Passem 21 minuts del punt de les 4 i, en fi, en aquesta primera hora dels de tardes,
com fem cada dimecres, el que ens agrada és fer un cop d'ull al mar,
baixar cap a baix al serrallo, fins i tot tocar sorra, anar a la platja,
i mirar-nos al mar i avui ens el mirarem a través dels ulls d'un home
que jo crec que el coneix pam a pam, el Francesc Guinovar.
Francesc, bona tarda.
Bona tarda.
El Francesc, entre altres coses, m'assembla que com a rang, és capità, vostè és capità.
Sí, sí, sí.
Jo me l'imaginava que vindria amb barba, una gorra i una pipa.
I no.
Això és història, ja.
Ens feitem, jo tinc un petit bigotet de quan anés jove,
perquè quan estudiava i anava als valls, em veia massa jovenet i em dava en carabassa.
Ah, deixem el bigoti, enganyava.
Sí, però ara aquest bigoti s'ha quedat fins als 80 anys.
80 anys té, per tant, és capità retirat, ja jubilat, però quants anys?
Un viejo capitán.
Viejo capitán, quants anys?
La veritat.
Quants anys s'ha dedicat vostè al mar?
Uns 41.
Entre tot, eh?
Entre el mar i el salvament marítim, la mania de guerra, l'ensenyança de marítima i salvament marítim i tot.
Se'n recorda a quina edat, doncs, va començar a ingressar-se per això?
Va començar amb ser que tenia 21 anys o així.
Bé. I com se li va acudir de volcar-se tant cap al mar? Què li van dir a casa? O això ja ve de tradició familiar?
No, a casa meva no van posar cap pega. Si ho vols dir això, comença a estudiar, com que vaig fer el batxiller aquí a l'Institut de Tarragona, després vaig anar a l'escola, que llavors es deia Escola Oficial de Nàutica i Màquines, perquè pertanyia al Ministeri de Comerç i quan va passar a l'ensenyament a la Facultat de Nàutica.
Perquè, en principi, vostè de petita o sigui de jove, què volia ser? Ja sabia que volia arribar a capitar?
Doncs, home, que arribar a capitar no ho sé, però que m'agradava la mar, sí, perquè pràcticament anava molt pel port, a passejar, i ja em va agafar la dèria amb un altre companys que vam estudiar a la Marina Mercant.
I suposo que la idea que més li devia agradar devia ser la de pujar amb un vaixell i mira, anar amunt i avall.
Home, doncs sí. Ara, jo he de dir una cosa, que la meva vida de marino és una mica especial, perquè jo l'he fet com m'ha agradat a mi, sense lligaments, sense lligaments, però això és per un home solter com soc jo.
Perquè un marino casat té una família darrere, té molts problemes, i ja no li agrada tant. Al principi li agrada, però al cap dels anys ja li pesa, no?
Perquè els nens van fent grans, la família va fent grans, el marino ve de vacances, ve quan pot, no és el mateix que un que treballa a terra.
És un estil de vida que vostè ha triat, i això l'ha portat a no casar-se?
No, no, és que no havia pensat mai casar-me.
Ja el tenia decidit així, és un home de principi, vostè, eh?
Escolta, i que recorda les primeres coses que va aprendre sobre el mar?
El nom dels estris, que això és una cosa que a mi sempre m'ha cridat molt l'atenció, aquests noms tan...
Bueno, el nom dels estris se van aprenent a mirar que el vas usant, no?
Perquè tu vas a un vaixell i...
Clar, no pots dir, passa'm allò, passa'm allò.
Has fet unes classes teòriques de noms, però que després s'han d'aplicar.
Jo me'n recordo una vegada que el capità, perquè quan acabes els estudis has d'anar dos anys de pràctiques
per tornar altra vegada a la facultat i un altre examen.
I el capità era un barco de vapor, que sabem que el barco de vapor té un tub que surt el vapor sobrant.
I el capità m'ha dit, mira el Manbru, a veure si sac, sal i vapor.
Jo no sabia ni què era el Manbru.
I vostè se'n va anar cap a la cuina.
Mirant per la ximenaia del barco, va haver-hi un tubet que treia vapor.
I dic, va, això serà el Manbru.
