Fins demà!
Penúltima oportunitat que tenim
de donar la benvinguda al Jordi Ximeno
i al Manel Magí. Bona tarda, nois.
Molt bona tarda.
Hola, què tal? L'última?
Penúltima. Penúltim programa.
La setmana que ve tindreu l'honor de tancar
la temporada d'hivern dels Ja Tardes.
Així no venim.
Home, no feu aquest lletge, home.
Ja ho veurem.
Si vols, querem a la platja.
També.
Depèn de com estem després de Sant Joan.
Clar, perquè us enganxarà
just el dia després de Sant Joan.
Potser encara ens trobaràs a la platja.
Home, no estaria mal que portéssiu coca, eh?
La coca de Sant Joan, aquella amb fruitetes i tal.
Ah, val, perquè això de portar coca
també es pot entendre per altres formes.
No ho sé.
No us faria mai aquesta proposició, vosaltres.
No, no, som d'aquesta gent.
No, no, som joves sants.
Bé, això de joves...
Sí, clar.
És igual.
Doncs com sempre, aquí al Caracara,
a Tarragona Ràdio,
com sempre, notícies efemèrides,
i en aquest cas, en la música,
d'una dama del jazz anomenada
Ella Fitzgerald.
Thank you.
Thank you.
Thank you.
Wow.
Look at me
I'm as helpless as a kitten of a tree
And I feel like I'm clinging to a cloud
I can't understand
I get misty
Just holding your hand
M'ha fet molt feliç avui amb la música, eh?
Sí?
Sí.
Home, a vegades ja m'està bé descobrir coses noves,
però faltava un clàssic d'aquests forts de jazz.
Manel, com anem de jazz?
¿T'agrada o no t'acaba de fer el pes?
Bueno, fa calor.
Fa que pregunto, no?
Fa molta calor.
Fa molta calor.
Home, mira, què vols que et digui?
Jo m'adormo.
Tu t'adorms?
Doncs, bueno, mira,
millor que t'adormi si no diguis res en 30 minuts.
Vale.
Entraràs en un profundo sueño
quan escoltes la voz d'una diva del jazz.
Què sabem de la Fitzgerald?
Bé, què en sabem?
Bueno, segurament sabràs més coses tu, no?
No, no et creguis, no.
Jo l'esculto, però no sé res d'ella.
Jo poques coses.
També sé que és protagonista
de les nostres efemèrides.
Sabem que va néixer un 25 d'abril de l'any 1917
a Newport News, Vancouver,
i va morir un 15 de juny de l'any 1996
a Beverly Hills, Califòrnia.
A Beverly Hills, no?
Beverly Hills és on viuen tots els pigets, no?
Sí, sí, sí.
A les estacionades de Califòrnia,
quan ja estava ben consolidada.
Va ser aquelles que va disfrutar la fama amb vida, encara.
Sí, sí.
Sembla ser que a finals dels anys 30
la van descobrir en un concurs de cantants amaterra,
en un local i tot això.
Una mena d'Operació Triunfo,
però segurament molt més creïble,
i més local i més casolà.
Sí, sí.
Sí, perquè si compares a Bisbal en esta dona,
suposo que...
Sí, no, no, no, no, no.
Eren al rasteri.
Millor que dormis.
I l'any 1939 publicava el primer àlbum
de la mà del personatge que la va descobrir,
que abordava per títol
The Chic Web Orquestra,
dirigida per Ella Fitzgerald,
carrera musical ben llarga i tot això que...
Amb col·laboracions amb els grans del jazz.
Don, en Louis Armstrong, que té fantàstics àlbums
en duet amb Louis Armstrong,
la veu de Louis Armstrong també una d'aquelles
que no sé per què, no l'hem portat mai,
tampoc aquí al cara a cara,
però potser...
És que costa fer selecció a vegades.
La venada aquesta més pop que tenim,
el jovent, bueno, no tan jovent d'avui en dia.
