.
Ja sonaven els nostres grills de fons
i ara sonaran els que tenim a l'estudi.
Olla de grills, la tertúlia que ens arriba cada dijous
en aquesta segona hora, que ve conformada
a tota ella per a tertulians
que es dediquen al món de la política i, a més, són joves?
O almenys això és el que diuen,
no els hi han preguntat mai l'edat.
I que avui, i això és una crítica que llencem
a través de les ones, eh?
Doncs només recull dos representants
de, vaja, dos, a contertulians
dels 4 o 5 que acostumem a ser normalment.
Jordi Roca, del Partit Popular, bona tarda.
Hola, bona tarda. I Gerard Castells, des de la lletra.
Republicana, bona tarda. Bona tarda.
Jo conto que els altres hauran vist que plovia
i tal, i deuen haver dit, doncs, no
sortim de casa, quasi, no?
No va a la ràdio quan plou, no arriben les ones.
Clar. Cauen a terra. Deu ser això.
Potser tenien altres coses.
Que consti que l'imperial tàrrec
estava molt saturada de trànsit, i potser ha estat això
que s'han trobat trànsit, també, al venir.
O sigui, pensem bé d'ells, de moment.
Vols dir que no estan preparant el viatge conjunt
al Marroc, els convergents i els socialistes?
També podria ser que estiguin mirant hotels
i coses d'aquestes així.
I saunes, hotels i saunes, estan mirant.
Ai, ai, ai. Més els hi voldria estar aquí,
perquè em sembla que aneu forts avui, eh?
No, no. Això el Jordi, que ara fa d'oposició.
No, jo avui, com que no hi ha
cap dels companys del Partit Socialista,
vaig a fer defensa del Partit Socialista, avui, va.
Avui ens podríem intercanviar els papers.
jo m'agafo dos o tres partits
i el que se n'agafi dos o tres més...
Sobretot perquè quatre anys,
tu has sentit moltes vegades
que el Gustavo i el Carlos
parlaven de l'especulació,
de l'economia de la tutxana,
i que no s'invertia gens en investigació,
i és curiós, però ara arriben al poder
i munten, tanquen
el Ministeri de Ciència i Tecnologia
i munten el Ministeri de la Vivenda.
Dius, és curiós, és sorprenent, eh?
Sí, sí. Bueno, són coses del poder, suposo.
Són coses del poder.
Ai, valtros que dèieu,
parlem de llibres, va, parlem de llibres,
i tinc unes ganes de parlar de política.
Vinga, uns llibres.
No, no, primer fem els temes polítics nous,
si us sembla, i que sigui ràpidament,
de la setmana.
Tema que ha saltat avui mateix
arran d'unes declaracions del senyor Sevilla,
ho dic bé?
Sí.
Sí.
En fi, ha saltat a la llum pública
que no es revisaran
el que és el finançament autonòmic
fins a la propera legislatura.
Allò, tema aparcador,
i ja en parlarem d'aquí quatre anys
si tornem a sortir.
Però aquest home té credibilitat?
Perquè era...
Em sembla que ho han ratificat o...
El líder econòmic, però no va fer el programa,
no és ministre,
no va fer res,
o sigui, té el càrrec de partit,
però em sembla que de govern no pinta res.
No el van fer ministre de...
No pot ser de...
No, d'Hisenda, no.
O és el Pedro Solves que els ajuda a tots dos.
Pedro Solves, ho porta tot.
No ho sé, però a veure,
jo el que suposo aquí és que,
per una banda,
el que estic veient,
jo crec que és que els partits
ara comencen més o menys a jugar
les seves cartes de...
Jo crec que s'està començant una mica
el que és el tema de la negociació,
no?
I uns ja comencen a tirar per una banda
i els altres començaran a tirar per l'altra.
La subhasta, per dir-ho.
