Aquest dimarts es va presentar oficialment
la nova programació del Teatre al Magatzem.
Però tenia unes quantes temporades, jo he perdut el compte.
Ara ens ho explicarà tot,
el número d'anys que fa que programen al Magatzem.
També les reformes que s'han de fer en aquest local,
ja anunciades i molt esperades,
no només per la gent que hi programa i que hi ve a actuar,
sinó també pel públic.
I, vaja, la programació en general del Magatzem.
Tenim amb nosaltres, per parlar de tot això, el Javi Plana.
Javi Plana, bona tarda.
Bona tarda.
Programació que acabem d'estrenar.
Home, vosaltres sí que ja feia temps que la sabíeu,
però oficialment la vau presentar aquest dimarts.
Sí, aquest dimarts vam presentar la programació, diguéssim,
del que serà el cicle de tardor.
Bàsicament, com fem cada any,
doncs ja sabeu que comença des d'octubre
i fem ja la presentació del cicle.
Un cicle de tardor que, de fet, ens acompanyarà
ben bé fins al punt de Nadal, no?
Fins al gener.
Sí, fins al 30 de desembre, concretament.
Molt bé. Per fer-ho així esquemàticament,
diríem que hi ha les obres de teatre
o, vaja, actes programats en general
i, a part, esteu inclosos dins de la CIC,
el circuit català de sales
i també teniu el que és la programació especial de Nadal
i també, per fer-ho així esquemàtic,
la participació, una participació important com a sala
dins els actes de la tardor literària.
Sí, sí.
Nosaltres, en principi, tot aquest tipus de cicles
que, potser com la CIC, com la tardor literària,
són, bàsicament, paquets que ens venen també a través de diverses bandes
i van a les nostres coproduccions que podem tindre amb ajuntament
o altres entitats, o via ajuntament, o via generalitat, etcètera.
Llavors, nosaltres, la tardor sempre és ben marcada per aquests cicles,
o per aquest tipus de pulsacions,
que són aquests eixos fonamentals en els quals s'articula aquest cicle.
Doncs parlem-hi dels que són més fàcils d'esquematitzar més ràpids.
Per exemple, el Cicle a CIC.
Sí, el Cicle a CIC passarà...
Bueno, començarem amb els Gadagang, el dia 23.
Després ja tindrem en Josep Tió, de la Sopa de Cabra,
el Sant Erisa i el Pere Tàpies.
Bueno, Déu-n'hi-do, noms d'aquells caps de cartell.
Sí, bueno, és una mica tal que jo penso que la vocació
que està agafant possiblement aquest cicle, no?,
que és combinar noves formacions o artistes més desconeguts
o en projecció amb artistes ja més consolidats,
no?, diguéssim.
Que, en fi, Josep Tió, Sant Erisa m'has comentat,
se'ns fa, doncs, relativament fàcil veure'ls en acústic,
però els Gadagang jo crec que és la proposta arriscada de la CIC.
Bueno, és que el Gadagang no crec que vinguin amb acústic.
No?
No crec, jo crec que sí.
No, perquè tinc el Raider i els Gadagang faran el que fan,
ja em sembla bé.
No, però vull dir que és complicat perquè, de fet,
és una idea, el tema de l'acústic,
és una miqueta sempre ambigua, no?, el tema d'acústic, acústic.
A veure, vull dir que ells vindran, jo suposo,
i crec que sí, ara i sí,
perquè, a més, ja estem, amb el tema de producció,
ja estem treballant amb això dels Raiders
i el que portareu, no portareu,
i, bueno, aquestes coses tècniques, no?,
però ells portaran el seu espectacle que fan habitualment,
evidentment, i ja ens va bé, eh?
Cicle de Nadal.
Bueno, cada any ho fem,
el cicle de Nadal és el típic de la casa,
el que volem fer sempre,
com fem nosaltres, un tipus de cicle de Nadal,
que es complementi una miqueta
amb les ofertes, diguéssim,
que ja n'hi ha típiques del cicle de Nadal,
en general a Tarragona, no?,
com ser Pastorets, etcètera, etcètera.
Llavors, bueno, portem, diguéssim,
aquest any el Joan Molina i Conrad Sator Group,
que ens faran Nadales amb swing,
i després portem coses de teatre de clown,
diguéssim, també un espai que es diu Santa Clown.
I, en principi, la idea sempre és la mateixa,
però portar un tipus d'espectacle
que sigui una miqueta alternatiu
i que complementi una miqueta amb ja el que s'està fent,
diguéssim, de forma més tradicional
dintre d'aquest cicle.