I bé, i el tema que escoltàvem porta a partir del Miste
i ara passem tot seguit a les notícies.
Ja has acabat de parlar de la teva diva?
No, la nostra diva, és la Núria.
Ah, sí, de la vostra diva.
No ho vedeu mai, això.
Té molt bona veu, eh?
La Núria?
Sí, sí.
Què em dius?
Serveria per a cantar jazz?
I tant, jo l'he sentit.
Sí o què?
Bueno, escolta, no teniu notícies?
Faria falta descobrir-la, potser, no?
Sí, sí, quan vulgueu me descobriu.
Vinga, va, que hi ha coses més serioses del món.
I més tristes, també.
Si em sembla, comencem parlant per un conflicte,
per fer una mica de memòria a la gent.
N'hem parlat alguna vegada aquí, en altres programes.
el conflicte a una regió que s'anomena Darfur.
Segurament, si parles de la gent Darfur,
t'hi diran, és un centre comercial que hi ha cap allà, en Anareus.
Això ho he estat preparant tota la setmana, segur.
No, t'ho juro que no.
Aquí estàs, jo.
Tota la setmana deu haver estat el Manel pensant en aquesta broma.
Vinga, va.
Ai, com sou, avui la teniu jurada amb mi.
M'agrada molt el xas.
M'encanta el xas.
No, que ja tinc curiositat, en Manel, on està?
Això està al Sudán, una regió que hi ha a la part occidental del Sudán,
on fa molts anys que hi ha una guerra entre la guerrilla, diguéssim,
que es vol fer independent d'aquella zona,
i les forces governamentals de Sudán.
I aquest conflicte ha provocat, en els últims anys,
més de 800.000 desplaçats dins el propi Sudán.
i, especialment, en els últims mesos,
uns 150.000 refugiats que han hagut de fugir al Xat,
que és el país veí.
És una guerra que pràcticament no ha sortit als mitjans de comunicació,
centrada en conflictes més mediàtics,
com, per exemple, el d'Afganistà o el d'Irak de l'any passat,
però que, tot i això, hi ha hagut episodis de molta violència,
sobretot per part d'aquestes milícies irregulars contra civils.
s'han donat casos de massacres de pobles sencers,
i és això el que ha fet desplaçar a una quantitat tan gran de gent.
S'ha criticat molt a l'ONU,
que potser també ocupada en altres catàstrofes humanitàries,
ha reaccionat molt lentament.
Sembla que ara la situació comença a estar una mica més controlada,
però fins ara s'han tingut que lamentar molts morts,
que potser si s'hagués actuat en una mica més de rapidesa no haguessin tingut lloc.
Que és la típica guerra territorial, podríem dir.
Sí.
Com n'hi ha moltes, el que passa és que, clar,
oblidada dius per d'altres que són com a més...
Més mediàtiques.
Sí.
I no sé per què, perquè és una guerra, com dic,
que ha fet molts morts, molt desplaçats,
que ha tingut unes conseqüències molt greus a la zona,
però pràcticament no ha sortit gens als mitjans de comunicació.
No ho sé, potser és un territori no estratègic,
perquè el fet que l'ONU tampoc s'hi hagi posat, doncs...
Segurament és un territori no estratègic,
on no hi ha ni gas natural, ni petroli, ni recursos energètics,
de vital importància per sosteniment de l'economia mundial.
És el debat de l'intervencionisme, no?
Sempre fins a quin punt...
Sí.
I l'ONU, que sembla ser que sempre es troba
amb poques estratègies per actuar,
i que sempre va darrere, moltes vegades,
del que diuen els G7 o els G8.
que és G7 o G8, no?
Els vuit grans països del món,
sobre tot als Estats Units, no?
G7 més Rússia, no?
Sí, G7 més Rússia, no?
I mira, a veure...
Coses que passen.
En fi, bueno...
I a part d'això, tu vols dir una notícia també, no?
Sí, bueno, jo...
És que on té una de molt positiva preparada...
Va, doncs pel final, va, eh?