Exacte, jo crec que si ara el Jordi Sevilla
diu que no es revisarà el tema del finançament,
que era un dels temes estrella dels partits catalans
durant la campanya de les autonòmiques,
també és una manera,
perquè així potser el que crec jo
és que a l'hora d'anar a negociar,
ja les seves...
Si ja comencen des del punt de partida a negociar,
suposo que és com quan negocien la patronal
amb els treballadors, no?
Doncs 10.000 despides i nosaltres diuen
cap, saps que t'has de trobar en un punt entremig.
El que passa és que per governar
això no funciona, eh?
Els pactes els fas abans de governar,
perquè si no tens el govern,
es penses que la negociació de torn
et surti bé o no.
Jo crec que és molt perillós
i dona molta inestabilitat, eh?
Puc introduir un parèntesi,
hem fet una tasca aquí d'investigació,
tot l'equip d'informatius de Tarragona Ràdio
s'ha volcat i tal,
i les estadístiques confirmen
que encara no en sabem els noms dels ministres, eh?
Jordi Sevilla,
ministra d'Administracions Públiques,
això m'han xivat les autoritats competents.
Ja em diràs tu de què els hi servirà.
Més que res, que sí que té credibilitat.
Però s'ha passat al Montilla.
No, però si era el coordinador
de la secció econòmica del PSOE
i ni fa el programa econòmic,
ni fa, per ser un programa econòmic,
que per algunes coses que van dir
ni el PP arriba a ser tan liberal,
però bueno.
I ara, ministra d'Administracions Públiques,
és que, a veure què té a veure amb l'economia,
i a més, l'única cosa econòmica que diu,
diu que no hi ha transferències,
dic, bueno, bueno, ja ho veurem.
No ho sé, a veure, són quatre anys
i la legislatura és molt llarga,
vull dir que suposo que...
A veure, també s'ha de negociar l'Estatut,
i en teoria dins de l'Estatut
hi ha d'haver la negociació del finançament.
O sigui, ell deia que sí,
que faria un text a grans línies sobre l'Estatut,
però l'Estatut tot això s'ha de concretar.
Per cert, què penseu, Esquerra, ara,
del discurs del nou referent d'Esquerra Republicana,
el Juan Carlos,
don Juan Carlos,
que és el vostre nou referent,
rei Ferent.
Rei Ferent, aquí.
Ha dit el mateix que ha dit el PP sempre.
Ha dit que la Constitució ve,
però si és consensuada tocar la Constitució,
sempre amb el consens de la Constitució.
Llavors, què penseu?
Home, és que a veure...
Que introdueix crispació, també, ara,
al vostre referent, o no?
És que, a veure, una cosa està clara,
a veure, el Juan Carlos I no ha estat mai un referent nostre,
com a mínim...
Com ara, com ara no.
Mai ho havia sigut tant com ara, tens raó.
Però jo crec que, a veure,
la Constitució, evidentment,
diu clarament que la sobirania resideix en el poble espanyol,
per tant, si s'ha de canviar la Constitució,
el que fa falta és un referèndum
o amb l'acord de totes les forces polítiques
o d'una bona part de les forces polítiques a nivell
que estan representades al Congrés de Diputats i al Senat.
Llavors, evidentment, que necessita un mínim de consens.
O sigui, el PSOE no pot canviar ja sola la Constitució ni el PP.
Però això és el que diu el PP
i, en teoria, se'l demonitza.
El què diu?
Home, això és el que porta el PP dient quatre anys.
No, perdona, el Partit Popular diu que no es canvia la Constitució.
Una cosa és canviar-la amb consens.
Amb consens, però que no és res de tocar-la així, alegrament.
No, no, perdona, el Partit Popular mai ha dit que s'ha canviat.
Ell sempre ha dit que...
Home, al senyor Piqué jo l'he sentit dir
que és president del Partit Popular de Catalunya.
No és que sigui un que sí, que no, o que sí.
