Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda, tinguem.
Què tal, com està?
Doncs mira, anons resistint, esperant que som cap a l'estiu,
ja cap a la calor, ja començas a preparar els biquinis,
els trajes de bany...
Home, avui hem triat un bon dia, eh, per fer-ho.
Avui hem triat un dia fantàstic, eh?
Boníssim.
Mira, la vida té les seves ironies, no?
I tant, i tant, i tant.
Quan s'ha de parlar d'una cosa, es parla tant si el temps és bo
com si és dolent.
O sigui, això sempre, eh?
Vull dir que amb el temps va anar a cara en altres.
Oh, i si no ho fem...
Mira, ho podem posar en una miqueta de música.
Si fa calor, perquè fa calor, i si plou, perquè plou,
doncs així, el que volem.
Sempre ens queixem?
Sempre ens queixem, doncs un dia és un dia, no cal...
Clar que sí.
Fagi el temps que facin altres aquí, al peu del canó,
o de la ràdio, com vulguis dir-li.
I parlar de dies, avui l'avui em deia,
avui podíem parlar de les platges.
Sí.
Precisament per això.
Sí, com tu em deies, escolta, i les platges abans, com ho feien?
Perquè ara tot són, si l'autobús, que si el cotxe,
que si això, que si allò.
I, clar, ja que vols que parlem de les platges d'abans...
Abans serà Caminito de San Fernando, podria ser o no?
La majoria.
Un ratito a pió, un ratito a nando?
Sí, sí, però la majoria de...
Farem per parts.
Vinga.
Per exemple, hi havia dos tipus de platges,
després ja vam fer d'altres.
Per exemple, si vols, començarem pel Miracle,
que era la més senyora.
El Miracle, hi havia una sèrie,
tot el que era l'arena,
era una espècie de, com si fos, xaletets.
O sigui, la seva casa de fusta,
amb la seva habitació, la seva cuineta,
el seu asseu i la seva terrassa de cara a fora.
Això, la majoria.
Unes amb més categoria,
les altres amb més categoria,
primera fila i segona fila.
Tot depèn de com...
Bé, al darrere hi havia de la Renfe,
que llavors no era Renfe,
llavors hem dit Saragost-Selicant
que allí hi havia un taller que arreglaven a dalt,
arreglaven els vagons,
i al darrere hi havia unes vies,
unes vies que posaven els vagons
mentre s'anaven arreglant i no arreglant,
o sigui, que aquell racó quedava fet d'això,
així, que no fa molts anys encara,
encara pensa que molt terreny d'aquell
que era de la Renfe ara hi fan un cedit
i hi ha aquest jardí i aquelles coses.
Hem fet ara aquella espècie de mòduls
que, en fi, dicem-ho a això,
a part, parlem de llavors.
Sí, a part d'aquell temps.
Llavors la gent, doncs molt bé,
i llavors la gent,
mira, anem,
molts agafen el berenar
i cap a la platja,
i mullar-se els peus...
Però recordem que els lletges de banys
que es portaven abans
no tenen res a veure.
Bé, alguna coseta sí,
que s'emporten ara.
Allí encara, doncs,
els traques de bany eren traques de bany.
Sí, però eren traques de bany tapats, tapats,
portaven les dones.
Hi ha hagut fotografies que de vidó, eh?
Sí, sí, sí.
Eren tapats,
però eren una roba, doncs, més normal,
algunes amb coqueteria,
que sempre hi ha existit, no?
Després hi havia com una espècie de balneari
que entrava dintre de l'aigua,
cap dintre,
amb quartos, doncs, per homes,
per dones, etcètera,
i a baix hi havia com una retja,
com una ret,
que separava els homes de les dones.
O sigui, a un costat hi havia els homes
i a l'altre costat les dones.
Però hi havia una separació física?
Sí, sí, sí, sí, separació.
O sigui, que tu arribaves, per exemple,
amb el teu home
i tu tenies que esclar.
Els que anaven en aquest lloc.
Ah, aquest lloc.
Sòcis o no.
Sòcis o el que sigui, no?
És a dir, imagino, una família sencera,
el pare en un costat,
la mare en un altre,
tot el xiquet.
No, no, no, no,
perquè llavors baixaves pel...
Per dir on hi ha el...
quasi tard, eh?
Aquella baixada que han tret,
doncs allà ho han tapat,
que llavors passava el tren per allí,
clar, passava...
No, no, no, hi passava, passava.
Però on fa un tren cada quan
i llavors allà hi havia allò,
hi havia com unes escales més directes
i que tot i abans hi havia, doncs,
un merendero dos,
inclús després de la guerra
hi havia una espècie de bar
que deien les canyes,
que era d'un...
no sé, que era un forner,
que us deia Rovira,
que feia ball.
