Arriba una altra representació dins la mostra de teatre jove
del Metropol. Avui mateix, aquesta nit, a les 10,
al Metropol podreu veure la representació de Set,
una obra que va a càrrec de la companyia de teatre Carpe Diem.
I els tenim, jo diria que tots deuen estar aquí,
si no tots, pocs en falten, eh, xics? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Us heu comptat? Quants deveu ser, més o menys?
Falta un. Som 15.
Vale, ens en falta un, no? Vull dir que esteu tots aquí.
Passa que els hem enxampat que anaven cap al Metropol,
suposo fer les proves de so i els assajos, no?
Sí, una mica, sí.
I els hem dit, veniu cap aquí. Vicenç Canyón, que estàs per aquí?
Sí, sí, sí.
Entre la multitud?
Entre la jovent.
Ara, ara et veig, ara et veig. Destaques una miqueta, eh,
si per l'edat ja és un grau.
Sí, sí, sí.
El Vicenç, que és una mica el promotor de tot això,
te n'encarregues de dirigir els Carpe Diem.
I escriro l'obra, també.
Ah, l'has escrit tu? I tant.
Ai, que m'has d'explicar coses.
El que vulguis.
De què vas, Set?
Doncs està inspirada als Set Pecats Capitals.
Als Set Pecats Capitals.
Sí.
Sí, que la tenies ja de fa temps pensada.
Sí, aquesta obra estava ja estrenada per un altre grup,
però el que passa és que he fet una adaptació nova
per a aquesta gent jove que li dóna molta marxa.
Set Pecats, 16 persones, com ho heu lligat a això?
Doncs a veure què ho explica un altre.
Pinto.
No sé, a veure, jo crec que...
Pinto, bona tarda.
Sí, bona tarda.
No, jo crec que hem aconseguit fer una obra divertida
i que crec que com va ser l'obra de l'any passat,
que la gent s'ho va passar molt bé,
doncs jo crec que està molt bé també aquesta.
I potser la gent s'ho passarà encara més bé que l'any passat.
Per tant, és una comèdia, ja partim d'aquí, no?
Jo crec que sí.
Ai.
No sé, jo crec que sí, no sé què dirà Vicent.
Què ha dit, què ha dit?
Sí, és una comèdia, Vicent.
Sí, sí, sí.
Almenys, el meu paper, els meus papers sí que són de comèdia, no sé.
Sí, té més humor que l'any passat encara.
I molt tipus d'humor diferent.
En cada sketch és un humor diferent.
Molt bé.
Juguem amb la gestualitat, juguem amb el diàleg,
amb la doble intenció,
i imagina't el pecat de la luxúria, ni te cuento.
Qui fa de la luxúria?
Ni te cuento, no?
Què el tenim per aquí, la luxúria?
Estan tots aquí.
Qui és la luxúria?
Tots.
Ah, tots, tots feu de tot.
Sí, no, hi ha gent que repeteix,
hi ha gent que fa dos papers, dos sketchs...
Ah, però a la luxúria sortiu tots, eh?
Sí, és el colofó en final.
Ave Maria, ¿cuándo serán mía?
Ja ens ho imaginem, ens ho imaginem.
Escolta, Carpe Diem no és la primera vegada
que participeu en aquesta mostra de teatre jove,
però per vosaltres com a actors és la primera vegada que hi aneu?
No, perquè ja vam repetir...
L'any passat.
A veure, jo vull sentir una xica, que en tenim moltes,
i aquí només parlen els homes, no pot ser això.
Sí, ara et passo a l'Anna, que deus parlar.
Un moment.
Hola, aquí ets l'Anna.
Sí.
Sí? Anna, apropa't el micròfon.
Tranquil·la, sense por.
Anna, ja no sé quina era la pregunta,
que dèiem... Ah, sí, que no és la primera vegada
que participeu a la mostra de teatre jove, eh?
No.
No és la primera obra que fas?
No.
L'any passat també hi eres?
Sí, van fer la de Roma i Julieta.
Molt bé, sí, ja me'n recordo, ja me'n recordo.
Així que el Metropòlia no els impressiona per res, no?
Bueno.
Sí.
Sí, una miqueta sempre fa allò, una mica de lluio, no?
Anna, quin és el teu paper?
Bueno, jo faig diversos.
Però fa un solet a ella.
La gula la representa l'Anna.
Tu ets la gula.
Sí.
Sí?