Avui és notícia tonta.
Aquesta setmana ha estat bastant mandrós,
i avui és notícia tonta.
Ho començarem com si es tractés d'un acudit.
que fan centenars de desplaçats
en un poble anomenat San Nazaro,
Césia, al nord d'Itàlia.
Jordi, és una pregunta tan oberta...
Com a tots teniu la xuleta.
S'ha de dir...
Que buspen.
Què fan?
Doncs participen en un concurs que, com a premi, té un ruc, l'animal, val?
Físic, un ruc de veritat.
Sí, sí, com a primer premi, un ruc.
Com a segon premi, a veure què era...
Crec que era un porc, i com a tercer, una oca.
Això a Itàlia, eh?
A Itàlia, sí.
Els tres premis, un ruc, un porc i una oca.
i...
Què han de fer per guanyar tot això, tan llaminet?
Caçar mosquits.
Oh, mira, eh?
Interessant.
La persona que caça més mosquits,
a més, els organitzadors del concert,
que no és la primera vegada que munten aquest concert...
Concurs?
Ai, sí, concert.
Concurs, molt bé, on tindrà cap.
Un concurs que regali un porc rosa,
també...
Sí, apunteu, apunteu.
Sí, apunteu.
Doncs, entreguen una pala d'aquestes
per matar mosques i mosquits,
i és l'única arma oficial
que poden fer servir per matar mosquits.
I què?
I contabilitzen els cadàvers?
Sí, sí, van contabilitzant els cadàvers.
O sigui, tal com les perxuflen,
l'han d'agafar i guardar-lo en un pot o en una boceta, no?
Sí.
Bonic, també.
Tenen problema de mosquits en aquest poble?
Segurament sí, es fa per això.
Després la pregunta és
què menjaran les granotes?
Ah.
O altres animals.
O altres animals.
O el concurs de caça de granotes, perquè clar.
La cadena tròfica, no?
S'anomena així, no?
Sí, se trenca.
La cadena alimentària, la xarxa tròfica, es trenca.
Si maten tots els mosquits en aquella zona, què passarà?
Però tampoc mataran tots els mosquits.
No, no, no, crec.
A vegades que vingui el gran mosquit,
es carregui els participants.
També pot ser.
Però això és molt problemàtic,
perquè clar, un cop es peixurres un mosquit
i el poses dins d'una bossa,
clar, el mosquit no et queda íntegre, no?
Llavors tens una pota per aquí, una ala per allà.
I quin tipus de mosquits deuen ser?
D'aquells grans com els que teniu per les Terres de l'Ebre,
que allò són...
Jo els enviava tots a les zones.
Helicòpters?
Amb mosquits aquests que et piquen
i et passen a l'èbola qualsevol malaltia d'aquelles bèsties.
Llavors sí que t'està defensar.
Home, no sé, però jo crec que ens podríem plantejar a Itàlia
a participar en el concurs, no?
Igual guanyes un concurs.
Ah, i a més a més,
pels tres guanyadors donen 10 euros per mosquit caçat.
Ah, moltíssim.
10 euros?
Sí, sí.
Això és una altra cosa, ja.
Imagina't.
Això és una altra cosa.
Home, només que mates, jo què sé, 100 mosquits...
Dos, 20 euros.
En 100 mosquits te fas...
Va, 100 per 10...
1.000 euros.
1.000 euros, molt bé.
I un burro.
I un burro.
Impressionant, impressionant.
Tots cap a Itàlia.
No està mal, no?
Aquí hi ha molts participants, sabem el nombre de participants?
No, no ho sabem.
Perquè, clar, també m'imagino el caos d'un munt de gent
donant palatassos aquí i allà.
Però és un poble de 600 habitants.
Sí, sí, un poble de 600 habitants.
I ho han fet realment per això?
I de milers i milers de mosquits, segurament.
Ho han fet perquè tenen massa mosquits?
És possible que sí.
O per atraure turisme.