Ah, no.
I llavors feia ball allà,
quan era estupent,
molt lliure.
O sigui que seria com una nit
de Sant Joan contínua allà.
Bé, era com si diguéssim ara
el port deportiu,
però amb petitet, no?,
i la gent anàvem a la platja
a ballar a la nit,
o el que així,
i hi havia això que es separava.
Llavors, clar,
allí la gent, doncs,
anàvem,
i els xiquets,
doncs, allò i això.
Inclús abans de la guerra,
que després no els van deixar fer,
es veu que hi havia un grup
de noietes alemanes
que, com que produïnaven
el nudisme integral,
llavors,
no nudisme ara per exhibició,
no,
ells practicaven el seu...
El nudisme, sí.
el seu menjar,
les seves coses,
i es veu que a primera hora
del dematí,
a les 6 del dematí,
o quan fos,
anaven allà,
cap allà a la punta
on hi ha el fortí de la reina,
que llavors allò era
diferent d'ara, no?
No hi havia un hotel,
si no recordo malament,
que va estar molt deixat.
Va ser després de la guerra.
Ah, va ser després.
Abans de la guerra.
Ah, perfecte, perfecte, perfecte.
I, clar, llavors també,
doncs,
com que hi havia gent tan puritana,
es veu que ho van dir
i els van prohibir, doncs...
Oh, però si era a les 6 del matí
que hi havia per allà,
però si no estaven ni
als carrers posats
a aquella hora.
Però oi que sempre hi ha
qui criticava
inclús dintre les cases
i fent el que feien?
També és veritat, també és veritat, també.
Ja et dic que hi havia
aquella gent puritana
més papistes que el papa,
sempre hi havia...
Sí, però que d'un i d'un i d'un
a la doble moral
que devien tenir,
que aquest és una altra.
I pensa tu que Tarragona
en aquell temps
era una població
més aviat de clero i militar
i senyors de...
Senyors que quan tenien bula
no es veien el que feien.
Oh, aquests són els pitjors.
Aquests són els pitjors aviat.
Com que tenien bula,
feien les seves festes,
les seves coses i, en fi...
O sigui, feien el que volien
de portes cap endins.
Allò venien festes de societat
i clar,
de societat, doncs ja...
Ja no hi entrava qui entrava
i tot quedava com quedava, no?
Sí, sí, sí.
Això ja no hi entrem en detalls
perquè no m'agradaria...
No, tornen cap a la platja.
Tornen cap a la platja.
Llavors, clar,
llavors això, una part.
Ara acabem allà.
Llavors, clar,
llavors el vint de la guerra
hi va bombardejar,
allò vam bombardejar-ho.
després molta cosa d'allí
va fer cap al front de l'Ebro
perquè s'hi havia alguns vots.
Perquè pensa que de la part
d'aquí del carrer Granada,
tot això,
hi havia una sèrie de pescadors
que anaven a pescar
l'artet que deien a la rebassada.
Tinc les seves casetes,
tot això,
i tot això, llavors, eh?
Bé,
també aquí a la Virac
també hi havia algun bot
per anar a pescar
el que siguin les casetes.
Al vers de bombardejos
hi quedava tot com va quedar.
Doncs molta cosa
li vam prendre cap al front de l'Ebro
per fer aquells ponts
que feien de pesar
d'un puest a l'altre,
de pesar uns vots,
posar fusta,
i allò,
inclús ara quan va acabar la guerra...
O sigui que moltes de les fustes
que es van utilitzar
per fer algun qual altre pont
podien ser els vots
que teníem aquí a Tarragona?
Sí, sí, sí.
Sí, molta cosa
d'allòs van ser
portar-se a Tarragona,
clar,
ho requissàvem
perquè era la guerra.
Que ho necessitàvem.
Inclús va haver un temps
que aquí després de la guerra,
la part de l'Ebro
ha viscut molt el Tanto,
perquè encara quedaven ferros,
com que allò va desaparèixer tot,
quedaven ferros a l'aigua...
Que sobressortien, clar.
Clar,
i visl al Tanto,
un ferro o el que sigui.
Això,
en plan,
com si diguéssim,
doncs més capitalista,
més capital,
aquesta platja que estava aquí.
Llavors tenies l'altra,
que era la del riu.
Una platja al riu?
Una platja al riu.
La platja al riu
era que anava
des del Serrallo
fins a la Pineda.
Tot llavors
era una platja molt maca,
amb pins que...
No m'ho puc arribar a imaginar.
Sí,
que llavors
el riu
quasi que no baixava.
Quedava estancat,
per cert que ells va ofegar un noi,
perquè llavors hi havia unes herbes
i allí hi havia molta anguila,
molt de peix,
d'això.
Es podia pescar el riu,
Franculi?