És president del Partit Popular de Catalunya
i sempre ha dit que amb consens,
tant l'Estatut com la Constitució.
Però penso que el senyor Piqué no està massa ben vist,
ara per ara, dins de l'Ejecutiva Nacional del Partit Popular.
Ah, no ho sé, tu sabràs millor que ets del Partit Popular.
Però des dels qui manen, que sonava des de Génova,
allà sempre s'havia dit que la Constitució no...
Però és que aquí no manen, eh, els de Génova.
Bueno, però al Congrés no mana el senyor Piqué.
No, no, evidentment.
No ho sé, no ho sé, potser sí que mana.
No, però al Rajoy igual, al Rajoy sempre hem dit...
Sempre hem dit...
A veure si ara ens trobarem amb un Partit Popular
que té els mateixos tics que se li queixaven del PSOE,
els del PP, que diuen que els barons regionals
se'ls hi estaven desmadrant.
Escolteu, puc introduir un element frívol?
Ara que parlàveu de Josep Piqué,
què n'opineu del nou look?
Amb aquella barbeta, l'heu vist?
Aquella barbeta de dos dies...
No l'he vist.
Una barbeta de dos dies així, aparentment descuidada.
No l'he vist.
Bé, era l'element frívol, si no l'heu vist, no es pot comentar.
Gerard, tu tampoc no...
No, suposo que deu ser les reminiscències progres que li quedaven
i ara li han esfrutit així, no ho sé, no l'he vist, no l'he vist.
Normalment no em fixo en les barbetes, i menys dels polítics.
Bueno, doncs mira.
Home, que consti que el Jordi també porta així una barbeta de dos dies, eh?
Vull dir que potser...
Tu també estàs molt mal.
Potser és l'aspecte corporatiu.
Sí.
No, que consti que jo porto barba abans que molts.
Sí, ell ja de fa temps, el Jordi ja, amb solera.
Escolteu, hi ha el tercer tema de la setmana que, de fet, ara hi he pensat.
Fins ara, clar, buscàvem les notícies últimes
i aquesta notícia va saltar a començaments de setmana,
però no l'hem tocat a la tertúlia.
Zapatero confirma ja, i per ja, la retirada de les tropes de l'Iraq.
Què us sembla?
A veure, és un tema...
A veure, jo estic content.
Ara, també és un tema complicat,
perquè, vulguis o no,
el govern anterior va fer una aposta
cap a una manera de fer política.
Llavors, clar, el govern del Partit Popular
s'havia compromès amb unes coses ahir a l'Iraq.
I ara aquest govern, a nivell internacional, es retira.
Vull dir que als Estats Units, per un aliat,
ja veureu com això...
Jo crec que Zapatero, però, sempre té el recurs...
Clar, és una situació una mica pel·liaguda, eh?
Clar, perquè és això, estàs entre dos focs,
però sempre té el recurs de dir
oh, és que a mi em van escollir precisament per això,
la meva ciutadania m'ho demana.
No? Perquè semblava...
Sí, no, a veure, ell era una promesa electoral
que tenia des del principi,
i ell no té per què...
Un dia, em penso que ho estàvem parlant aquí a la Tertúlia,
que era...
Em penso que ho parlàvem amb un...
Bé, així, abans d'entrar,
que parlàvem que és que...
que això donava una imatge...
que estava donant una imatge
de poca seriositat davant del terrorisme.
Però, clar, jo penso per què el senyor Zapatero,
ja que no hi ha ningú dels socialistes,
bueno, ho faré bé com si fos el Gustavo,
per què el senyor Zapatero
té d'assumir una responsabilitat política
de la qual ell estava en contra
i que és d'un altre govern.
O sigui, la responsabilitat de tenir tropes en un país...
Però hi ha formes de fer-ho,
no és la primera decisió sense comunicar-ho,
ni tan sols.
Els seus ministres ho han fet una mica així a la Babala,
a part que ell havia dit el 30 de juny.
