Oh, oh, oh, oh...
Oh, oh, oh, oh...
Oh, oh, oh...
Vaig de parre en barre, m'arrossego com un gos,
amb la canalla em fa la bada, però hi ha quelcom millor.
Les menors se'n posen tonto, amb els seus gossos estrets.
Les menors se'n posen cop xondo, però ells se'n posen més bé.
Corrupció no quanxis, quanxis de tots colors.
I onquis, melques i borratxos, travesquis i perdedors.
Corrupció no quanxis, quanxis de tots colors.
I ja seguim a la Rambla, gràcies a Déu, han trobat el camí i han anat força ràpid.
És així, Núria, que estan aquí amb tu.
És així, han arribat tots a suats, fets un drap, però vaja.
No m'estranya, és que la Rambla i de pujada, tot.
Sort que és la ràdio que no es veu.
Aquesta carregona, tota la fan de pujada, tota la fan de pujada.
Sí, tot i que els carrers tenen nom de baixada, que també són una mica irònics.
I tant.
Però vaja, és el que hi ha.
Tenim amb nosaltres l'Àriel Santa Maria i una representació de la banda del doctor Juanxi.
Ariel, bona tarda.
Hola, bona tarda, com esteu?
Jordi Martínez, bona tarda.
Bona tarda.
I David Fernández, bona tarda.
Bona tarda, encara que jo, de moment, encara no estic a la banda del doctor Juanxi, eh?
De moment, de moment.
Bueno, t'agradaria, però, eh?
Bueno, tot arribarà, tot arribarà.
El David és el pobre personatge que fa una mica de mànager dels grups i, clar, els acompanya.
I t'ha tocat avui pujar a Rambla amunt?
Bueno, però ja està bé, no?
Sí, així veieu Tarragona, que no baixeu mai a Tarragona vosaltres.
És que és lleig Tarragona comparat amb Reus.
És lleig.
Ara en parlarem d'això.
Des de Reus, o són una mica RTB Reus de tota la vida, venen l'Ariel Santa Maria a la banda del doctor Juanxi, però venen a petar a Tarragona.
Concretament, diumenge, el diumenge dia 19, a les 11 de la nit, al Parc de les Granotes, tocant amb el José Le Santiago.
Ariel, com és això de què heu vingut a petar, a tocar aquí a Tarragona?
Doncs mira, perquè estàvem farts de tocar Reus, perquè portem 30 concerts, i els 30, 29 els han fet a Reus, i de quan en quan et caigui un...
Aquí a Tarragona està bé?
30 concerts, això és veritat?
No ho sé, per dir 30, com 300, no m'encora.
No portes el conte.
Sempre vaig molt borratxo.
No portes el conte.
Bueno, el Jordi també va més borratxo i altres coses, però bueno, jo vaig bastant...
El Jordi almenys acaba el concert i suque, jo no.
Jo me l'apelo, pensant amb les fans que em venen a veure i em llencen compreses a l'escenari, amb el seu teléfono apuntat dintre la compresa.
No podrem parlar de música, ja ho estic veient.
Però, Ariel, tu disco el Jordi suque, però saps per què?
Perquè en tots els concerts va amb una màscara de sado masso, que no se li veu la cara.
No, no, no.
I no me tiren els tejos, els gais, els maricons.
No, jo suco perquè pago, que és molt diferent.
I està car el tema, Jordi?
No, joder.
Tot el que guanyeu amb bols us ho invertiu.
Demanarem una subvenció a l'Ajuntament de Reus, a veure si s'estiren.
A veure, escolta, com és que heu vingut així de calle?
No sembleu vosaltres, deia la Sílvia, que ha sigut la privilegiada que us ha vist primer?
Diu, no ho semblen ells.
Perquè ens recebrem, és que si anem tot el dia amb les disfresses, només tenim unes, no tenim de recanvi.
Llavors, clar, si arribem al dia del concert totes brutes i totes les hem de portar al tintorer,
que l'Àlvar és col·lega nostre, però no cal abusar de la confiança.
L'Àlvar era un noi que és tintorer de Reus.
