La 5 de la tarda, 43 minuts, veja, gairebé 3 quarts de 6 ja,
i poquet temps que ens queda avui per entablir a Tertúlia
amb els nostres joves polítics.
Olla de grills, que comença tot seguit amb temes que avui se sortiran una miqueta de la política.
Mira, estem frívols amb allò que ha començat plenament ja la primavera i tal.
Jordi Roca, del PP, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Fede Adán, de Convergència i Unió, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Gerard Castells, d'Esquerra Republicana, bona tarda.
Bona tarda.
I ja està, no en tenim més, eh?
No.
Es posareu les votes, aprofitareu avui per dir coses lletges dels altres?
I tant, que haguessin vingut.
Les polítiques no ho fan mai, això, parlar malament dels altres.
I d'amunt sense fonament.
Seria d'amagògia, aquella paraula que us agrada dir tant.
Escolta, ja que us preguntàvem la setmana passada, que era dijous, clar, com avui,
que demanaríeu per Sant Jordi, si Rosa, el llibre i tot això, com us va anar?
Fem una mica d'així ràpidament una valoració de Sant Jordi.
Què tal us va anar?
Bé, a mi m'han regalat un llibre, ma mare.
Vas aconseguir d'Estojevski?
Vaig aconseguir d'Estojevski amb una traducció del 1929, de l'Andreu Nin.
Però això és una peça de col·leccionista gairebé, no?
Bé, és actualitzat, però sí, és maca.
El que passa és que està escrit en un català de 1920 i pico, i llavors és una mica...
A d'Estojevski hi ha una miqueta espacet, deu ser, no?
Imagina quan tu comencen a parlar de llurs, no sé què, i a velleix, i coses d'aquestes així.
Però bé, està bé, de moment...
O sigui que ja l'has començat a llegir.
Sí, vaig per la pàgina 20, perquè és que abans en tenia una altra,
i llavors fins que no he acabat aquest no he pogut començar aquest altre, però sí m'ha fet molta il·lusió.
I roses que em vas regalar, Gerard?
Bueno, una.
Aquí, aquí.
A ma mare, vull dir, va ser així de trist.
I així de barato, tampoc no ens enganyem.
On la vas comprar?
Doncs amb un quiosc, que hi havia per allà, a prop del barri.
Perquè, bueno, vam estar tot el dia nosaltres a la paradeta,
llavors en un moment que anava a classe i mentre hi vaig marxar a treballar,
doncs vaig aprofitar i la vaig comprar.
Però també la veritat és que vam estar a la paradeta,
i volguis una fenya ni a...
Sí, perquè vosaltres teníeu a parar d'allí a la Rambla, no?
Sí, per veure.
Com es va anar? La gent comprava i preguntava i tal.
Bé, sí, no, es va vendre bastant i la gent venia, es parava,
vull dir, a nosaltres és una diada que ens és bastant propícia.
Jo vull fer una pregunta, ja tu no hauria comptat de anar.
Ah, molt bé.
Que et van regalar.
Molt bé, roses, un munt de roses, bueno.
Sí?
Sí, però trobo una mica, ei, molt bona voluntat,
i roses molt maques, fresques i precioses.
Però ara aquí penso és que ningú em va regalar un llibre.
No, i tu ho has regalat un llibre.
Sí, jo sí, jo sí.
I ho trobo una mica, bueno, fet, escolta,
oi, el fet d'un dia que ve.
Però ho trobo una mica injust, això, eh,
que les noies, sé que és un tòpic,
però, clar, que ens caiguin roses,
és que, clar, més especialment les roses no en diuen res.
S'agraeix l'esforç, no?
A mi ma mare me fa comprar llibre i rosa.
Perquè ella sempre me diu,
ella sempre me diu, és que, clar, tu surts guanyant
perquè jo me gasto 20 euros i tu te'n gastes 3,5.
Llavors, cada any l'he de comprar llibre i rosa.
Cada any, cada any.
Home, jo, no és qüestió de preu, però jo què sé,
si tens hàbit de lectura, doncs, ni que siguis no.
Jo també et ve de gust que et regalin un llibre.
Què li vas regalar a ta mare, aquest llibre?
Doncs era un del Jorge Bocay, aquell de...
Cuentos per a pensar, o, vaja, n'hi havia un munt.
Jo crec que el Jorge Bocay devia fer l'agost,
perquè a totes les parades estava ple de llibres d'ell.
I no sé què, també n'hi havia un que era per a Marce,
que també li va regalar al seu company,
i, bueno, doncs, va fer la col·lecció Jorge Bocay,
per Sant Jordi.
Vinga, costau que he confessat, Jordi, a tu...
I que no et vas comprar cap llibre?
Aquesta vegada no.
Saps què passa? No.
Ara, què m'heu de preguntar a mi coses?
Però vaja, que no vaig tenir temps.
No vaig tenir temps perquè vaig fer el típic passeig
per la Rambla al dematí,
i a la tarda dic, bueno, com que he de tornar a fer programa
des d'aquí ja me'l compraré.
I anava tant de boli,
t'hi havia tanta gent a la tarda que al final no.
I quin t'agradaria comprar-te?
Ai, no ho sé.
I quin t'agradaria que te'l comprés?
Bueno, prou, eh, prou.
És que més a la Núria, com que no li agrada parlar.
Parlem de política, va.
No, Jordi, va, confessa.
Jo mentrestant me penso un llibre.
No, jo, confessa, que he de confessar.
Que tu, sense en Jordi,
t'ha devia caure alguna cosa més que un llibre o no?
Sí, no, un llibre.
Sí? Quin, quin?
I un tratge.
Home, eh?
No està malament.
Un tratge d'aquests de...
És que estàvem pensant si convidar-me a sopar
o comprar-me un tratge.
Però quin tipus de tratge?
Un tratge així de...
De disfressa, pa.
Tratge, però sencer.
americana, pantalons, camisa i...
És que jo, convidat a sopar, surto molt car.
I tant, aquí se sap tot, eh?
Sí?
T'agrada allò del delicatessen, no?
Ah, i a més quantitat.
Jo soc de bon menjar.
Sí, sí.
Sí.
I bueno, van dir tratge i ja està.
Home, si que has de sortir,
i car sí perquè haguessin preferit el tratge, eh?
Déu-n'hi-do.
Quin llibre es pot dir?
Sí, el Codi de Vinci.
Molt bé, molt bé.
No l'he començat encara.
Amb Jordi, original, original no, eh?
No seria, però...
Bé, però com que ha triomfat molt...
És que a vegades l'originalitat es paga
amb un llibre més sense llegir.
Sí.
Perquè jo, un llibre, si no m'agrada,
el tanco i fora.
Tinc un dependent, el Godel Echerbach,
que segur que...
No, és una mica matemàtic,
i que és un totxo.
És el típic llibre que tothom diu que s'ha llegit,
però que poca gent s'ha acabat.
Perquè és un totxo.
Matemàtic, dius?
Sí, bueno, relaciona Godel,
el teorema de Godel,
les composicions de Bach
i els dibuixos d'Escher.
Escher és aquell il·lustrador
que crea mons impossibles,
escales que pugen i baixen,
que van enllaçades,
i que són miralls que reflexen el que no és,
o figures impossibles.
Doncs, a partir d'aquí,
hi fica una miqueta de C.S. Lewis,
en el País de les Meravilles i tot això,
ho barreja,
i és un llibre una miqueta espacet,
i el tinc allà guardat.
Algun dia me l'acabaré.
Molt bé, o no?
Té bona pinta.
Sí, sí.
Sembla interessant.
És el típic llibre,
sobretot exactes,
i que es parla molt, no?
Que tothom diu que se l'han llegit,
però conec poca gent, eh?
Que se l'hagi acabat.
Bueno, doncs mira, llibres pendents.
Fede,
que vas anar a celebrar Sant Jordi a la platja.
No.
Fede és tan moreno, eh?
Si el veieu pel carrer.
Tan moreno ja gairebé en el punt d'anar-se pelant, no?
Sí, començó a pelar-me.
Va ser diumenge,
que vaig anar a vols amics.
Va passar una estoneta,
però és que diumenge picava molt sol
i la veritat és que sí que em va agafar bastant.
I a nivell de llibres,
com va anar Sant Jordi?
Doncs no va anar malament.
Bé, és que a mi m'han regalat un llibre
i una altra cosa que no era un llibre,
una camisa, vaja.