Tu has de donar una mica de temps,
perquè si tu estàs en una operació,
tu el que ara no pots fer és
ara surto de la Unió Europea,
ara o tant no,
no, ara sí, ara torno.
perquè no dones imatges de serietat.
Què ho pot fer, evidentment?
Què és legítim?
És tan legítim com anar a la guerra.
Perquè la legitimitat la marca en les urnes,
i ara la té el senyor Zapatero.
Ara, que surti així,
vinga, ara corre,
aquí te pillo, aquí te mato,
doncs, home,
fa una mica de mal efecte.
A què atribuïu aquesta pressa en sec, no?
Aquest avançament de data?
A què ho atribuïu?
Home, jo crec que el que ha volgut
és des del primer moment
demostrar davant del seu electorat
que ell compleix les promeses.
O sigui, evidentment,
la més clara de...
I després dels atemptats
el que va centrar el debat polític
ha estat la retirada de les tropes,
que ara és el tema de moda,
com si diguéssim.
I llavors ell ha dit,
no, no,
suposo que ha volgut
donar una imatge de fermesa,
perquè el Zapatero
sempre se l'ha acusat
de ser un poca substància,
tot això,
i ha dit,
no, no,
doncs jo ara des del primer moment
aquí com a president,
pum.
I també és una manera
davant del seu electorat
de dir,
no, no,
és que jo,
pudo prometer y prometo,
no,
i ell ha fet això,
el que crec que...
Bueno,
el González també
quan va arribar al poder
el primer que ha de fer
va ser robar-lo massa.
Ai, perdó,
expropiar-lo massa
i repartir-la entre quatre,
o sigui que no ho sé.
Bueno,
però això ho han fet
tots els governs d'Espanya,
em penso.
Però...
Aquest Telefónica
també es va fer legalment,
però també...
Home,
aquí hi ha una cosa
que m'agradaria comentar
sobre el tema Telefónica,
ja que mai ho hem comentat
i avui tenim una mica de temps.
O sigui,
si Telefónica,
que a mi personalment
el tema potser
no em va acabar d'agradar,
també és complicat
privatitzar una empresa
de 70.000 empleats
quan una empresa similar
amb un mercat obert
té la dècima part d'empleats,
sí que és veritat
que si van baixar
totes les tarifes,
no ens costava calés
dels impostos Telefónica
i a més donava beneficis,
abans que devia ser Telefónica,
devia ser allò
un repart o una merienda de negros.
És que en teoria
Telefónica se la va privatitzar
perquè deien
que tenia pèrdues
i al cap de dos anys
era...
És que ens costava
molts diners.
Sí, però és que al cap de dos anys
era l'empresa espanyola
que més facturava.
Però baixant tarifes
i millorant el servei,
perquè jo em recordo
demanar una línia de telèfon
als anys 90,
a començaments,
i t'estaven sis mesos.
Però és molta casualitat
que en un any
una empresa que és deficitària
en cert se converteixi aquí
amb la veïna...
Què vol dir?
Que abans
la despesa que tenia Telefónica,
a costa de no se sap què,
la de sopars
que es devien pagar
i la de reunions
i mitins que es devien pagar...
O potser també era
que els números
se disfressaven
per tenir una excusa
per privatitzar-la.
També pot ser.
No, però els números
eren del Partit Socialista.
El mateix que volia
vendre a Ibèria
per una pela.
És que, clar,
també hem de ser
una mica seriosos.
O sigui,
si potser
podem criticar
la privatització,
però és que abans
que devia ser Telefónica
una mina
a costa de tots els espanyols,
que pagaven les trucades
com si fossin, bueno,
fetes amb satèl·lits
d'última generació.
i no ho eren.
No, no, precisament.
O sigui,
i trigaven al servei,
bueno,
que no tinguessis
cap problema
amb el telèfon.
No, aquí potser
hi ha moltes coses
que no...
