I ja sabeu què ens sona aquesta sintonia.
Andrés, Andrés, avui és divendres, acabem la setmana.
Andrés, bona tarda.
Bona tarda i bons panellets.
Com et trobes?
Vaig millorant.
Demà canviem l'hora.
Que lo sepas.
Que després no ens passi com sempre.
Que hem quedat amb algú a les 3 i ja saps que com abans...
Que tenim una hora abans, no abans.
Això, jo em presentaria una hora abans.
Clar, i què fas, Andrés, aquí, tot aviat?
Jo dient que falta de puntualitat, aquesta persona.
I l'altre, que canviar l'horari, doncs és incorrecte.
I que més d'una vegada m'ha passat, eh?
Sobretot a l'hivern.
Ai, a l'estiu, perdó.
Quan hi ha l'altre canvi, no?
Exacte, l'altre canvi sempre arriba una hora tard.
Jo ja, així que arribo a casa, encara que siguin a les 8 o a les 9 de la nit,
ja canvio l'horari.
Imagina't.
Així ja no m'oblido, saps?
Així ja no m'oblido.
Bé, Andrés, avui hem de continuar parlant de la vida i miracles d'aquest actor...
De Fortunio Buonanova.
Exacte, que va néixer a Mallorca, recordem,
i que a més a més va fer allò que seria el don Juan Tenorio per excel·lència
i que ell dins de la seva vida també va fer una mica, o va ser una mica Juan Tenorio?
No, una mica, bastant.
Era un conquistador nat, no?
Sobretot, sobretot...
Un conqueridor, parlem amb propietat.
Es veu que sobretot era molt cregut, molt fanferró, explicava moltes històrietes, moltes aventures, saps?
Sí. O sigui, Fortunio era un home que cridava molt l'atenció,
primer, per la seva presència.
La seva esposa explicava que qualsevol lloc on ell arribés,
amb la seva alçada, la seva manera d'actuar,
era sempre el centre de totes les mirades.
Esclar, això amb ella, lògicament, l'omplia, exacte.
No, no, l'omplia, l'omplia en principi, saps?
Oh, però també la gel·lusió feia de les seves...
Això ja no ho diria, tu imagines, també.
Després, també cridava molt l'atenció al seu accent, al parlar anglès,
que ell atribuïa a un professor d'Oxford que havia tingut.
Oxford University.
O sigui, imagina't, ja comencem aquí, amb les seves xularies, saps?
Tenint en compte que era bona persona en tots els aspectes, però tenia això.
Feia aquests punts.
Sí, però en realitat es veu que tenia un altre origen
i parlava un inglès amb accentu mallorquí, saps?
Aquesta era la veritat.
El que passa és que aquest home era, en part, també guasson.
Llavors, mai se sapigut, si això ho deia de Pitorreo,
o ho feia per també, com que tenia aquesta grandesa,
doncs ho feia per alguna manera o per l'altra.
El que no se li ha pogut mai negar a Fortunio Benenova
és haver sigut sempre un home molt actiu,
a més a més de bon vivant.
Bon vivant.
Sí, o sigui, bon vividor.
Exacte.
Bon vividor.
Disfrutava la vida i tenia sempre el seu record a Mallorca.
Això també era una altra cosa que ell sempre, sempre ho tenia present.
Per la qual aquesta raó no va tornar a trepitjar mai més la illa.
Però la prova d'aquesta cosa d'ell
és que, com que va agafar molta fama actuant por ahí,
quan va començar a baixar la seva fama,
els diners també se li van anar baixant.
I llavors, poguent anar a la seva illa,
ell era tan altaner, tan orgullós,
que anar a la seva illa amb aquesta baixada publicitària,
el que tu li vulguis dir, artística i el que sigui,
ell no s'atrevia a anar allà a fer el ridícul,
degut a la seva temperament al tio.
Això veus que moltes vegades ens hem anat a passar moltes coses.
Això és el que al final s'ha anat deduint
de perquè ell mai va tornar a la illa.
A Mallorca, clar.
No perquè no s'estimés a la seva terra,
sinó senzillament per orgull.
No, més que res pel seu orgull.
Per orgull, sí.
Ell ja hi ha que la seva família,
la gent que ell coneixia,
allà ja no estava,
que la seva família estava allà amb ell.
Per tant, anar allà i no trobar ningú de la seva família,
res, perquè l'únic que tenia era la seva dona,
la seva filla,
i els altres diuen que no hi havia ningú més de la seva família.
I això era l'excusa que ell sempre havia dit.
I posava.