Gairebé, diria, tot el mes de novembre,
l'ocuparan els actes de la tardor literària,
en què vosaltres teniu una presència important.
Sí, nosaltres, bueno,
arrel del conveni que tenim a l'Ajuntament,
és una idea que jo sempre he cregut,
que d'articular-ho molt bé, això,
i això, evidentment, és una cosa que organitza cultura
de l'Ajuntament de Tarragona.
El que passa és que nosaltres, evidentment,
com a sala, en conveni, o com a sala,
el que volem sempre és atraure, no?,
també, tant els promotors
com propostes que vinguin d'aquesta manera,
que creiem que poden ser interessants
que es puguin fer al teatre,
perquè creiem que és un lloc
que s'hi presta per fer aquest tipus de coses, no?
Quin tipus de coses fareu?
Molts desjornades de debat, pel que heu sentit?
Sí, home, jo, el tema del...
Ja sabeu que aquest any és el centenari.
Nosaltres volem començar amb el tema dels debats,
ara, aprofitant la tardor,
que seran tres, una xerrada i dos debats
sobre la literatura mediàtica,
però aquesta idea és una cosa
que a mi m'agradaria fer extensible
durant tot l'any
per al centenari de la cooperativa obrera, no?,
en la qual s'ha pogut articular
una setmana de debats oberts,
allà al teatre mateix,
que fossin d'interès, no?
Sobre diferents temes
i ja fora del que és la tardor literària,
jornades de debat.
Exactament.
És el que teniu en ment
per la temporada ja d'hivern?
Sí, sí.
Jo crec que la temporada d'hivern
és la programació més magatzariana,
en si mateixa,
perquè potser és aquí
on nosaltres, diguéssim,
programem més nosaltres, no?
Vull dir, amb la CIC,
evidentment nosaltres participem activament
en el tema de la CIC,
igual que amb la tardor literària,
no només es ve l'espectacle i punt, a final.
sinó que treballem en producció,
en coordinació, no?
Però, bueno, ja a l'hivern, diguéssim,
nosaltres el que fem és programar,
diguéssim, una programació molt més ja definida
i molt més tancada en aquest sentit, no?
Comencem el dia 16 amb el...
Serà t'ho anava a dir,
que amb què ens estrenem?
El dia 16 comencem amb un homenatge
a Buster Keaton,
amb la figura de Buster Keaton
i també és un homenatge al cinema Mood.
Amb un espectacle,
perquè és més que una projecció,
un espectacle...
Interdisciplinar,
on n'hi ha...
Això m'agrada,
sempre ens agrada aquestes espectacles,
on hi ha actors
i hi ha mims
i també hi ha cinema i músics, no?
De fet, és una proposta
que comença
amb un homenatge a Buster Keaton,
amb uns actors
de teatre gestual
que faran 15 minuts
d'homenatge al cinema Mood.
I després d'aquí,
doncs, es farà un passi, diguéssim,
de la pel·lícula
El mecanista de la General,
on el Carles Robert
i el Miguel Ángel Marín
ficaran la música en directe.
Molt bé, molt bé.
Escolta, ja teniu pantalla de projecció?
Sí, sí.
Sí, sí.
Teniu controlat això, eh?
I tant, i tant.
Perquè, escolta, i cinema, el magatzem.
No, perquè és que el cinema,
pur i dur,
jo és que sempre crec
que fugir una miqueta
de programacions
que ja s'estan...
Jo no vull...
O sigui, ploure
sobre una mullada, no?
És el que hem dit sempre, Javi,
que hi ha altres sales a la ciutat
i llavors cadascú ha de conèixer films.
Clar.
Llavors, hem fet cinema
i per què?
Perquè és relativament barat,
o a poc és això, no?
Vull dir,
hi ha molta gent
que està fent cinema,
ho està fent la bequeria,
de la sala,
ni a la vocació de la sala,
que en tot cas
tenen una vocació
que ha de ser més innovadora
en quant al concepte d'espectacles
i més revolucionari
en el bon sentit,
vull dir,
portar un tipus d'espectacle
que difícilment es pugui portar
o es pugui veure a aquesta ciutat
i això és la vocació
que n'hi ha en principi, no?
I, bueno,
i participar en tot el que es faci a la ciutat,
evidentment,
a nivell cultural,
com se fa ja en les tecles,
se fa al Dixi
o se fa amb la tele literària,
evidentment,
no quedar-nos fora d'aquests grans...
Bé, és això, no?
Algun espectacle pot caure entre setmana,
què us agradaria programar cada dia?