Doncs, clar,
sí que s'hauria de veure
abans
on anaven tots
aquells calés.
Però bé.
Aquí necessitàvem
algú dels socialistes,
perquè esteu arrematent
avui,
el pròxim dia,
us fotran canyels
a vosaltres.
No, no,
que consti
que moltes vegades
que no hem vingut
ningú del PP
ens han fotut.
També, també, també.
Jo sé que alguns
ara criticaran
ni la crispació
del PP i tal,
però vaig de dir,
jo reivindico
el meu dret
a criticar
a qui sigui.
Home,
però és que ara
el Jordi
té una posició
que és la d'oposició.
Vull dir,
a partir d'ara
seran ells
qui diran...
És més,
ara,
aprofitant que hi ha
el Gerard aquí,
clar,
Esquerra no es pot
criticar res,
perquè porten
més de 100 dies
a la Generalitat
i encara no han fotut res,
no fan res.
És un govern
que només fa
que si viatges a Marroc
fer camps de l'oposició,
però no governen.
No hi ha cap reforma
en marxa
ni d'educació,
ni de sanitat,
ni de presons.
El tanto,
quan es comença...
Ara ve l'estiu,
ara es començaran
a escapar pressos
de les presons,
a veure com ho arreglaran.
Vindran els incendis
i porten 100 dies,
tu,
i aquí,
repartint-se càrrecs,
jajajaja,
excursionetes i tal,
però no veiem res,
aquest govern...
Anem malament.
Gerard, defensa't,
defensa't.
Home,
és que davant d'aquesta
d'amagoja,
tan exigerada,
o sigui,
és terrible.
És com si jo digués ara
que el govern espanyol
només anava a fer excursions
a Texas
a veure l'Àlamo.
O sigui...
Aquella era bona,
aprenent idiomes.
Exacte.
Ja per tancar el tema
d'Iraq,
de fet,
tot això ha vingut
arran de la retirada
de les tropes.
Veieu la repercussió immediata
en contra dels Estats Units,
diguéssim?
No.
Tindrem la relació
partidària amb els Estats Units
i bona amb Europa?
Hi ha una notícia
que és més bona
del que ens pugui semblar,
que és la nominació
del Rodrigo Rato
com a director
del Fons Monetari Internacional,
que encara que sembli
que sigui una prebenda,
doncs mira,
d'agraïment o el que sigui,
sí que ens permetrà
tenir una mica de mà
a Sud-amèrica,
on hi ha moltes empreses espanyoles,
on hi ha molts empresaris,
i no només Telefònic i Ropsol,
també hi ha empresaris petits,
i ens donarà una miqueta de marge
perquè, clar,
és que el tema de Sud-amèrica,
la inestabilitat
que hi ha fa por.
En canvi,
quan tens el director
del Fons Monetari Internacional,
jo crec que és una notícia
prou bona.
O sigui,
tu estàs dient
que el president
del Fons Monetari Internacional
actuarà en favor
dels beneficis d'Espanya.
Que a veure,
que no m'assemblaria malament,
però és una mica delictiu,
com a mínim immoral.
però si es volen saltar la legalitat,
com a director
del Fons Monetari Internacional,
sempre podrà ajudar
una mica a canalitzar
que les coses es facin
com s'han de fer.
Sí,
de totes maneres,
amb el tema aquest
de com canviarà
les relacions internacionals
amb Estats Units,
tampoc el que no m'agradaria
és que ara el govern
d'aquí de l'Estat
es posés en mans
d'Alemània i de França.
O sigui,
no m'agradava
la situació
de condicionament
totalment cap als Estats Units
i d'allunament d'Europa,
com si,
a veure,
després te pot sortir
que hi ha hagut 40 països,
tot aquest discurs
que cadascú dirà el seu.
Però les democràcies
que importen
són França i Alemanya.
