5 de la tarda, 24 minuts, i comencem ara l'entrevista que teníem pendent,
que us hem anunciat en el nostre sumari.
Parlarem amb la Teresa Domingo.
Ella és, ara ens ho acabarà d'explicar, poetessa.
Ens diu que no ben bé de professió, però sí de vocació.
Té dos llibres editats, i el fet que la Teresa estigui aquí
és més que res que demà divendres al teatre, al magatzem,
posarà en escena, d'una manera molt peculiar,
que ara ens explicarà la seva obra.
Teresa, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com estàs?
Bé, molt bé.
Sí?
Contenta d'estar aquí.
T'adona la mateixa satisfacció que l'haver publicat un altre llibre?
No.
No, clar.
Publicar un llibre sempre és més satisfactori, no?
I tant.
Segon llibre.
Explica'ns una mica la teva trajectòria com a poetessa,
quant de temps fa que t'hi dediques,
i com ha estat això de poder publicar, que suposem que no és fàcil.
Bé, doncs jo ja farà potser...
Bueno, fa menys de 10 anys que em vaig dedicar...
que em vaig posar a escriure poesia d'una manera seriosa,
i l'any passat vaig publicar el meu primer llibre,
que es titula Iris de sombres dins dels quadernos de la perra gorda,
que edita la tertúlia de poesia Mediona XV, de la que soc membre.
Aquest primer llibre és un registre totalment diferent.
és poesia llírica, seriosa, poesia profunda,
que parla sobre la nit, la lluna, la matinada, el mar,
i totes aquestes coses que, bé, que en principi són tan poètiques, no?
El que passa és que a mi no m'agrada repetir-me a l'hora d'escriure llibres,
i, bé, diguéssim que el que intento és canviar el registre, no?
Així, el meu segon llibre, que és titulat L'Holiloquios,
com ja el seu mateix títol indica, és un llibre de caire lúdic,
és un llibre satíric,
és un llibre on me n'enrico una mica de les coses que ens passen a tots
i a totes a la vida quotidiana, no?
No sé si estaria bé que m'estengués una miqueta en el que és el llibre o...
Deixa'm, deixa'm preguntar-te que tinc dubtes pel cap.
D'acord.
Què t'és més fàcil, en principi?
Fer poesia així més lírica, més seriosa, que dius tu?
O aquesta més còmica, més sarcàstica?
O t'ha depengut molt del moment?
Això depèn del moment, o sigui, una persona no sempre està per,
diguéssim, bueno, a mi, en realitat,
encara que si és veritat que depengui del moment,
més resulta més senzill fer poesia lírica que no poesia satírica.
Per alguna cosa concreta? Potser perquè es llegin més d'això?
Perquè em surt més facilitat la lírica
i també la veritat és que del que depèn en realitat és de l'estat d'ànim.
O sigui, un estat d'ànim, diguéssim, és a via tranquil,
una visió de la vida, no sé com dir-ho,
que no soni una mica, potser més espiritual.
Bueno, relaxada, sí.
Home, la Teresa és molt tranquila, que ens ha dit,
diu, jo cafè no em bec.
Sí.
Ja és un símptoma.
Sí, no, la veritat és que si soc una persona tranquil·la,
tot això, diguéssim, que porta a, bueno,
a que jo, en aquest cas,
escrigui sobre coses més profundes, no?
O sigui, més profundes relativament.
O sigui, en un registre diferent, més aviat.
De totes maneres, suposo que hauràs tingut en compte
que potser aquest tema més satíric,
com més lleuger, per dir-ho d'aquesta manera, més còmic,
potser sí que ha sigut més fàcil de portar-lo al teatre,
d'escenificar-ho,
mentre que el que seria la poesia més seriosa, no, no?
Esclar, esclar, o sigui,
escenificar una poesia seriosa realment,
no sé jo si és possible, no?
M'atreveixo a dir que no, però ho trobo molt difícil.
O sigui, la poesia seriosa està per ser recitada,
no per ser representada.
En canvi, aquests poemes, diguéssim,
aquests poemes, aquest llibre que presentaré demà al magatzem,
són poemes que abarquen des de, bueno,
des de temes sobre els electrodomèstics
fins a, bueno, doncs al Cubo i la Fragona,
els llibres d'autoajuda,
els amors de fotonovel·la...