I ho era, sí?
Sí, sí.
I va dir que sí.
Aquest era fàcil, però suposo que n'hi havia de més difícils de coses de...
Home, s'havia moltes bromes.
I allò típic, la imatge aquella que tenim, que el marino novato sempre és el que escombra
i el que pela patates i el que fa les fenes més dures.
Bueno, el marino novato, si estudia per marino, esclar, no pela patates.
Perquè com que va d'alumne, alumne és un assimilat oficial.
I sempre va darrere el primer oficial.
Tot el dia amb el primer oficial.
Perquè el primer oficial és el que dovina la situació, no?
Els treballs de bordo, tot per tot, perquè el capità és una mica senyoret.
Però el capità, quan han d'emportar la presó, li posen el capità, no el primer oficial.
Alguna desvantatge de tenir, això de ser senyoret, clar.
Llavors, clar, vas amb ell, vas amb ell i no peles patates.
Ara, treballs se'n fan molt.
La gent es creu que el marino navega a porai, a temporals, arriba al port i se'n va cap a passeig.
A la taverna.
A la taverna de les Mallols.
I no pot ser.
Clar, jo a la taverna ho comprem una mica, perquè quan aquí venien els barcos suecs,
sobretot venien a càrrega general i a buscar vi, que hi havia a Suècia, hi havia un monopoli,
que no podia vendre líquor només que a l'estat.
Llavors veien els suecs que baixaven tant tombos pel carrer Podac, que era l'Unió,
i deien, ah, bé, els marinos tots són borratxos, com anem?
Clar, però això no és la veritat.
com era de cada puerto un amor, això és més fals.
Sí.
Ojalà hagués pogut ser.
Ai, que ara molts joves que ens estan escoltant ja no es faran marinos, eh?
Se'ls ha de dir la veritat.
Hi ha molt de treball, els barcos hi ha molt, contínuament.
Quina és potser la feina més que vostè recorda com a més pesada, més desagraïda, en un vaixell?
En un vaixell és tractar amb l'armador.
Perquè cada petit error que fas...
Què és l'armador?
L'armador és el senyor, l'amo propietari del vaixell.
Ah, que no el capità, eh?
El capità, més d'haver passat pel pilot de primera i pilot de segona de primera i exàmens de capità,
no vol dir que tinguis la titulació de capità i vagis de capità.
Perquè resulta que el capità és un gerent, és un gerent, el representant de l'armador.
I per tant, el que diu, tu seràs capità, ho diu ell.
O sigui que tu pots estar 10 anys allí, esperant arribar a capità, que es faci vell el capità i marxi,
però l'armador no té confiança en tu i et quedes de primer oficial.
No n'hi do.
O sigui que això és una professió civil, completament.
Com a qui, a aquesta emissió, hi ha d'haver un gerent,
que diu, tu seràs chefe d'això, tu chefe d'allò...
I deia vostè que el pitjor és el tracte amb l'armador.
Per què? Que era molt per a punyeta.
Perquè cada error que facis d'una tonteria, no?
Que dius que arribaràs una hora i no arribes i hi ha un brada i una colla de treballadors
que al moment que estan a baix comencen a cobrar i són 100.000 repassetes que estan allí,
doncs unes bronques fenomenals, eh?
O sigui que moltes bronques, moltes bronques.
El que passa és que un s'acostuma a les bronques, no?
I diu, bueno, ja li passarà, ja li passarà.
S'ha de mirar el conjunt, no?
Les coses bones i les coses dolentes.
Doncs parlem de les coses dolentes.
Ha tingut vostè cap mala experiència en tots aquests viatges amb vaixell que ha fet?
Home, sí, he tingut.
Naufragis o tempestes d'aquelles dolentotes.
Hi ha dues coses que no les he tingut, que és incendi,
que això és molt dolent perquè si hi ha un incendi d'una bodega
i obres la bodega, s'ha acabat,
perquè entra el corrent d'aire i es pot obrir.
Ja està.
Si els incendis dins dels locals
i algú obre la porta d'un passillo,
tots els passillos es fan de ximeneia.
O sigui que és molt dolent, eh?
Jo no n'he passat cap.
Això no n'ha passat cap.
I l'altra cosa, deia dues coses.