Però que el que m'agradaria
també és que Espanya,
en aquest cas,
tingués una política
no de supeditació
ni cap a França
ni cap a Alemanya
ni tampoc cap als Estats Units,
sinó com una política
d'exterior coherent.
I a mi és el que m'agradaria.
Gerard, però aquí
suposo que
el que marca
és el diner.
Sí.
El poder econòmic
que tinguis.
O la seguretat.
O el pes polític
que puguis aconseguir
a la Unió Europea,
que també és un altre tema
que ara
amb la nova Constitució
que diu que es pot tornar a obrir...
Jo crec que el frenaran
al Zapatero,
perquè
jo entenc
que tu puguis
no seguir una línia,
però que tu vulguis
perjudicar els teus.
El del Rodrigo
Rato tornant,
si la teva pregunta era
si em sembla bé
que hi hagi
algú dels nostres
els organismes de poder,
evidentment.
Evidentment.
Sempre hem d'estar allà.
És el que diu
el Nadal,
l'alcalde de Tarragona,
sempre ho diu.
Diu,
a mi si em pregunten
si vull tenir
ministres a Madrid,
clar,
perquè vull estar
on hi ha el poder,
que és on es prenen
les decisions.
Doncs amb això
igual.
Que les decisions
al final
es prenen
com es prenen.
I has de saber jugar.
Que el món no és bonic,
evidentment.
ni el que ho pensi,
doncs mira.
No,
el que passa és que
el que tampoc m'agradaria
és això,
Zapatero,
a favor,
que a favor d'una,
com si diguéssim,
d'una política,
d'una Unió Europea
més harmonitzada,
això provoqués
que l'estat espanyol
perdés un pes específic
dins de les decisions
de la Unió Europea.
Amb la qual cosa,
també,
a veure,
dins de la Unió Europea
hi ha la comissió,
hi ha el Parlament,
vull dir que
no se saben cap a on
dirigirà el poder,
que el més probable
és que
amb 8-10 anys vista
el que tingui el poder real
dins de la Unió Europea
sigui el Parlament
i no la comissió europea.
No sé com funciona.
Més o menys funciona així
i potser,
segons com,
s'estan jugant les cartes
de potser,
que penso que era l'esnar
que volia tenir més poder
a la comissió
a costa de tenir
menys poder al Parlament.
Menys diputats.
Sí,
però potser el que ens convé,
que això és el que deia
el Borrell,
que era més o menys
la carregada
de la política europea
del PSOE
és tenir més poder
al Parlament.
Potser a curt termini
el perds,
però a llarg termini
l'acabes guanyant.
No ho sé,
jo no,
com que això
se n'encarreguen els de...
A Polònia no li ha fet
gens de gràcia.
Això seguríssim.
I a França li ha encantat
i en França
ja sabem
la col·laboració
que teníem
els governs socialistes.
Bueno,
vosaltres perquè potser
sou joves,
però jo me'n recordo,
fins i tot ens ajudaven
a descarregar els camions.
És veritat.
Ho feien una miqueta lluny,
ho feien a la frontera,
després.
Bueno,
clar,
home,
ningú és perfecte,
tu,
llavors...
Ai,
que és difícil
contentar tothom.
Vinga,
tanquem tema polític
i ens queden
sis minuts i mig
per parlar sobre llibres.
Demà és el Sant del Jordi.
Felicitats
i et felicitem
si demà no et veiem.
Gràcies.
Quins llibres ens podeu recomanar?
De temàtica política
o no?
Com vulgueu.
És que m'estaven enviant
un missatge pel mòbil.
Perdó.
A veure,
jo de llibres de política
tampoc no és que...
Ara fa molts anys
que no...
Bé,
molts anys,
un parell o tres d'anys
que no en llegeixo massa,
però a mi...
Bueno,
me'n vaig llegir
un fa molt de temps
que era
Les venes abiertes
d'Amèrica Latina
que parla una mica
sobre la situació política
i de com està
el panorama
a el que és
tota la part
de l'Amèrica Latina.