I és un paper divertit.
És que clar, això dels pecats capitals, jo no en puc imaginar.
Tots són divertits.
Tots són divertits.
Sí.
Bé, com vas vestida de gula?
Uf.
Uf.
Una miqueta plena, no?
Sí, amb xandal.
Amb xandal.
Vale.
Ho deixem aquí.
Més xiques, a nivell de vestuari, com ho teniu vosaltres?
Heu hagut de fer molta improvisació pel que fa amb...
Heu hagut d'enredar molta gent que us ajudés amb el vestuari o porteu coses normals?
No, no.
No, en guany hi ha un vestuari més elaborat perquè l'any passat van rebre una mica de crítica per part de...
No un jurat, sinó unes persones que aconsellen a la mostra.
I van dir que el vestuari era una miqueta pobre i en guany hem invertit més dinerets amb el vestuari.
Molt bé, per exemple, aquí em parlava una noia amb una samarreta taronja, a prop del micròfon.
Com vas vestida tu?
Com et dius, primer que tot?
Hola, me llamo Agueda.
Agueda, i com vas vestida tu i què fas?
Pues depende del papel, llevas un vestuari o otro.
Hay uno que lo llamo la gran mayoría, que es un vestuari especial.
Todo hay que decirlo.
Per la luxúria, eh?
Està parlant.
Ave Maria, cuando serán mías.
No, ella fa la soberbia, la ira i la luxúria.
I per cada paper te canvies de modelito.
Sí, cada paper hay que ir corriendo a cambiarse de ropa.
Però és roba que us l'heu fet expressament?
Sí, cortada, hecha expressament, a medida, todo, todo.
Sí, tot fet o heu tirat de mares i àvies?
Algunes coses sí que las podías coger de casa, algunes coses sí que te podían servir.
La roba interior, sobretot.
També, també.
Pero de abuelas, madres, de todo.
Sí, les heu tingut esclavitzades, pobres dones.
Per ara.
Doncs Set, una obra que arriba avui al Metropol.
Jo no sé si va ser fàcil, suposo que el Vicenç, tu ja la tenies embastada.
Més o menys, sí.
Els hi vas plantejar.
Exacte, van fer o un bodevil tot sencer, que anava sobre una festa,
o aquesta, i ells van triar els PECAT Capitals.
Vull dir, va ser ells que ho van triar.
Jo estava obert a qualsevol cosa.
S'ha de dir que aquesta és la primera vegada que canten ells.
És a dir, que hem gravat un CD amb una cançó només.
però això ja graven com los de Operación Triunfo.
A veure, María, ¿cuándo serás mía?
No.
Un apunt, no canten tothom o tots, sinó que canten ellas.
Ells, ah, vale.
Nosotras.
Som només tres nois i les demés són les que canten.
Però què heu fet? Heu inclòs una cançó?
Sí.
A veure, aquestes xiques del fons que tinc al davant.
María Ángeles, Marta i Lorena.
Vinga, explica'm-ho això de la cançó, home.
Que és una cançó que en sec...
María Ángeles, què és María Ángeles?
Almenys no, com va ser el rodatge.
Com ha anat això de la cançó?
En sec vau dir, vinga aquí, pim, pam, i troba una cançó.
Pues, no sé, fue...
No sé, fue al principio difícil, nos costó.
Pero es letra nuestra y original nuestra.
Vale, la lletra l'heu posat a vosaltres, la música també?
Jo no, aquesta és meva, la música.
Vítol, fa de tot el vicent.
Vítol.
Va per tot.
Escolta, i ve a cuento amb l'obra.
Amb els ordinadors avui es fa de tot, ja.
Els ordinadors es fan tot.
Sí, sí.
Pues hi ha un moment de l'obra en què pam.
Exacte.
Si es poseu tots a cantar en directe.
No, està gravat, o vam anar a un estudi de gravació,
està gravat, però també canten.
És a dir, la música és com un suport perquè elles no...
Com estan cansades i tal, que la veu no estigui...
I vau anar a un estudi de gravació.
Sí, sí.
Allà em van a presentar un foc, que guai.
Sí, sí, sí.
I com és que els nois no canten?
Quants nois teniu, de fet?
Tres.
Són tres, són tres.
Tres, però és que la cançó només és per les parelles,
per les noies, per un pecat concret.
De què va, de què va la cançó?
Diguéssim que comença d'una manera i agafa un caire diferent
a mesura que va passant la cançó.