Si m'escolta ja sap a qui et refereixo.
I a més, guardar-les per aquest bolo tan especial, doncs ja sortirem directament a tocar.
Les teniu ja totes polidetes, doncs, pel dia 19, per domenatge?
Sí, sí, com els d'això de naftalina i tot això, penjades a l'armari, la meva mama les planxarà, el Jordi suposo que també les planxarà.
Clar, perquè les xiques del Jordi, Jordi, això planxar no, eh? Vull dir, fins a un límit.
No, els 60 euros no inclouen la planxa. És el francès i tal, però la planxa no hi va inclosa.
Doncs potser et convindria, també, eh?
Sí, sí, quasi més que el francès.
Ta mare estaria contenta, també.
Sí, descansaria, pobre dona.
Doncs ja entrem directament a parlar. Jo els hi he marcat una mena d'ordre de com aniria l'entrevista, però com que ja me l'ha enxafat de començament, doncs entrem directament a parlar del bolo del dia 19.
Sí.
Com anireu vestits a l'escenari? Sé que a l'Ariel s'ha fet un vestit nou.
Sí, bueno, és el que tenia abans, abans del blanc aquest de l'Elvis, perquè ja estic fart d'anar de clon d'Elvis, perquè de l'Elvis n'hi ha un, i de dia a Santa Maria també n'hi ha un altre.
I tu, amb tots aquests anys que l'has vingut a...?
L'he tingut dos anys, per la cor i tot això.
Però encara t'agrada l'Elvis, de veritat?
A mi m'agraden més els whiskeys o els pets que l'Elvis, però com que l'Elvis és una icona huanchi, com seria amb la música, com el Maradona ho seria amb els esports, doncs per això he agafat.
Com que som un grup huanchi, doncs valgui la...
Doncs diguem, perdona, aquest he tallat el vestit.
No, portaré el que he portat abans de lluventons sense mànigues, perquè així no passo tanta color dalt de l'escenari.
I no sé, i ara em vull fer un de color toronja, i no sé, de vegades que vaig estalviant peles, em vaig gastant empagant el cotxe, el cotxe nou que tinc, i no les disfresses d'aquestes huanchis.
Tens cotxe nou?
Sí, sí. Podem dir com és?
Un Opel Agila, matriculat, no me'n recordo.
Escolta, saps que fan una fira de tuning, ara aquí a Terralona?
Una fira de?
Tuning, tuning, allò que retoquen els cotxes que els personalitzen. T'interessaria? O això ja no entra dins de l'estètica?
No, no, no.
Però això no entra dins de l'estètica.
De dues maneres, el cotxe aquest, el que tinc és un cotxe gran, com jo, perquè amb el Marbella no hi cabia.
De dues maneres, el vaig donar al Marbella al col·lectiu Juanxi de Reus, que volen fer una exposició, com jo, agafant objectes personals de l'Elvis, doncs objectes personals d'Ariel Santa Maria i de la banda del doctor Juanxi.
Suposo que quan el Jordi tingui cotxe, també es posaran el seu.
Donaràs també el teu cotxe, Jordi?
Quan acabi de pagar la hipoteca, pensaré en el cotxe.
Jordi, tu aniràs amb la teva màscara sado masso i vestit de cuero i tal?
Sí, perquè clar, com comentava, com que jo tinc una hipoteca, no em dóna per estalviar o fer-me trajes, llavors he d'anar només amb un tanga de cuero i la màscara perquè no...
Tanga, tanga, eh?
Tanga, tanga, sí.
I botes fins al ginoll, podríem dir, fins a mitja cama.
Sí, sí, més o menys.
Ja que vas fer la inversió, doncs aprofitem-la.
Amortitzar-la, si m'ha de durar molts anys, que l'hipoteca en dura trenta i això d'anar allargant fins que s'acabi la volta.
Escolta, per fer una mica d'homenatge a la gent que no ha vingut, qui són la banda del doctor Juanxi? Diguem noms.
A veure, tenim la bateria, els cel·les, els cel·les de la cel·la.
Sí, el Jordi li pregunta.
