...
Quan passen 22 minuts del punt de les 4 de la tarda
iniciem una altra entrega de la secció
que cada dijous dediquem a la Universitat Rovira i Virgili.
Ahir mateix el Consell de Govern acordava investir
per primera vegada a una dona com a doctora honoris causa
de la Universitat Rovira i Virgili.
Es tracta ni més ni menys que de la que va ser
Premi Nobel de la Pau, Rigoberta Menchum.
Una iniciativa de la Universitat Rovira i Virgili
que jo crec que va ser gairebé unànima.
De totes maneres ens ho confirmarà la vicerrectora
de la comunitat universitària, la doctora Joana Saragossa,
que tenim amb nosaltres aquesta tarda.
Doctora Saragossa, bona tarda.
Hola, bona tarda.
És així? Va ser més o menys per unanimitat?
Ho teníeu prou clar?
Doncs sí, sí, sí, i tant.
És a dir, quan es va proposar el nom de la senyora Rigoberta Menchum,
els 56 membres, em sembla que som ara en aquests moments,
al Consell de Govern, doncs tothom hi va estar d'acord.
Hi havia altres propostes?
Perquè això em sembla que funciona així, no?
Es presenten diverses propostes i després s'escull.
A veure, normalment, o fins ara,
les propostes ens havien vingut sempre de departaments o de centres.
I aquest any, doncs, bueno, diguéssim que el Consell Rectoral
ens vam avançar una mica a les propostes
i vam presentar el nom de Rigoberta Menchum
perquè ens sembla que és prou important.
i no vam esperar, diguéssim.
És a dir, vam fer al revés.
Normalment són els centres i departaments els que hi proposen
i aquesta vegada ha sigut des de l'equip de govern el que ha proposat.
Unanimitat en la votació, no?
Cap problema.
Sí, i tant, i tant, cap problema.
Si parléssim d'efemèrides de la Universitat Rovira i Virgili,
ahir se celebrava, em sembla que va ser el 96,
que es va otorgar per primera vegada
o que es va regular el que havia de ser,
com s'havia d'otorgar i sobre quina base els Premis Honoris Causa.
Sí, sí.
Quants en portem des d'aleshores?
Ui.
Que és un parany.
Sí, sí, perquè no ho sé, ara et diré un número i serà un altre, però...
Home, si és del 96 que estava...
Sí, però penso que, per exemple, l'última vegada
en van fer tres a l'hora
i després alguna vegada n'hi han hagut dos.
Per tant, no sé, jo calculo que hi deu haver com uns 15 honoris aproximadament.
Quan vingui la Rigoberta Menchum, que vindrà en persona, no?
Sí, esclar.
A recollir el premi, doncs ja l'enganxarem per banda.
Encara no hi ha data, però...
No, perquè...
A veure, ens vam posar en contacte amb la senyora Rigoberta Menchum
i amb l'equip que treballa amb ella.
Ho van acceptar de molt bon grat
i, clar, ara estàvem pendents, doncs,
que el Consell de Govern o Junta de Govern
digués que sí per fer-li la invitació formal, no?
Per tant, ahir mateix li vam fer la invitació formal
i ell ens dirà quines són les dates que li van millor per venir aquí.
La primera dona que accedeix a aquest honoris causa de la Universitat de Rovira i Virgili.
Hi havia ganes, ja?
Moltes.
Segons quins sectors?
Moltes.
A veure, a part de que penso que Rigoberta Menchum
no necessita cap explicació, no?
Com perquè es vegi que...
No cal destacar el gènere.
Sí, que és mereixedora d'un honoris causa.
La veritat és que sí, és que, clar,
quan vam mirar la llista de tots els honoris que havíem tingut fins ara,
tot eren senyors, no?
I, bueno, doncs, també una mica va ser la idea de dir
ui, busquem una senyora, i clar, si busques una senyora
i una senyora amb una força considerable,
jo penso que és un dels noms que et vénen més aviat al cap, no?
Què significa això per a la gent que ens ho agafem així
de manera més profana, des de fora de l'àmbit universitari?
Què significa tenir el títol de doctor honoris causa?
Avui en dia, any 2004.
