The people, the noise is running in my ears.
It seems to me to walk all over the world.
And I can live beside the people in love.
It's like you don't see the flowers fly.
Aquest dissabte dia 30 a la sala 0 ens visita la gent de Top Models.
I per poder conèixer una mica més qui són aquesta gent tenim via telefònica a la seva veu, a la seva voz, el Riqui Gil.
Riqui, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com estàs?
Molt bé.
Sé que d'aquí a poquet ja em marxeu cap a Lleida perquè aquesta nit esteu per allà.
Sí, sí, sí, com que estem fent aquest circuit de sales, doncs gairebé que tots els caps de setmana estem tocant.
I aquest cap de setmana actuem a Lleida i també a Hospitalet i a Tarragona.
Vull dir que no parem.
Vull dir que el Riqui Gil no és només l'únic component que trobem a Top Models, que ara mateix sou tres.
Sí.
I que per tot algun que un altre canvi el grup. Explica'm com ha anat tot això.
Bé, molt al començament, quan vam començar el grup fa un parell d'anys teníem un altre guitarrista,
ja eren quatre, però bé, que ja ràpidament vam consolidar la formació així com a trio i estem molt contents.
I com a trio també ho han registrat al que seria aquest darrer treball discogràfic, que si no recordo malament es diu Saint-CD o alguna cosa així.
No, bé, es diu Top Models, es diu igual que el grup.
Ah, Top Models.
És que ho he estat mirant per internet i me posava Saint-CD o di coses...
Sí, cada vegada és el que posa quan un disc es diu igual que el grup, no?
Ah, d'acord.
Perdó, eh? Perdó, perdó.
Sí, sí, el vam gravar l'any passat i va sortir cap al febrer i estem contents.
De fet, ara el mes vinent ja anem cap a gravar el segon, vull dir que la cosa està marxant bastant bé.
Però podem dir que sentint aquest treball discogràfic, aquest Top Models, d'alguna manera ja és afiançat del que vosaltres volíeu, no?
Que és molt important.
Doncs sí, sí, sí.
Són coses que, abans de gravar un dia, doncs tu has de preparar molt bé les cançons, tenir molt clar què vols fer i un cop quan estàs gravant,
doncs també és molt cosa del productor, dels músics que t'acompanyen, dels col·laboradors, doncs de fer una cosa que quedi com ha quedat al final.
I sou conscients que aquí aquest segon ja està a punt de caure, pel que m'estàs dient, que ja teniu aquesta... o d'aquí a poca t'entreu a estudi?
Sí, sí, al mes vinent. Estem compaginant aquesta gira amb els ajustaments de les cançons noves i també per això estem aprofitant els concerts per tocar moltes cançons noves,
per anar-les rodant i que la gravació sorti d'una manera més contundent.
I també podríem dir que el jurat mateix serà la gent, no?
Exacte.
Aneu provant les cançons a veure com la gent respon, si aquest agrada, si aquest, podríem dir, no acaba d'entrar...
Exacte, sí, sí, això és molt important.
Hi ha alguna, Riqui, que ara mateix tingueu en vistes i que dius aquesta d'entrar per nassos, per la forma en la qual hi ha respost, la gent?
Sí, sí, sí, hi ha algunes que ho veus clarament, no?, que funcionen molt bé.
Aquest dissabte, dia 30, a la sala 0, ens fareu també una mica de conillers d'Índies, a la gent que anem...
I però és que també tocarem temes antics i també algunes versions i, no sé, farem una mica de tot.
No, t'ho comentava perquè estiguem a la guait, en quin moment, més o menys, tocareu la cançó perquè sapiguem...
O ja ho anuncies, tu?
Normalment estem començant el repartori amb temes nous i l'acabem amb els temes del disc que ja hem tret.
Ah, molt bé.
Això ja és una pista.
O sigui, ja els primers de canvi ja...
Però ha sigut difícil això de començar, després, a veure, això de començar a tocar aquestes noves cançons
i de preparar tot el que serà d'aquest futur, aquest segon treball discogràfic de Tom Models?
No, difícil no, perquè és el que ens agrada, no?, quedar al local d'assaig, composar, provar arrenjaments...
