Andrés, Andrés, bona tarda.
Bona tarda, i tornem-hi?
I hem tornat, eh?
Perquè ja estàvem amb dubtes.
Perquè dèiem, ai, que demà no veurem a l'Andrés.
Ai, ai, ai.
El tenim aquí, el tenim aquí.
Andrés, què ens portes avui?
Mireu, no estem parlant de contes, aquesta setmana.
Aquests dies va dedicat a molt d'això.
Ja sabem que el programa és de cinema clàssic,
però també estem a la setmana dels nens, els infantons,
encara que dels grans també, però els infantons estan a casa
i per almenys són uns minutets que poden deixar tranquils
el papa, la mama, la iaia, el iaio, qui sigui.
I mirem a dir si gràcies a nosaltres es poden distreure 10 minutets.
Llavors, ens basem també en uns contes clàssics
que també han sigut portats al cinema.
Per això són també 13 de pel·lícules de cursmetratges
que s'han fet pel cinema.
I vam pensar que el millor seria apropiat per aquests dies
portar coses clàssiques en quant a contes.
Molt bé.
I avui portem un altre conte molt conegut,
jo suposo que el deus conèixer, que es diu la Caputxeta Vermella.
La Caputxeta Vermella?
Exacte.
Doncs sentim-la, que no me'n recordo massa, eh?
Anem-hi, anem-hi.
Què és això?
Això no és la Caputxeta Vermella, eh?
Escolta, això la Caputxeta Vermella, no ho sents, que ho diu?
La Caputxeta Vermella no ho és.
No ho s'haurien de ser a mi tocat de cara.
Espera, que havia canviat la cara.
Ah.
Això.
Això, tampoc.
Andrés, què m'has fet?
Sí, això és com ve el llop.
Que, com avui és el dia 28, ja estàs de broma, eh?
Estàs de guassa avui.
Ja m'has descobert, jo pensava que picaries i vaig que no, home.
Jo he pensat...
Hola, què m'has...
Què és això?
Andrés, per la bona de Déu, què m'has fet avui?
Escolta, escolta, res, la inocentada, dona, la inocentada.
Home, però a veure...
Va, que els nens no tenen cap culpa de la inocentada, tens raó, veus?
Vinga, sentim el compte, no, Caputxeta.
Anem a sentir la Caputxeta de debò, ara sí que va de debò.
Una vegada, hi havia una nena tan simpàtica que tenia tots els gos robarts.
Pel seu sant, la seva àvia li va regalar una Caputxeta vermella.
Té, ja saps que jo no tinc molts sentiments,
però amb aquesta Caputxeta no passaràs fred a l'hivern.
Gràcies, iaïona. T'estimo molt, molt.
Tant i tant li va agradar aquella Caputxeta, que no se la treia mai
i el veïnat li va posar el motiu de Caputxeta vermella,
oblidant-se del seu propi nom.
Però això no la va molestar,
perquè la Caputxeta era un regal de la seva àvia a qui estimava molt.
Un matí, la mare de la Caputxeta li va demanar que anés a casa de la seva àvia.
He fet un pastís de poma tal com li agraden a la teva iaia.
Per això he pensat que n'hi portis un bon tros
i una botella de debò perquè se'l prengui.
Sí, mare. Fa dies que no vaig a veure-la.
Bé, endut en un cistellet que ho portaràs millor.
Però vés molt amb compte.
Ja saps que l'àvia viu en una caseta al mig del bosc
i per allà es passeja el llop dolent que mossega totes les nenes maques.
No pateixis.
Aniré pel caminet del bosc per on van sempre els caçadors
i tornaré abans que no es faci fosc.
La seva mare la va acomiadar tot fent-li un petó i una bona abraçada.
i la caputxeta se'n va anar a camí del bosc
mentre ella, des de la porta de casa seva,
va anar mirant-la fins que va desaparèixer entre el buscatge.
La caputxeta vermella va penetrar el bosc.
Molt a prop del caminet que seguia la nena
dormia el llop lleig i pelut
que roncaven el millor dels seus sons.
De sobte,
al seu nas
li va descobrir la presència d'un cos humà.
Tot movent el morro
va anar ensumant l'aire.
Sento una mena de pudor de persona.
Les persones fan una pudor
que se'ls nota de lluny.
Tan bona olor que fem als llops.
Ep, ep, desperta't tu.
Sembla que s'apropa un tiberi.
Calla, calla.
Fa dos dies que estàs a règim de glans
com si fossis un porc
i la fama et fa somiar
amb nena tendreta de carns fines.
