Burt Lancaster, Sofia de Grècia, John Lennon,
què tenen en comú aquests personatges i molts d'altres?
Doncs que d'ells parlarem amb aquesta secció que comença ara mateix,
com cada divendres, cara a cara, amb el Manel Magí i el Jordi Ximeno.
Bona tarda.
Hola, escolta, lo de la Sofia, jo no tenia ganes de dir-ho,
però bueno, ja que ho has dit tu, mos tocarà dir-ho, no?
No cal.
Felicitar-la.
Va, la felicitarem.
Sí, després la felicitarem, va.
Vinga, la fem-ho, fem-ho.
Aquella que viu a Madrid.
Ah, va, va, va.
Amb mazagatos no, eh?
Ja, ja.
Jo m'he entrat però no l'he inclòs, a les efemèrides.
Com esteu?
No l'he trobat important.
Us noto tranquils i relaxats, com molt pacífics, no?
Molt pacífics, perquè...
Sí, avui sí.
Home...
Veus, el Manel m'entén, Jordi.
Ja.
Portant a John Lennon tenim que estar pacífics, no?
Clar.
Clar, home.
Home, però el debat es pot obrir, eh?
Ah, no comences?
El debat es pot obrir.
Què era millor, John Lennon o Paul McCartney?
Evidentment.
Tu ho saps.
Qui, qui, qui?
John Lennon.
Ah, vale.
Sense discussió.
No hi ha debat.
No hi ha debat.
I què?
I què?
No res.
Va, comencem-ho.
Era Ringo Starr i George Harrison, no se'n recorda ningú, no?
Doncs George Harrison era molt bo, també.
Sí, Ringo Starr també, eh?
També.
Home, clar.
Fent pel·lícules, no?
John Lennon també, fent pel·lícules.
També en va fer alguna, també.
Sí, sí.
Però què farem?
Què farem amb el cara a cara?
Com sempre, femèrides, alguna notícia curiosa o poc...
Divulgada.
Divulgada, molt bé.
Gràcies, Núria.
I la música, en aquest cas, de John Lennon.
I comencem amb aquest tema titulat Well, well, well.
I, I, I, I, I, I, I
I, I, I, I, I, I, I, I, I, I, I, I, C.
I jo ho he dit, eh?
Al començament, al presentar la secció,
dic parlarem en el cara a cara d'algunes notícies d'actualitat,
un treball discogràfic que no serà d'actualitat, segurament.
I veus, no m'equivoco.
No, t'he sentit combo dir que sí.
Jo també.
Sí, m'agrada.
Em vigileu els divendres a veure què dic de vosaltres?
A veure si ens presentes bé.
Fiquem la ràdio a les 5 en punt.
A veure què diu. He sentit que es vol casar un tal Pep.
També, eh? Ostres.
Això no m'ho havia dit a mi.
Ja fora de microiaf.
Un dels 11 temes de Plàstic o no van,
àlbum publicat l'any 1970
per John Lennon, aquest tema
un blues arrossegat, no podríem dir,
titulat Well, well, well,
i aquest àlbum va ser publicat l'any 1970,
com hem dit,
i més endavant parlarem d'aquest personatge curiós
de la història de la música, activista,
músic, clar,
actor de cinema, també podríem dir,
provocador. Provocador, sí.
Sí, llavors estava de moda això de la Pau,
i fer llitades, no?
Sí. Per exemple.
Però allò va ser culpa de la Yoko Ono.
Tu també creus que la Yoko Ono té la culpa de tot o no?
Tot.
Tot. Jo no tant, eh?
Hasta de la reelecció del Bush.
Que no, que hem dit que d'això no parlaríem.
Que parlem de notícies que no s'han divulgat gaire.
No parlem de la Yoko Ono, parlem del Bush.
Mira, si vols, comencem per les notícies.
Comença.
Aquí ho hem tingut una de molt curiosa.
Diu, si vols, com si no ho féssim cada setmana.
Resulta que allà a Austràlia
tenien que fer una carrera de cotxes,
i com que això del terrorisme ha estat tan de moda,
van ficar un dispositiu d'exèrcit,
de vigilància perquè no hi haguessin atemptats.
Dins d'aquest dispositiu hi havia un helicòpter
que es dedicava a vigilar la zona.
