Un minutet i arribem ja a dos quarts de set.
Un minutet i arribem ja a dos quarts de set.
Un minutet i arribem ja a dos quarts de set.
Bona tarda, el grup de teatre a la sala. Sou del Morell, no?
Porto tota la tarda a dia, no vull dir que si no quedaré fatal.
Bueno, perquè hi ha un emigrant.
Jo sóc de la Pobla, de Mofomet.
Bueno, tot queda a casa.
Som veïns, esbarallem, això que passa amb Poblos veïns.
Tot queda propet. Ja vau passar per aquí l'any passat?
Per tant, ja vau participar en la mostra de teatre jove?
És la segona vegada que participeu o ja ve de més enrere, això?
No, no, és la segona vegada aquesta.
Què tal va anar l'any passat?
Molt bé. Mira, si va anar bé, que fins i tot vam canviar d'estil i tot.
Vau canviar d'estil?
Sí, perquè a la mostra de teatre jove, quan han finalitzat tots els grups,
a cadascú se li passa una valoració de què és el que ha fet, no?
Com li ha anat, què ha fet molt bé, què no ha fet tan bé, què pot millorar, i propostes.
Qui passa la valoració aquesta?
A la mostra de teatre hi ha com una mena de jurat, un consell.
Són quatre persones que van anar valorant els diferents aspectes de la representació que tu estàs fent, no?
Llavors, al final, ells te passen tota una valoració bastant exhaust,
bastant ben explicada, de tots els aspectes que formen part d'aquella obra de teatre, no?
Des del vestuari, la interpretació, la direcció, la il·luminació, la música, és a dir, tot.
I això et va molt bé perquè d'aquesta manera pots millorar moltes coses, t'ajuda molt.
I us van dir, canvieu d'estil?
No, però a partir de la crítica ens van dir que no era una obra massa actual, llavors ens van dir, doncs, això.
Més que res perquè ho fèiem tan bé que van dir, sou capaços de fer coses innovadores, modernes.
Clar, fins aleshores, nosaltres estàvem acostumats a fer obres tipus Bedeville,
comèdies d'aquestes que saps que la gent s'ho passaran bé, que riuran i que són divertides, no?
Que al cap i a la fi també busques això, que la gent s'ho vagin a passar bé i no en disfrutin.
Però també teníem ganes de canviar una miqueta, ser una mica més moderns i actuals,
buscant una cosa diferent, i com que a partir d'aquesta valoració ens van animar a fer-ho,
i així ha estat.
Ara parlarem, doncs, d'aquesta obra que dona un gir, podríem dir, a la trajectòria teatral del Teatre a la Sala.
Quant de temps fa que funcioneu com a Teatre a la Sala?
Amb aquest nom podríem dir que ara per Nadal faran uns 10 anys,
perquè vam començar l'any 94 fent Els Pastorets, com quasi bé tothom a Catalunya, no?
I al cap de 3 anys, el 97, llavors, a més a més, hi anàvem fent altres obres.
I des de llavors fins ara, doncs, es pot dir que no hem parat, no en aquest sentit,
cada any Pastorets i alguna obra més.
I, doncs, és això que ara ho estàvem parlant i comentàvem,
ui, doncs, si vam començar el 94, enguany farà 10 anys que com a grup funcionem.
El que passa és que el Morell sempre ha tingut molta, molta tradició teatral,
ja del segle passat. Els avis, els besavis, els besavis, sempre havien fet teatre,
sempre en català, i bàsicament només havien parat el 36, amb la guerra, esclar.
I van tornar-ho a començar el 40, però llavors, al cap d'uns anys,
hi va haver, doncs, el gran boom del cine, les teles, les cases,
hi va haver, doncs, un baixón. I nosaltres, doncs, ho hem recuperat una miqueta.
Per tant, el que us aglutina, el fil conductor, podríem dir que és el poble, no?
Sí. Surt la iniciativa, surt del poble.
Doncs, m'hauríeu d'explicar ja com és que heu triat aquesta obra.
Primer diem el títol.
Sí, l'obra es diu Ells i elles, i, bueno, doncs, els homes critiquen a les dones,
i les dones critiquem els homes.