Sí, a veure, no hi guanyen res, per entendre'ns, no?
Però jo penso que és bo per ella i és bo per nosaltres.
És a dir, a ella se li està reconeixent una vegada més
tots els seus mèrits, i, a més, encara que després no vinguin,
d'alguna manera aquesta senyora formarà part del claustre
de la Universitat Rovira i Virgili.
I, per tant, doncs, ens estem donant un suport mútu, no?
I una ajuda mútua, perquè els honoris de cadascuna de les universitats
et donen a veure una mica la trajectòria ideològica o política
d'aquesta universitat.
I, per tant, doncs, aquí està clar quina és la trajectòria
de la Rovira i Virgili, no?
Sí, sí, quan han retratat.
Fins-nos, doncs, a Joana, cinc cèntims de la vida
i aquesta trajectòria, doncs, a favor de la pau,
en aquest cas, de la Rigoberta Menchú.
En fi, l'hem convidat, de fet, a la Joana Saragossa
perquè, per presentar-la amb ella, a la Rigoberta Menchú,
doncs, com a honoris causa, van haver d'especificar-ho tot
en un informe, vaja, que la coneixeu,
com si haguéssiu fet estar, però és el que fem amb ella.
Bé, no tant, no tant. Ja ens agradaria, ja ens agradaria.
Us coneixeu cara a cara, encara no?
Encara no, encara no. De totes les meves en tinc moltes ganes, eh?
A veure, aquesta senyora és d'origen maia,
és una senyora que va néixer a Guatemala
i que ha tingut una militància històrica
dintre del comitè d'unitat de Camperol.
Llavors, ella ha estat, diguéssim, la promotora
de tot un seguit d'iniciatives
que han donat lloc a unes associacions,
a ONGs, a moviments de solidaritat arreu del món,
entre ells, doncs, NISGUA,
que és un moviment en forma de xarxa
que s'organitza als Estats Units
i que, bueno, això no, és una xarxa,
per tant, que és un dels moviments més importants
en aquests moments.
A més, ha estat delegada de les Nacions Unides
o és delegada, em sembla, encara,
de les Nacions Unides
pel projecte Dècada Internacional
dels Pobles Indígenes
i, clar, ella porta a redre tot una història, no?
No sé si m'estic allargant molt.
No, no, ja.
Però, a veure,
el seu germà va ser reptat,
torturat i cremat viu
l'any 1979.
El pare també el van matar
a l'ambaixada espanyola
i la mare i un altre germà
també van ser assassinats
a mans de l'exèrcit guatemaltècnic.
Aleshores, a partir d'aquell moment,
ella no va deixar de treballar
per la defensa dels drets humans
i les minories
i, bé, va estar, doncs,
denunciant davant dels òrgans
de les Nacions Unides
la situació de repressió
de l'ètnia Maya Kitsche,
que és a la que ella pertany,
i de tots els pobles
llatinoamericans en general.
Es va erigir, diguéssim,
en portaveu dels pobles oprimits
i de tots els indígenes
d'Amèrica Llatina.
I jo penso que el moment
en què es va reconèixer
tota aquesta tasca feta,
doncs, va ser
justament l'any 1992.
que, anava a dir curiosament,
però jo penso que no va ser curiosament,
és l'aniversari
de l'any del descobriment.
És a dir, que és just...
El 1992 és l'aniversari, no?
Va ser quan va rebre
el Premi Nobel de la Pau, no?
No ho sé.
És el típic exemple, podríem dir,
doncs, d'una persona immersa
en una societat i que ha patit,
de fet, ella mateixa en pròpia carn,
els efectes de totes aquestes injustícies,
però, bé, mira,
potser per casualitats de la vida,
doncs, ha trobat la força
per erigir-se, com deies tu,
per sortir de tot això
i tirar endavant.
I, a més, això sí que,
una mica per casualitat,
la seva veu, doncs,
se l'ha sentit internacionalment
gràcies a aquest Premi Nobel de la Pau,
que suposo que hi ha molta gent
arreu del món
que està lluitant pel mateix.
Sí, sí, bueno.