La gent, en principi, s'ho pensava,
però els historiadors, al final,
han arribat a la conclusió,
per detalls que han anat pescant,
que era això.
El seu orgull no el va permetre tornar a la illa
amb aquest enfonsament físic o moral.
Això, molt probablement, el seu desitge a Glòria
el va fer desistir d'una tornada a casa,
com ell havia somiat.
Ell havia somiat arribar allà a ser la gran figura,
i, com que això no va poder ser, cap a altres terres.
Llavors, parlant d'èxit,
a Mallorca no se li va reconèixer mai
qui era aquest actor.
Se'l va conèixer quan era don Juan Tenorio
i, mica en mica, es va anar perdent,
com que ell va deixar de tindre contacte a la illa,
es va anar començant a perdre,
en fi, la personalitat d'aquest home.
O sigui que allà pràcticament...
Va desaparèixer.
Ningú sabia res, sí.
Hi ha un escriptor, que es diu Lluís Fàbregas,
qui, parlant de Fortunio amb el seu llibre
Ca Nostra, va escriure l'any 1955
un article amb un diari de Palma de Mallorca
titulat
Fortunio, bona nova,
nadie es profeta en su tierra.
Precisament, amb aquest article,
ressenyava la importància de la trajectòria de Fortunio,
de com havia aconseguit un nom als Estats Units,
i de l'escasa repercussió que havia tingut
amb la crítica local,
o sigui, amb la crítica de Palma de Mallorca.
I esperava que algun dia
se li donés la importància al mèrit
del treball que aquest home havia realitzat.
Han sigut molts anys
que s'ha estat buscant detalls
per aconseguir gran part del material
que pogués donar una informació sobre la vida
i el treball de Fortunio.
I, gràcies a la seva senyora,
a la seva esposa, Margareth,
i a la seva filla, Rissa,
elles van fer arribar molt de material,
tant de fotografies
com d'explicacions,
en fi, cròniques als diaris,
i gràcies a això
aquest home s'ha pogut fer una miqueta
de recopilació biogràfica d'ell.
Aquest home,
allà als Estats Units,
que va tindre tant d'èxit,
només li va faltar una petita xispa
per arribar als paraïsos
que realment volia arribar.
perquè aquest home,
a part que era un bon negociant
en molts aspectes,
la seva perdició va ser
el ser massa cregut
i massa,
en fi,
el que he dit abans,
explicar aventuretes.
Els primers anys
de la vida
de Fortunio Bonanova
que es deia realment,
que això encara no ho he desvetllat,
es deia
Josep Lluís Moll
i Esteve,
o sigui,
que dóna't compte
quin nom artístic
es va anar a buscar,
Fortunio Bonanova,
i així va seguir
fins al dia de la seva mort.
Doncs,
els primers anys
estan molt confusos,
ni amb la documentació
que la seva dona
i la seva filla
han pogut aportar,
es pot esbrisnar
què és realment
el que va ser
de la seva vida,
es barregen informacions,
algunes semblen veritat,
les altres semblen llegenda,
moltes vegades
aquesta llegenda
creada per ell mateix,
creada per ell mateix,
i, bueno,
s'especula molt sovint
sobre els inicis
amb el món de la música,
en fi,
n'embolicats
amb un alt molt màgic,
amb una oreola molt màgica.
I amb aquesta oreoleta màgica
hem d'acomiadar-nos, Andrés.
Fins dimarts, si tu vol.
Exacte,
perquè dilluns recordem
que és Tots Sants,
felicitats a tothom,
no?
Són Tots Sants.
És per Tots Sants,
sí,
però crec que
deuen ser Tots Sants
els difunts,
pobrets.
I tant,
i tant,
i tant.
Focitem-nos amb els altres
d'estar vius.
I clar,
i aprofitem-nos,
aprofitem-nos.
Andrés,
el dilluns no,
però el dimarts et vull sa,
totalment sa,
sense cap constipat
i sense res.
No ho sé exactament
ni si s'han constipat,
o sigui,
que no parlem ara de mitja,
que això és de secció de cinema.
lenta s'escoltava.
Vinga.
Boníssim cap de setmana,
llarg cap de setmana,
tres dies.
Adéu.
Adéu.
I think of you
night in day,
day in day.
why is it so
that this longing
for you follows
wherever I go?
In the rowing traffic
in the silence
of my lonely road,
I think of you
night in day,
night in day.
night in day
under the height
of me
there's no such
a hungry earning
burning inside
of me
and this storm
it won't be through
till you let me
spend my life
making love
to you
night in day
night in day
night in day
under the height O'er
night in day
to me
there's no such
a hungry earning
Fins demà!