I veig un punt autobiogràfic amb tot això, pot ser?
Suposo que escrius sobre coses que et passen, no?
Experiències que tens?
Jo crec que això els passa a tots i a totes els poetes i poetes, no?
O sigui, és molt difícil escriure sobre el que no coneixes.
jo no crec que sigui possible, sincerament.
Hi ha coses autobiogràfiques, evidentment, hi ha coses que m'han passat,
hi ha coses que són totalment imaginàries,
hi ha coses que m'han passat i que jo he agafat i he, diguéssim, ridiculitzat,
dins dels poemes, i, bueno, sí, realment sí que hi ha coses autobiogràfiques.
Parlem, doncs, Teresa, ja d'aquesta posada en escena,
que serà demà, divendres, a les 8 del vespre, al Teatre El Magatzem.
Com veurem aquests poemes en escena?
Perquè, a més, m'assembla que has agafat diferents vertents artístiques, no?
Sí, bueno, a l'acte començarà amb una presentació,
la presentació del llibre la faré jo mateixa,
i en la qual, simplement, el que faré serà explicar una miqueta
per què he escrit aquest llibre i, bueno,
explicar que el llibre està dividit en sis parts, etcètera, etcètera.
Llavors, diguéssim que començarà la part lúdica de la representació, no?
Hi haurà cinc persones, quatre nois i una noia,
que ara no recordo els noms de tots,
i sí que prefereixo no dir-ne cap,
que representaran els poemes, no?, de les sis parts.
Ells han escollit poemes que, bueno,
que d'alguna manera els hi era més senzill de representar, no?
Alguns faran lectures dramatitzades
i d'altres el que faran seran representacions.
O sigui, d'alguna manera s'eslligarà una miqueta a poesia i teatre, no?
Que, bueno, aquesta és una de les meves altres vertents.
Jo sóc escriptora també de textos dramàtics.
Vale, ara s'entén tot, ara, ara.
I després, aquí sí que diré els noms,
el cantautor José Hernando
i un músic que es diu José María Marco
cantaran tres poemes, tres sonets, no?
Que, bueno, que, bueno, per qui no ho sàpiga,
el sonet és una estrofa literària
que és, bueno, diguéssim que té totes les condicions
per ser convertida en cançó.
Com va sorgir, doncs, la idea de portar-ho a escena?
Perquè per tu era la primera vegada.
se't va córrer a tu i vas començar a trucar gent?
No, no, ni molt menys.
O sigui, a la tertúlia medi una quinze
hi ha un acostum, o sigui, cada mes ens reunim
i fem el que nosaltres diem la picota, no?
La picota és una crítica, és una crítica del text.
I els altres companys i companyes
el que fan és, doncs, d'alguna manera,
bueno, el que he dit, no? Criticar el text.
Llavors, va haver diverses persones que em van dir
doncs aquest és un poemari per ser representat, no?
Per ser representat.
I quan jo em vaig plantejar la presentació de l'acte
em vaig recordar d'aquestes paraules
que em van dir alguns companys
i vaig pensar, doncs, mira,
o sigui, és localitzar algunes persones
que els vulguin representar, no?
Llavors, bueno, vaig contactar
amb una companya de la tertúlia
que jo sabia que feia teatre
i, diguéssim, perquè va començar una mica la cosa.
Molt bé. Primera experiència.
Si agrada, repetireu?
Intentareu, doncs, anar-ho movent una miqueta?
La veritat és que els components
d'aquest grup d'actors, no?
Van comentar que sí, que els agradaria
ja que ja tenen el muntatge fet
doncs representar-ho en altres jocs.
I, bueno, no tinc l'edat
confirmada, però segurament
presentarem a Barcelona
en un hotel d'entitats.
Mira, molt bé.
Sí.
Ja ens ho explicaràs, Teresa.
Estem pendents de veure
com funciona això a divendres.
Li hem demanat a la Teresa
que ens portés una mostra,
ja que teníem un autor aquí,
una poetessa, doncs,
que ens llegissi a la mateixa
un dels seus poemes.
I si sí ha vingut preparada
amb tot el llibre
i, en fi, disposada
no a cantar-lo,
no a representar-lo,
però a sentir de la seva pròpia veu
el que ella mateixa ha escrit.
Teresa, doncs,
si ho tens preparat,
quan vulguis.