Sí, sí, sí.
Jo recordo que el pare...
Home,
ara ja comencem a beure
una mica més aigua
de la que hi ha hagut,
però Déu ni no.
Jo recordo que el pare,
el vespre,
anava
i posava una espècie
d'uns cucs
que hi havia a terra,
lligats a un d'aixòs,
i al matí anava amb una galleta
i des d'anava a pescar
i es pescava.
I devien estar boníssimes.
Compte,
perquè allí baixava el riu
però no quedés que estancat,
sempre hi havia aquella miqueta
que marxava cap al mar,
saps?
Però com que era qüestió
de més de quatre dits
o un pam,
la gent des del Serrallo
o anava del Serrallo
o allò,
atravessava descalços
i anaves a l'altra part del riu
que allí començava
la platja aquesta,
que d'anava molt gent
perquè era una platja
molt bé.
Que devia ser fantàstica
perquè apareixem en per això.
Llavors allí,
cap allà a classificació
d'allòs,
per allà hi havia molts horts,
molts horts de molta gent
que també profitaven
per anar a la platja
perquè llavors
tot tenia un hortet
per la seva verdura.
No, i encara queden,
encara queden pocs
però encara queden dòctics.
Però llavors hi havia un puesto
que allí feien
com si fos una cadirea
o allò que diuen
per posar els cavalls,
carros, saps?
Com una espècie de messon,
com puguis dir,
i allí feien menjars.
I molta gent els diumenges
anaven allà
i inclús tenien uns fons
tipus això
que ara fent barbacoa
aquestes poses
a la gent que tenen.
I per fer el pínic, sí.
Allí ja tenien un munt de postos
i la gent ja anaven allí
i ja doncs
ja es portaven el menjar
o el que sigui
i es preparaven el dinar.
Que llàstima,
avi, que tot això
s'hagi perdut.
I llavors
dels pobles aquests
com per exemple
de la Canoja,
Constantí,
d'aquests pobles
baixaven amb el carro.
Baixaven el carro
tot d'una colla, no?
Sí.
Els pare, la tia,
la cosina,
la marieta,
la tacleta
i bueno,
arribaven allí
i feien la gran festat.
Uns se quedaven allí
a la sombra
i els altres
cap a la platja.
Llavors cap a la platja
anaven
i llavors
amb unes canyes
que llavors
no hi havia tanta cosa,
ara trobem comoditat,
ara són bastons,
però llavors
agafaven canyes
aquelles llargues
i feien com una tenda
tipus allò els índios,
saps?
Un buro,
com se digui, no?
Sí, sí, sí,
una tenda de campanya.
I llavors s'anaven rellevant
i veus com entrava
una noieta
i sortíem
un traje de bany
encara discret
o què sigui.
Llavors venia la mama
o l'àvia
que també es volia rentar
els preus
o el que sigui
i quan sortia
sortíem un traje de bany
amb roba d'aquell
de matalàs doble
fins al colso
i fins al xinoll,
saps?
I imagina't.
Sí, imagina't.
S'ablar.
Quina manera
de distreure's
i riure,
no?
A nosaltres
m'hi era compte
de xelar.
Perquè clar,
també anaves a dir
empaitar,
no empaitar a jugar.
Clar,
i a veure les noietes
és lògic.
Era un punt de reunió
també perquè llavors,
clar,
no és com ara
que la gent
es troba en els bars.
Llavors havies de aprofitar
els puestos de...
Clar,
sabies que hi havia noietes
d'aquests puestos
doncs anaves allà
el domenatge.
Tot aia que dius
que anem al canviador,
no?
Anem allà directament.
I jo et jugaves
i el que sigui,
saps?
I allí,
doncs aquesta platja
era gran i llarga.
Inclús,
com que era una platja
molt...
Perquè per anar a peu
fins a la Pineda,
clar,
allò era tan llarga
que molta gent...
No és com ara
que la gent camina,
no,
llavors la gent
no anaves.
Ja s'ho mirava una mica més.
La gent caminaven,
anaven a segons els puestos,
però llavors trobaves
que potser nosaltres
que érem joves,
doncs anem fins a la Pineda,
que llavors hi havia
aquells pins
que feien pins amb pinyons.
Anem, anem.
I llavors tu trobaves
pel camí
alguna noieta
o alguna noia
només amb les braques soles
tenint el sol.
Ai, ai, ai, ai,
que escàndol!
Escolta,
aquell temps...
Home, en aquell moment
era un escàndol.
Compte,
marxaven un quilòmetre
o dos allun d'aquí
perquè no es veigessin.
Clar.
Qui era el que anava,
per exemple,
a fer una ruta
fins allà a peu,
llavors clar,
es tombaven,
passaves,
molestaven,
perquè dintre de tot
teníem educació
i sabíem
el que respecten.