Però jo,
com que a mi,
jo com que soc un fan
de la novel·la,
doncs jo el que sol recomanar
és novel·la.
A part,
aquest any ja l'he dit
perquè, clar,
aquesta setmana
ens han estat bombardejant
amb anuncis
de llibres,
de si la Maruja Torres,
de si l'Alfred Boix,
o sigui,
tots aquests que t'atreuen llibres,
el millor llibre de l'any,
premi llibre test,
no sé què.
Però que moltes vegades
això també
són les pròpies editorials
els que els esbomben
i els diuen
un gran llibre,
un llibre fantàstic
i després
te'ls llegeixes
perquè és el típic.
La gent va de bona feina
al compra.
Escolta,
que he sentit a la ràdio
que era molt bo.
Diu, sí,
però és que a l'editorial
li interessa,
que és bo.
i jo aquest any
ja l'he dit a ma mare,
dic,
mama,
compra'm aquest llibre.
No,
i la nòvia,
va.
I la nòvia,
què li has dit?
Sí,
jo l'he dit a ma mare,
no,
aquest any me penso
que no tindré rosa.
i ja l'he dit,
compra'm un clàssic
que saps que és un valor segur
i perquè aquestes novetats,
aquestes grans editorials
o llibres d'humor
que publiquen periodistes
i tot això,
te'ls llegeixes una vegada
i els acabes deixant
el prestatge.
Jo no els llegeixes.
Jo sóc un defensor
que la gent compri clàssics.
Quin clàssic has demanat?
És que és un toston
que te caga.
Ara que esteu amb el bono,
la Bíblia.
No,
he demanat Crímic Estic
de Dostoevsky.
Eh,
és que llegir Dostoevsky
vesteix molt, eh?
Sí.
Ja sé que és un pal,
però bueno,
com a mínim m'estaré,
perquè a vegades també
te compren aquests llibres
que tenen 600 pàgines
que són novel·la històrica,
que després no hi ha qui les aguanti,
i també més o menys
tenen el mateix volum
i d'aquí dos anys
ningú se'n recordarà.
I l'he demanat aquest.
Està bé,
està bé.
Jo,
davant del monopoli
a les prestatjaries
que té el discurs únic
de l'esquerra,
jo recomanaré
llibres més aviat liberals,
un que està prou bé
sobretot amb l'antiamericanisme
que hi ha,
que és el de Jean-François Rebel,
L'Obsessió Antiamericana,
que és prou bo,
i després algun tipus
o Huntington,
Xoque de Civilizaciones,
que també està prou bé,
o Camino de Servidumbre de Hayek.
I sortint del tema així més sociopolític?
sortint de la política,
hi ha un clàssic que és Juan Salvador Gaviota,
no sé com es deu dir en català,
però deu ser complicat,
o potser també alguna novel·la tipus negra,
policiaca,
o Agatha Christie,
tot està bé.
Mira,
què sou de regalar,
llibres,
roses?
Jo regalo llibre i rosa,
vull dir,
és el que me toca,
perquè diuen,
no,
és que aquest any ma mare,
només li compro una rosa,
el fet de no tenir xicota
és el que sol passar,
em dirà,
ah,
o sigui,
jo te compro un llibre
que m'ha costat 25 euros
i després tu me vens
i me compres una rosa
que la deus haver robat.
El crimen i castigo
és més barat,
tu, eh?
Sí.
Senyora Mare del Gerard,
en dicció de butxaca,
lletra petita,
ja està, tu.
Sant Jordi,
Sant Jordi,
si us plau.
No cal edició de luxe.
I ella me diu,
és que, clar,
tu t'has gastat 3 euros
o 5,
el que valgui la rosa.
5,
estan caríssimes
les roses a Sant Jordi.
El millor és comprar-les
a última hora de la tarda,
perquè el que hi ha...
Ui, però llavors
trobes les matxacades ja,
no?