Sí, molt bé, gràcies.
Llegiré un sunet
que es titula
Me miraste con burla despechada.
Y al sunet de Weixi
Me miraste con burla despechada
y te fuiste a charlar
con tus amigos
sin querer saber nada
de los higos
que son tan tiernos
en la madrugada.
Soy una feminista descastada,
sorprendida
por tus vanos castigos
y quizá me fulminen
los bendigos
por poner en mi lengua
talmachada.
Pero es que estaba tan ilusionada
por poseer tus restos
en mis brazos
aunque fuera con vida limitada
que me consiento
dar unos bandazos
en lugar de brindarte
una mamada
o dibujar tu cara
puñetazos.
Són tots d'aquest estil?
Bueno, diguéssim...
No, la veritat és que no.
Aquest és un dels més forts
o punyents o de ràbia.
Hem notat aquí
una intencionalitat de ràbia.
Sí, la veritat és que sí.
Ràbia, però passada per l'humor
que llavors dius
mira, ja s'havitza les coses.
Sí, sí, sí.
Està molt bé.
Aquest és un dels que veurem representats?
No, no, aquest no.
Per això l'he llegit ara.
Aquest és un extra, eh?
perquè aquest no es representarà.
Diguéssim, hi ha deu sonets al llibre,
es representaran cinc
i s'encantaran tres
i n'hi haurà dos
i un d'aquests és aquest
que no es llegirà
ni representarà ni res.
Està molt bé.
Està molt bé.
Sí, sí, sí, sí.
Doncs un llibre,
l'Holi Locos,
que de fet suposo que podeu adquirir
en qualsevol llibreria,
el tindreu a l'abast
i mira, si sou una mica més,
podríem dir,
més vagos
i no us ve de gust llegir,
doncs no t'heu excusat
i vendre's cap al teatre al magatzem.
Teresa, una cosa que li demanem
a tota la gent que passa per Tarragona
a fer teatre,
bé, tu no passes tots de Tarragona,
deus haver vist ja la representació
com queda, no?,
tot el muntatge,
deus haver anat amb algun assaig general
o et deuen haver comentat alguna cosa.
Jo he vist un parell d'assajos.
Sí.
Doncs a veure si ens podries recomanar
per la gent que ens està escoltant
i que vagi demà al magatzem
algun punt concret de la representació.
Tipo, doncs, mira, jo...
fixeu-vos en aquest poema concret.
Bé,
jo diria que
un dels poemes
que quedaran millor representats
és un que comença dient
el polvo me deja sin respiración.
Bé, no donis més pistes.
Ens quedem en això
i qui ens estigui escoltant
i vagi demà al magatzem
a les 8 del vespre
ja pensarà en tu
quan vegi el principi d'aquest poema.
Teresa, ja per anar acabant
signaries la idea
que la millor manera
que la poesia arribi
al públic en general
que no deix de ser
des de la literatura
el gènere més restrictiu
suposo que penses així, no?
Sí.
La manera que arribi
al poema més general
és a portar-lo precisament
portar la poesia
als escenaris.
Bé, és una manera, no?
Diguéssim que la poesia
desgraciadament
és un gènere minoritari
i, bueno,
això també ajuda
que moltes vegades
es digui la poesia
a les coses més abstractes, no?
més elevades,
més espirituals
quan realment,
bueno,
ja des de fa molts segles
la poesia
té també
un caràcter lúdic,
un caràcter satíric,
un caràcter divertit
de passar-ho bé,
d'humor, en suma.
Com serà el pròxim llibre
de la Teresa Domingo?
T'ho tens pensat, ja?
Bé, el meu pròxim llibre
perquè a mi m'agrada publicar
els en ordre d'aparició
el pròxim llibre
que no sé quan es publicarà
serà un llibre d'amor.
Sí, també poètic, diguéssim,
o narrativa?
No, poesia.
Poesia?
Sí.
Poesia d'amor,
doncs vinga, ja tenim la primícia,
esperem que ha sortit.
De moment,
el Loli Locios,
el llibre dels poemes
de la Teresa Domingo
portats a escena aquest divendres
dia 7 de maig,
demà mateix,
a les 8 del vespre
al Teatre al Magatzem.
Teresa, moltes gràcies
i que vagi molt bé.
Gràcies a tu.