Bé, jo no, a mi no.
Personalment,
jo crec que la sala
s'ha d'activar cada dia,
però amb altres tipus d'activitats.
Sí, de fet,
el magatzem sempre està obert.
Sí, sí,
però això s'ha d'anar dinamitzant,
de forma que
el que és programació cultural,
la programació,
diguéssim, oficial,
té d'estar molt ben articulada,
té d'haver una tendència
a programar cada vegada
potser menys,
però amb més sentit
i amb prou regularitat
i amb qualitat
i després la sala
el que s'ha de fer
és dinamitzar-la
des de dilluns
hasta dijous,
si fa falta,
amb altres activitats
diverses.
I de fet,
bueno,
ha anat a comentar,
però ja ho saps,
ara us ho explicaré,
però al gener
nosaltres tancarem un mes,
que és aquest peron
que fem sempre el...
Atenció,
que això us agradarà,
eh?
Aprofitarem el mes.
Un mes,
un mes i mig,
però serà aquesta parada
que fem sempre
entre el cicle de tardor
i el cicle d'hivern,
llavors ja mirarem
si fem un cicle d'hivern
o un cicle de primavera
tot integrat,
vull dir,
la programació
no es pararà
en cap moment,
se faran els tres cicles
habituals,
però aprofitant
aquesta parada
que fem entre cicle i cicle
el que farem
és arranjar el teatre,
perquè la idea
és que com el teatre
volem
i s'està treballant
perquè tingui molta activitat
i quasi pràcticament diària,
el que volem
és evidentment
arreglar infraestructures
per poder-ho assumir
que repte, no?
Per fora,
per dins,
per fora i per dins?
Per fora i per dins,
sí.
En principi
s'està plantejant
moltes opcions,
des de canviar
l'entrada de públic,
l'accés a públic,
fer les cartelleres
al carrer Fortuny,
per exemple,
camerinos,
aire acondicionats
i coses del tipus.
Aire acondicionat,
digueu-ho,
amb lletres majúsculades.
Aire acondicionat,
senyors.
I ara,
bueno,
això és car,
és que són coses
que són molt més.
Vull dir,
el problema
que nosaltres ara,
no sé,
no vull dir cifres
perquè no sé
si estic autoritzat,
però vull dir
que és molt car
el sistema
de ventilar una sala,
no?
I no estem parlant
de posar màquines,
eh?
La idea nostra,
en principi,
és posar un macrotermostato
i no hem ficat
ni una màquina
dintre la sala.
L'avantatge que teniu
és que, bueno,
té unes dimensions
relativament petites
i que vull dir,
mira,
un poqueta cosa,
potser ja passeu.
El que passa
que si es poseu a fer obres,
clar.
No, no,
vull dir,
jo crec que m'assembla
que l'aeracondicionat
no es conseqüen
15 milions de peles.
Però per tot l'edifici?
Oh, Déu-n'hi-do,
per tot l'edifici?
No, no,
per més per la sala.
Per la sala?
Per la sala, sí.
Què dius?
Sí, sí.
És que no són,
no volen ficar màquines.
Eh, aquest hivern
tothom el magatzem,
tardor hivern,
però almenys
posar la contribució
i poder pagar una miqueta
els gastos.
El que passa és que, clar,
són sistemes que són per teatre.
O sigui,
la idea nostra
no es fica
a mà tres màquines dintre,
perquè primer que fan ciroll.
Molt bé, molt bé.
I llavors la idea
és que la màquina
ha d'estar al terrat
i llavors al terrat
ha de baixar
una sèrie de sistemes
de tubos
i que es vagin
entrant aire
i regulant.
De fet,
és un termostat,
no és un aire acondicionat.
És un sistema intel·ligent
que el que fa
és agafar aire al carrer,
va compensant,
és un sistema intel·ligent
de forma que
quan va entrant la gent
i es va escofant,
ell mateix s'autoregula.
Allò, una obra
per tota la vida ja.
Sí, una cosa impressionant,
vaja,
missió impossible,
tecnologia a apuntar.
Sí, sí.
Que estem tots molt contents
que ho fem,
però suposo que vosaltres,
que és a qui us cau el marrón,
d'haver doncs de contractar,
d'organitzar-ho tot,
molta gràcia
i no es deu fer,
perquè el vostre
és programar
i dedicar-me a l'espectacle.
No, no,
perquè nosaltres,
des del teatre per al teatre,
el concepte del teatre
a la vegada és unitari,
no és un concepte fermentat,
vull dir,
jo no estic només programar,
si jo programo
programo dos,
amb un mes programo
tot l'any,
tranquil·lament.