Sí, perquè no me'n recordo massa.
Sí, que ens veiem si en prenem torts.
Doncs aquest, i tenim el Jose Marrones, que és un guitarrista de Cornellà a la guitarra, i l'Ariel Santamaria.
I un artista invitat, que a veure si ve, que és el senyor Majafré, que a veure si ve, se s'enrolla a dintre a tocar amb nosaltres.
Ja que ha vingut a gravar el disco, els discos, perquè tot el que veurem ho veurem amb aquest senyor, però bueno, som figues d'un altre paner, no cal que comprometre la gent.
Dependrà del catxet. Dependrà del que et gastis en droga, si queda algú per pagar-li amb ell el farem venir o no.
No, depèn de les fans que ho vinguin a veure, també.
Perquè de moment, ara que treus el tema del disco, després tornem al concert, que no ho hem acabat encara.
A veure, estem escoltant un treball discogràfic, que de fet era el segon, si no recordo malament.
El primer, oficialment el primer.
Abans hi havia alguna maquetilla, alguna coseta, no?
Dues maquetes.
El primer treball, i ara esteu enregistrant ja el segon, que serà ja una cosa totalment diferent, un disc conceptual.
Opera rock. Opera rock.
Una barreja de dues coses.
Perquè això de conceptual i opera rock són una miqueta queen.
Sí, queen. Però bueno, qui van inventar les operes rock va ser els who, amb el precedent de Elvis Presley, que ja cantava òpera.
Quan feia, it's no one ever.
Doncs així, ja cantava òpera.
Doncs acabes de saturar els ometers.
Ja ho fas, això.
I nosaltres no hem inventat res, tot va estar inventat.
Potser en rock català no s'ha fet gaire, i per això, doncs, el senyor Martínez i jo vam pensar que s'hauria de fer una òpera rock com Déu mana dedicada a l'home a vicius.
Això, l'any motiu, el tema central, és l'home viciós. Una mica autobiogràfic?
Sí, autobiogràfic, hi ha coses meves, coses del Jordi, coses dels altres músics.
Coses meves poques, eh?
Jordi ja ens coneixem, Jordi ja ens coneixem.
La gent de Reus, aquí a Tarragona, no per Reus, ja ens coneixem tots, que és un poble.
I gent que hem conegut, com el Paco Zafra, que en Pau Descansi, o Calidà, o altres quanxis que hem conegut.
Gent de les feines, que també n'hi ha cada un.
de chefes de feines, chefes de...
Explica la vida i miracles, bàsicament, d'això, del que és un...
És que el seu nom indica l'home viciós, un paio que tota mena de vicis,
religió, sexe, drogues, política, es tira amb tots.
Home...
Bàsicament és això.
Sí.
Vam piratejar una mica la idea de l'home estàtic, del Pau Riba, l'home dibuixat del Sisa,
i nosaltres som més xulos, fem l'home viciós.
Quant de temps us ha costat madurar aquesta idea i plasmar-la en un disc?
Quant de temps porteu donant-hi toms?
Vam començar-lo a treballar al setembre de l'any passat, i vam començar a gravar a l'abril d'aquest any.
Està tot gravat, ja?
Dissabte acabem.
Sí?
Dissabte acabem les últimes veus, falta el guitarrista que ha de venir,
s'ha posat molt pesat en que vingui a gravar a veus i li hem de dir,
bueno, estiquet, passa dissabte i acabarem d'omplir-ho, això.
Molt bé. Un treball discogràfic, es dirà l'home viciós, que sortirà, tenim data ja d'estrena?
Sí, cap a finals de gener del 2005.
I que sortirà també gràcies a la col·laboració que teniu signada amb Edicions Singulars.
David!
David, parla.
Ara sí, representant d'Edicions Singulars.
Ara diguéssim que sí.
El que paga el disco.
Sí.
És una aposta de futur, eh? Invertir amb aquesta gent, amb l'Ariel Santa Maria i la banda del Dr. Juanchi,
una aposta de futur, total.
De futur, de futur.
O sigui, tu penses jubilar-te?
Fins aquí a la cantonada, perquè el futur no em penso que no sé.