Doncs bé, l'helicòpter de l'exèrcit
es va dedicar a fer altres coses.
va sobrevolar una zona d'edificis
que estava ple de noies
prenent el sol en biquini
i no se'ls va ocorrir altra cosa
als pilots de l'helicòpter
que treure una pancarta
on es podia llegir
que s'acabessin de despullar.
Ah, les incitava.
Les van incitar i van estar,
a més d'estar pendents de la seva tasca,
lligant.
Manel, però pel que estàs dient
no va ser una cosa fortuïta de dir
ai, mira, passem per aquí, ens entretenim.
Va ser premeditat perquè portaven la pancarta.
Sí, portaven la pancarta
o la van improvisar, no ho sé com.
Però la qüestió és que van treure la pancarta
que diria exactament
que els ensenyessin les mamelles.
Però torna a dir,
que ens ensenyessin-les.
Home, és que ho tinc mostrant-nos les tetes,
però clar.
Home, per això s'ha de fer.
No tens un botó per fer pip?
Pip, no.
Mostreu-nos els pits.
Pip!
O un botó que digui, faci pits.
Vinga.
Pits, vale.
Per exemple.
Uf, quin toc, quin toc està agafant això, eh?
Doncs bueno, resulta que els ha caigut una bona, no?
Perquè no...
I sort que no va passar res, no?
Que no hi va haver cap intent d'atemptar.
Ja no sabem si van conseguir
algun telèfon d'alguna noia o alguna cosa.
No vols ser.
Però no deixa de ser curiós, no?
Home, que no teniu algun tipus de relació
amb aquelles noies nord-americanes
que venien roba interior,
que ficava, que eren...
Bueno, a les calçetes ficava brodat
doncs armes de destrucció massiva.
Que no tinc alguna relació.
Podria ser.
Va, clar.
Igual està ben...
Clar, potser anaven amb aquesta roba interior
i aquells van pensar que eren una mica sospitoses.
Podria ser, podria ser.
No ho sé, no ho sé.
Alguna notícia més, Manel?
Porta la que portes tu.
Sí, no les porto gaire preparades.
Va, Jordi, digue'ns en alguna, va, que t'ajudem.
Apareixia dilluns al país
i com a titular fica penis falsos
amb orina neta.
Però de què aneu avui?
De què van les notícies?
Home, una notícia curiosa.
A vegades et queixes que sempre som del tercer món,
són tristes i tot això.
Penis, a veure, a veure, torna a dir.
Penis falsos amb orina neta.
O penis falsos amb orina límpia.
És un penis que s'incorpora
en una bolseta de plàstic amb orina neta
i quan el deportista va fer la prova antidoping
se trau el penis fals
fa l'orina, l'orina neta.
No se sap si hi ha estat.
On es posa aquest penis?
Home, a l'orella no.
No, perquè el jutge se n'adona
que no està orinant de forma habitual.
Però diguéssim que amaga l'altre.
Amaga l'altre.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
I, bueno, això...
Això es comercialitza?
Sí, per internet, com sempre.
Això s'ha descobert gràcies a un enviament anònim
que, gràcies a això,
s'ha sabut que dos campions olímpics
en van burlar els controls antidoping a Atenes
i un dels responsables d'Atenes diu
el mètode solo funciona con jueces
que no se atreven a tocar
perquè sembla ser que
quan estan orinant has de tocar
per saber si el que està pixant
és de veritat o no és de veritat.
Apassionant, això.
I també en el penis queda ser molt semblant.
A més, n'hi ha de diferents colors.
Te'n demanem un, eh?
Sí, si t'interessa, sí.
Home, ho trobo curiós.
N'hi ha de diferents colors, clar,
perquè si és un atleta d'atletisme
que majoritàriament són negres
i el penis blanc no cola.
doncs quedaria una mica raro.
I a més no té cap mena de cirurgia ni res, no?
No, aquí t'hi pon, a la bosseta te la guardes.
Ah, mira, escolta,
i t'ha venut la bosseta d'orina ja preparada
o te l'has de fer tu?
Això suposo que tu tens que manegar tu igual, no?
Sí, el company de pis.
Sí.
Li dius, escolta, tu que et fots menys.
Company de pis.
Company de pis.
Fes un pipí amb aquesta bosseta.
Però tu l'has agafat, Núria?
No.
Company de pis.
Però bueno, és...
No calia que m'ho...
És interessant, eh?