Ah, després se'n naufragi.
Clar.
Perquè hem arrencat alguna vegada, alguna vegada, eh?
I això, mira, si tu saps maniobrar la cosa
i no és perillós, ensurts.
Per exemple, el port de Pernada a Sevilla,
com que pel Guàrdia del Cibir,
has de pujar quan la mare pugi perquè no hi ha acabat.
Acabat vol dir profunditat.
I quan arribes a mig camí, que hi ha 42 quilòmetres,
perillós, pues el pràctic diu,
se está acabando l'agua.
I llavors, bum, emparencam allí.
Ah, però avisa'ns.
Se está acabando l'agua a preparar-los.
Ah, la va esperar a l'altra marea, eh?
I així, això res.
Ara, si em barraqués amb unes roques,
sí, és molt...
Hi ha l'alarmant.
I després els temporals.
Clar.
Perquè jo, alguna vegada...
Explica els temporals i la gent diu,
ah, estàs practicant cuentos, aquest.
Perquè es creu que és com aquí al Mediterrani, no?
Però hi ha vegades que el vaixell
són sempre, són tres oles seguides.
Ah, sí?
Però n'hi ha quatre, cinc, però les grosses...
No sé per què, no sabem per què.
Però una, dos i tres.
I el vaixell puja cap dalt
i al moment que es va a dalt a aquesta l'ola,
que les oles aquestes no esploten,
perquè si esplotessin, trenquessin,
llavors se treia en compte el barco.
Llavors, a la baixada, veus que fas una baixada,
però que al davant tens una altra columna d'aigua
que tu no ve a l'horitzó.
O sigui, ni el Dragon Can, eh?
Deixa-t'estada per aventures.
Això, això, el Dragon Can.
Perquè alhora que estàs a baix,
dius, pujarà el barco.
És clar, nosaltres sabem que el barco no puja ni baixa.
És l'ola que passa per a sota.
Perquè si no, no es podíem navegar.
Llavors, l'ola...
I torna a pujar a la segona.
I bueno...
I bueno, ja calma, calma, calma, no?
Ja es pot respirar fins que arriben les altres.
I som-hi.
Després passa que es passa molt mal ratos,
quan hi ha el temporal,
perquè tu has de treballar,
has de fer les guàrdies,
has de fer tot,
has de menjar,
i el panorama de menjar...
Que quant de temps deu durar un temporal d'aquests...
A l'Atlàntic?
No se sap.
Quants o cinc dies o sis.
Ostres.
Aquí al Mediterrà els tamborols són molt cabronets,
que diem aquí, eh?
Perquè són culs, però tenen força.
El passa que s'acaba el vent i al Mediterrà...
Ja està una bassa.
Ja ho veieu aquí a Tarragona, no?
Aneu al balcó,
mira, avui, avui, a mi, quina solada hi ha?
I a la demà n'hi ha res.
Però l'antig no, eh?
I això tan típic dels primeres vegades
que es puja en un barco de vomitar.
Ah, sí.
Què li passa, això?
L'he passat tota la carrera o només al començament, això?
Ja, aquí passa que molts diuen, n'hi ha que no.
Però molts diuen, ah, el marino jo no m'he marejat mai.
Jo reconeixo que m'he marejat.
No, és perquè alguna vegada l'estómac no l'entens bé.
Ara imagineu-vos que estàs omplint l'estómac de sopa
perquè sopa es cadira, n'hi ha, menys el dijous i el diumenge.
Ah, sí, és el menjar típic, diguéssim.
Sí, és la sopa ben calenta.
Com és això?
Bueno, per l'escalfureta de la sopa, no?
Sí. I el sopa serveix igual que el ganyat en moral.
Llavors has d'agafar el plat amb una mà i la cullera amb una altra
i anem menjant com pots.
Clar, després el segon plat i l'estómac, clar, això, l'estómac s'abelluga.
I naturalment, doncs no tens gaire gana, la veritat.
I alguna vegada no el trobes gaire bé
i es tret el sopar pels peixos.
Escolta, vostè ha passat per diferents facetes, diguéssim.
Ha estat, m'ha dit, a la Marina Marcant, a la Marina de Guerra, salvament marítim.