Explica'm una miqueta de què va l'obra, així a grans trets.
Doncs, bueno, hi ha diferents escenes.
Primer, bueno, mai surten homes i dones junts,
i llavors, doncs, primer surten les dones, diuen com unes frases,
a la segona escena surten els homes i fan més o menys el mateix,
i després hi ha dues escenes que van consecutives,
que surten cinc homes, bueno, cinc dones primer,
que fan com una crítica dels homes,
i llavors surten cinc homes que fan la crítica a les dones.
I després d'això ve l'alopècia, que la fa la Marta, no?
Sí, aquesta escena potser és la més complicada, no?
Perquè representa que és un home que explica una miqueta
la seva experiència amb l'alopècia i amb les dones,
però aquest home està representat per cinc dones.
I és una escena una mica crua en alguns moments,
una mica dura.
Les altres, les que continuen, ja són més semblants, no?
Homes que critiquen dones i dones que critiquen homes,
que això és el que sol passar.
Potser cal dir que aquesta obra es basa una miqueta
amb homes de teatre.
El que passa és que nosaltres hem agafat
algunes escenes d'aquesta obra
i se n'hem inventat algunes.
Ahà, heu agafat l'obra i l'hem adaptat a vosaltres.
Al nostre gust.
Uns personatges, bé, aquí tothom queda retradat, podríem dir,
però a més els personatges, no?
Ni que facin de criticadors,
em sembla que també són una mica especials.
Per exemple, quins personatges fa cadascun de vosaltres?
Javi.
Jo m'ha tocat el viciós, l'home viciós.
Bueno, bé, no?
Sí, bueno.
Quins homes hi ha?
A veure, té un adjectiu cada un dels homes que surten?
Bueno, sí.
Hi ha el típic estúpid, que no s'entén res,
el passota,
el viciós, que és jo,
que va més cremat al carrer,
i el normalet,
el que defensa les noies i tot.
El modo sitio.
El carrer per tot arreu, vaja.
Sí, sí, sí.
No, però, bueno,
la nostra part és una mica més dura
que quan critiquen els homes,
però perquè se l'ha inventat
un altre del nostre grup,
que es diu Ramon,
que també té molta imaginació,
i, bueno...
Està fet amb un llenguatge
més planer, diguéssim,
més vulgar.
Més urbano, més urbano.
Perquè amb altres sou més vulgars.
Home,
amb altres també sou complicades,
però és el que diem.
Que si pentinats,
que si maquillatge...
Complicades, complicades.
Focor i dones, eh?
Els temes d'ells.
Tot i que trobo també
que els homes sense les dones
no faríem res.
Però això no ho pots dir a l'obra, no?
No, no, però ara sóc el llavi.
Tot i que conec moltes noies
que es podrien ficar al guió
que naltros fem.
Des d'aquí la saludo.
Molt bé, doncs més personatges
que van sortint amb aquesta obra.
Xiques, vosaltres a què interpreteu?
Bé, jo estic en la mateixa escena
que la Míriam,
i bé, aquí hi ha una que precisament
és la Míriam,
que fa com una mica del paper neutral.
I llavors ja...
Explica'ns, explica'ns, Míriam.
Espera que ens expliqui ella
el seu paper neutral.
Podem dir que a vegades
estic a favor de les pijes,
per entendre'ns,
i a favor de les bastes.
I depèn del com,
depèn del que diuen unes
o depèn del que diuen les altres,
m'integro amb unes o amb les altres.
Ja veiem els diferents tipus
d'homes i de dones que hi ha,
pijes, bastes...
Molt bé.
I la Míriam,
que està una mica al mig.
Helena, el teu paper.
Bé, jo formo part d'aquest grupet de pijes,
i llavors en contra hi ha les altres dos,
que són així una mica més pessotes,
i es passen amb naltros,
amb la parella.
Bé, tinc una altra companya,
que també fa de pija,
i després hi ha la Míriam,
que no s'acaba de decidir.
i què critiqueu dels homes?
Bé, en general tot.
