo te presentarem
aquest treball discogràfic.
Tenim ja dates,
sabem on...
El presentem a Andorra.
Vinga.
A la Terra.
Quins dies,
a part,
s'ha de saber alguna coseta més?
El dia 4 d'agost...
El dia 4 d'agost.
A veure què feia el dia 4 d'agost.
A Andorra.
Per anar.
Per anar-me'n a veure.
Ja ho dius.
El dia 4 d'agost
es presenta
Nua.
A Andorra
es farà una presentació
segurament cap a la tardor
a Barcelona
i es farà una gira
de concerts
per sales.
Molt bé.
Però ara tot és molt recent
perquè el 5 de juliol
es va treure...
Imagina,
està calentet.
i tant i tant
està sortint de fàbrica
com aquí que diu, eh?
Sí,
Andorra encara no ha arribat
al disc.
Bé,
o sigui,
tot està ara
recent.
A poc a poc,
no?
És el que dius tu,
que clar,
tot això ha sigut,
com ell que diu,
acabar d'enregistrar,
començar a fer totes
el que serien les promocions,
estar per aquí,
per Tarragona,
ja ho ha estat per Barcelona,
a Lleida.
Sí,
vam estar-hi la setmana passada.
Molt bé,
molt bé.
I ara,
cap a casa,
poder descansar una miqueta
i poder dir,
aquest és el meu dís,
té, té, té, té.
Que ara tota la família
tocarà tota la família,
t'aviso ara, eh?
Mana?
Ara tocarà tota la família.
Home.
Ara reunió familiar,
aquest és el meu dís,
aquest és el meu dís,
perquè ningú de la família
s'escapi.
Ja està.
Ah,
ja està fet?
Vaig ser la primera persona
que vaig dir el meu dís
que les mans,
que vaig plorar com una nena,
amb la tira,
no,
i llavors me'n van donar uns quants
i vaig dir,
bueno,
papa per tu,
mama per tu,
Anna per tu,
el meu fill en té un altre,
però si mai es perd
algun o altre a tenir-ne,
els meus amics i clar.
I que ja has demarat,
perquè normalment la família
són els crítics,
podíem dir,
entre que són els que t'ho diuen
totes les coses que t'ho diuen
i normalment són els crítics
més feroxes,
siguem-ho així.
Què t'han dit?
Del disc no em poden criticar res.
No?
Les ha encantat.
És que no em poden criticar res,
realment perquè musicalment
la producció,
el Sergi i el Xavi
me l'han vestit d'alta costura,
o sigui,
musicalment
està molt ben cantat,
està molt ben cuidat.
Sí, sí, sí.
Les fotografies...
Aquí s'ha entès dit,
Marta,
la meva mare m'ha dit,
home, Marta...
Diu, mama,
pensa que no es veu res,
perquè és el que t'has de dir,
no es veu res,
tot això és artístic,
que és molt diferent.
però el resultat ha sigut molt bo.
La sessió de fotos
va prendre tot un dia,
van ser 13 o 14 hores,
més de 2.000 fotos,
i hi havia moments de fredor,
realment,
però el resultat és espectacular.
Sí.
A mi m'encanta.
Estàs guapíssima,
en sèrio.
A mi realment m'agrada moltíssim,
és el que jo volia,
aquest era un dels meus objectius.
Tens totes les altres fotos a casa o no?
M'espero que me les enviïn.
Allò, un verbook d'aquells.
A veure,
és per l'ordinador.
O també, també.
Sí.
Que va, que va.
I per Tarragona,
espero que desiguis algun dia
que tenim de concert, no?
A veure si quan es tanquin aquesta...
Aquesta girada de sales
es fa alguna cosa per Tarragona.
I quan tinguis la data ja concreta i feta,
vine cap aquí,
que tornarem a xerrar una estoneta,
tu i jo, si vols.
Gràcies.
I com m'ho explicaràs,
mira, allà a Andorra,
bueno, ara no puc sortir pel carrer.
Que no em deixen tranquil·la?
No, encara no passa.
No, hi arribarà, eh?
Però a Andorra sí que va collir-ho tot molt bé,
la veritat.
Es va il·lusionar el país sencer
amb el d'Eurovisió
i realment ha sigut
alguna cosa molt important, no?
Un pas molt important
perquè a Eurovisió et pot agradar
o no et pot agradar,
però sí et fas conèixer per Europa.