Això serà com allò dels solteros de plan.
Te'n recordes?
Sí.
Seria que anaven les dones a dir, en massa busques solters.
Sí, sí.
S'ho poden dir.
Més val fer això que invadir un país, la veritat.
Sí, sí, francament, sí.
No, no sé, que la gent es diverteixi d'aquesta manera.
Imagina que els americans haguessin anat a Irak a casa mosquits.
A canonades.
A canonades.
Molt bé, i darrere notícia, encara més divertida.
Bueno, l'última notícia és que avui s'ha derogat...
Today?
...el trasbassament de l'Ebre.
Today?
Mira quin somriure que ha fet el Manel d'Orella-Orella.
Però l'assemblea que es dedica a la defensa,
o bueno, contra la plataforma...
La plataforma.
De defensa.
Es trenca, desapareix, continua...
Jo trobo que per damunt de la plataforma de defensa de l'Ebre i tot això
ha estat tota la gent del Pueblo Llano
que és qui ha portat tota la força d'aquest moviment,
que ha sigut molt important
i que és que ha omplit en manifestacions a Madrid,
a Barcelona, a Saragossa, on ha fet falta.
I que ha sigut uns anys de molta lluita
i que la gent s'ha tirat al carrer d'una manera com jo no ho havia vist mai
i no em podia imaginar mai de la gent de les Tarres de l'Ebre
que tenien una fama de gent més conservadora, més tradicional,
però que han demostrat que quan els han tocat...
L'aigua.
L'aigua.
Manel, però ara et diré una cosa.
Jo no et podré apujar aquí amb dades i tal,
però hi va haver manifestacions a les Terres de l'Ebre, contra l'Ebre i tal.
I vam veure a les últimes municipals, em sembla que van ser,
que van continuar guanyant ajuntaments al Partit Popular,
que en principi era contra qui s'havia d'anar, no?
Sí, sí, sí, i sobretot al Delta de l'Ebre...
Per què us manifesteu, per una banda, i després a les urnes...
Sobretot al Delta de l'Ebre, que era la zona que resultava més perjudicada
si es feia el traspassament.
És una mica paradoxal.
Sí, però suposo que és allò que normalment a les eleccions locals i municipals
sempre es vota la persona, perquè porta igual 20 anys fent molt bé...
Sí, però de totes maneres van haver-hi un resultat bastant sorprenent.
Sí, sí.
Però, bueno, avui és un dia, per a tota la gent que ha estat lluitant contra això important,
el que passa és que, sí, és una victòria, però queda un cert gust amarg, no?
Perquè, a part d'intentar que es derrogués el traspassament de l'Ebre,
també s'intentava aplicar una nova cultura de l'aigua,
això que diuen tan famós, de la nova cultura de l'aigua...
Però potser serà el proper pas, no?
Perquè, vaja, s'ha de fer arribar aigua a Múrcia,
per exemple, això s'ha de fer, s'ha de fer un altre pla hidrològic.
Sí, sí, i ara estan proposant de fer més desaladores, etcètera, no?
Però el que passa és que es continua, suposo, en la política de malgastar aigua,
de fer camps de golf on no tocaria, de continuar fent urbanitzacions,
de un gasto per aigua per càpita elevadíssim,
i no es fa cap política realment de restriccció a l'aigua.
Cap partit polític ho farà, això, perquè perdria vots, evidentment.
Però continuem...
O perdria vots, però no...
Però no estem parlant de restringir l'aigua que tu utilitzes diàriament,
sinó, per exemple, el tema dels camps de golf.
De gestionar-la d'una manera més correcta, sí.
Perquè si no s'atura el creixement o la demanda d'aigua,
que és contínuament creixent, creixent,
arribarà un moment en què no hi haurà més aigua.
És un recurs limitat, no?
I de moment no hi ha cap partit polític que en opcions d'arribar al poder
que realment vulgui aplicar realment aquesta nova política de l'aigua, penso jo.