Jo penso que ella ha fet
moltíssima feina
i, a més, a veure,
el seu posicionament,
diguéssim,
sobre els pobles indígenes
jo penso que és diferent
d'altres molts posicionaments,
en el sentit que ella
el que reclama,
per dir-ho així,
és no que...
És a dir,
no la protecció de ningú
cap a aquests pobles,
sinó que els governs locals
i que les polítiques exteriors
deixin el dret a l'existència
i el desenvolupament cultural
propi i autònom d'aquests pobles.
I, per tant,
el que està demanant
és recuperar el significat
de la seva pròpia història, no?
És a dir,
que és una senyora
que té molt clar
que els pobles,
per avançar,
han d'assumir el seu passat
i han de reconciliar-se
amb el seu passat.
Per tant,
vull dir que no és una cosa
allò de dir,
mira, ha sortit així,
sinó que és una cosa
molt ben pensada,
molt ben estructurada,
molt ben elaborada
i amb molta entitat pròpia, no?
Em sembla que té
fins i tot obra editada.
Sí.
A ella era,
jo ara així,
no me'ls sé tots,
però, per exemple,
ella ha escrit
un llibre que es diu
El clamor de la tierra,
un altre que es diu
Me llamo Rigoberta Menchú,
Así me nació la conciencia,
Rigoberta,
la nieta de los maias
i encara me'n falta alguna altra.
Sí, sí,
jo tinc aquí una llista enorme
entre llibres
i el que serien
conferències i tal.
Parla castellà, no?
Sent de Guatemala,
parla castellà.
Ara mateix he llegit
que està exiliada a Mèxic,
des d'on continua
la seva tasca,
tot i que comentaves
que ve bastant per aquí.
Bé,
sembla que,
pel que a mi em van explicar,
que,
a veure,
no és que sigui allò
molt asídua,
però que de tant en tant
va a Madrid,
suposo que precisament
per fer la seva tasca,
que es va llogar molt,
i aleshores ens posarem
d'acord amb ella
perquè quan hagi de fer
algun dels viatges,
diguéssim,
més a prop,
d'aquí de Tarragona,
que és igual,
que sigui Madrid,
com que sigui París,
com que sigui algun altre
dels llocs on ella va
per fer la seva feina,
doncs,
poder aprofitar-ho
i donar-li
el doctorat en Oriscausa.
Que va estar contenta.
No sé si vau parlar
amb ella directament
o amb algun del seu equip.
No,
ens hem estat enviant mails.
Llavors,
abans que deia el meu carter,
doncs aquí,
en comptes de cartejar-nos,
ens hi mailem,
no?
I sí,
sí,
a veure,
quan jo vaig enviar
el primer mail,
pensant una mica
allà de,
bueno,
o en vas ara,
no?,
en tot cas,
estem encantats
que vingui
i que hagi acceptat això.
Per que ens fem una idea,
com són aquestes cerimònies
d'entrega de l'Honor Iscausa?
Molta pompa,
sona molt gran, eh?
Bueno, sí,
a veure,
són unes cerimònies
que són una mica
d'altres èpoques,
però que està bé
de recuperar-ho,
no?
És a dir,
doncs comença la...
Entra tot el claustre
de professorat,
després entra el rector
amb els vicerectors,
està presidit
pel rector
i pel secretari general
i aleshores
hi ha una persona
que és la que apadrina
en aquest Honor Iscausa.
S'explica una mica
la vida
i el per què
se li dona
l'Honor Iscausa
a la persona que sigui
i a continuació
ella,
en aquest cas,
no?,
o fins ara ell,
feia, doncs,
un discurs
que és una mica
com una mena
de lliçó magistral,
és la seva primera lliçó
a la nostra universitat
i a partir d'aquí
doncs se li donen
una sèrie d'objectes,
no?,
se li dona
el llibre
de la universitat,
el llibre
de la saviesa,
els guants blancs
de la puresa,
l'anell
per poder signar
els documents
i se li posa
la indumentària acadèmica
que és, doncs,
la toga
i el birret.
Saps d'on ve
aquesta cerimònia?
A mi me sona molt
a la pel·lícula
de Harry Potter,
a tot això?
Bueno,
jo penso que Harry Potter,
la senyora,
que ara no recordo el nom,
ho deu haver viscut
diverses vegades
i és una cerimònia
que jo penso
que arrenca
d'època medieval.
Ja pot ser,
sí,
per tot aquest simbolisme,
no?,
que deies,
dels guants blancs
de la puresa.
Sí, sí,
és tot simbòlic
i fins i tot,
doncs,
això,
el fet que
la persona
a la que se li dona
l'honoris causa,
doncs,
faci la seva primera lliçó,
no?
El llibre
de la...
De la saviesa.
Què és,
exactament?
Vols saber
quin llibre
se li dona,
vols saber tu?
Sí,
vaja,
que hi ha dins
el contingut.
No,
a veure,
això cada universitat
dona el llibre que sigui,
nosaltres donem
un llibre
que explica
el que és
la Universitat
Rovira i Virgili.
Però el simbolisme
és això,
no?
Clar,
no,
és més el símbol,
que no pas,
i després dius
que un anell
per signar.
Sí,
per signar els documents
i això,
els guants blancs
de la puresa
i la indumentària acadèmica.
Tot això
l'heu d'explicar,
Joana?
Ja ho sap,
la regobertament
i la negociació.
Jo penso que ho sap,
perquè si no vaig equivocada,
ara no sé si és l'autònoma
de Madrid,
la va fer
Honoris Causa
fa uns anys.
Per tant,
en tot cas,
repetirà la cerimònia,
no?
Que us han demanat
alguna cosa
des del seu gabinet,
als seus col·laboradors,
no ho sé,
que li expliqueu
que hi ha quatre coses
de la universitat,
alguna cosa
d'informació
sobre Tarragona...
No,
de moment no ens han demanat res,
és a dir que...
És molt recent tot,
eh?
Sí,
és tot molt recent.
i jo suposo que sí
que quan sigui el moment
doncs demanaran,
a veure,
de tota manera,
jo no ho sé
si demanaran
o amb la quantitat
de gent
que té treballant
amb els seus projectes,
escolta,
potser és més fàcil
entrar en una pàgina web,
entrar per internet
i veure què és,
no?
Què és Tarragona
i què és...
No ho sé,
la gent
quan han vingut aquí
tots els anteriors...
Qui va ser l'últim,
te'n recordes?
Sí,
a veure,
els últims van ser
els tres de...
és a dir,
Baixeres...
Baixeres...
Ai, ai,
ara et fas quedar molt malament, eh?
No, no,
és que, clar,
és el problema
que nosaltres no passem
les preguntes prèviament, eh?
És tot improvisat.
No,
eren tres persones
que eren els representants
de la lluita
a la transició,
per entendre'ns,
però no de la lluita armada,
evidentment,
sinó, diguéssim,
d'una lluita cultural
de les llibertats
a favor de...
que la gent pogués
escriure,
llegir,
aprendre el català
i aleshores
vam agafar
una persona de Reus
que és amorós,
una de Tortosa
que era Sobirats
i una de Tarragona
que és Baixeres.
Veus?
Ja han acabat sortint.
Sí.
Doncs, perdona,
m'ho comentaves.
Ara quedo malament.
Jo perquè t'he fet perdre
el fil, Joana.
No, no, no sé,
no s'enterem,
és igual, no?
És igual.
Ah, sí, no, ja sé,
que et deia que, bueno,
aquests perquè són d'aquí a prop,
però els que venen
de lluny,
Tarragona encara és una ciutat
poc coneguda,
és molt trist, no?
Però fixa't que són
patrimoni de la humanitat,
no sé què,
i sí que venen
perquè, clar,
s'ho han mirat,
s'ho han preguntat, no?
Però quan venen aquí
es queden bastant
encantats de la ciutat.
Potser, clar,
no s'ho esperen,
per allò que, bueno,
no és Barcelona,
però després arriben aquí
i diuen, mira,
mira, sí, està bé.
Que els porteu,
o la porteu amb ella,
en tot cas,
a fer una ruta per...
Bueno, depèn una mica
de l'horari que portin,
sí.