No, no,
res de somnis de tiberi.
Se'n sumo, nena petitosa.
Ai, ai, ai, ai.
Ai, em mareja i tot aquesta bona olor.
La boca se'm fa aigua.
Més espavilat que un bailet,
el llop va anar ensumant
la pols i les fulles de terra.
sempre que ensumo tan de pressa i tan seguit
se'm fica una fulleta al forat del nas
que em fa, em fa...
i el llop...
Jesús.
Bufa, quina estornudàs.
El nas no m'enganya pas, no?
Pel caminat del bosc
s'apropa una noieta formosa
tan dreta.
Li sortiré el pas
per guanyar-me la seva confiança.
l'inam, mossegada.
Somriuré
com si fos un be.
Be.
El llop, afamat,
somrient com un be,
va sortir al caminet
dissimulant
de seves males intencions.
La caputxeta vermella,
al veure'l,
es va parar un xic esproguida.
Oh!
Tu ets el llop del bosc?
Ep, ep, ep, ep!
No comencem a posar renoms a la gent.
Res del llop del bosc
es menja les nenes
gracetes com tu.
No, no, no.
Jo sóc el llop bo.
El llop que vella
perquè el llop ganàpia.
El llop menja nenes.
no vingui.
Si el llop dolent
treu el nas,
jo, ep,
apa,
a casa a menjar glans
i m'ho veixerà.
Els faig por a tots.
I tu,
on vas?
Vaig a casa l'àvia.
Coram,
tens una àvia i tot.
No t'estàs de res.
La meva me la vaig menjar.
Ai,
ai,
ep,
colla, colla, colla.
De vegades no sé el que em dic.
I portes menjar
en aquesta cistelleta.
Li porto un pastisset
a la meva àvia.
Vostè la deu conèixer.
Viu a la caseta del bosc,
prop de la font.
A la caseta de...
prop de...
Sóc un barètol.
Cinc dies passant fam
i tenia una àvia
a quatre passes.
T'acompanyaré una estona
perquè no vingui el llop dolent.
Moltes gràcies.
Sóc un tros de pa,
jo.
Mentre anaven caminant
un al costat de l'altre,
el llop pensava
i no pensava res de bo.
Que gracet està.
Quins bracets
més molçudets.
Pensem,
pensem.
Aquí som massa prop
del poble
i els del poble
els ha agafat
la mania
que no mengi
els seus nens.
En canvi,
ells
es mengen
els nens de les gallines
i se'ls mengen
amb salseta
i tot bès.
Però si jo
em vull menjar
un nen seu,
bim, bim,
els caçadors
em persegueixen
pels camins.
Quina tarda
més maca que fa,
oi,
senyor llop bo?
Tarda?
Ah,
sí, sí, sí.
Oh,
quina tarda,
sí.
feia tardes
que no feia
una tarda
tan tarda
com aquesta tarda.
Em penso
que he fet
tard amb tanta tarda.
Estava pensant...
Quina mala idea
se m'ha acudit.
Podria anar
a casa de l'àvia,
menjar-me-la
i després
per postres
em cruspiria
la nena.
Mare meva,
quin dia.
Menjaré tant
que ja estic tip
de pensar-hi.
Escolta,
caputxeta...
Digue, digue,
senyor llop bo.
Pensava que
a la teva àvia
li agradaria molt,
però molt
que li portessis
unes floretes
del bosc.
Mira-te-les,
que bonic
que fan.
Jo me les temo
molt,
a l'àvia.
I si les floretes
li agradessin,
jo en collaria
unes quantes.
Esclar que
li agradaran.
Mira,
mentre tu
collis un pomell
ben formós,
jo faré camí
per espantar
el llop
i ets idolent.
Què et sembla?
Gràcies,
gràcies.
Res,
no s'ho val pas.
El llop
se'n va anar
tot content.
Ai,
quin tiberi.
Primer
em menjaré l'àvia,
a poc a poc,
sense presses,
que després
se m'indigesta.
i quan arribi
la caputxeta...
Ui,
avui m'atiparé
per vuit dies.
Mentre la caputxeta
vermella
collia floretes,
el llop
per una dracera
arribava
a casa
de la seva àvia.
Pare,
pare,
pare.
Vaig tan de pressa
que passo de llarg.
a la caputxeta.
Aquesta correguda
m'ha obert
la gana.
Em posaré
com el Quico.
Qui és?
Sóc jo,
la caputxeta.
Ai,
ai,
ai.