Doncs vinga, de moment aquest cap de setmana ho celebrem i dilluns ens tornem a posar la feina, no?
Però...
Sí, sí.
Molt bé.
Seguim amb música.
L'Ela Fitzgerald i aquest tema, un clàssic, no?
Magda Knife.
Gràcies.
Gràcies.
We'd like to do something for you now.
We haven't heard a girl sing it.
And since it's so popular, we'd like to try and do it for you.
We hope we remember all the words.
Oh, the shark has
Pearly taken dear
And he shows them
Pearly white
Just a jackknife
Has Mac Heath dear
And he keeps
It out of sight
Oh, the shark bites
With his teeth dear
Scarlet billows
Scarlet billows
Start to spread
Fancy gloves though
Where's Mac Heath dear
So there's not
Not a trace of red
Oh, Sunday
Sunday morning
Eyes of the body
Oo-hoo-hoo-hoo-hoo
Is in life
Someone's sneaking
Round the corner
Tell me
Could it be
Could it be
Could it be
Magda Knife
Oh, what's the next
Magda Knife
En aquest cas, la versió
doncs anglesa
d'un tema que formava part
de l'opera de traslars
d'Alberto Albrecht
escrita pel Corvail
Mira com en sap
És l'únic
Sempre dic el mateix
quan som d'aquesta cançó
És el que sé
En l'interpretació
en la filla general
hi ha un moment
que s'obliga de la lletra
i improvisa i se la inventa
Sí, ja ho fa això, eh?
Sí, mira
És frescota, aquesta xica
Enregistrat el 13 de febrer
de l'any 1960
aquest álbum
porta per títol
de complet
Ella in Berlin
Com podeu imaginar
és un concert en direct
a la ciutat de
Berlín
Ah, sí
Berlín, molt bé
No, no, mai
I són gairebé 50 minuts
de música en estat pur
revisant tot el que serien
els grans clàssics
o grans sol·làssics
del jazz per una banda
i clàssics
d'Ella Fitzgerald
per l'altra
i una de les tres
breves veus
femenines
clàssiques, no?
La Sarah Bogan
Billie Holiday
i Ella Fitzgerald
podríem anomenar
aquests tres
grans divas del jazz
i no...
Avui en dia
que tant es parla
de divas i divas
i després tampoc
arriben a la sola
de la sabata
el que hi havia abans
i bé
ja hem dit abans
tot el que hem de dir
gaire bé
no?
Sí, sí, sí
perquè de fet
tampoc tenim gaire temps
No, no, no
Doncs vinga, ens acompanya
el darrer tema
que hem seleccionat
de l'Ella Fitzgerald
How High the Moon
També molt maco
i que acaba
amb una sessió d'escat
allò que feien ells
d'anar acompanyant
amb...
Bueno, no ho sé
Tutututu
tot això que fan, no?
Sí, sí
les escales aquelles
en veu
Molt original
Doncs bé
anem per les efemèrides
No, Manel?
Sí, comencem
pel 14 de juny
14 de juny
Sí
Ja fa molt de temps
del 1476
va morir un senyor
que era comte
anomenat Vlad Dràcula
conegut també
amb el sobrenom
de l'emperador
Per què?
Doncs no ho sé
devia emperar la gent
Ah, curiós
Molt bé
De fet, d'aquest personatge
real
es va treure
tota la llegenda, no?
Sí, exacte
No portava capa
ni es transformava
en un murciàleg
En vampir
Però vaja
alguna cosa fosca
Una mica dolent
sí que sembla que ho era
Bueno, com la majoria
de senyors feudals
segurament
d'aquesta época
els agradava repartir gent
i a tots
Bé, 14 de juny
de l'any 1900
uns 20.000 bòxers
s'aixequen
en armes a Pequín
per expulsar
els estrangers
de la Xina
un final de segle XIX
i principis del XX
en general
a nivell
un context internacional
molt
molt
molt agitat
molt agitat
molt agitat
molt bé
ja sigui
els boers
a Àfrica
els bòxers
a la Xina
o els insorrectes
cubans
a Cuba
o filipins
a les filipines
molt bé
seguim
passem
el 15 de juny
en este cas
de l'any 1785
va morir un senyor
anomenat
François P. de Rosier
i qui era
aquest home?
doncs bé
era un senyor
que havia pujat
a un globus
aerostàtic
que es va estabellar
i es va morir
i es va convertir
en la primera víctima
de l'aeronàutica
que trist
ser recordat
però clar
sempre hi ha
un primer de tot
sí
però ha passat
a la història
si no s'hagués mort
mira com el primer gos
que va anar a la lluna
la primera víctima
de l'aeronàutica
amb un globus
aerostàtic
sí
no hi havia avions
encara
i parlem de més morts
15 de juny
de 1996
moria la cantant
nord-americana
la que estem sentint
de fons
amb el seu escat
aquest
i la fitxera
i passem
el 16 de juny
de l'any 1864
aquell any
a França
va imposar
a Maximiliad Habsburg
com a emperador
de Mèxic
uns 4 anys després
este bon home
va acabar
davant d'un
escamot
de fusellament
un altre mort
sí
avui la cosa
va amb el dades
la nostra següent efemèride
tracta d'un naixement
16 de juny
de l'any 1890
naixia l'actor britànic
Stan Laurel
també conegut
com el Flaco
o el Prima
en català en aquest cas
però suposo que tots
a la memòria tenim
el Gordo i el Flaco
suposo que a l'època
veiem la tradició
encara en castellà
el Gordo i el Flaco
doncs en aquest cas
Stan Laurel
el Prima
naixia un any
1890
molt bé
i el 17 de juny
de l'any
1915
després ja d'un grapat
de morts
també
avui
joder
com estem
el govern francès
va decidir
entregar cascos
de metall
als seus soldats
per evitar
les ferides
al cap
que eren
els que produïen
més morts
mira
cascos
no van entregar
el casco
a la Jarrí i el Francesc
no
també que has estat bé
ah va
molt bé
mira és curiós
que a vegades
penses en les armes
les armes
van estar un any
sense cascos
i les de protecció
era primera guerra mundial
després de veure
totes les baixes
que totes
haurien de tenir
un forat al cap
un forat al cap
van dir
si el fiquem
un tros de metall
al cap
igual
salvem alguna vida
molt bé
17 de juny
de l'any 1991
després de més de 40 anys
de Parheit
el Parlament sud-africà
derogava
la llei sobre
classificació racial
de la població
el que és una llàstima
és que avui en dia
a moltes parts
del nostre planeta
encara es classifiqui
la gent
pel seu sexe
per la seva color de pell
per si t'agrada el jazz o no
per si t'agrada el jazz o no
etcètera
sí
ni que no es pugui fer oficialment
però bueno
es fa no
sí
18 de juny
molt bé
passem al 18 de juny
del 1815
Napoleó va ser
definitivament derrotat
a la batalla
de Waterloo
que és la cançó del Zaba
molt bé
ja ho anem
molt bé
molt bé
molt bé
és la culturilla
molt bé
i després
18 de juny
de l'any 1927
es projectava a Nova York
el primer reportatge
cinematogràfic sonor
ah sí
un dia com avui
de l'any 1927
sabem el títol
no
no sabem el títol
la primera cançó
va ser el cantor de jazz
precisament
sí
que esteu
esteu fins avui
avui sí
doncs no podem acabar
d'escoltar
aquestes virgueries vocals
que fa l'Ela Fitzgeral
nois hem d'acabar aquí
que ja anem malament
de temps com sempre
Jordi Manel
gràcies
i la setmana que ve
la traca final
la traca final
la traca final
molt bé
adeu
i guess these people
wonder what I'm singing
believe it or not
it's this
I don't ever see a dream
walking
well I did
biscuit or tasket
I lost my yellow basket
having a heat wave
tropical heat wave
voy