I tant.
I és una promoció molt bona.
i, si més, no és una experiència.
I Andorra això
ho ha valorat moltíssim
i la gent em recolta molt.
Llavors, digueu-me
que quan surts al carrer
sí que et coneixen.
Sí.
Algú deu dir
que et coneixen, la Marta.
No, no,
conèixer-me sí,
però no m'acabalen.
Clar, no s'atreveix.
Jo crec que hi ha molta gent
i me passaria.
Ara jo et veies pel carrer
i t'iria,
ja, Marta,
i diria així de petitet, no?
No, home, no,
doncs ja vindria
i jo t'abraçaria.
Bueno, llavors accepto
jo també la proposta.
que coneixen alguna persona
que surt per la televisió
o que ha format part
de la teva vida dia a dia.
Però són persones.
Ja ho sé, ja ho sé,
però faré una mica de cosa.
Dius, mira, és ella.
Jo crec que som,
jo crec que som,
bueno,
són persones.
Jo, per exemple,
si veigués Anastàcia,
diria,
mare meva, no?
Però si tu i jo veigéssim Anastàcia,
tu i jo, bueno,
estaríem les dues aquí
en terra,
clar,
mig desmallades.
Però, clar,
són persones
i...
I tant.
Pensa que han tingut la sort
de sortir per la televisió,
festa que és aquesta promoció,
però és que igualment
en el carrer.
Jo vaig anar l'altre dia
en metro a Barcelona
i hi havia una noia cantant
i era espectacular
com cantava.
I estava al carrer,
m'entens?
I si aquesta noia
segurament
tingués quatre programes
de televisió,
doncs
també la miraria
amb...
Amb uns altres ulls.
Amb uns altres ulls.
Però hi ha molta gent bona
al carrer
que no és famosa
ni ha sortit mai
per la tele.
I que també,
Déu-n'hi-do,
que també,
com dius tu,
també s'ho podia mereixer.
I tenen un talent tremendo.
Però estem parlant
del teu,
del teu nom,
Marta Roura,
que ja el teniu...
Ha arribat a Tarragona
i ja el tenim a totes
les botigues de discos.
Ja està, ja està.
Sí, i està.
Sí, i està a Andorra
el dia 4,
espereu-vos,
el dia 4 d'agost,
així la podré veure en concert.
Sí.
Que se sap
en quin lloc tocaràs.
És amb una carpa
d'escaldes,
que és el dia
del pop rock andorrà.
Hi haurà en Jordi Botell,
hi haurà en les vis-à-vis,
segurament també,
i seré jo.
Quina canya, eh?
Ai, sí.
Ah, més ganes, ja.
Fà una il·lusió,
creïble.
Doncs heu dit
que quan tornis
a venir a Tarragona
estàs més que convidada.
Gràcies.
Marta, moltíssimes gràcies.
A tu.
I res,
que continuem
esperant més notícies teves,
que vinguis cap a Tarragona,
que ens presentis
en directe i en viu,
que és jo crec
on més us agraden els músics
de fer la música
que és a sobre un escenari
i podem veure
tota la teva potencialitat musical.
Gràcies.
Gràcies, Marta.
Bona tarda.
Bona tarda.
Adéu.
Bona tarda.
És més de decidir
si et quedes
o si te'n vas.
És veritat,
serà difícil d'oblidar,
però la mà ja s'ha acabat,
arribes una mica tard.
Tots dos ho sabem,
tu mai podràs canviar.
No diguis què del teu somni,
no vulguis enganyar,
no vull quedar-me esperant,
no ploraré si te'n vas.
I no demanis que et torni,
això ja s'ha acabat.
És temps de decidir
si et quedes
o si te'n vas.
És temps de mirar
endavant.
És temps de return
a començar.
Tots dos ho sabem,
Nosaltres ho sabem, tu mai podràs canviar.
No diguis que no el teu somni, no em vulguis enganyar.
No vull acabar-me esperant, no ploraré si te'n vas.
I no m'amagis que torni, això ja s'ha acabat.
No diguis que no el teu somni, no em vulguis enganyar.
No vull acabar-me esperant, no ploraré si te'n vas.
I no m'amagis que torni, això ja s'ha acabat.
És temps de decidir si et quedes o si te'n vas.
Fins demà!