.
Que ja vindrà el matí
Mirem els...
Òscar Briss, bona tarda.
Molt bona tarda.
Qui o què són els Corts d'Aram?
És el grup que m'acompanya habitualment, quan puc,
quan el pressupost és bastant, és suficient.
I si no, també el grup amb el que he fet
els dos primers àlbums com a solista.
I això, bàsicament això.
Jo intueixo, no per qüestions de pressupost, sinó d'espai,
que tots els Corts d'Aram no deuran venir aquesta nit al grup.
És que no hi cabríem.
No, de vegades hem sigut fins a 9 persones,
però darrerament estic treballant bastant en format de trio,
perquè és molt més fàcil accedir a certs jocs
i pressupostàriament torni a repetir.
És important donar-li al músic això que es mereix
i sempre no és possible, per desgràcia.
Per tant, format de trio, en què suposem,
en què es veurem avui a les 9 de la nit,
ho recordem a la sala Gruff.
Serà així?
Sí, sí.
Quins instruments?
És un trio una mica bastant, una mica diferent, no?
Al que habitualment es pot veure.
També s'ha arriscat i això representa un repte per mi.
Duc percussió i després m'acompanya també l'Issa,
que fa cors i toca la melòdica,
que és un instrument que estava una mica en desús
i ara sembla que està tornant a...
Una mena de piano que es bufa, no?
Sí, exacte.
Sí, té un sop semblant a l'acordió,
no exactament, però...
I tu, que a part de cantar,
doncs estaràs amb la guitarra rescaut, no?
Clar, clar, sí.
Ens vens a presentar al Gruff, recordem,
un altre cop aquesta mateixa nit a les 9,
el teu nou treball discogràfic, Pur Desig.
Però bé, digue'm, digue'm.
No, sí, perquè es van trobar fa uns mesos, per març.
Però de tota manera,
aquests àlbums són de llarg recorregut, no?
I continuem fent promoció i donant-lo a conèixer, no?
Per a la gent que no et conegui,
per a mi mateixa,
que fins avui no et coneixia de res,
qui és l'Òscar Brits?
Perquè déu-n'hi-do,
el carreron que portes al darrere musicalment parlant.
Sí, és que...
D'on has sortit?
És difícil donar a conèixer el que fas, no?
Jo crec que quan eres més jove,
i això pot ser un missatge,
per a tu si estàs escoltant,
penses que en fer bones cançons hi ha prou,
però realment ningú no sap
que estàs al lloc de, saps, tal,
i fas bones cançons,
sinó que has de tindre un recolzament,
no sé, industrial, comercial,
d'una companyia que recolze i, clar...
Passa que llavors també has de fer la música que volen, no?
Clar, que ells te demanen.
Per tant, la nostra carrera, per dir-ho així,
entre cometes,
és molt diferent, no?
Si no, és coses de molt...
Som corredors de fondo
i esperar el teu moment
i anar treballant molt a poc a poc.
Jo estic ja pràcticament...
pot ser quasi 20 anys, no?
Tocant.
Vaig començar joveníssim, no?
Tenia ja la vocació claríssima.
i després d'estar en un primer grup,
Banderas de Mayo,
que editarem amb tres àlbums.
Al País Valencià, eh?
Recordem que l'escrive de València.
Sí.
I després ja vaig estar en un altre grup,
en què tinc un EP.
El primer era en castellà,
després en anglès,
després vaig anar a Austràlia
i també vaig estar en un grup allí
amb qui vaig gravar un tercer EP,
que va tindre molt d'èxit allí.
I després ja em tornar a Austràlia,
va ser quan vaig iniciar
més aquesta nova etapa
i com a solista ja.
És una mica el punt exòtic
de la teva biografia, eh?
Això d'anar-te en cap a Austràlia.
Sí.
Quanta temps vas estar allà?
Quasi tres anys.
I musicalment et va aportar alguna cosa?
Vas trobar més estils o més...
No, allà empera,
sobretot la línia d'anglosaxona,
com és normal.
i no n'hi ha...
Pot ser...
Aquí n'hi ha més varietat
en quant a estils,
però sí en quant a experiència,
de poder viatjar pel país,
fer gires
i tocar pràcticament
en les millors sales d'aquell país.
Comandant Che Guevara
A Austràlia, com deia l'Òscar,
doncs,
impera la línia més anglosaxona.
Una línia que, de fet,
pel que podem llegir,
a les teves,
al teu full promocional,
doncs, has adoptat
i sense cap mania.
És una línia que també trobem
amb aquest pur desig,
amb aquest treball?
Sí,
jo no negaré mai
que les meves influències
venen molt determinades,
perquè jo vinc del camp del rock
o del pop
i aleshores hem amat molt
tots aquests referents.
Però també,
en els últims anys,
arriba un moment en la vida
en què jo crec que,
després d'estar
com a fervent o llent
de rock o pop,
arribar a cansar-te
i després el repte
era com iniciar
i tècnicament,
tant tècnicament
com a l'hora d'escoltar,
provar altres estils
i penetrar-los
i veure què en pots trobar.
i això va ser
pràcticament
el que està decidint
els meus últims temps
com a compositor.
I estic content
perquè,
clar,
sempre no es pot,
una cosa és dir-ho
i l'altra fer-ho,
però adoptar
tota aquesta mena d'estils
i barretxar-los
i sortir-te'n,
sembla que és un bon rapte
per a qualsevol músic.
Comandant Che Guevara...
Què tens tu
amb el Che Guevara?
Per què aquesta cançó?
Bé,
el Che Guevara
és un referent
universal
sobretot
d'una lluita
libertària,
més que res
s'ha quedat,
jo crec,
com a símbol
revolucionari
contra la injustícia social.
Era un home
que era,
a banda
de totes les seues contradiccions
i errors
que es va tindre
com tothom,
un home
que era capaç
d'estar en el poble
i abandonar càrrecs
com a ministre,
per exemple,
cosa que avui
seria impensable
en qualsevol
dels nostres polítics
importants,
però
és més una carta
i un toc d'atenció
al primer món
en què sembla
que visquem,
tan acomodadament,
veient tantes barbaritats
com passen
i sempre
amb tanta frustració
personal
com a éssers humans
de no poder fer
molt, no?
Utilitzes la música
com a arma
combativa,
podríem dir.
Per supost,
clar,
jo podria
fer altres coses,
pintar una paret
o no sé,
altres coses
i potser
menys
comunicables ara,
però sí,
jo és el que faig,
faig cançons
i crec que
amb elles
puc arribar
a molta gent,
també.
mullar
amb les miseries
vides
de milions
de desgraciats,
comandant
Che Guevara.
Comentaves que aquest CD
pur desitja
va sortir cap al març,
ens deies,
març passat,
feia d'allà recorregut,
que m'ha agradat molt la frase.
Ja l'has portat
dalt de més
d'un escenari,
no?
De fet,
fa poquet que vens
d'una actuació.
Molts, sí,
molts escenaris ja.
Què tal, què tal?
La resposta de la gent,
les crítiques?
Jo sempre que he vingut
a Catalunya
és un plaer,
no?
Perquè
a Barcelona
ens acolleixen molt bé
tant els mitjans
com el públic
i no puc parlar malament
perquè la meva experiència
és la veritat
fins i tot
a la televisió,
a TV3
i quan hem estat,
no ho sé,
molt bé,
molt càlida
i em sent com a casa.
Estàs vivint
ara mateix a València?
Sí.
Què tal per allà
el panorama musical?
És difícil.
I des de l'estil
que fas tu,
més o...?
També és difícil.
N'hi ha molt de prejudici,
n'hi ha molt d'enfrontament
provocat per les institucions,
per certs partits polítics
i és difícil,
però
ahir hem decidit
un grup de gent,
més o menys cadascú
a nivell personal,
doncs resistir,
no?
No sé,
pot parlar de...
Som resistents
i pots dir
me'n vaig
o me'n quedo,
no?
I tu et quedes
però continues la lluita,
eh?
Sí, sí, sí.
T'he mirat cada record,
cada corba del teu cos,
amb estrem a sortir...
Segon tall d'aquest treball discogràfic
de l'Òscar Brits
que porta el mateix nom d'Ontel CD,
Pur Desig,
i és que ens està costant moltíssim
trobar les cançons preferides
de l'Òscar dins d'aquest treball
perquè és que totes,
clar,
les ha fet ell,
les has fet totes tu,
no?
Sí, sí.
M'hi ha una que és un tribut
o li dediques a algú,
a un cantautor,
pot ser,
valencià?
Sí,
la primera,
no és més que un tribut,
Remig i Palmero
és un molt més major que jo
i ja portava molts anys,
però bé,
jo quan era més jove,
molt jove,
realment l'escoltava per allí,
per les places,
per les pobles i tal,
i després,
molts anys darrer,
he tingut l'ocació de conèixer-lo
i és una persona realment
que no et deixen diferent
perquè xerra molt
i té moltes opinions
que comptar,
i van establir certa relació
i una vegada,
després de parlar per telèfon
amb ell,
em va sortir aquesta cançó,
era com un intent de dir-li
no,
tranquil,
Remig i que ja...