Com està gent del món de l'esport
si ho menten tot, eh?
Per superar els controls antidoping.
Sí.
Això et demostra com estan, no?
Com van, com van.
Com van, no?
Sí, sí.
Tercera notícia.
Ja està bé,
que hi ha molt de mitificació
amb això dels esportistes.
Home,
que veus uns esportistes,
uns arleses,
allò,
catxes i què va.
Pots comptar que són tot pastilles.
Segur, segur.
Segur.
En fi, home,
jo em porto aquí
un parell de notícies,
però ahir també,
aquesta no l'he portat preparada,
però va sortir una notícia
des de més en la línia
que acostumem a comentar,
que és que a l'Iraq
s'ha retirat Metges Sense Fronteres.
Jordi,
te n'has enterat?
Sí, sí,
ho vaig llegir.
Perquè la situació,
se veu que s'ha fet ja
tan perillosa
que tot el personal
que té aquesta organització
allà a l'Iraq
perilla la vida.
Han vist que està perillant la vida
doncs en segrestos,
atemptats
i han decidit retirar-se.
Home, doncs això ja és un símptoma
de tot el que...
De com estan anant les coses allà.
El cara a cara
de la temporada passada
ja vam parlar
de Metges Sense Fronteres
que també s'havien retirat
d'Afganistan,
els senyors de la guerra,
o la població
que arriba a confondre
el que són les ajudes
d'ONGs
i per l'altra banda
el que seria
la intervenció
violenta o no violenta
dels estats.
És allò que diem
que en temps de guerra
a la guerra
tot se val, no?
Sí.
Però el que és el més prejudicat
evidentment és la població civil
que deixa de rebre
l'assistència
que rebia
per part d'esta gent.
L'Iraq està realment
molt malament.
I no crec que vagi millor.
No.
Al contrari.
Tal com han anat
les coses als Estats Units,
però en fi...
No.
Potser es modera una mica.
Sí, m'ho diem.
Home, també era notícia
que l'unilateralisme
dels Estats Units
sembla ser que
amb la nova reelecció
d'avui
d'aquest senyor
del que no volíem parlar
a poc a poc anirà
doncs
siguen més moderats,
que s'escoltarà més
a les Nacions Unides,
a Europa...
Tu t'ho creus?
No, no, no.
Però bueno,
això és el que diu.
De totes maneres,
si es va veure el senyor Kerri,
voleu dir que hagués
canviat moltes coses?
No gaire.
Vols hagués que se'n puja
el sou, per exemple?
No.
No.
Però jo em sembla
que hi ha altres problemes
al món, Manel,
ara mateix,
que pensant en el teu sou...
És un problema, també, eh?
És un gran problema, eh?
A l'hora de pagar
la hipoteca,
o que no?
Molt bé.
Alguna notícia més
o passem al senyor Joel?
No em dieu res
d'aquesta notícia
dels bebès?
Quins bebès?
Ah, sí, bueno...
Doncs Manel, parla, va.
Que la Núria,
explica-la tu, si vols.
Home, no ho porto
molt preparat, tampoc,
però és que...
Saps què?
Entre que tallen
el cordó umbilical
quan neix una criatura
i...
i hasta que no rep llet
que comença a...
Que al mig
se't foten la païssa, no?
Exacte.
Passen unes hores
que sembla ser que
s'alimenten
a partir de...
cèl·lules pròpies del cos.
S'alimenta ell mateix.
Això se retroalimenta, no?
És curiós.
Ho han descobert ara.
Autofàgia,
se diu,
que vol dir
menjar-se a un mateix, no?
Molt bé.
Curiós,
és un nom curiós.
Autofàgia.
És bonic, és bonic.
I ho han acabat
de descobrir.
Això,
no deixa de ser curiós.
Sí, sí.
Bueno.
Què n'hem de dir?
Què n'hem de dir?
No ho sé.
I ho fem
i no ens en donem compte, eh?
Perquè això ho hem fet tots, eh?
Tots, sí.
Però és...
recorda-te'n.
Clar.
Tu han de venir-hi
als metges de fora.
Ets un autòfago.
Això no m'ho dius al carrer, eh?
No, ara t'ho diré,
no et preocupes.
Molt bé.
Jo al Menon també ho era, eh?
Passem al Menon.
Vinga, sí.
Una mica.
God is a content
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit