Albert Punyet, Javi i Jossa, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda, Núria.
Com esteu?
Avui carinyosos, molt carinyosos, guapa.
Ai, que dolços que són.
Hola, guapa.
Hola, princesa.
Ai, per a pujar els colors, eh?
Avui la cosa va de piropus.
Correcte.
Floreta, floreta.
En català, és una miqueta cursi, de veritat.
Vull dir, això de tirar floretes.
Hola.
De fet, això de floreta ja indica una cosa que no sé si confirmarem,
que és que normalment les floretes les tiren els homes destinades a les dones.
No seria al revés, eh?
Això és l'habitual.
Sí, és l'habitual, però majoritàriament elles són més recatades amb les floretes.
Sí, la veritat és que sí.
Serà que no us les mereixeu tant?
Eh, una mica de respecte, home.
Home, però bé, tot això, tot això, tot aquest conjunt de floretes que hem aconseguit per aquesta setmana,
va rellant una notícia que va sortir que nosaltres estem molt preocupats.
Bueno, no és exactament una notícia.
Vam estar remenant al diari i vam trobar un curset, unes jornades de formació que feien al Centre Cívic Municipal de Torreforta,
que estaven adreçades a gent jove, estudiants, i que volien promoure l'autoestima als joves.
I vam pensar, què està passant?
Jo em vaig quedar molt preocupant, Núria, perquè estem perdent, els joves estem fals d'amor, de carinyo.
Jo no vaig dormir, jo no vaig dormir.
D'autoestima, perquè us tracten malament, que les locutores de ràdio us deixen per terra.
Correcte, sempre.
Però són guapes, eh? Són guapes, són locutores.
A més estem perdent una cultura, vull dir, una part important de la nostra cultura espanyola, que són los piropos.
El piropo, què se n'ha fet, aquel piropo, maco.
I creieu que puja l'autoestima, això de les floretes?
Home, si més no, vull dir...
Depèn de com siguin, perquè n'hi ha d'una mica barroes, no?
Provem, sentim uns quants i a veure si ens puja l'autoestima.
Sí, això és el que ens han dit.
Una vez que nos dijeron, vaya parte de monumentos, y tú les dijisteis, en el Museo del Prado teníamos que estar y no aquí.
Está, vamos, como un queso.
El piropo más bonito que has dicho nunca, yo qué sé.
Bueno, igual al crió que cuido le digo, mijito rico, como decimos en Chile, que bueno, y bueno, pero cosita así.
Ay, no sé, pues preciosa.
Que mono.
A mí, con decirme te quiero ya, sí, ya está.
Qué maco.
¿Os habéis fijado en las cejas?
Ostras, es que ahora no sé, lo gritan, eh.
Hombre, a mí en el trabajo me cantan todos los días.
¿Qué te cantan?
Pues, ostras, ahora no me acuerdo, ahora mismo no me acuerdo de la canción, pero me cantan.
Una de amor, seguro.
No, es que no sé ahora con la...
Chequilla.
Que no, no sé cuál es ahora, pero es muy bonita.
Me gustaría ser tu sombra para seguir tus padres.
Ya vi que eres tú cantant.
Que eres tú cantant, Javi.
Que jo sóc un cantant, dius?
No, no, que estaves cantant aquí o no eres tú?
Estava cantant.
Estava recitant.
Me fa molta gràcia aquest xic, eh.
Diu, en el trabajo me canten, però no sé què.
Però no sé què.
A lo millor li canten, no sé mirar què desfeja.
És una cosa d'aquestes, no sé.
Saps per què també estic una mica preocupant, Núria?
Per què?
Perquè jo tinc una teoria, i és que el Javi necessita amor.
Necessita amor.
Se'l veu.
Per això faig una crida a totes les tarragonines que ens truquin i li tirin un piropo.
O tarragonins o tarragonines, vull dir, és indiferent.
I a més, el que faci aquest esforç de tirar-li un piropo al meu company...
Gràcies, Albert.
De res, home.
S'emportarà una ràdio o un portacedes d'exclusió d'Odissea a la festa.
És a dir, aquí deixem els telèfons, 977-24-4767.
Tots els que vulguin trucar tindran un regalet.
Digueu-me coses boniques, per favor.
Tindrem un regalet que serà, doncs això, o una ràdio o un portacedes gentilesa d'Odissea,
que tan magra o festa que s'espera per cap d'any, que ja parlarem amb ells ja.
I heu de trucar al 977-24-4767, però jo ampliaria el piropo, dos piropos, va.
Vinga, dos piropos.
Bé, un pel Javi i un pel Alba.
Moltes gràcies. Bueno, però saps per què tinc aquesta teoria?
De que al Javi li fa falta de carinyo?
Sí, escolta, escolta.
Home, una rosa tan maga com tu no l'havia vist mai encara.
Com això se les hem portat totes a carrer, eh?
Bueno, aquí una vegada m'he saprèndria, perquè he passant de por aquí i un senyor major me dice
Adiós, guapa!
És que el més guapo que m'han dit és guapo.
Que no, que no me'n diu, me fa gestos.
Això, com que a gent li lavava.
Doncs guapa.
Bonic.
Ostres, això seria molt guai que m'ho diguessin a mi.
El més bonic, més o menys.
Sanyo, un palassa de la tele.
Vull que sigui la mare dels meus fills.
Doncs me'l he dit això que està molt bé, he dit això.
Ai, és que me'n tira en poques.
O la que t'agradaria que et tiréssit.
No sé, m'és igual, qualsevol piropu que et diguin és maco, no?
Si te'l diu una persona que t'agrada, sí.
Si et diuen, te'n metes marraba o que acudit un cisne, no és bonic.
Home, no, clar, no, no.
Però qualsevol dels macos pot ser maco.
No, me'n diu el mateix, que guapo que estàs, no sé què, o t'ha quedat molt bé, això...
Ai, que t'agradaria, Javi, que t'ho diguessin tot això a tu.
Sí.
Bonic.
Per favor.
Sisplau, va, 977-24-47-67.
Vinga, va, va.
S'ha de fer una poca cosa, eh?
I tenim regals per donar.
Sí, són una mica floretes comprades, eh?
Però bueno, jo ja me les crec, eh?
Heu de trucar ja, heu de trucar ja.
A mi m'ha fet gràcia la xica aquella que deia, és que no me'n diuen normalment.
Si me'n diuen algun ja m'està bé.
M'és igual quin.
Ves, és que la gent no té autoestima, vull dir, no, vull dir, és el problema que hi ha aquí a Tarragona, vull dir, la gent no busca que li diguin coses maques, ni dir coses maques.
Javi.
Hi ha un problema, diguem-ho.
Tu ets en sol?
Em sento una miqueta sol ara mateix.
Núria, digue'l alguna cosa bonica, va.
Jo, ara?
Sí, a ell.
Ai, Javi, qui fos el piercing per estar... qui fos el teu piercing per estar a prop dels seus ulls?
Oh, que maco.
Maco, no? Espontani, total.
Sí, sí, ja ho veig.
Sentim una mica més.
A veure, espera, deixa'm pensar.
Home, home.
Més que ratlló sexual, és ratlló d'atracció.
No, no, això ja, jo que sí.
Ja, sí, claro.
Abans passava qui fos, eh, i d'allò, quan aquí hi havia quantitat de soldats, que tots eren andalusos.
Amb ell, a mi no gaire, amb ell sí.
Amb ell sí, molt guapo, ell, és molt carinyós, eh.
Mireu, aquesta farra, n'hi havia un que m'ha demanat si el volia cruzar amb una bosseta.
Ostres, això seria molt guai que m'ho diguessin a mi.
Que n'havia de molt bonics i n'havia que escolten.
Eh, però aquelles coses que pregunteu, me cago en Déu, jo què sé, tio.
Eh, bueno.
Tengo otro servicio, yo.
Ai, aquell pobre home que estava frustrat, perquè li deien coses al gust i en vell dur.
Però, Javi, t'agradaria que et creuessin amb una bosseta.
Bueno, ho vull desaprovar una miqueta de tot, no?
Estàs molt malament.
Almenys que t'ho diguin, va, jo vull una trucada, volem regalar una ràdio o un porta CD's, no?
Vinga, sí, no?
Sí, són molt macos.
Sí.
Sí, sí, sí, sí.
Són molt xulíssims.
Així metalitzats, molt guapos.
977-24-4767.
Va, truqueu i els dieu una cosa bonica amb aquests xics, una floreta.
Que sigui guapo, qualsevol cosa.
Per marxar d'aquí contents.
De fet, us podem seguir donant idees, no?