Vull dir que no es pot considerar difícil, és una cosa que també portem fent bastant de temps i ens surt d'una manera bastant natural.
I ja teniu molt clar, segurament, també, del que us agrada parlar, no?, i del que voleu dir-li a través de les lletres i...
Sí, bueno, això tampoc... Això no, això és el que tenim més clar.
Ah, d'acord.
Això ja, quan tenim la cançó, doncs, li posem la lletra, però mai saps cap on tirarà.
És una cosa que surt de manera molt espontània i gens pensada.
T'encarregues tu personalment o també entra autostress?
Jo faig gairebé totes les lletres.
O sigui, tu ets el cerebrillo.
Més o menys.
Home, és que és molt important, eh? Sembla que hi ha una tonteria, però, a veure, quan cantes una cançó, i si és teva, jo crec que encara la cantes amb més sentiments, amb més ganes.
Sí, sí, sí. És important que cantes les lletres que tu mateix has escrit, és veritat.
A veure...
Però, a vegades, quan, en un grup, doncs, si algú composa també alguna cosa, doncs, també tu també ho vius, no?, perquè forma part també de tu mateix.
Al final t'ho fas teu, d'alguna manera, no?
Exacte.
I, sobretot, també passa, doncs, moltes vegades, i comentaves abans, que també fos versions.
Sí, exacte.
I, clar, les versions són cançons que has mamat, potser, fins i tot des de petit.
No, exacte.
I que també hi ha, si diguessin, mira, perquè la canta tal cantant, si no dius, són d'ells, és que són d'ells.
Exacte.
Nosaltres, quan vam començar el grup, vam, al principi de tot, vam fer tot un repartori de versions que teníem igual 15 o 20 temes, abans de començar a fer els nostres temes.
Vull dir que hi ha, com a manera d'anar rodant i de fent concerts i comprenent la banda, doncs, vam pensar en això, no?, a muntar unes quantes versions.
I, bueno, són temes que sempre els tenim i que si ens ve de gust, doncs en podem tocar un o l'altre, o segons com estigui la gent, també.
Això vol dir que també connecteu d'alguna manera dins del grup amb els gustos musicals?
Sí, sí, totalment.
Perfecte, eh?
Cada cop té les seves preferències, però hi ha una base que, bueno, que és el rock and roll, el ritme en blues, el soul, el punk, no sé, músiques que a tots ens agraden, a tots ens ens agraden molt, no?
Déu-n'hi-do, eh? Aneu cap a la cuna i aneu venint cap aquí, eh?
Sí, sí.
Del braçol cap aquí, eh?
Sí, sí.
I a part de tancar, Riqui, explica'm, per la gent que hagi de venir aquest dissabte, dia 30, com són els top models sobre l'escenari? Si foteu molta canya?
Doncs sí, intentem fotre molta canya, intentem fer un grup enèrgic, donar-ho tot i... però no tampoc d'una manera molt esbojarrada, vull dir, busquem la contundència per al món de tot.
Però, bueno, amb tres instruments, també, que és, bueno, baix, guitarra i bateria, i has d'estar molt concentrat perquè tot soni molt quadrat, no?
No és allò que hi ha molta gent i cadascú va fent el seu solo, o així, sinó que aquí som els tres a l'hora, i els tres cantant, també, i...
I, bueno, penso que a la gent li pot agradar, vam estar fa uns mesos tocant el cau a Tarragona, però aquesta s'agrada la nostra segona actuació a Tarragona, i penso que pot ser molt millor que la primera, perquè llavors estàvem començant.
I esperem la tercera, i la quarta, i la cinquena, i amb el disc hi pot ser sota el braç, eh?
Exacte, sí, nosaltres encantats de trucar a Tarragona, perquè és un dels llocs de Catalunya on el públic reacciona millor, això és una cosa que tinc molt comprovada, i a més que tenim amics i ens ve molt de gust.
Jo feia la proposta pel proper disc, que es digui Same CD, però jo d'abans.
Enriqui, moltíssimes gràcies.
Gràcies per l'entrevista.
De res.
Adéu-sia, bona tarda.
Adéu-sia, adéu-sia.
Adéu-sia, bona tarda.
Adéu-sia, bona tarda.
Adéu-sia, bona tarda.
Fins demà!