Hi ha qui ho demana
explícitament,
hi ha qui quan li dius
et diu no per què he de marxar,
però, vaja,
alguna cosa
sempre veuen,
de Tarragona,
i hi ha una cosa
que sempre,
o que jo
amb els que he parlat
sempre diuen
i és que
el que els hi sobta molt
és la llum,
la llum de Tarragona.
O sigui que esperem
que quan vingui
la senyora Rigoberta Menxú
faci un dia de sol
d'aquests d'aquesta llum
tan maca nostra,
no?
També.
També.
Ostres,
és una d'aquelles coses
que nosaltres
que ens aixequem cada dia
amb aquesta llum
no apreciem.
No ho apreciem, sí.
Després.
Doncs llegim,
extret també de la xarxa,
un fragment dels seus pensaments
de la Rigoberta Menxú.
Hemos considerado a la Tierra
algo sagrado.
Ella no es da la vida
y es el eje
de nuestra cosmovisión,
por lo que la respetamos
y la veneramos.
Hemos heredado
de nuestros abuelos
una convivencia harmoniosa
con la naturaleza,
lejos de pretender someterla
como si fuéramos sus dueños.
Somos parte de ella,
no sus dueños.
És un fragment
del pensament
que té escrit
i que va predicant
per tot arreu
la Rigoberta Menxú.
No sé si sabeu exactament
o més o menys
com serà el discurs
aquesta primera lliçó magistral
que faci quan reculli el premi.
No, no ho sabem.
A part que jo em sembla
que si ho sapigués
no us ho diria.
Perquè trobo que la gent
ha de venir a escoltar-la.
Que és una cerimònia oberta
a tothom?
Sí, sí, sí.
És una cerimònia oberta
i que a més
quan hi ha molt de públic
a la part de fora
perquè, doncs, bueno,
el perení de la universitat
i cap la gent qui cap,
a la part de fora
s'instal·la també
una pantalla
perquè la gent
ho puguin seguir
i a més
normalment també es fa
obert
per internet.
És a dir que
si entres a la universitat,
a la pàgina de la universitat
pots entrar
a la sala
i es poden veure.
Sí, allò que fan
la conferència online.
Sí, la conferència oberta, sí.
Molt bé.
Doncs, en fi,
ja ho sabeu
des d'ahir
que el Consell de Govern
ho va acordar
i ja tenim
doctora Honoris Causa,
doctora,
en aquesta ocasió
per l'any 2004
la regoberta Menchú.
Potser ja seria,
sap una miqueta
de greu també
això de donar
aquest tipus de premi
sempre
amb el rerefons
de la lluita.
Comentaves abans
que, doncs,
en l'edició passada
van ser tres lluitadors
del franquisme
i de la transició.
Ara és ella
que ha hagut de lluitar
també per la situació
en Guatemala.
No, però, a veure,
també s'ha donat
a metges,
a oncòlegs,
s'ha donat
al
d'Inston Surf,
que és el de l'internet,
per tant,
no és sempre
una història
de lluites,
això ha sigut
la casualitat,
no?
A part de que,
bueno, si ella
és lluitadora,
però,
a veure,
ella,
a part de lluitadora,
jo penso que reivindica
moltes altres coses,
no?
És a dir,
que reivindica
els sabers
ancestrals
de les societats
pageses,
és a dir,
que és una persona
lluitadora,
però no amb armes,
no?
Ella mateixa ho diu
en algun dels seus llibres,
jo no recordo
en quin és,
però que explica
que si hagués volgut anar
a la lluita,
estaria a les muntanyes,
no?
A la lluita armada.
Per tant,
és una pacifista,
també, no?
Doncs Rigoberta Menchuc
ens explicarà
tot això i més
en la cerimònia
d'entrega
d'aquest premi
doctor honoris causa.
Ja estarem al damunt,
ja ens en enterarem
de quan ve
i ja cobrerem l'acte.
Joana Saragossa,
suposo que no esteu pensant
ja en l'honoris causa
de l'any que ve, no?
Ui, no, no.
Teniu prou feina amb aquest.
Ara tenim aquest, sí.
Doncs Joana Saragossa,
vice-rectora
de la comunitat universitària,
moltes gràcies.
A vosaltres.