I, bueno, bé, molt bé.
Bueno, però el llibre, quin era Fede?
El llibre de la Buena Fuente.
Ah, molt bé, sí?
Sí, sí.
Però encara no l'he començat.
És que no m'agradaria, sí.
Perquè no tinc pràctica,
o sigui, quan estic a casa
prefereixo la televisió aquí, sí.
I espero que no me senti la persona que m'ha regalat,
però el tinc a la santeria.
No sé si l'obriré o no l'obriré.
Bé, allà està.
Va sortir una polèmica dels escriptors
que criticaven els televisius
per treure llibres al dia de Sant Jordi
i criticaven el Buena Fuente i tot.
Hi ha gent d'aquesta que aprofita
en el dia de Sant Jordi
per encolomar els seus llibres
i aprofitant la propaganda mediàtica
que dóna la tele.
Home, això és veritat, no?
Sí, però tampoc no ho trobo malament,
perquè també és una manera
que molta gent que no llegeix,
si a mi m'agraden el llibre
que acaba de mencionar el Jordi,
evidentment no me'l llegiré,
però el llibre del Buena Fuente
o aquestes coses són llibres més aments
i l'important és que la gent
comenci a agafar afició per llegir
i evidentment no es començaran
a posar en un guede,
o sigui, és impossible,
més val que s'agafin coses d'aquestes així.
Jo no trobo malament.
Per mi té més mèrit
escriure un guió setmanal
que una novel·la a l'any.
I escriure un mor és difícil.
I escriure un mor és complicat,
perquè a més, cada setmana
inventar-te gags i...
Gags, encara que molts
tinguin recursos similars,
sempre han de ser una mica nous,
amb reflexo de la realitat,
del moment i tal,
però té molt de mèrit.
Sí, sí, també és el seu.
Ens comentava aquí
fer d'una veu en off
que el llibre del Buena Fuente
va acompanyat d'un CD, eh?
No cal ni que el llegessis.
Serà més pràctic,
perquè així no tindré ni què bogeixar.
Déu-n'hi-do.
Doncs bueno,
ja que estàvem amb temes tan seriosos
i tan centrats,
Barça-Madrid,
qui el va veure?
No, jo no,
perquè era per viu.
I tu ets anticontrari
amb això d'haver de pagar
per veure la tele
o simplement és que no us interessava prou?
Home,
jo no vull insinuar
que potser no em funcioni
alguna cosa
que m'hauria de funcionar,
però bueno,
cadascú que ho interpreti
com vulgui,
però no.
Ai, jo ara no ho he entès.
Del pay per view, eh, sisplau.
Ah, no, no ho he entès,
a veure.
Està parlant de futbol, Jordi.
Sí, sí.
No d'altres coses.
Els problemes de casa
es quedem a casa, sisplau.
No, no, no,
jo el de pagar per veure,
de moment no...
Ja vaig al cinema, tu.
Ja pago prou.
Déu-n'hi-do.
I després el futbol
es pot veure d'altres maneres,
però no va ser possible.
Molts impossibles,
trobo, avui,
amb Gerard, eh?
Gerard, tu sí.
Nosaltres vam anar a veure un bar,
l'únic que vam quedar
una hora i mitja abans
i vam anar a dos llocs
i estava completament ple.
Llavors al final vam trobar
un que no hi havia massa gent.
Massa gent vol dir que la gent,
o sigui que dret encara hi podies estar.
i vam estar drets veient-lo
i bé, molt bé,
va ser molt emocionant.
És que diuen,
jo no ho sé
perquè no hi fallo d'aquestes coses,
que les tardes pirates
no anaven, algunes.
Sí.
Llavors que per això...
Sí, la teva no anava.
No, no,
jo no en tinc perquè jo
aquestes coses no fallo.
Fede i tu que ets tan barcelonista...
Jo el mateix que el Gerard,
vam anar amb els amics a un bar
i vam anar també bastant...
dues hores abans,
bueno, una hora i mitja abans
i n'ats vam tindre,
vam trobar lloc per seure i tot.
Escolta,
curiositat que tinc jo,
quan aneu als bars
a veure aquest tipus d'actes,
d'actes, de coses,
us fan pagar més per la beguda
o no?
O simplement ja es queden contents
amb que hi hagi molta gent
i ja està?