Fixant-nos en això, molta diferència, suposo, entre la Marina Marcant i la Marina de Guerra, no?
Sí, bueno, a la Marina de Guerra jo he fet els cursos de la Reserva Naval.
O sigui que jo he anat a marín, però ja de gran.
Jo n'he fet els cinc anys de guàrdia marina, d'això,
i nosaltres n'anàvem allà com a marinos.
I ens adaptava l'ensenyança que ens faltava dels convois marítims
perquè la Marina Marcant va tindre molt importància en la Segona Guerra Mundial
perquè els submarinos a la mar no paraven de tirar els barcos per l'aire.
Llavors vam decidir fer uns convois
i posem 50 marcants i el rodador de barcos de guerra a protegir-los.
Protegint.
De tot això s'ha de fer unes maniobres
perquè si hi ha la desbandada, 50 marcants junts,
hi ha una desbandada allí,
una per estribar, l'altra per vavor, l'altra para, màquina,
allò serà un cacau que encara hi perdríem.
Envers dels sovenins alemans es perdríem els barcos.
Llavors això ens ensenyen com hem de maniobrar
a l'ordre del mirant de jefe de la flota.
Ai.
I això ens ho ensenyaven allí amb unes hidramàtiques que havien de fer,
les senyals que havien de tindre,
per si un cas, algun dia havíem d'anar a la guerra.
Clar, no hi pensàvem una guerra.
Anàvem a dir, mira, sempre aprens alguna cosa, eh?
Ho clar, ja m'ho penso.
Jo sempre m'he d'anar a les postes i aprens alguna cosa.
Bé, aprens moltes coses.
I que va conèixer gent interessant en els diferents viatges
que va fer algun personatge d'aquests mític?
Home, personatge mític, la veritat és que no en coneixem.
Perquè arribem a un port, no coneixem ningú, eh?
I sortim a terra i a mi estàs un dia o dos
i no acabes de conèixer personatges, no en coneixes cap.
Ara, els que van a barcos ferris aquests grans i desal·làntics,
aquests sí que coneixen, perquè van de viatge, van de turisme,
però el marino mercant, tant és de patruller, com de ciment,
com de carrer general, nosaltres vivim sols.
I arribem a port, ja tenim prou feina per repassar un rato.
No coneixem ningú, la veritat.
Bé, sols, però amb tots els companys.
Suposo que hi deu haver una companyonia important.
Sí, bueno, el barco...
Hi ha una diferència entre la marineria, diguéssim,
els mariners, que són marinos,
i això ja ho hem discutit,
perquè aquí tothom diu mariner, mariner.
Sí, això ho hem declarat, ens ho va dir el...
Sí, mariner, aquí a l'Escola Laboral,
a la marineria en Pesquera, estudiaven per mariner, per mariner.
Mariner és un càrrec, un rang dins d'aquestes...
Un càrrec, un mariner, com a...
Que pot ser contramestre i tot això.
Sí, sí, després eren contramestre,
es començava per mozo, mozo, mosso,
després mariner, però per embarcar avui
necessites aquest certificat de mariner.
I tots en general són els marinos.
Després hi ha l'altre, que contramestre,
i en general es diu marino.
Ara, en català, jo dic marino,
no sé si diu bé o no diu malament.
Bueno, total, que hi ha dos llocs, no?
Hi ha dos menjadors,
dues situacions entre el vaixell,
però molt pagats tots, eh?
Allí vivim com una família.
I la prova és que moltes vegades,
sense...
Hi ha alguns liurs que hi ha per terra,
tu, encara que saps que aquella persona és culpable,
tu, com a capità, has d'anar allí
i poder-ho treure de seguida que puguis
de les comissaries o d'on sigui.
I això es logra amb una mica de mà dreta,
explicant a aquest bon senyor que sí,
que és un cinc vergüenza,
però que jo ja l'arreglaré a bordo.
Clar, tu te l'has de tornar a portar quan torni a marxar el vaixell.
i això de dir, ah, això, esto,
y yo lo dejo aquí en tierra, no.
Això no l'has de fer mai.
Que passa molt sovint, això.
No, però alguna vegada s'hi ha passat, eh?