Clar,
tampoc era plan
de posar-se a cridar
que aquí hi ha una noia
que li faltava la onda dalt.
Com que la vida
s'ha de respectar,
cadascú respecta el per què.
Si no et provoquen,
fora.
Ara,
si veus que...
I veus que es trobava d'això,
fent la rilleta,
vull dir...
Ho hem trobat,
ho hem trobat.
I anàvem fins allà
i feien pinyes
i pinyons
i tot això.
Vull dir que era una platja,
doncs...
I era una platja
que entraves a...
Després,
aquesta platja
es va allargar una mica
perquè van fer
tot un tros del riu
de roca
i llavors aquelles roques
també et trobaves
que inclús feien pobs i tot,
saps?
I llavors entraves a l'arena
i escarbaves l'arena
i sortien allò...
Saps aquelles espècies
de petxines ondulades,
grosses,
no sé com se diu...
Sí, que són tan boniques,
que no sé com se diu...
Sí, sí, però que encara queda
alguna així molt ràdament
que te'l vas trobant.
Sí, sí, això feien moltes
i era des de mella de mar
a mella de mar
amb polla
i unes barques
que portaven com uns gafios
i una sàrgia
i anaven escarbant, escarbant
i...
I se'n portaven, clar.
Grúmols,
que ho deien grúmols,
me'n semblava ara
no sé quin altre.
I avi, no se'n recorda vostè,
jo almenys me'n recordo
quan era petita,
no sé si en aquell temps
també hi havien, seguríssim,
perquè si la sorra
estava net i tot...
D'aquells crancs petitets
que sempre estaven a la vora,
que ara ja no...
És dificilíssim de trobar-ne
i és una llàstima
perquè està bé.
Quan hi ha crancs d'aquests
a la vora del mar,
això vol dir que el mar
està molt bé.
Sí, sí, sí.
I és molt banyat.
Doncs llavors,
mira si estava l'aigua neta
i tranquil·la
en aquella part d'allà,
que miraves
i allà em veies
com un espèix de foradet petitet,
com un espèix de foradet,
posaves escarbant
i treies ja una petxina d'aquestes
o el que sigui.
No n'hi do.
I una vegada també agafaves
i inclús una vegada
estant allí buscant i mirant,
van sortir,
o potser a 25 metres
o més de la platja,
allò que havia que es posaven més
i nedaven,
van trobar unes roques
com si fos,
deien que no fos encara
de restos
de quan Caliopel,
i no sé com s'hi diu això,
que van dir que aquí a Salou
hi havia una ciutat
entre tot això
que es van sorrar
o d'això,
podria ser roca que va sortir.
Doncs escolta,
aquelles roques van quedar netes
però van quedar negres,
negres de musclos.
Però uns musclos grossos
amb un gust de mar
com t'hi ha molts d'ell.
Boníssim, boníssim, sàvia.
Oh, quina mana, bastant grana.
Però llavors,
s'ha de passar,
que llavors t'acabussaves,
anaves nedant fins allà,
m'agafaves uns quants
i tornaves.
Clar.
Llavors van començar uns
amb pneumàtics
per poder aguantar.
Clar.
I últimament hi van anar
alguns amb bot
i llavors ho van arrasar.
Òbviament, clar.
Llavors ja va sortir
petit, gros,
no que sigui.
Però en aquells puestos
doncs se podia...
I també se'n recorda
que ara intentava
venir amb la ment
aquell peix
que sempre va
amb la sorra
i que s'amaga
precisament sota la sorra
que és molt pla,
molt pla, molt pla,
i que de tant en tant
algunes s'han donat un ensurt
però ja que has posat el peu
no t'has donat el compte
i t'ha sortit alguna cosa.
Sí, a prop de la roca
també hi havia els roquets
que diuen
que era un peix
que diuen roquets
perquè es podia agafar molt bé.
i després també
va haver-hi un moment
que aquest tros de...
Perquè llavors vam fer
des d'allí el serrallo
cap dintre
també vam fer
una espècie de sortida
de roca
amb un fanal
i totes aquestes roques
va arribar un moment
que llavors també va quedar
platja a la part de dintre.
Ah,
entre...
A la sorra...
A la part de dintre,
saps?
A fora del travessal
i allò que va sortir,
saps?
I com que era net
perquè n'hi havia
petroli i pulletes
d'aquests,
doncs trobaves
que inclús
es van fer caragols.
caragols aquests de roca.
Caragols de mar.
Caragols de mar.
Ja sabies
que quan agafaves un
miraves pel cosat
i hi havia almenys
dos o tres.
Anaven, saps?
Com si fossin famílies, saps?
Anaves d'això, saps?