Tu no et jubilaràs amb el sou que obris d'ells.
Bueno, escolta'm, és l'intenció que em van firmar això que vam acordar,
si no, el tercer disc ja no els hi traurem.
Perquè en espècies us paga, això ho tenim més fàcil, o no?
En espècies no ens paga, en altres coses de sota mà.
Això és quan porta vaselina, llavors li paguen les espècies.
Primer experiència que convertiu a edicions singulars,
que un dia hem de parlar d'aquesta discogràfica distribuïdora,
edicions singulars, de Reus.
Com ho veus.
Perquè esteu, us heu ficat bastant, de manera bastant forta, diguéssim,
amb el mercat discogràfic d'aquí, des del Camp de Tarragona a tot el món mundial.
Sí, més o menys.
Un dia en parlarem.
Primera experiència que convertiu, però, amb l'Ariel Santa Maria.
Sí, primera experiència discogràfica, no s'entengui això d'experiència com una altra cosa,
i ja veurem a veure cap a una evolució.
A veure aquest segon treball, aquest Opera Rock,
a veure si aconsegueix sortir del Camp de Tarragona,
a veure si pot venir a tocar més normalitat aquí a Tarragona, l'Ariel,
que no estaria malament, tampoc.
O si ell vol, jo no sé si voldrà.
Sí, jo a Tarragona, Reus, París-Londres, jo...
Elvis hagués vingut a Tarragona, tu creus, Ariel?
Si estigués viu, sí, home.
Jo m'hagués fet col·lega d'ahir i l'hagués portat.
A veure, si el Juanjo, quan tenia el Samantha,
volia portar els Nirvana de Colune,
doncs jo portaria l'Elvis, home.
I vaig salir mor al Corcovent, també, amb la sort, eh?
Hòstia, amb la sort, el mateix any que el volia portar.
A mi que agafa aquest xiquet.
Sí.
Doncs, en fi, si us sembla, com que falten pocs minuts, Sílvia,
me'ns escoltes, no?
Jo crec que està superatenta amb aquesta entrevista
dels estudis centrals.
No em facin cap pregunta en plan examen,
però sí, eh, us estic sentint.
Més que res, perquè crec, tu tens hora oficial,
ens falta molt poquet per arribar a les set de la tarda, no?
Ens queda un minut i deu segons per ser exactes.
Doncs anem escoltant una miqueta les notes
del passat treball de l'Ariel Santa Maria,
aquest col·leccionó Juanxis,
i després de la connexió amb les notícies de Catalunya
i informació, tornem des de l'estand de la Rambla
amb l'Ariel Santa Maria.
Un mariner m'està esperant al port de Tarragona.
Un mariner m'està esperant al port de Tarragona.
És ros com la cervesa i té una bona peça.
que em sento com una porcia
quan estic al seu costat.
I jo serem amants
en els teus dies de l'estand.
Sé que em portes tatuada
al damunt de la mar daurada,
ja sóc la reina del llavant
que els mariners van navegar.
Ai, ai, ai, mariner, que ho fas tan bé.
No sé si ho aguantaré.
És que estic anant...
ara mateix una reina del llavant.
Jo no sé si bufem massa ben de llavant
o bé d'agregat.
No ho sabem ben bé.
És el que passa ara mateix a la Rambla.
El que sí que sabem és que tenim l'Ariel Santa Maria,
de Santa Maria,
el Jordi Martínez,
també el David i també la Núria.
De nou a la tarda a tots.
Bona tarda, Sílvia.
Una reina del llavant
que arriba al port de Tarragona.
Això ja era promonitòria.
No al port de Tarragona
sinó al passeig de les Granotes.
Mira, ens ho hem fet venir bé,
al parc de les Granotes.
Actuarà l'Ariel Santa Maria
amb la banda del doctor Juanxi.
Serà diumenge, aquest diumenge, dia 19,
a les 11 de la nit,
talonejant el José Le Santiago.
I, Xeu, si teniu referències
o heu sentit alguna cosa del José Le Santiago?