I jo he vist que a les comissaries,
tant aquí com fora,
si els hi dius això fora,
que sigui un contraband,
tot això,
perquè jo el contraband de droga
el va i viure al final, al final.
Però a la meva època gran
no hi havia droga encara,
hi havia tabac,
hi havia d'això...
L'Estraperlo, en tot cas.
L'Estraperlo també.
Bueno, però quan l'Estraperlo és dins d'Espanya.
Ah.
Entre província.
Sí.
Però quan és fora és contraband.
Vale.
Hi ha les aduanes que venen a bordo,
fas una declaració dels béns que tens,
llavors en diuen,
vostès pot quedar 200 cigarrillos
i una botella de vino,
i lo demà és el cello.
Què és el cello?
El cello és un camarot
que posen tot el que sobra,
recolint de la marineria,
dels fujals i tot,
i de la cuina,
del maestro cocinero,
que ell sempre diu maestro cocinero,
i el mayordomo.
Llavors, te posen un cello allí
i tu no pots treure res.
Ja no es pot tocar.
No.
Si fas moltes dies a Port,
has de anar a la aduana,
per favor,
hemos acabado de fumar los 200 cigarrillos,
ven allí,
t'obre el cello,
otros 200 o 200,
torna a posar el cello i està.
Bueno, encara, eh?
Ve que s'ha...
Amb això teníem que...
el país més fort per nosaltres és la Suècia.
Més estricta, en aquest sentit.
Sí, perquè...
els marcos espanyols,
com que allí el licor,
ara comencen per concentrar el mercat comú,
ja comencen a tindre una obertura.
Però llavors,
el govern era l'encarregat
de distribuir i de vendre.
O sigui,
el govern venia els licors
i venia el tabac.
Què passava?
que el govern espanyol
no ens donava
no ens donava dòlars,
perquè aquí
l'escolònia espanyola
està molt mal
i es fa de molts anys.
I així que
un part de l'orges cada una
el fan part de l'orges
i no ens venia ni pel tramvia.
I alguns portaven
un botellet de cunyat
i la deixava amagat
i la venia.
Però una vegada
hi havia uns senyors de bordo
que es portaven uns...
van recollir un sac,
perquè van veure,
van veure els aduaneros,
van arribar un sac
de botelles
i de tabac.
Quan veuen
aquells cremins que venen,
agafen el sac,
el lliguen
i el tiren al costat del vaixell.
A mar?
A mar.
A dintre el porta, eh?
Amarrats, amarrats.
Sí, sí.
No anclats, amarrats.
Sí.
A veure,
resulta que
estava gelat al mar,
era desembre,
una capa petita
i el sac se queda a sobre.
I què anem?
Què anem?
Els treballadors suecs,
mirant-s-ho, eh?
els portuares,
ni paraula, eh?
Van dir,
quan no marxi este barco,
ja ho veràs,
com vam a passar el vien.
I por res,
va venir un tio amb una barra
i va aixecar-ho.
I aquell moment
que entraven els cremins
es van enfondre el sac.
I això els va salvar,
va salvar aquests senyors
que haurien passat molts mesos
a la presó.
Ah, ara ho entenc, eh?
O sigui,
vam veure vindre els cremineros,
no?
I ho van llançar al sac
per...
Per escurrir el volto.
Perdem els diners,
però no es pot una gran multa.
Ostres!
I llavors,
els estimadors
suecs van dir,
bueno...
Quan marxin?
Quan marxin,
trobem el sac.
I suposo que es devien repartir.
Bueno, mira,
almenys no va ser mal guanyat,
mira.
O sigui que...
per tots una miqueta.
Moltes d'aquelles coses passen,
moltes que sí.
I quin és el país,
potser més,
que en guarda vostè
amb millor record
per exòtic
o perquè era acollidor?
Home, per això que jo he fet
tota l'Àfrica Occidental,
eh?
Tots els països.
El més exòtic...
Exòtic.
Exòtic.
Ha sigut
el...
el...
Guinea-Conakry
i després el Camerún.
Guinea-Conakry
no va firmar
el contracte
amb la Unió Francesa
perquè els francesos
quan van deixar les colònies
van fer un arreglo entre ells
i el Banc de França
es feia responsable
dels bancs nacionals
perquè érem tan pobres
que no podien fer res.