I era molt bonic
perquè jo a vegades
agafava i quan...
El casam,
després ja et parlo
després ja d'això,
és el casam així,
doncs per exemple
jo m'anava i dematí
i agafava una bosseta
i d'allò
s'anava a fer
barretets que diuen,
barretets allò que és
lapes que diuen,
però no t'hi ha barretets, no?
Sí, sí, sí.
I agafava
i feia uns quants barretets,
dos musclets aquests,
quatre caragolets
i quatre allò d'aquests
i llavors ja
més tard ja venia
la dona
amb xiquetes,
el que sigui,
ja tenies
un aperitiu
per dir-ho
perquè tu podies menjar
els tu,
els barretets mateix,
tu posis menjar-te els crus
perquè aquella cosa
es buscló.
Ja, que dius
vostè amb aquell sabor amar.
Sí, sí, sí.
Sabó net.
I el moll també
al començament
quan t'acabussaves el moll
doncs a un metro de distància
també uns musclos
i un...
En fi,
sí, sí, sí.
I aquesta platja ja et dic
però era divertit,
era divertit això.
I quan va començar a canviar,
avui?
Jo no sé si potser
se'n recorda vostè.
Després ja va començar a canviar
perquè llavors
va passar que aquests
aquesta part d'aquí del riu,
de la classificació,
de la classificació
i a baix,
quan això de la laboral
i quan cos d'aquest,
tot aquests d'això
escrivien aquests horts,
molta gent ja van marxar,
ja es van fer des de fa gran,
la vida ja no era
per tindre un hortet
que el diumenge
havies d'anar a treballar
per el que sigui.
Clar, perquè tenies
una altra feina
durant la setmana.
Llavors, molts d'aquestos
van començar a vindre
gent de fora,
per exemple,
a Andalusia
o d'Extremadura,
on sigui,
més ja d'andalusos
i doncs
s'acoplaven allí
i es feien
en la barraca
es feien una miqueta de vivenda.
Sí.
Inclús llavors
hi va haver un moment
que estes ho traspassaven.
com que estes ho traspassaven?
Doncs quan un tenia aquí
la seva casa
ja marxava
i trobava un pis a Tarragona
perquè la senyora
treballava a casa
de Don Fulano
i va ser l'època franquista
i la niña
ha estat al sítio
i clar,
llavors la gent estava més...
Llavors què feien?
Allò,
una altra família
que venia
més d'aixòs
més fomusquells
anaven allà.
Inclús llavors
tota la banda del riu
tota la banda del riu
dintre
també es van fer barraques
i coses d'aquestes,
no?
Perquè abans inclús
hi havia pous
per regar
i una vegada
van trobar-se
que a la campsa
se'ls va escapar
un tubo
de petroli
i clar,
hi va fer cap
els pous aquestes.
Quin mal!
Mal,
mal
aparentment
però va ser un negoci
perquè com que el petroli
surt
resulta que al pou
hi havia
més de mig metro
damunt de l'aigua
de petroli
i en aquelles èpoques
que el petroli
anava buscat
imagina't
aquell doncs
el van fer l'agost
home,
però jo pensava
que si havien de regar
però clar,
estem pensant en una altra cosa
ja no calia
perquè haurien de vendre petroli
hasta que se m'han adonat
que s'escapava d'això
perquè un tubo grava
des del port
fins a la campsa
el passava per allà
es veu que
es va rebentar
o el que sigui
algú sense voler
li va posar per allà
no, no,
coses casuals
aquestes coses
no s'hi pensa
ara sí que molt
a mi
a mi que no s'hi pensa
que no s'hi pensa
tenia allà
l'or negre
i llavors
inclús molta gent
tenia una barraca allà
i aprofitaven
per quan venien
les festes
de Nadal
que llavors hi havia
la campanya de Navidad
invierno
la campanya de Navidad
invierno
que llavors
quatre senyores
la dona del governador
la dona del senyor tal
la tal i tal
era com ara
la crerorja
saps que posa la bandereta
sí
la xica de la crerorja
que no recordem abans
però era una altra cosa
llavors eren aquestes senyores
i anaven
adonant els pobres
els pobres
és que els pobres
a vegades
no usaven demanar
perquè ja vivien
potser vivien
en un matalàs de clima
o el que sigui
i s'hi conformaven
i allà els hi portaven
llavors molts d'aquests
llavors aquí
anaven a viure allí
perquè els anessin a portar
clar
jo t'ho dic
perquè jo
les coses les dic
vols dir
és que tu part
no
jo dic sempre
que si algú
del que dic
ho vol discutir
que vingui aquí
i li demostraré
i li diré el què
t'ho dic
perquè jo havia vist
anar per exemple
estar matant-se
matant-se cops allí
amb verds i tanos
d'aquells
de sota el pont