És que no vaig ni fixar.
Ah, estava estant concentrat.
Ara estan al govern,
ara no miren.
És igual, ara...
D'aquí poc comprarem el bar, ja.
No, no, normalment...
A vegades t'ho diuen,
segons el bar.
Si és un bar molt baratero,
sí, normalment sí,
perquè ja hem de pagar el partit.
Què us sembla aquesta política?
No ho sé,
el tema del futbol
l'he trobat vosaltres, eh?
Jo, per res del món,
hagués parlat de Barça-Madrid.
Però no ho sé,
us va impactar el partit,
us va agradar?
No, va ser un partit
molt maco
perquè sempre estem acostumats
que en unes situacions així...
Bé, jo com a mínim
que soc barcelonista,
el Barça perd.
I veure que l'últim...
O sigui,
quan s'agira tot en contra,
que feia anys
que no estàvem acostumats
en una situació com aquesta
i va ser maco
perquè, veus,
a la gent...
Jo me'n recordo
fa molts anys
de molta gent
que jo sé que són barcelonistes
i els últims 4 o 5 anys
negant-ho
que ells eren barcelonistes.
No, no, jo soc del Nàstic,
només, no?
I veies que molta gent
que en teoria
només eren del Nàstic,
en aquell moment
van agafar
i es tornaven boig
com a marcar el gol del Xavi.
Vull dir que també...
Jo crec que ha estat un...
Com a mínim,
s'ha despertat
el barcelonisme.
Jo soc molt barcelonista
i he passat molts anys,
4 anys molt durs
a nivell emocional,
futbolísticament parlant, eh?
A nivell de prestigi,
sobretot.
I bueno,
la imatge que anava a les pa...
Home, jo crec que s'ha notat clarament
i ens alegrem tots els culers
que ara el PP ja no governa
i el Madrid ja no és l'equip de govern
i del règim
i per això vam poder guanyar.
Sí.
Ara som l'equip de l'altre règim.
Ara som...
Exacte,
ara guanyarem tot
perquè ja veuràs
ja està dat i beneït.
I aquest en lliga
potser perquè ja és massa tard.
Fede, Fede,
i tu com ho analitzes tot això?
Perquè el Fede també ho viu, eh?
I tu des del primer dia,
que me'n recordo que vas dir
que eres barcelonista.
Jo soc des del que diu el Gerard
i jo sempre he dit
que el primer equip
que sento els colors
és el del Nàstic
i evidentment
és l'equip de la meva ciutat
i l'equip
que des de petitet
he anat amb un paga futbol
i clar,
és normal que sentis
des de petit
els colors
de l'equip
de la teva ciutat
però evidentment
tampoc nego el meu barcelonisme
evidentment
també soc del Barça
i evidentment diumenge
em va agradar el partit
i vaig sortir molt content, no?
Qualsevol partit
d'aquests derbis
sempre son emocionants
i desperten passions, no?
Així que puc gustar
tot el cop a l'altre.
Bé,
jo no goso preguntar-vos
com és que desperta
tantes passions
al futbol.
Teniu explicació per això, no?
Sentir els colors,
despertar passions,
total,
tu estàs assegut al sofà
o que vam el presentar
una copa en un bar
i aquells deixant-se la pell allà
i tothom cridant.
A mi em supereix.
Ho has de buscar des de petit,
la il·lusió de la teva vida.
No diuen que en aquest país
tothom es pot canviar de tot,
de partit polític,
de dona,
de casa,
menys d'equip de futbol.
Jo crec que és això...
Això dieu els d'Esquerra?
No,
això és el que se sol dir,
que el que no es perdona
és el canvi
de colors esportius.
Però jo crec que sí,
a veure,
el futbol és una cosa
que es mama...
El futbol no té cap gràcia.
Jo mai havia vist
tants xandalls del Madrid
com de fa quatre anys enrere.
Aquí,
aquí a Tarragona,
no dic a Madrid,
però és una passada.
Jo crec que
sembla que hi hagi més madridistes
que culés.
No sé si potser
és perquè ens amaguem
o perquè ja no...
Et desmotiva
que l'equip no vagi bé.