I li has ensenyat la cançó?
Sí,
clar,
i l'ha escoltat,
clar.
L'he agradat?
Suposo que sí.
Que bo.
Escolta,
doncs,
a part de Remig i Palmero,
què escolta l'Òscar Briss?
Oi,
de tot.
Què estàs escoltant ara?
quan venies cap aquí?
Què tenies al cotxe?
O no ho sé,
ara mateix em presta el Capricorn.
Jo escolte,
no ho sé,
últimament estic escoltant
molt la banda sonora
d'una pel·lícula índia.
Escolta molta música barcelera,
molt de jazz,
pop i rock hi ha menys,
molt menys que es volia.
És que ens fem grans,
o és que ara ens fem grans?
No,
també és per avorriment,
no?
Perquè són estils que
tu no saps fins a quin punt
estàs involucrat ahí,
no?
ja estan bastant vistos per a mi,
no?
Encara,
tot això ho seguisc.
sobretot això,
aquestes músiques
que t'he dit molt de Brasil
i en l'olida oberta
per a altres coses,
flamenco també m'agrada.
Doncs com serà?
Perquè es estàs dient
una barreja d'estils brutals.
Com serà el nou treball de l'Òscar?
Ja hi estàs pensant?
Tens projectes?
Sí, sí,
ja fa temps que tinc cançons
preparades.
Però n'hi ha que tindre
una mica de paciència
perquè com t'he dit,
aquest àlbum,
jo soc desconegut
i aquest àlbum també,
o sigui que podries estar
dos,
tres anys
tranquil·lament
presentant això
com si fos una novetat.
O sigui que tampoc
jo en el passat
he pecat també d'impulsiu
com tots solen fer,
però m'he ensenyat
a tenir paciència
i suposa que
per a l'any que ve,
per a la propera edició,
de Barna Sants,
potser ja
coincidint amb allò
tornarem a tocar
i editar un nou àlbum
que,
com serà?
Encara està decidint-se.
Però si veurà tota aquesta barreja
de noves influències que està?
Ja es veu,
ja es veu
perquè en pur desig està
i sobretot el directe
s'hi veu molt.
Tal vegada
puc dir que tinc sol,
tinc moltes cançons
d'on elegir
i ara és decidir
quin és el concepte
que ens interessa més.
si el concepte barreja
o més bé
elegir un nombre de cançons
que vagin en una línia
més concreta.
I de tot aquest ventall
de cançons que tenia l'Òscar
per escollir
concretament
dotze talls,
doncs ens hem quedat
per acabar l'entrevista
amb el sisè
pels vells temps.
Sí, és una samba.
De què va, de què va.
Història personal.
No,
parla de
les antigues amistats,
amants,
no sé,
gent que coneix
sobretot
públic femení,
que en una certa part de la vida
tens una relació
bastant íntima
i després
les coses
no arriben a
quallar
i cadascú
segueix
el seu pas
però realment
en moltes ocasions
no queda
res d'allò,
no queda una amistat
i això
és una mena
de dir
si poguéssim
recuperar
una certa amistat
tal vez
seria
millor
encara que fora
per recordar
els vells temps.
Tema universal,
eh, Òscar,
pel que veiem?
Sí,
jo crec que toca a tots,
sí.
Doncs Òscar Briss,
us ho recordem
aquesta mateixa nit
a les 9 del vespre,
això sí,
intentaran ser puntuals
com sempre
a la sala grup
l'Òscar
i dos components
menys
d'aquesta formació
que normalment
en són 9
als cors d'aram.
Òscar,
que vagi molt bé
com serà aquesta nit.
Moltes gràcies
i esperem
que si vingueu
crec que no
us defraudrà
i podeu
començar
a parlar
d'un nou artista
que coneixeu.
Gràcies a tots, eh?
que veiem el carrer
i a penes a l'or,
que veiem el carrer
pels que veiem el carrer
que veiem el carrer
teraz creuen
en el carrer
i a penes a l'or,
sense poder evitar
un pensament.
Tot podria ser millor,
tot podria ser preferent,
si ens quedara
la amistat almenys,
Podríem ser sincers
Perquè no fem un espai
Jo crec que encara estem atents
Escoltem el cor i ens acceptem
Com ells amb ells i pels feix temps
Fins demà
Fins demà
Fins demà