i agafar
i quan venien
aquestes senyores
o les monges
ui
tots eren petons
i portar-los
i portar-los
i matalassos
de llana
i quan marxava
aquella gent
vindre nosaltres
si els volíem comprar
vull dir
vull dir que
això ho puc
sí, sí
ho puc anar a fer
perquè ho ha viscut
clar
tot llavors
ja es va anar perdent
llavors ja
llavors va començar
a vindre la Renfe
la Renfe
i va començar
a enxamplar les vies
vam començar
llavors
vam començar
el petroli
tota la part
d'allà dalt
la part aquesta
de la mar
aquestes químiques
tot això
ja van anar
perquè tenen en compte
una cosa
que la part de la Pineda
principalment
en aquell temps
quan era això d'aquí
de la laboral
allí hi havia molt
aigua enxercada
molta cosa d'aquesta
i ho venien a torrar
jo recordo
que amb un altre company
se va entrar
que venien
no sé
quasi regalat
uns terrenys allí
nosaltres no teníem cèntims
però hem dit
escolta
això ho podem demanar
i quan m'arribà
vam fer tard
i s'havien apropiat
gent de més
més aixos
saps
vull dir que
jo llavors
si eres una persona
podríem dir
que tinguessis
una miqueta
de calerons
estalviats al banc
i podies tenir
l'oportunitat
jo t'hagués tingut
algunes claves tractàries
saps què passa
i que em perdoni
ha parlat sempre el mateix
dels que manen
o som un tastant
som un tastant
saben els terrenys
com estan
qui els té
qui no els té
si s'han abandonat
i són aquelles que saben
aprofitar
el moment que s'ha de comprar
no ho fan ells
però ho fa un altre
vull dir
això ha existit
i existirà
i tant
això va passar
amb Torreforte
no dic noms
Sant Pere i Sant Pau
va ser
pensa que Sant Pere i Sant Pau
va ser una capital
exemple d'Espanya
com a urbanització
i encara
jo crec que continua sent-ho
perquè Déu ni no
consta que consta
Espanya
número 1
cosa d'aquesta
i llavors van vindre
problemes
de posar-se gent
i va fer
el cas del que estàvem dient
però pensa que
allò de la part de la Pineda
quan va acabar la guerra
els nazis
diuen
jo ho he sentit
m'ho confirmat
però ara no puc demostrar-ho
però no rumors
però ara ho deixem
com un rumor
però jo ara
això
i ara no puc anar
que aquell senyor
d'aquell temps
que ja no hi és
que no pot dir noms i cognoms
resulta que els nazis
quan va acabar la guerra allà
els de la SS
sí
aquests són els que van marxar
amb calerons
i van marxar d'Alemània
doncs ben arreglades
ben servits
i com que érem amics
de Franco
érem amics d'Espanya
i tot aquest allò
i aquí hi ha hagut
la legió en Cóndor
que eren aquests avions
que havien de dependre
aquí el que sigui
doncs tot aquell terreno
de perlladal
de la Pineda
tot allò d'allà
allò van comprar-ho ells
ho van arreglar
i van vendre-ho
a unes multinacionals
o com vulguis dir-li
belgues
belgues
mira
que curiós
tot això
belgues
t'ho dic
perquè jo havia tractat
belgues
i un dia si tu vaig dir
que un que era ministre
d'això
belgues
sí que m'ho van comentar
doncs
van dir relació
o sigui que
clar
jo no puc dir
com serà aquell senyor
que han passat 3 anys
però m'ho dic
en aquell moment
sé que d'això
els d'aquests senyors
van dir
que llavors va començar
a vindre la petroquímica
o el que sigui
i ja
aquell ambient
ja no els interessava tant
no perquè llavors
ja l'ambient
ja estava fet molt bé
i llavors vam començar
a vendre
i vam començar d'aixòs
pensa que el que era
governador
d'aquí de Tardagona
però jo crec que ara mateix
també tenia un terreno allí
però ara mateix
segurament
que s'estarien estirant
dels cabells
perquè tal com ha pujat
la Pineda
i com ha pujat
aquella zona d'allà
no s'haurien de pensar
que era així
va haver-hi un governador
no dic el nom
perquè ja no me'n recordo
bé el nom
o m'interessa en recordar-me
també va comprar-se allà
un terreno
sempre vostè el de la manxa
en aquell lugar
no vull recordar-me
que el curiós
que això devia passar
amb un ministre
a Andalusia
que va comprar
un terreno
un terreno
cap dintre
però el terreno
que hi havia
entre el seu
i la carretera
el de dintre
el va regalar
el va regalar
sí
però clar
el va regalar
perquè llavors
allà dintre
doncs van posar-hi
la llum
van posar-hi l'aigua
i clar
per allò
passaven pel seu
clar