Clar,
no és la típica conversa aquella
que te sens identificat
perquè en algun moment
segur que l'has tingut,
amb les teves amigues,
en qualsevol situació,
segur que en un trosset d'aquell diàleg,
segur que l'has tingut en algun moment.
I comentava el Javi
que la part dels homes
està escrita així en llenguatge més planer,
la part de les dones
l'heu mantingut més potser
del que ja hi havia escrit?
Sí, o sigui,
hem agafat l'obra que es diu
Ai Homes,
i hem agafat una escena d'aquella obra.
Les altres,
gairebé...
Bueno, no,
a l'Opècia també està agafada d'Ai Homes,
i totes les altres són inventades
per nosaltres.
I a la Marta li toca fer l'escena final.
La de l'Opècia.
Bueno, aquesta ja l'hem comentat
una miqueta abans, no?
Doncs és això,
la història d'un home
que té problemes d'Opècia
i explica l'origen
d'aquest problema,
com l'ha viscut
i la solució final
relacionat sempre
amb les dones, no?
Ell va tenir una relació especial
amb una dona
i això va portar
problemes i complicacions.
I tot el trauma, doncs,
està explicat
en boca de cinc dones
que representen un sol home.
Potser és una mica
la més difícil d'entendre
o la que es desmarca més
de la resta d'escenes.
Quina sensació tindrem
a l'acabar l'obra?
És una obra divertida,
tragicòmica...
A veure,
no és una obra d'aquelles
de fer grans riallades,
però sí que és una obra
amb la qual
en moltes ocasions
t'hi pots sentir identificat,
que està escrita
amb gràcia,
tant pels autors originals
com pels que se l'han inventat,
dels que s'han inventat escenes
i que pot agradar molt
jo crec que bastant
en el sentit
de la interpretació
perquè són 15 persones
i n'hi ha que ho fan...
Jo crec que realment bé.
Sí que ja sé
que es tiraràs flors
a un mateix,
però han volgut una mica
treballar molt
el tema aquest
de la interpretació.
15 persones, eh?
Déu-n'hi-do.
5 homes, 5 dones?
5 homes i 10 dones.
I 10 dones,
majoria, majoria.
Escolta,
i allò que passa a vegades
en grups de teatre
que una dona
ha de fer paper d'home
perquè no hi ha prou homes
que això costuma passar, eh?
En aquest cas ho hem adaptat,
o sigui,
vam decidir
de fer aquesta obra,
en principi
només havíem de ser
5 dones,
però llavors els homes
també vam voler
fer una altra obra
i al final vam decidir
que bueno,
que tothom
qui volgués
fer aquella obra
que d'alguna manera
podíem adaptar-ho
i fer-nos sortir a tots.
Llavors vam decidir
de ser
un grup de 5 dones,
un altre grup de 5 dones
i un altre grup
de 5 homes.
Ja veig que
gran part del pes
de l'obra
cau en els diàlegs
i en els propis personatges.
Llavors,
el que és
vestuari,
decorats,
això...
És molt senzill,
molt senzilla.
La qüestió
de decorats
és que
no n'hi ha,
no es pot dir.
Quan n'hi ha més,
són res,
5 cadires
i dos taules
perquè clar,
és el que hem comentat abans,
tot se centra
en la interpretació
i el vestuari
és un complement
que t'ajuda
però que
en aquest cas
no és bàsic.
Que aneu vestits
de normals,
diguéssim,
d'avui en dia.
De carreta.
En alguna escena
anem una mica
uniformats,
però
a les escenes
que són més
de conversa,
cadascú
va com vol.
Bueno,
i naltros
també una mica
adaptat
al nostre personatge,
doncs les pigetes
anem així
vestides
una mica
més arregladetes.
I la Míriam
que és el personatge
mig-mig.
Normal,
com vaig cada dia.
Clar que sí.
Home,
ja està bé
que és un gran estalvi,
això de no haver de gastar
gaire en vestuari.
A nivell d'il·luminació
i d'efectes sonors?