O sigui,
França avalava aquests.
Però la Guinea-Conakry
i el Congo-Brat Savil,
no el Congo-Skin-Sasa,
el Brat Savil,
tampoc.
Aquests dos
eren tipus comunistes, eh?
Sí.
O sigui que allí
no hi havia res.
Allí no hi havia res de res.
Un hotel que hi havia
estava totes les finestres
tota la fusta
un hotel bon mago,
un gratacels,
no hi havia res,
no hi havia res,
ni gaire menjar.
El bisbe el vaig veure
que estava allà
en una catedral
que hi havia catòlica
de Guantanfrancesos
i estava cavant allí
els rosers.
Diu,
que aquí no hi hagi nadie,
no hi hagi nadie,
no hi hagi com està tot.
I primer en aquest port
de Guinea-Conakry
vaig tindre un assumpte
amb un alumne
que havia comprat droga
a Les Palmes
i de poc
es va tirar el mar, eh?
Em vaig espantar,
em va agafar un atac d'aquests.
Bueno,
el van portar al metge
i el metge
em va dir
que tenia droga,
em va dir que tenia epilèpsia.
i un altre,
el cuiner,
no sé què tenia també.
I no em van sortar cap,
però es va receptar les medicines.
I a mi em va dir
que aquí a les farmàcies
hi ha tres productes farmacèutics.
Només tres?
Tres.
o sigui que li van receptar
uno,
uno o uno.
Diu,
bueno,
aquí conviene
llevar-los para España.
Diu,
bueno,
hi ha una companyia belga
que fa aquest tren,
però en dólares.
Diu,
dos dólares.
que d'altres nada,
que hi ha pessetes.
Diu,
la companyia no accepta pessetes.
Oi,
què vau fer?
Bueno,
diu,
bueno,
però vamos al banco
de Guinea-Conakry
a veure el director del banco,
com aquí el banc d'Espanya,
no?
Sí.
I allí me'l van acceptar.
Però em van fer donar les pessetes
sense cap rebut,
sense donar-me els bitllets de l'avió.
Eh?
Diu,
bueno,
a veure si aquests tios
es quedarà a terra
jo m'hauria de pagar
totes aquestes pessetes
perquè pujava molt, eh?
I no,
no,
ells van complir, eh?
Van complir.
I els xicots
se volen anar cap a Espanya.
Això també és delicat, no?
El conyent deia
que tenia apendicitis
i no,
tenia un dolor a l'estómac,
o sigui,
aquell metge
no van sortir a l'estómac.
Home,
clar,
si només podia jugar
amb tres medicines,
se n'havia de dir,
bueno...
Jo penso que també va dir,
si jo dic que aquest noi
és drogadicta,
l'altre,
el jove, no?
Sí.
Dic,
que potser el trencaran
a la presó,
saps?
Sí,
i tampoc no.
I direm que té
epilèpsia
i enviem cap a Espanya.
I allà ja se n'encarregaran.
Bueno.
Molt bé.
Sí.
Veig que solidaritat
i també mals tràngols
com aquest,
clar,
que se te posi malal
algú de la tripulació.
Sí,
això,
el Camerún
té un tema
de passar amb un mariner.
El Camerún
també,
ja es puja un riu enorme
que diu riu Camerún
perquè els fots
estan dins dels rius
i aquest xicot
se va enganxar
un am aquí,
i es van haver d'obrir
i tot això.
I, clar,
a l'hora de sortir
el metge va dir
bueno,
jo el deixaria aquí.
Diu,
escolti,
i jo me deia
no me deje,
no me deje,
no me deje,
perquè clar,
no fan res,
no?
I dic,
bueno,
mira,
escolta,
jo em faig cara
d'aquest noi
i va dir,
bueno,
pues firme aquí
i al cabo
d'aquests dies
le abre todo esto,
le corta els puntos
i les infecta
i abon.
I quan va haver arribat
amb una ranxa motora
perquè el barco
estava a cinc quilòmetres
avall,
saps,
del riu,
o una alegria
amb uns sabraços,
perquè, clar,
és que quedar-te sol
en aquests països
que no saps
ni una paraula
de re,
de re,
de re.