Més calentó.
Ja està aquí, ja està ahí, puedo leer.
A quin pecat fas referència?
A Luxúria.
Escolta, que me cantaríeu dos estrofes, només dos estrofes.
estrofes.
Us atreviríeu que totes junts...
Sí, va, la tonada.
A la de tres, a la de tres.
Una, dos, tres.
Nos gusta la música, nos gusta bailar.
Somos divertidas y molamos cantidad.
Nos gusta la música, nos gusta bailar.
Somos divertidas y molamos cantidad.
Una mica rotllo tangagels, eh, això.
Sí, bueno, el de tanga sí, també va bé.
Molt bé.
Escolta, com és?
Com us dirigeix el Vicenç?
M'ha faltat un grup de noies que encara no hem parlat,
que són aquestes que em queden una mica a l'esquena meva.
La Raquel, que la tinc a costat.
Hola, hola.
Hola, com es treballa amb tanta gent?
116 persones?
Amb molta diversió es treballa, sobretot.
Però cada quan...
Com quedeu, eh?
Cada quan quedeu, cada quan assageu?
Al principi quedàvem un cop per setmanes,
dissabtes al matí,
i a medida que s'anava apropant el dia,
doncs s'anaven quedant més...
Anaven quedant més dies,
dissabtes i dimensos al matí.
I ja estava tothom d'acord amb fer el sacrifici?
Sí.
Sacrificar un dissabte al dematí,
sense sortir a la nit, al divendres.
Quin remei.
Escolta, i a nivell,
ja que tenim la Raquel per aquí,
enxufada amb el micròfon,
a nivell de llum, de so,
que teniu...
Té alguna complicació, l'obra?
Utilitzeu efectes de so i de llum?
Hi ha algun encarregat?
Home, això...
Home, il·luminació,
el del metropol s'ho proporciona en tot,
i tampoc hi ha una il·luminació...
Sí, sí, home, com que no?
Home, hi ha il·luminació bona?
Sí, és a dir,
jo vaig passar un planning de l'il·luminació
que hi ha per cada sketch.
No és el mateix la luxúria
que la gula,
que l'enveja,
que l'averícia...
Però vaja,
que no teniu entre vosaltres
algú que es dediqui a això,
a portar el so o a portar la llum.
No, no, no, jo vaig planejar...
El metropol té un equip de gent
molt, molt, molt preparada
i de seguida...
I molt amables,
ho fan totes amb molta gana,
que això també és veritat.
Sí, sí, sí, això també és nata.
Doncs em falta per parlar
alguna d'aquestes noies que tenen per aquí.
Sí, hi ha tres.
Aquí tinc a la Toñi,
a la...
Lídia.
Lídia,
a la Rocío i a l'Anna Maria.
Anna, què fas tu?
Quin és el teu paper?
Almenys el principal.
Doncs tinc tres,
igual que la majoria,
un de japonesa
i un altre de mis.
Un de japonesa?
Sí, sí,
l'Averícia, l'Averícia.
L'Averícia és japonesa?
No.
No.
I surt més gent,
i surt més gent,
però...
Però hi ha una japonesa.
Molt de raciàl.
Molt bé,
doncs Anna,
tu et preguntaré,
quin és el paper,
o el pecat,
el pecat que t'agrada més,
el que queda millor en escena,
que dius,
hola,
quin curro de pecats.
Doncs,
tots tenen
la seva cosa,
però,
personalment,
a mi m'agrada
o la mandra
o la gula,
està també molt bé,
molt divertit,
encara que tots tenen
la seva xispa.
Molt bé,
doncs ens quedem
amb aquest apunt, eh?
La mandra.
El cañón.
Clar,
la gula i la mandra.
De fet,
Vicenç,
passem-li els auriculars
del Vicenç,
no hi ha els dè.
Vicenç,
quin és el que et va ser
més fàcil i més difícil
d'escriure,
de pecat?
El més difícil,
per mi,
va ser
la mandra.
La mandra.
No s'acabava mai,
no?
No,
perquè és que
va començar d'una manera
i va acabar d'una altra,
però m'agrada molt,
perquè ells donen propostes
i jo també les agafo
i...
I també intervenim?
Sí, sí, sí,
no, home,
ells donen propostes,
jo sempre dic que no,
però, bueno,
ells propostes.
Jo deia...
Una dictadura és una dictadura,
tu.