Perquè hi ha més talls.
Escolta, no vinga.
Fa 5 anys que estic amb la mateixa persona, no me cal.
No li dius res, eh?
No.
Bueno, li dic guapa que ets o...
Avui estàs guapeta, no sé què, però no en tinc cap d'especial.
Vies puntuals, veig, no?
Sí.
Passolet.
Però escolta, i amb què veniu ara, amb els piropos?
Home, per aprendre una miqueta.
Si això és una cosa passada de moda, escolta.
Què dius, què dius?
Passada de moda, que aquí no es feia.
Que només es feia purà i amb de l'oci i amb...
Les floretes, aquí hi eren les floretes.
No, res, aquí res, escolta d'això.
Guapa.
És que no diuen gaires coses.
Tio bueno.
Això és bonic.
No, això és basto.
Això és que en dic poc.
Buah, a mi és que piropos no m'han dit xo muchos.
Penso que...
Jo estava pensant d'hora també, però tots són més guarros que...
Algunes imbonitos, ¿y eso?
Ui, eso es muy difícil.
Mira, me bailaría un tango en un picote o una gamba.
Vinga, va, vinga, va.
Sí, sí, sí.
Però yo no era un piropo.
No, es que no me ha pasado nada de eso.
Un piropo sí, pero una cosa así de estas que me he quedado extrañada, no.
Estás volviendo ni idea, tío.
Quirú, soy muy mala, soy muy mala.
Yo te inspiro, venga.
Necesito algo, un vinillo o algo.
Los piropos son los pieses con vinillo.
Un pasolet.
A mi m'ha agradat aquell piropo pasolet.
Que era una nena, una nena rodoneta.
Núria.
No, de fet no, eh.
No?
No, no.
Núria.
Sí.
Por ti me bailaría un tango en un picote o una gamba.
Tena, eh, que...
Déu n'hi do, eh.
Això és de Rodolfo Langostino.
No, aquella supercampanya publicitària dels llagostins.
Sí, sí.
Passa que la gent ho té clar, o almenys, no sé, semblava un tòpic, però sembla que és veritat, no?
Que cap al sud se'n diuen més.
Sí, no, ens vam fer com una història de com havien arribat els piropos aquí a Catalunya, eh.
És a dir, arrel de la guerra civil, tots els andalusos van emigrar a Catalunya, els soldats, i llavors passava qualsevol persona i tots els andalusos ja començaven a exclamar piropos.
Però vull dir, llavors, el que no entenc és com els catalans van aconseguir que l'espècie no s'extingís.
Sí, vull dir, si hi havia com aquest atac dels andalusos...
Ja, vi, descansa una mica.
Vale, sí, prou.
I una mica més de veu, Núria.
Jo de piropos a mi malo, que a mi ja és un andalusos, jo en sé un de molt bonic, però no me n'enrecordo ara.
Escolta, és el problema de l'edat.
És que hi ha tantos, que això que lo diga ella.
De decir, he escuchado muchas veces, tía buena, o qué cuerpazo.
El piropo era d'Andalusia, de Madrid, de Madrid.
És que no ho sé, ara m'ha espetat així, no?
Ai, jo què sé, és que no sé el que es diu avui dia.
No, no, no, no, no, no, la veig guapa i li dic, ja està, que guapa estàs i ja està.
Pues que estic molt bé.
Menosfàga qualsevol cosa.
No, no soc piropo.
No sé, és el moment, quan lo veus, dices, madre mía, vaya morena, no sé què.
No, jo no n'he dit, perquè ara bé no em dic a ningú.
Però no lo sé què, piropo, què?
Piropo, és com guapo o...
Ah, no ho sé, no ho sé.
No ho sé.
No, que jo no soc d'aquí, no entiendo bien esta frase.
Oi, m'ho poses difícil perquè fa anys que no em diuen piropos.
Pues t'estimo i ets preciosa i aquestes coses, no?
No, no, no.
Ets preciosa, això.
I aquestes coses, és que ves que aneu a preguntar.
És preciós, això, Javi.
Home, hem vist que a fora d'aquí, com la cosa piropo, que tampoc no n'hi ha, eh?
Perquè vull dir, nunca he escutxat esta frase.
Piro, piro, piro què?
Piro musical.
Piro musical.
Pironomen?
Bé, ara començarem a...
No, és igual, és igual, és igual.
Jogant aquí les paraules.