Sóc jo,
la teva nieta,
la neteta.
Et porto
un pastisset
de poma
que ha fet
la mare.
Passa,
passa.
La porta
és oberta.
Jo,
truquant-hi,
la porta
oberta,
que bèstia sóc.
Llop,
a la teva salut,
bon profit.
Va obrir la porta
d'una empenta.
Ah,
ah,
ah,
ah,
ah,
ah,
ah,
ah,
ah,
ah,
ah,
ah,
ah,
ah,
ah,
ah,
ah,
ah,
ah, ah,
va tenir unes laies.
Ai,
ah,
ah,
tu no ets la meva neta.
Ets el llop,
dolent i llet.
Eh,
sóc el llop que se't menjarà amb còfia i tot.
l'àvia molt espantada va saltar del llit per amagar-se, esporogida a l'armari de la roba.
El llop afamat es va llançar de cap vers ella, però va ensopegar amb les sabates de l'àvia i va anar de cap contra la tauleta de nit.
Ui, ui, ui, ui, m'he aixafat el morro.
Tinc el rellotge despertador incrustat al nas, tic, tic, tic, tic, tic, tic, tic, tic, tic, tic, cada vegada que respiro, sona el despertador.
Calla, calla, calla.
Futs.
Ai, ai.
On s'ha amagat aquesta dona?
M'és ben igual.
Si no m'he pogut menjar l'àvia, em menjaré la neta.
Es va ficar pel cap una camisa de dormir de l'àvia de la caputxeta.
Es va encascatar una còfia que li tapés les orelles i es va ficar al llit.
No, després,
arribava la caputxeta amb el seu pomell de flos i el cistellet.
Àvia, soc jo, la caputxeta.
Puc entrar?
Passa, passa, bonic, eh?
Ai, ai, quin tiberi que m'espera.
La caputxeta va entrar sense sospitar res de dolent.
Estava trucant al llit, pensant que en ell l'esperava l'àvia, però l'esperava el llop.
L'àvia, quines orelles més grans que tens?
Són per...
Són per sentir-te millor.
Ui, àvia, quines mans més grans que tens!
Són per acariciar-te millor.
Ui, àvia, quines dents més grans que tens!
Són per...
Per menjar-te millor!
En veure que el llop es treia la còfia,
la caputxeta va deixar anar el cistell de l'esglai
i va caure a terra el pastisset de poma.
No fugis, que en menjaré!
Que trepitjo!
Ai, ai, si trepitjo el pastiss de poma,
i és relliscós!
Ai, pareu-me!
Pareu-me!
El llop va anar de cap contra la paret.
Ai, ai, quin cop m'he donat el nas!
M'he quedat xato!
Ai, quina ensopegada!
Mentre el llop tractava d'aixecar-se,
l'àvia va obrir l'armari.
Caputxeta!
Vine, vine, corre!
Amaga-te amb mi a l'armari!
Ai, ai, que se m'escapa!
Haig d'arribar a l'armari abans que elles!
Obridant-se que portava la camisola de dormir de l'àvia,
va anar a saltar
i es va trepitjar la camisa
i en lloc d'anar cap a l'armari,
va anar contra de la paret.
Oh, no!
Aparteu la paret, que vinc!
En lloc d'olent i ganàpia,
va anar a parar de cap a la paret
i de rebot contra de l'armari
que va caure al damunt.
Oh!
El llop ha quedat mitjesta burnit!
Sortim! Corre!
Corre!
A mi n'he vist un grup de caçadors!
Els cridaré!
Caçadors!
Caçadors!
Uuuuuh!
Vull menjar!
I no que se'm mengin!
Uuuuuh!
El llop va fugir tan de pressa dels gossos i dels caçadors
que quan es va parar a descansar
estava tan lluny
que mai més no va saber tornar al bosc.
I la caputxeta
va poder anar cada dia a veure la seva àvia
sense que li sortís el llop a mig camí.
Bé, i fins aquí la nostra caputxeta vermella particular, no?
Sí, és molt especial.
Que ha sigut molt especial, sí, sí.
Més modernitzada.
Diguem que és diferent, eh?
No l'havies sentit mai tu, aquesta, eh?
És diferent, és diferent.
Ja he pensat,
li portaré aquesta que a la Silvia li agradarà
i si li agraden bé a ella li agraden a tots els nens.
Espero, espero que si és que sóc una nena.
Està malament que jo ho digui.
Fins demà que portarem un altre conte.
Gràcies, Andrés.
Adéu, bona tarda.
Adéu.
Gràcies.