i perquè es pensava
que
que s'hauria
i així quedava
tot quedava a casa
vull dir
Andalusia
també vaig trobar
un cas d'aquestos
cap allà a Marbella
que jo me'n recordo
a Marbella
la primera vegada
que vaig ser a Marbella
era un carrer
de pescadors
Marbella era un carrer
de pescadors
sí
un carrer de pescadors
amb unes torretes
a base de carregols grossos
i tot això
me'n recordo
i després també
Marbella
quan vaig ser-hi
la primera vegada
fa anys
fa anys
doncs
per a Marbella
tenia només
acabava
allà hi havia el mercat
després hi venia
una mica de ruïnes
i abans a la platja
a la platja
hi havia uns pescadors
que tot el que trobaven
era per la duquesa d'Alba
Anna
sí
l'Alba tenia aquells terrenys allà
i vaig tenir una relació
amb aquests dos pescadors
i a vegades
me'n recordaven
algunes coses de la mar
perquè tinc
unes coses curioses
de la mar
bueno esto
esto es para la duquesa
però
guardis-ho
guardis-ho
vull dir
que era
estava allò
tot dominat
per quatre
o caciques
o gent que d'això
terratenientes
no se li deia abans
també terratenientes
per això més de terra
és més de terra
però bueno
terratenientes
ja és això
que el senyorito
tot aquell terreno
exacte
però que també
s'aportava molt
a la banda d'allà
d'Andalusia
jo havia vist el poble
allà
amb un poble d'allà
l'encarregat
sí
el més maton
això és
tu
tu
tu
i tu
i tu
a treballar
tu i tu
fora
contractaven
que ells els interessaven
ja digui
l'altre dia
va sortir un documental
i també
una història
que encara es continua fent ara
espera't
espera't que no m'ho ha arribat
perquè jo parlo
a vegades
que de poc temps
és que he viscut
tantes coses
i els llibres
moltes coses
les escriu
segons qui li convé
però la vida
és real
i tant
i aquesta no es pot esborrar
què passava
que tots aquells
que els llogaven
doncs
quan cobraven
una
propina
o mosca
era per l'encarregat
clar
per això
ell triava
el personat
que li convenia
però
tot i amb això
ara
a Ejido
a Ejido
a Ejido
doncs a la plaça
que allí veus
uns cotxes
i uns d'aixòs
de poc
ara allí
doncs a la plaça
al dematí
a primera hora
aquests
els encarregats
triant la gent
trien
els immigrants
que no tenen papers
clar
perquè això
no els han d'assegurar
perquè el que té paper
li han de pagar
el jornal
i aquests
no sé si eren
en 3 o 4 euros
l'hora
o què sigui
els pagaven
però el curiós
és que la policia
tapa el costat
perquè li hagués follon
clar
però clar
hi hauria molta gent
que es queda
sense anar a treballar
i amb ells
també els agradaria
guanyar cèntims
però no anant tan lluny
tan lluny
abans al port de Tarragona
sí
al port de Tarragona
a la plaça
els carros
llogaven la gent
els barcos
perquè llavors
no hi havia
d'aquestes gruos
que hi ha ara
i la gent
els sacs
el coll
per això hi havia
alguns
alguns que treballaven
al port
que tenien el nas xato
perquè si es relliscaven
posar la passarel·la
clar
el cap
això és veritat
perquè era una mica xistós
perdoni
jo tenia un tio
que xato completament
i vaig conèixer altres
però és per això
per culpa de les pujades
el caure
el caure
comprava el coll
el sac al coll
li xafava el nas
més d'un nas
que toca terra
si et caus així
no tens temps
d'agafar les
i més la passarel·la
que s'estreta
doncs més d'on anava
d'això
Déu-n'hi-do
i els barris
i el truca així
tornem cap a les platges
ens queda poc temps
acabem
i això
aquí el port
passava el mateix
hi havia les agències
que llogaven gent
i també
qui llogava
també llogava
qui li interessava
perquè també
interessava
llogar segons qui
importantíssim
i també hi havia
els endolls
de torn
perquè sempre n'hi ha hagut
endolls
aquí no ens podem enganyar
ara aquí
a veure
favoritisme
sempre n'hi ha hagut
favoritisme
la feia
ara entre nosaltres
en fi
entre nosaltres també
a veure
explica'm això
explica'm això
que ho diu
pel cafè
no no
vull dir que
a la vida real
d'avui en dia
també hi ha
ah mira
no ho sabia
o si és germana
o si és la cosina
o si és la filla
i et quedes
o en el moment
que saps qui és
i et quedes
potser fins i tot
el tractes
d'una altra manera
no
et quedes
et quedes
ja
no m'estranya
d'acord
no t'estranya
i és així