Llavors,
això sí,
la il·luminació
sobretot
és més important
i ho veurem
demà,
bueno,
el demà,
el dijous,
quan arribem,
si ens aclarim allà
però m'imagino que sí,
que si ho hem fet
o si ho podem fer
com la vegada
que ho vam estrenar
no fa massa allà
al Morell
doncs anirà bé
perquè és important
realment.
Ja que no hi ha
un decorat
d'aquells
que fan dir
oh,
que maco,
doncs almenys
la il·luminació
sí que ha de ser
molt adequada
i ha d'estar
molt mil·limetrat tot,
no?
I la música
doncs ha intentat
buscar
alguna cosa
que hi quedés bé
entre escena i escena.
durant les escenes
no n'hi ha.
Bueno,
en l'última sí,
no?
A l'última...
A l'última sí,
perquè és una mica especial
l'última.
Bueno,
hi ha
petites frases
i entre cada frase
i frase
doncs
hi ha una música
de fons
que va parant
a mesura
que nosaltres
anem parlant.
Ahà.
Molt bé.
Vaja,
que tenim una feinada
ja ho sabeu
al guió.
Sí.
Bueno,
banquetes,
Artures,
si no se sapés
i mai.
Ai, ai, ai.
Imagina't,
pànic escènic tu,
dijous al Metropol
en blanc.
Com va anar
l'estrena del Morell?
Míriam,
digue'ns alguna cosa,
amb aquesta és molt calladeta.
Com va anar
l'estrena del Morell?
Molt bé.
La gent del poble
t'apolla.
Diu,
que no faci gràcia.
No,
però després
hauria de sentir
comentaris.
Sí,
van dir que molt bé.
Home,
la veritat
és que sempre
és més fàcil
fer-ho al poble
perquè la gent
ja et coneix
i...
O a vegades
és pitjor
que diuen
mira què...
No,
però com que
necessites
més recolzament
i llavors
com que ja et coneixen
i això,
encara que no faci gràcia
arriben igual.
Que vau estar tots
al Metropol
l'any passat.
Sí, sí.
Sí?
O sigui que en principi
ja no us ha de fer
cap mena de respecte,
no?
Ja és la segona vegada.
Sempre fa,
els nervis
mai s'han de perdre.
No,
però vaja,
no li teneu por al Metropol,
ja heu trepitjat escenari.
Home,
el primer cop
una mica.
Jo personalment
una mica.
És entrar un pic
que estàs dins
a l'escenari
i llavors ja passa tot.
Són aquells
deu minuts abans
de començar
que sents
no sé què
la panxa
que corre un i avall
però després
ja és com qualsevol
altre escenari,
no t'hi adaptes de seguida.
Doncs el grup de Teatre a la Sala
ens ha explicat
en què consisteix
aquesta obra
ells i elles
que recordem
s'estrenarà demà
dijous, dijous
a les 10 de la nit
al Teatre Metropol
servirà també
per inaugurar
la nova edició
de la mostra
de Teatre Jove
i ens han portat
un fragment
una mica
improvisat
perquè surten
en diferents actes
ens explicaven
però vaja
ens improvisaran
aquí un fragment
d'aquesta obra
ells i elles.
Quan vulgueu
preparats.
Expliquem una mica
representa que
hi ha una discussió
entre un home
i una dona
el que passa
que la dona
està representada
per quatre noies
diferents
d'acord?
I com que ara
aquí som tres
doncs n'hi haurà una
que llegirà
o dirà dos papers
perquè clar
o sigui que si noteu
alguna cosa estranya
doncs
sapigueu que és per això.
Som-hi.
Hola.
Hola.
Hola.
Hola Ramon.
Hola.
Què fas?
Res.
Què mires?
Res.
Què penses?
Res.
Com et trobes?
Res.
Vull dir
bé, bé.
Ah.
Eh?
Res, res.
Fa dies que penso...
Vull dir
setmanes.
Mesos.
Anys.
Fa anys que penso que...
Què?
Res, res.
Ramon.
Sí?
Ramon.
Què?
Ramon.
Què vols?
Ramon.
Ai, què et passa?
Què vols?
Que em miris, Ramon.
Que em miris a la cara, Ramon.
Que em miris a la cara
i m'escoltis, Ramon.