Perquè un altre judici
que hi va haver
d'això,
també a Suècia,
d'un que sí
que el van enganxar
amb dos cartrons
cap a la presó,
va dir,
bueno,
el juicio,
el juicio
diu,
aquest senyor
no parla ni res
d'inglès
ni res de suec,
parla l'espanyol,
diu,
però no el podem escoltar.
Doncs,
a Suècia
li va costar allò,
un traductor,
des de dalt,
al nord de l'Olé,
al golf,
de Font,
ni a dalt,
ja tocant a l'Àrtic,
portar-li el judici,
fer-li el judici
i tornar-se'n.
Però això són judicis ràpids,
eh?
No d'aquí un mes,
d'aquí un any,
no,
això l'endemà
ja fan el judici.
I llavors va,
una multa,
no?
Una multa,
però com que va a plorar,
oh,
que jo,
els espanyols
ganàvem un poc de diners,
per exemple,
ho deien,
i això.
I era veritat,
era veritat.
Mira,
i compare
amb els suels dels suecos,
tal i qual,
la nòmina,
i mira,
mira,
i els va fer peneta.
Sí,
diu,
bueno,
com és padre de família
i cobra tan poco,
la meitat de la multa.
Però,
si vostè volia aquí,
i la volia a coger,
con esto,
vostè veia en la casa
definitivamente.
Sí senyor,
sí senyor,
sí senyor,
senyor.
Mots casos d'aquests
estàvem cada dia.
Has d'anar a defensar
els de bordo,
els de bordo
s'han de defensar.
Perquè tu,
a més de ser l'armador,
representant l'armador,
representant el govern civil,
perquè el que s'escriu
al diari de navegació,
va a missa,
eh,
el que diem aquí,
va a missa.
O sigui,
tu el que escriguis allí,
doncs,
es fa,
després a terra
ja ho regalarem.
I ja vindrà el jutge
i ho aclararà.
I clar,
tu has de portar,
si pots,
has de portar la disciplina
sense,
sense penar a ningú,
eh,
o sigui,
per la voluntat.
Perquè això,
clar,
això no,
un assistiment militar,
això és una,
una carrera civil
i un treball civil.
O sigui,
l'únic que pots anar
és els sindicats.
Déu-n'hi-do,
dos,
escolti,
se'ns ha quedat fora de temps,
Francesc,
que hem d'anar a tancant,
i la de coses que hi ha.
Calvi explicar el servei marítim
d'assal·lament de Tarragona,
la Carroja.
Jo el convidaré,
fem una cosa,
el convido un altre dia.
Jo m'ho penso...
Després de festa.
Sí, home,
clar,
jo ja m'ho pensava,
dir que aquesta entrevista
no en tindrem prou.
No, ja ho sabia.
Doncs escolti,
Francesc Guinovar,
queda combinat un altre dia
i ja quedarem.
Sí.
Que hi ha moltes coses
de què parlar,
perquè això mateix
del quadern de navegació aquest,
això també ha de ser interessant.
Això és el quadern de bitàcora,
són dos.
Sí,
és diferent?
Sí.
El quadern de bitàcora
escriuen tots els que estan de guàrdia,
els oficials de guàrdia
i el capità.
Sí.
I el diari de navegació
còpia allò
però firma solamente el capità.
Hem d'aprendre moltes coses.
El que va als juzgats,
els juzgats,
és el diari de navegació.
Molt bé.
Doncs,
fem parèntesi,
però reprendrem aquest tema.
Tornarem a convidar el Francesc Guinovar
perquè té molta experiència marítima
i explica moltes anècdotes,
de fet ha vingut
amb un llistat enorme.
Francesc,
moltes gràcies
i ja li dic que fins al proper dia.
a vosaltres.
Bones festes
que ja ens veurem fins després.
Sempre vull divulgar
alguna cosa de la mar
a una ciutat que
sempre es diu
que si viuen d'Espatlla,
si no viuen d'Espatlla.
Home,
de cara a la mar
no hi viuen gaire.
No.
Però per això estem nosaltres.
Però ara ho saben, eh?
Sí.
A l'hora saben.
Tant certs, gràcies.
Fins aviat.
De res.
Adéu.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fins demà!