És igual.
No,
jo sempre la compro
a les 8 del demàtí.
Si te'n cal pel pel·locadura,
no?
Quant temps portes amb la rosa?
Clar,
depèn de no que te l'estimi.
Si portes més de tant,
si estàs casat
ja no cal comprar-li
una bona rosa.
Si esteu festejant,
sí.
Un clavell,
un cactus i...
Un cactus.
Home,
dona més el cactus
que la rosa,
que sap un greu,
no?
Gastar-se 5 euros
i l'endemà ja pot ser.
L'has de comprar bona,
l'has de comprar bona
perquè hi ha moltes
que venen d'aquelles congelades
i hi ha algunes
que no arriben a la tarda,
que és espectacular.
Una d'aquestes de marca.
Has d'anar...
Jo vaig aquí a la Rambla,
davant de la caixa,
a Rambla 900,
no sé com es diu,
que és un quiosc
allà que hi ha
al mig de la Rambla
i allà la veritat
les tenen molt bé.
Si sou tradicionalistes
en aquest sentit,
seguiu...
Que no sé
per què no és festa
a Catalunya,
Sant Jordi.
Jo a vegades ho penso...
A més és dia internacional
del llibre.
Sí,
a nivell mundial
perquè coincideix
amb la mort
de Shakespeare.
Jo crec que el que té
bonic Sant Jordi
és precisament
passejar
per les paradetes.
I de Cervantes.
I Cervantes,
sí, sí, sí.
O sigui,
el bonic de Sant Jordi
és passejar
per les paradetes
i poder xafardejar
i tot això.
I el fet de treballar,
hi ha molta gent,
sobretot d'escriure
en horari partit,
que amb prou feina
es poden anar
i estar-se dos o tres minuts.
De fet,
em sembla que també
ho fan a Madrid
i a Sevilla
o a València,
o sigui,
que ho hem exportat,
estem controlant
la globalització
a Rassem.
El PIB aquest any
es dispararà.
Amb el que valen
els llibres i tant.
I fins i tot
hi va haver un any,
no sé si s'ha continuat celebrant,
que el Jordi Pujol
va anar a Alemanya
a intentar institucionalitzar
ara també, no?
El que passa és que
allà compren més llibres
que aquí.
Allà potser
no fa tanta falta
com aquí
que llegin poc,
llegin poc.
Sí, trobeu que llegin poc,
trobeu que fa falta
un dia com Sant Jordi?
Diuen les enquestes.
De fet,
surts al carrer
i preguntes
a veure qui ha llegit llibres
i doncs
molta gent
preferixen veure
salsa rosa,
és més còmoda,
evidentment.
O hi ha gent
que el dia de Sant Jordi
en vez de regalar llibres
regalen un CD,
regalen música.
Això últimament
s'estila bastant.
Hi ha gent
que se la vaixer d'internet.
El problema que veig jo
és que
en comptes de...
El problema
és que
es publica molt,
moltíssim,
o sigui,
es publica més que mai,
però potser
la qualitat
del que surt
no és tan bona
com quan es publicava
molt menys.
Ara de llibres,
de novel·les,
de policiaques,
d'aventures,
n'hi ha,
300.000,
però després,
clar,
te'ls llegeixes...
Està clar que
costa molt
fer-te un forat
perquè ser escriptor
ha de ser duríssim
fins que no entres
de la roda
d'estar en un grup
d'aquests mediàtics
que et col·loca
a tot arreu,
a la ràdio,
programes,
però arribes...
Acabes sent
una popstar
en lloc d'un escriptor.
Ai, Jordi Roca,
Gerard Castells,
gràcies,
que us provi molt Sant Jordi,
demà, felicitats ja d'entrada,
Jordi.
Gràcies.
I ens la trobem dijous que ve.
Bon Sant Jordi a tot el dia.
Adéu, bona tarda.
Bona tarda.