Què més?
Què més, què més, què més?
Piropos.
Estem parlant de piropos i no ens estan trucant.
I no ens estan trucant, eh?
977-2447-67, eh?
Va, que tenim un portacedes preciós.
Estupendo.
És fantàstic.
És un piropo...
Tira-li un piropo al portacedes.
Guapo, estupendo, bajuqueta.
Sí, a mi m'ha agradat aquell xic que deia, diu,
doncs jo la veig guapa i li dic guapa.
I puntó.
Sí, sí.
Pràctic.
Jo a la ràdio li dic, bajuqueta.
Hem vist que arriba un punt en la relació estable de parella
en què els piropos desapareixen.
Ja no cal.
No, aquella senyora que deia fa molt de temps que no me'n diuen cap.
Però hi ha un noi que deia, jo porto 5 anys i ja no em cal.
Ja no em cal.
Tu quan fas 5 anys amb la parella ja deixes.
Ja has fet, ja has fet.
Ja tens el títol de no piropajador.
Ja no cal currar-t'ho més de relació perquè, clar, ja són 5 anys.
Ja està.
Ja se sobretent tot, no cal dir-ho.
Ja.
Home, però vull dir, jo crec que és bonic.
Nosaltres crec que estem fent una tasca per recuperar una miqueta l'amor al pròxim, al prògim.
El javi té una teoria que descobrirem més tard, que estem repartint amor.
Més tard, 5 minutets de programa que tenia.
Encara espero que, sisplau, truqueu-hi, digueu-los-hi un piropo amb aquests xiquets, una floreta.
977-24-47-67.
5 minuts aquí d'an.
Vinga, va.
No, sí, home, ara sí, abans quan érem més jovenets no li deia.
Llavors, en vés de parlar, tocàvem.
Directament.
Directament al gra.
Que està molt bo, vamos, que, vamos, que, está, vamos, que es guapíssim y que vingui aquí.
Ostres, això seria molt guai que me ho diguessin a mi.
Que estàs buena, mi hijita rica, que jo soy chilena.
No, ahora suena tanto como eso, no.
Llego una mirada y la conté que esté.
Com la vaig conquistar, nena de la seva feina.
Que li vaig dir, que em feia mal l'esquena.
No, afortunadament no me'n diuen a mirar piropos.
No ho sé, el típic, em agraden molt els seus ulls, no ho sé.
Però això no és bonic, però, bueno, sí, és bonic.
A mi no me'n diuen a piropos, no.
La floreta més única, i doncs no ho sé.
Que m'agradaria que em diguéssim, pues encara que no sigui guapa.
Home, no, això em va a gust, vull dir, guapa.
Per exemple, ja em va bé, eh.
Pues nada, jo sigo una persona.
T'estimo molt, no és un piropo, però és molt bonic.
Eso ha sido bueno.
Ai, doncs que soc bona persona.
Però clar, això no és un piropo, un piropo és allò, més, més, més, més passió.
A mi m'agradava el comentari que va fer l'Albert, que diu, bueno, això va a gustos.
Això va a gustos.
Pobra dona, tota emocionada perquè li haguessin guapa, i es va quedar com allí.
Que tenim una trucada, Núria?
Tenim una trucada, però no ho sé, és d'un noy, que jo no sé si us ha vist alguna cosa especial a vosaltres, o no ho sé.
Josep, bona tarda.
Bona tarda, Núria i companys, bona tarda.
Bona tarda, què tal?
Tu fas això, Josep, de tirar floretes, normalment?
Sí, tu sí.
Home, tant en tant, sí, m'agrada, eh, i funciona bastant bé, eh.
Funciona?
Sí, sí.
El piropo, la floreta té una finalitat, no ho oblidem, té una finalitat, eh.
Evidentment, evidentment.
No està passada de moda, com diia aquell senyor d'abans.
Ah, que no, ah, que no.
Ah, que va, que va, que va, i t'ho dic jo, te'l recomano.
Vinga, Josep, a veure quins piropos has preparat.
Mira, el que passa amb el piropo, el més bé seria un piropo així en verset, que se m'ha currit així un moment.
En verset? Toma, ja.
Sí, sí.
Un poeta, un poeta, ja tocava, un poeta.
Sí, una mica, una mica, una mica.
La Núria ja ho sap, que soc una mica poeta, tu.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Mira, perdona, diu, per un somriure teu, tot lo deixaria.