Jo a la facultat
des d'acabar guanyar el Barça
al Madrid
feia mesos
que no hi havia ningú
amb un xandall del Barça
i n'he vist com a mínim
cinc o sis
de gent amb xandalls del Barça.
Estètica també,
maco
anar pel carrer
amb un xandall del Barça
o del Madrid.
I elegant.
I al col·legi
els crius petits
el dilluns
sis o set
van venir tots
amb la samarreta
del Ronaldinho.
suposo que és això.
A mi no m'agrada
això d'anar vestit
pel carrer
amb...
Si és amb camperes
i el xandall
per dintre
encara.
I sabates.
Però si no...
Déu-n'hi-do.
I esteu d'acord,
és el tema típic
de sempre
que es parla de futbol,
però d'aquests
grans fitxatges
multimilionaris,
aquestes despeses...
Que clar,
també es fa una mica estrany
perquè jo,
com digueu,
soc del Nàstic,
jugant jugadors
sí de fora
però també n'hi ha
de Tarragona.
Ara,
és el que diem sempre,
al Barça,
quin jugador
que hi ha
que sigui
de la terra
o de la cantera.
Pujol,
Xavi...
Sí,
però si s'aguanya...
Però jugadors
de Barcelona
a Barcelona mateix,
el Barcelona
em penso
que no en té cap.
O sigui,
de Barcelona a ciutat,
vull dir,
té molta agenda...
Això no és...
Ja no és
el que vull qüestionar-se.
Això de que algú
li marqui
on neix o no neix.
A mi,
per exemple,
una llei
que trobo idiota
és la de dir
que només poden jugar
tres jugadors
no comunitaris
perquè l'Anil Bosman,
que jugui qui vulgui.
Si al final
el Depor va començar
fitxant a tothom
i ara ja
fa més o menys
com tothom.
Que juguin els millors
i que representar,
representar una cosa...
Hi ha un món de catalans
que no representen
per res al Barça
i gent de fora
que potser pot...
Com el mega-barcelonista
Stoikov
que ho viu tant
que a vegades...
Que a vegades...
Jo crec que si
l'equip rendeix
no importa d'on vinguin.
Me'n recordo una vegada
el Nàstic
que va fitxar
amb un gran jugador portuguès
que es deia Canoa
que va ser...
Va ser un nyap,
però que si hagués triomfat
tothom...
Canoa, Canoa...
Però en canvi...
Ah, perquè és això que dius.
Si és bo
i ve de fora
que vingui ara
per ser dolent
i que no faci...
O com quan el Nàstic
va fitxar l'Embela.
També...
Aquests grans fitxatges
d'estrella
que hem tingut
que després no...
després no han arribat enlloc.
Pregunta així molt ràpida
no tindrem gaire temps
de contestar-la
i potser és la més interessant
i se m'acaba d'acudir ara, tu.
Està polititzat el futbol?
Sí.
No.
Polititzat...
Com des de partit?
Que té unes relacions
o un lligam massa estret
a vegades amb la política
per el fet que representa
una ciutat
o una comunitat
i pel fet que mou molts quines...
Que hi ha molts constructors
que es fan presidents de clubs,
no?
També.
Jo crec que hi ha sectors
que sí, evidentment...
té una mica d'influència.
Només cal veure els camps
quines banderes tenen
i quins missatges
donen les pancartes, no?
Jo crec que sí,
que una part petita
evidentment no és la més gran
i d'això podem estar contents
però jo crec que una part petita
de la gent que va al futbol
polititza l'esport.
Està molt més polititzada
als mitjans de comunicació
o a les grans superfícies
o a la construcció.
És que és un sentiment
el que havia a la fi
al futbol,
ahir vore'n...
És lògic que es polititza.
Hi ha gent del PP del Barça
i del Madrid,
hi ha gent socialista
del Barça i del Madrid.
Gent convergent
i d'esquerra del Madrid
suposo que no n'hi haurà tants.
En Gerard d'allà
d'esquerra del Madrid, no?
Però n'hi ha de l'Espanyol.
O sigui que...
Doncs mireu,
una tertúlia
que avui no ha anat
per temes polítics
sinó per temes
una miqueta més frígols
que ja tocava també, eh?
Jordi Roca,
Gerard Castells,
Adam Féredan.
Bona tarda a tots tres
i fins la setmana que ve.
Gràcies.
Bona tarda.