Que em miris a la cara
i m'escoltis un segon, Ramon.
I ara?
Per què?
Que et trobes bé?
Ramon.
Oh, calma't, estimada, calma't.
No tu, un pel inquieta, un pel nerviós, un pel tensa, un pel histèrica, oi?
Au, estimada, calla.
Calma't i pens alguna cosa.
No et posis irònic
perquè em rebenta que et posis irònic.
No em diguis estimada
perquè em rebenta que em diguis estimada.
I no tinc per què calmar-me
perquè em rebenta haver-me de calmar.
I no em parlis amb sorna
perquè em rebenta que em parlis amb sorna.
Sorna?
Sorna jo?
Però què dius?
Què t'inventes?
Mira, no et trobo normal.
De debò, perdona que t'ho digui.
Que t'ha agafat?
Oi, perquè avui?
Oi, perquè ara?
Que tens una crisi?
Tranquil·la, dona, tranquil·la, eh?
Et passarà?
Au, calma't.
Mira'm a mi.
Estic bé, aquí.
Sóc feliç, amb tu.
Després de tots aquests anys al teu costat,
amb la nostra pau,
la nostra maduresa,
l'esplendorosa tardor de la vida...
Au, calla, Ramon, calla.
No t'emboliquis i calla.
Calla i no pixis fora de test.
Mossega't la llengua i calla.
Però...
Que callis!
Sí, decididament és una crisi.
Bé, no pateixis,
diuen que passa sovint a aquesta edat.
Que fort.
Molt divertit, eh?
Home, Déu n'hi do.
Per això diem que moltes vegades
algú s'hi sentirà identificat.
Us passa a vosaltres,
us ha passat mai una situació d'aquestes xiques,
de tenir un moment de reclamar atenció
i que us diguin
va, va, prenta un calmant.
Home, potser d'aquesta manera
tan cruel i tan així, no.
Però sí, sí, sí,
s'hi hem trobat algun cop, no?
I el Javi és com el Ramon?
No, no.
Ah, no, no.
Només faltaria.
I ara.
Bé, doncs això és només un fragment
d'Ells i elles.
Un dels fragments adaptats per vosaltres
o agafats de l'obra de la companyia Té de Teatre?
Sabeu?
Aquest és d'elles, de Té de Teatre.
Ells i elles, us recordem, eh?
Estrena d'aquesta nova mostra de teatre jove.
El Teatre Metropol,
a càrrec de la companyia,
del grup de teatre La Sala,
serà dijous a les 10 de la nit.
I hi ha la darrera pregunta
per anar acabant.
Tractant un tema d'aquest,
podríem dir tan punxegut,
com és els tics o els malrotllos
entre nois i noies i homes i dones,
ja us porteu bé tots els de la companyia?
No hi ha roces mentre esteu assajant?
Ai tant, no, ens portem tots bé.
Vull dir, no hi ha hagut mai cap baralla
ni cap pique ni...
No sé, el ser tot així tan joves
i que ens coneixem de fa temps i...
Bueno, també cal dir que ja són més
i nosaltres hem de callar.
Clar, també és això.
I jo crec que entra...
Ah, què?
N'altres els podem,
però no perquè siguem 10.
No, no.
Tothom sap que no us tenim pols.
I entre vestidors deveu dir allò de
sí, sí, mira, aquest tros de text,
ja és això, eh?
Sí, sí.
Jo crec que hi ha tros del text
que el deveu dir convençudíssim.
Nosaltres, els homes,
ens sentim molt identificats
amb aquesta obra, la veritat.
Realment, amb ells,
quan els sents parlar
és que s'ho creuen de debò.
No, és que és com si fos
una conversa de veritat.
És tan natural que dius
és veritat.
Però ja va bé tu que així
us desfogueu del de l'escenari
i després a la vida real
més tranquils.
Doncs l'Anna Llorenç,
Javi Marcos,
Míriam Aiza i Marta Domingo.
Grup de Teatre, La Sala.
Moltes gràcies per venir
i, com se sol dir,
molta merda de cara dijous, eh?
Gràcies.