és així la cosa
o sigui que
ho acceptes
perquè dius
bueno
ja ho porta
la gent d'allòs
i a les platges
i et dic
i llavors ja clar
les platges
han anat
a la platja del riu
i ja va desaparèixer
aquesta dintre
d'allòs
llavors va fer-se
una petiteta
a la comandància
això
aquesta ja anava molt
l'avi
aquesta a la comandància
estava molt bé
però llavors
quan va fer
el port
el portuari
aquell edifici tan gran
allò va quedar
una miqueta aïllat
però encara hi havia
molta gent que baixava
però encara resulta
que el nàutic
ha dit
que va posar
balles
i com el que sigui
i ja no s'hi pot anar
per aquella part
l'únic que passa
que ara
ara ja no existeix
històricament
la platja de la comandància
com a tal
li queda una miqueta
a vegades així
a vegades no queda
tot depèn del que puja a l'aigua
algú que ha estat ple
de falambres
que posa esparçament
perquè la gent
perquè no passi en perill
i entrin dintre el nàutic
però una cosa
hi ha una altra
de les platgetes
petitetes
que queda fent una cantonada
i que després
moltes vegades
quan baixa el mar
de cara a l'estiu
s'ajunta directament
amb la platja del Miracle
ara a l'altre costat
tens això
que el posar això
també ha fet
que la platja del Miracle
doncs s'hagi anat allargada
exacte
el que passa
que la platja del Miracle
la van fer molt bé
la van fer perdre
que van posar-hi terra
d'aquesta arena artificial
però era tan difícil
l'avi
jo vaig rumiar moltes vegades
era tan difícil
posar-hi sorra de platja
depèn
perquè hi ha molta gent
que està molt contenta
amb aquesta sorra
perquè diu
que ja no està enganxifosa
i que està més còmode
normalment farà
que s'enganxa més
sí
l'altra arena
quan s'asseca
fas així
t'espolses
i fora ja està
però aquesta hi ha pedra
és que és pedra
és que és pedra
quan vas caminant
és artificial
això d'aquestes canteres
exacte
quan treuen la pedra
llavors el pols que queda
tot allò d'allò
és això
però la podien haver fet
més feta
o fins i tot
no es feia moltes vegades
que es feia d'altres platges
que treuen una màquina enorme
que es posa al mig del mar
bueno al mig del mar
davant just de la platja
i de la sorra de dins
de l'arena
sí
del mar
això es fa al mot
també al mot
de quan en quan
ven aquestes d'aixòs
que treuen
saps
exacte
doncs aquesta sorra
cap a la platja
bueno però
potser no interessa
tant com altres coses
no sé
no sé
a mi m'encantava la comandància
i la reivindico
que jo mateix
vaig al miracle
jo no
i en canvi ara tens
que no has agradat una miqueta
la de la rebessada
molt maca
però s'acumula massa d'aixòs
m'entens?
fa cap tot allà
tota la sorra va cap allà
no la sorra de la gent
per exemple
també
que els barris
que no tens res
però el que passa també
que és emprenyador
ara
que vas un diumenge
a l'estiu
quan allòs
i tens
ja s'atreveix
ja s'atreveix
a la diumenge
tot el que és
la vora del mar
jugant a les pales
hi ha lloc allí
per esport
totes les pales
has d'anar tant
tu has d'acotxar-te
no pots caminar
per la vora
i llavors
si et descuides
segons el dia
que no hi ha tanta gent
gossos
no, doncs malament
està prohibit
està prohibit a l'estiu
ho dic perquè
ara mateix
estan posant-se molt serios
no només
amb les banderes vermelles
en qüestió de multes
sinó també amb els gossos
quan tenen el partamell
i el costat
ja saps que ho veig
però bueno
llavors dius
on hi ha un guàrdia
clar
està prohibit
però
si tu vas
on hi ha un guàrdia
que no se'n refinguin
perquè moltes vegades
van vestits de platja
que no se'n refinguin
jo dic que hem passat l'estiu
passada d'això
la dona
el van esgarrapar
l'altra
que d'això
no fa res
no fa res
però el gossos
se tira al damunt
i fem broma
i d'això
a veure si tenim sort
doncs que endavant
ho disfrutem la platja
i hem parlat
i recordat
la setmana vinent
tenim una cosa especial
que ja ho parlarem
i no ens veiem
crec que aquí dins
crec que estarem fora
no avanço més
així si no m'agrada el cor
puc menjar corrents
així com estic tancat aquí
si és al carrer
no no
allà el lligaré la cadira
si és necessari
el lligaré la cadira
moltíssimes gràcies
molt bé
ja
hasta una altra
adeus i bona tarda
adeu adeu