Deia acústicament.
Ah, sí, sí,
en roig i aquestes coses
que fan,
però bé.
Vaig a dir que fan improvisacions,
eh?
Hi ha lloc per la improvisació
dalt de la serena.
Sí, sí, sí,
els deixo bastant,
sobretot,
és que, ja et dic,
en algunes sketchs
no parlen,
és gestual,
en altres parlen
i és que és molt diferent,
cada cop que puja el teló
la gent
tindrà ganes de saber
ara per on sortiran aquests.
Molt bé.
I són set vegades
que puguin ser,
per cada pecat
un sketch diferent.
Molt bé.
Qui vol parlar?
Qui no ha parlat?
La Toñi n'ha parlat
i té una veu molt maca.
Toñi.
Toñi, bona tarda.
Li queda,
de més,
el micròfon lluny.
L'hem fet difícil, això, eh?
Sí, sí, una mica.
Bona tarda, Toñi.
Quin és el teu paper?
Bona tarda.
Quin és el teu paper?
Jo faig...
Bueno, hablo en castellano,
que prefiero hablo en castellano.
Tu mateixa.
Hago la avaricia.
Hoy la avaricia.
La ira,
la envidia
y la luxúria.
Molt bé.
Quin és el que t'agrada més?
Cada uno tiene su punto.
Me gusta en todo, la verdad.
Quizá me divierto...
En la luxúria me divierto bastante
y en la envidia también.
Sí, pero todo...
Cada uno tiene su...
Su punto.
Su puntilla.
Sí.
Heu dit que la gent
ha de marxar rient,
s'ho ha de passar molt bé.
Sí, sí, sí.
Per tant, tot i que el tema
sigui allà una mica
com a per reflexionar,
doncs no,
perquè suposo que se n'ha parlat
tant d'aquest tema
que ara ja és qüestió
de trencar-lo pertot arreu.
Sí, sí.
Yo creo que la gente
se lo ha pasado muy, muy bien.
Incluso mejor que el año pasado.
Que es l'estrena mundial
aquesta nit.
Sí, sí, sí.
I a Tarragona, eh?
I a Tarragona.
Regina, escolta,
i que fareu una minigira
o teniu el previst
d'actuar en algun altre lloc?
Depèn.
No sé si...
Enguany vam...
La proposta de la mostra jove
era que...
Hi ha grups
que si tenen molta acceptació
doncs faríem una petita gira
els tres millors
o no sé com ho faran.
Això no...
Ah, per tant,
des de la mostra jove
ja s'organitza alguna coseta, eh?
Home, sí, ja...
És que és una llàstima
que tant de feines
perdi un dia, no?
I tot el vestuari.
Tot.
No és el vestuari,
sinó la proposta actoral, no?
Perquè com l'any passat
jo sempre he volgut
que la gent vingui al teatre
i la manera de recaptar gent
és amb l'humor
i penso que la gent
s'ho passarà de veritat
molt bé.
Nosaltres ahir vam fer
l'estat general
i vam riure,
però de veritat
jo rei ahir
però de veritat
molt, eh?
Això que ara
estic farta
però...
Doncs en fi,
Carpe Diem,
recordem la cita
sobretot aneu al teatre
amb aquesta proposta divertida
que es diu 7
sobre els 7 capals...
Pecats Capitals.
Pecats Capitals.
Serà avui a les 10
al Teatre Metropol.
I és de franc,
o sigui gratis.
Gratis.
Perquè la gent...
I que regaleu alguna cosa
i a més pot això.
La nostra actuació.
Exacte.
La nostra presència.
La nostra art.
Sí, sí, sí.
Ole, ole.
I...
Ah, calla.
No, no, no.
Sí, hi ha un petit obsequi
però no es pot dir.
Ah, hi ha un petit obsequi?
Sí, sí, sí.
Però no per tots.
No per tots.
Bueno, no és que...
Entra en el context
de l'obra.
Sí, sí, de l'obra.
O del Peca.
Que la gent que estigui a casa
que és una oreta i quart
que durarà més o menys
que no s'ho pensi,
que vingui,
que riurà molt
i s'ho passarà molt bé
i que hem de venir al teatre.
Doncs avui a les 10
al Metropol
amb la companyia Carpe Diem.
Vicenç Canyón,
Carpe Diem, gràcies.
Tots a una...
Adeu!
Adeu!
Gràcies!
Adeu!
Adeu!