Amb un mes
te programo
tot l'any.
Però no és la programació,
la programació és una cosa,
la producció és una altra,
la comunicació és una altra,
la gestió integral
és una altra,
la gestió econòmica
és un altre paquet.
Clar,
això és una fenya,
no?
Llavors,
el que comentava abans,
de poder reactivar la sala diàriament,
de poder-la,
sobretot jo penso que
obrir-la definitivament
a la ciutat,
de forma que ja es quedi
dintre,
localitzada en un mapa
geogràfic concret,
no?
Que encara això
és una fenya que,
aquest any és la fenya
que penso que tenim que fer,
consolidar les programacions estables.
Perquè jo abans
preguntava,
la veritat no me'n recordo,
quant de temps fa que programeu,
quants anys,
quantes temporades,
que programeu
regularment?
Home,
programació estable
com a programació
com se pot entendre
com fa el Metropol,
aquesta és la segona temporada.
És que el teatre
sempre ha estat obert
i sempre ha fet,
generat una sèrie d'activitat.
Però és que ha sigut
una activitat
fragmentada.
Clar,
i potser la que es veu més
és aquesta,
la que poses en cartellera.
Exactament.
A veure,
com a concepte
de programació,
programació teatral
o parateatral,
estable com a sala,
com pot ser la Sala Planeta
o moltes sales de Catalunya,
aquest és el segon any.
Llavors,
clar.
Doncs aquest ja és
per ser el segon any.
Sí.
Aquest és el segon any.
Ui.
El que passa és que,
clar,
ha hagut petits cicles,
ha hagut activitat.
Però no és una activitat,
no és una programació.
Clar.
l'activitat sempre fa 10 anys
o 12 que n'hi ha,
amb petits cicles,
petites audicions,
el que sigui.
Però clar,
són activitats fragmentades
i la idea sempre ha sigut
que la sala
tingui una continuïtat
d'activitat.
Doncs és el pas lògic,
ja,
portar-ho una mica al carrer
amb aquests plafons,
aquests cartells
que deia el Javi
i sobretot adequar la sala
a les necessitats
perquè pugui rendir més.
Javi,
a per acabar l'entrevista
pesen els 100 anys
del magatzem?
Els noteu a les esquenes?
Sí, home,
està bé,
els 100 anys està bé
perquè penso
que és una oportunitat,
també penso,
de poder explicar
a la Tarragona
el que és
la cooperativa obrera,
no només el magatzem,
i també explicar
el teatre, no?
Llavors,
aquest és un any interessant
i que,
en principi,
jo penso que,
més que pesar,
és una oportunitat,
de fet, no?
Perquè,
vull dir,
és una manera
que ens pot servir
per projectar
el que s'està fent
a la cooperativa.
També,
en aquests 100 anys,
l'idea també
és que la casa
és també,
no només el teatre magatzem,
sinó a mig plaça,
és tota la casa
la que té de canviar.
Vull dir,
evidentment,
la cooperativa
el que no pot fer
és quedar-se enrere
envers la societat.
Llavors,
el que té de fer la casa
és fer remodelacions,
canviar actituds,
canviar maneres
per posar-la
una miqueta
al dia, no?
Vull dir,
el que no volem fer
és el que té a casa
és que es perdi.
Per tant,
n'hi ha que arrenjar-la
i anar-la modificant
i omplir-la continguts.
Doncs el Javi Plana
i tot l'equip
que treballa amb ell
ja han començat
a posar fil a l'agulla.
Javi,
per 100 anys més?
Bé,
no sé,
ojalà, ojalà.
I abans d'acabar,
això sí...
Home,
si em fas una entrevista
d'aquí 100 anys
seria fantàstic.
Sí,
per tu i per mi,
no?
És estupendo.
Escolta,
ja per acabar,
a veure,
recordem,
sobretot que el dia 16...
el dia 16 d'octubre
a les 10.30
a la nit de Buster Quinton.
Me'n pots destacar
un d'espectacles
d'aquesta temporada
de tardor?
Un de dia aquest
és que no us l'heu de perdre.
Home,
en principi jo,
això és com a mi
em costa molt de fer,
jo sempre recomano
el primer espectacle
del cicle
i sempre m'ho recomano
en el punt del cicle
que m'ho dius
el pròxim espectacle.
El proper que ve,
allò dia a dia.
O sigui,
jo el que recomano
és el dia 16,
i serà un espectacle
acollonut.
Doncs allà serem,
Javi Plana,
gràcies.
Moltes gràcies.