No, jo me'n recordo d'un videoclip
que tenia amb els Enemigos,
que sortia el Santiago Segura fent de Déu,
sentat allí veient la televisió,
fent de Déu del jueves,
i me'n recordo que sortien els Enemigos
que eren tres,
el José le donava guitarra i cantant,
un baixista i un bateria.
Però vaja, no he escoltat,
no he sigut massa fan d'aquest senyor.
He sigut més fan del Ramon Fein
o de l'Alaska, per exemple,
que són d'una altra època, també.
Us agradaria talonejar l'Alaska,
que t'he reonat?
Què és un rotllo?
Jo preferiria talonejar la Kaili Minogui,
però bueno, si s'ha de fer l'Alaska,
és l'Alaska.
Deus de qüestions catalonegeu al José Le Santiago,
i hem escoltat alguna cançó del seu últim treball,
i jo crec que, com en ell el dit,
jo crec que és un huanchi.
Home, la foto aquesta que està tirant d'un rúcio,
d'un burro, d'aquestos,
que s'ha posat de moda això dels burros,
les enganxines aquestes.
Crec que sí.
No em posaràs cap d'enganxina al teu nou cotxe?
Sí.
Sí, una del burro,
i una del burro donant pel cul al brau.
No, tenia una del...
Tenia una de la vaca aquella del bou de Reus
donant pel cul a la vaca del Coca-Cola,
que va sortir publicar el gatxet Juanchi de Sant Pere,
però no és ocasió aquí a Tarragona per fer-la...
per ficar-la.
Col·la està aquí a Tarragona, precisament.
Bueno, ja ho veieu, vull dir,
li fas una pregunta,
i ella allarga, allarga per on pot.
Ariel, abans que l'Ariel ha portat la seva guitarra,
electroacústica,
que jo l'he redescobert avui,
amb una enganxina,
on porta aquí, doncs, com un...
un dipòsit de plues.
Què té nom, aquesta guitarra?
Es diu Marina, eh? Marina.
Marina.
No confondre amb la Marina Prat.
Es diu Marina.
i hi ha una història romàntica d'amor al darrere, o no, Ariel?
Ui, una història intensíssima.
Saps com aquella pel·lícula Atrafia un fatal,
amb Mike Douglas i la Clint Eastwood?
Com és pitjor.
L'Ariel i la Marina.
En pla platònic, eh?
Potser et donaria,
potser et donaria la història per fer un altre CD,
d'aquests, d'aquests que fas tu, d'òpera rock.
Amb artistes invitats, amb el Tito, el Joan Reig, el Joan Masdeu...
Clar, això diem, és que no hem dit res.
I és molt interessant.
L'home viciós, el proper CD, doble CD.
Sí.
Sí, diu sí, tot emocionat.
A la part musical, heu enredat a una pobra gent,
que eren bona gent fins ara.
Sí, però ara no podem dir els noms.
Només podem dir que el Jovi Macalle, prou.
Sí, el David els hi pagarà bronca.
Doble CD, això sí que ho podem dir,
un CD musical,
que serà aquesta ópera rock conceptual
sobre l'home viciós,
i un altre CD que serà en pla multimèdia.
que ara es porta molt a això.
Què hi haurà, Jordi, tu, que ets una mica més assenyat?
Hi haurà textos de l'Ariel, inèdits,
fotografies d'ell quan era petit,
amb la seva mare en excursió a Prades.
Hi haurà una foto del Roger, que és el fill del guitarrista,
perquè així tots els nens al seu col·legi el puguin apetregar
com sortir al pati.
Què més hi haurà?
Hi haurà un videoclip de 7 minuts i mig,
que el pobre director ja ens maleix els ossos.
No l'heu començat a gravar encara, el videoclip?
Fins a l'octubre.
On el gravareu? Però teniu setting ja?
Tot estarà rodat a Reus,
perquè així fem una mica de pressió,
una mica de propaganda del poble, aquestes coses.
Així aprofitarem per passar per la regidoria,
aquesta de la cultura,
a veure si el nostre regidor que ens estima tantíssim
s'estira a donar-nos uns quants milions per gravar el videoclip.