Per una mirada teva, tot també lo deixaria.
Per un petó teu, la vida donaria.
Ole, que maco.
Ja està, ja està.
Home, és que és curte, no, escolta, riu prou.
De moment tallo.
Segur que que hi ha rendides als peus, no?
No, no, no, no, però escolta.
Una miqueta, anem fent.
Això, amb un covatillo o alguna cosa, anem fent, anem fent.
Josep, doncs moltes gràcies, que us ha fet afecte, no?
Ja, vi, te sents més estimat.
Home, i tant, home, una cosa aquí que te l'escrivint per tu.
Ja et veus somrient.
L'estimació per a tothom, que no falte mai.
Josep, què vols, ràdio o porta CD's?
Una ràdio, mateixa, jo l'escolteré millor, escolta.
Així ens l'escolterà.
Molt bé, ràdio portàtil, que t'anirà molt bé que jo ser petitoneta
i la poses a qualsevol lloc.
Vale, una salutació i una abraçada.
Igualment, Josep, gràcies, adéu, adéu.
Doncs a mi m'ha faltat, però que truqués una noia,
una noia d'aquelles convençudes, però que no us veuen.
Si us veiessin, vaja.
Bueno, bueno.
Hauríem de muntar una centralita a parte, Núria, ja ho saps.
Centralita a parte.
Bueno, no ens passéssim, tampoc.
Bueno, seguim escoltant una miqueta més detalls.
Núria, aquí et presento la selecció de floretes més boniques
que hem trobat en aquesta, a la nostra ciutat.
De tots aquests, ens has de dir el que més t'hagi agradat
o el que t'agradaria que et diguessin.
Escolta, escolta.
Los pájaros del cielo han nacido para volar
y yo para quererte y no poderte olvidar.
Que no es el més únic que m'han dit,
pero han dit, bueno, lo típic, ¿no?
Que ese cuerpo no...
No me enteré yo que ese cuerpo pasa hambre.
A mí yo creo que la mejor palabra es que tienen que t'estimen, ¿no?
Te comería enterita y me cocería el culo para cagar.
Me gustaría ser tu sombra para poder seguir tus pasos
y...
Buah, es que ya no me acuerdo.
Poeta, un poeta.
Estàs tan bona que m'ingiria tu arregla cullerades.
Te quiero.
Te quiero porque tu corazón es barato.
¿Cuántas crubas y ya sin frenos?
Una vez cuando iba con mi madre me dijeron
que me cambiaban por una lavadora.
¿Os han dicho alguna vez el de, bueno,
tía buena, maciza, que tu culo me notiza?
A mí siempre, a mí siempre.
Ayer.
A mí hoy, ahora, ayer.
T'estimo perquè el teu cor es...
como una panza...
que sé, alguna cosa disimprovisada.
Ayer ser resfriado para agarrarme a tu pecho.
No, pero m'agrada cuando em diuen
anda, que si yo fos el teu novio te deixarían a sobra.
i igual, així sí que em fa gràcia.
Yo creo que estamos creando amor.
Correcto.
Porque ahora la gente empezará a piropos y los va a decir.
Ai, que a mí m'ha agradat el de quantes curvas
y yo sin frenos.
Oh.
Perquè és que els altres n'hi havia de molt guarros, eh.
Bueno, el de la cullerada, no?
Mig minut, sí?
Sí, sí.
Venga, va, l'últim.
Vale, pero es un idioma raro.
Sí, bueno.
Sinelas, los sakais, más bonitos que he visto en mi vida.
Sakai.
Me ha dicho tu sakai, que me lo han dicho, primo, tu sakai.
Tú me camelao, tú me camelao.
Ay, nadie me ha dicho tu sakai, que me lo han dicho, tú me camelao.
Tú me camelao.
Sí, sinelas, es que bueno, quiere decir tienes, es no, gitano.
Sinelas, tienes los sakais, que son ojos más bonitos que he visto.
Que sí, que sí, que si falta la imaginació,
sempre podem recórrer a les frases de les cançons,
que això sempre dona de sí.
Ràpidament, el tema de la setmana que ve.
Problemas con vecinos.
Veïns.
Veïns, prepareu-vos.
Amb l'Albert Punyat i el Javi Josa.
Fins i jo, gràcies.
Béjo, séu-vos.
Béjo, séu-vos.