O per això estan els regidors, no?
Sobretot el nostre, sí, el de Reus, sobretot.
Tindrà algun joc interactiu? Perquè això es porta molts dels jocs, eh?
Sí, però l'únic joc interactiu que ens acudeix és el strip poker,
i el més que no hi sigui, sí.
Perquè un strip poker despullant a l'Ariel Santa Maria
podria ser una cosa molt greu.
Sí, però jo vull cobrar des d'imatge, eh?
Parlant dels strip-tease, és veritat,
l'Ariel també es conegut mundialment per ensenyar carn,
per ensenyar carn en els seus concerts.
carn greix, sí, ja, perquè ja he passat la barrera dels 110 quilos.
Greix i pèl, que no te'n falta pel que estem veient.
Sí, perquè això, veus, potser ara sóc fou.
Ja els 18 anys era pel únic.
S'està descortant el botó de la camisa.
És autèntic, eh?
Sí, sí, és potent, és potent.
Bé, això és perquè diguéssim...
A veure, jo no tinc res que amagar dalt de l'escenari,
així com fan els altres, sinó que tinc que ensenyar, no?
Perquè ja no tinc el físic del David Bisbal,
però tinc que fer tot el contrari.
De totes maneres, és un homenatge, eh?
Jo he sigut sempre molt més...
He sigut bastant fan de League Pop,
i ja ho feia això als nens.
És una actitud hooligan-punk que ja es feia fa 30 anys.
No hi ha res inventat.
No hi ha res inventat.
Tot està inventat.
No hi ha guitarra, no hi ha res.
I si de passar a pic alguna paia,
doncs tot això que té de guanyat.
Algun paio...
Home, ella va amb la veritat per davant,
això és el que teniu.
Sí, sí, sí.
A partir d'aquí tu...
Últimament no ho faig gaire,
perquè últimament hi ha gais que conec d'arreus,
que em cau molt bé.
Ah, hi ha gais d'arreus?
Però si hi ha de tot, no?
No, gais d'arreus que conec,
que no he calat la frase,
però els periodistes sempre m'interrumpiu.
És una vergonya, això.
És una vergonya.
jo mai dic res i ara que puc parlar bé.
Amics meus gais,
que em tiren els tejos de manera insistent
des que em veuen els meus xous
i ja fa molts anys que el conec.
A mi m'agrada més les lesbianes que els gais,
però bueno...
Aquí a Tarragona...
Si comem a canviar de sexe per fer-me lesbiana...
Escolta, Ariel,
i te despullaràs aquí el dia 19, també?
Depèn del moment,
ja és que això no ho plantejo.
No ho plantejes.
El que faré és el de la nata líquida,
allò que llenço que em pastifo totes les...
Ai, no, això ho vull.
No ho sé.
Tampoc tenim en una hora de xou que fem,
tampoc tenim...
Jo primer que tot sóc músic.
Mal músic,
i després xouman, no?
No vull que el xou,
que la música estigui en detriment del xou.
Si, això és veritat, eh?
Perquè aquí...
Si no em dedicaria a més a fer...
Anar al Molino a fer...
Home, aquí hi ha un futur, eh?
Aquí hi ha un futur fent això.
Potser sí.
Potser sí.
Potser hauràs de canviar les prioritats, nen.
Sí.
Potser hauria de dedicar-me a fer teatre porno d'aquest,
en Juanxi.
Sí.
Mira, el mío m'allugarien a la fira aquella que fan a Barcelona,
no a Tarragona, no a Barcelona,
allà a part del Montjuïc, no?
No és on ho fan, és el Divi d'Avo, Montjuïc.
Bueno, deixem l'entrevista aquí, si us sembla, però l'Ariel ha portat la guitarra a la Marina,
i ens tocaràs una cançoneta que es diu?
És un blues del Delta del Francolí, que es titula El blues de la Vesalina, i està inspirada, doncs, quan anava per Salou amb el Jordi de festa,
sempre es trobàvem per la zona dels Xaperos i per la zona de Gais que hi havia a Barcelona, que Salou va haver uns anys que era capital a la Costa Daurada,
i després llegíem les notícies del diari de Tarragona escandalitzant-se sobre això, la gent que escrivia cartes i vam proposar aquest tema, que es titula El blues de la Vesalina.
La dediquem també a tots els músics que hi ha hagut pel grup, en violonxelistes, bateries, guitarres, que ens han donat pel sac, és això, el blues de la Vesalina.
Ariel, li dediquem també al teu nebot neboda que...
No, al meu nebot li dedicaria Jesucrís, que ara s'estima el Llorenç Santamaria.
Quan vulguis, Ariel Santamaria.
One, two, three, four...
Hosti, que fantasma que són!
Vaig per les escoles, em passejo pels instituts, per al lavabo de l'estació, és el lloc on trobaré acció.
Els xaferos se'm insinuen, mentre els pixen se la belluquen.
Aquell travesti de la cantonada, em farà una bona mamada.
És el blues de la Vesalina, per cardà és tan dipinet.
És el blues de la cremallera, pel davant i pel darrere.
És el blues de la cremallera, pel davant i pel darrere.
La cardà és tan dipinet.
És el blues de la cremallera, pel davant i pel darrere.
La Sílvia està aplaudint, també?
I tant.
Has petat bé això, no, Sílvia?
Molt bé, molt bé. I tant.
I feia, puf, puf, petava d'una manera...
S'ha aturat una altra vegada.
Doncs posem una mica de senya per anar acabant aquesta entrevista
i al David li toca promocionar, i que sigui en dos minutets, aquest nou CD,
l'home viciós de l'Ariel Santa Maria, que ens ha dit que hi ha una cosa molt important que hem de dir.
Tu, sincerament, penses que es pot promocionar això?
Jo crec que sí, aquesta cançó ja...
Estarà inclosa, però m'han dit...
Tu cobres per això, o sigui...
Doncs, què he de dir?
Perquè aquest tema, el blues de la Vesalina, hi serà?
Sí, i tant que hi serà, i tant que hi serà.
en un format diferent del que hi havia anteriorment registrat, però sí que hi serà, sí.
Què hem de dir d'aquest disc? Doncs una poca cosa...
Preu, preu, preu de la venda, que això interessa.
A partir del gener estarà a les botigues, no només a les d'aquí, sinó arreu del país,
a les botigues catalanes, i estarà per 9,95, que aquesta és la política que fem amb la...
9,95.
No et jubilaràs.
No em jubilaré, ja ho sé, ho veus, Jordi?
N'haureu de vendre molts, eh?
Jo els hi vaig dir, però no, no, no...
Bueno, com que ell va a comissió, no tinc cap problema, com està bé 9,95.
Jo crec que de moment, en 15 dies, vendrem les 50.000 còpies que volem treure.
Exacte.
I ja d'aquí a un any ja haurem venut un milió de còpies.
Farem disc d'or i després d'aquí...
Són els números que heu fet ja, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Per començar, disc d'or, si no, no garantim res.
Si no, no...
Si no, no...
Si no, no...
David Fernández, moltes gràcies.
Anem tancant micròfons.
Tornaràs, eh?
Ja, i tant, algun dia o altre, algun dia o altre.
Sí, i tant.
Moltes gràcies, David.
Jordi Martínez.
Moltes gràcies, que vagi molt bé el bòloda.
Diumenge, recordem, a les 11 de la nit, el parc de les Granotes.
I preguem que no es portin banderes del Nàstic.
No ho voleu?
No ho pot ser, no.
Si es pot triar.
Us guanyaríeu l'afició de Tarragona amb una bandereta del Nàstic?
Mmm...
No és factible.
No és, no és factible.
No és, no és factible.
Però el Nàstic ha pujat, no?
Ha pujat a segona o a tercera o...
Alguna cosa d'aquestes hem sentit.
A segona o ha baixat.
No ho sé.
No ho sé, no ho sé.
Ja te n'informaràs.
Ja te n'informaràs.
Estic una mica peix amb esports.
Ariel, continua igual de Juan Xica sempre.
Gràcies.
A vosaltres.