La paz en tu corazón.
Hay quien segre Dios por su fuerza física.
¡Damos las tíctics!
De costa a costa, de costa a costa,
y de nada en costa a costa, de costa a costa.
¡Tíctics!
Passarà mateix un quart una miqueta més del punt de les 6 de la tarda
i ens n'anem cap a l'única botiga de Tarragona
especialitzada en productes per a la gent a qui li agrada
i viu intensament el hip-hop.
Es diu Dándole.
Después de 17.200 latas hardcore Montana,
2.500 tackles, 2.300 sudaderas cordas,
1.700 pantalones anchos y 1.100 gorras.
Después de 150 tablas y unos 500 vinilos de buen rap,
seguimos Dándole, más que nunca y ahora en el centro.
Dándole, dándole, dándole.
Tore, la única tienda de hip-hop en TGN.
Nueva dirección, Plaza Prim, número 9, Calle Unión con Calle Gasómetro.
Dándole patrocina al XXL Jump,
Festival de Hip-hop, 13, 14, 15 de febrero.
Cat-Killer, Geronación, Hueyas de Barro,
Dani Rob, Condú, Enzo, Falsa, L'Alarm,
David Baixas, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Tu ets el culpable d'aquesta falca?
Més o menys de la lletra, sí.
De la realització, no.
Escolta, com es munta una falca així?
Perquè ja us la vau portar d'una muntada, diguéssim, no?
Que us situeu, amb dos plats i un micròfon i a gravar?
Sí, més o menys.
És escriure la lletra, després fer-ho per la base que s'utilitza aquí,
ja l'havíem fet servir abans per la introducció d'una mixtape,
o sigui, d'un recopilatori, i ja estava feta prèviament,
i llavors és qüestió de gravar-hi les veus a sobre, sí.
Perquè aquí la gràcia, ara estem parlant ja del que seria la música,
la música que acompanya el moviment hip-hop.
La gràcia està en la base, segurament, no?
Bueno, no sé, 50-50, suposo.
La base té molt i cada vegada té més importància,
però, bueno, les lletres i la forma d'expressar-se, doncs, també sempre serà important.
I pel que estem veient, fins i tot ja hi ha música, que és simplement, doncs, la base,
de manera que tu al damunt, doncs, ja hi puguis anar posant la teva gràcia.
Sí, sí, sí, i tant.
Clar, els disc jockeys necessiten, sobretot, discos instrumentals, o sigui, amb les bases,
i a vegades fins i tot amb bases molt pelades, que solem dir,
o sigui que sense melodies ni res, només per anar fent talls amb un plat i l'altre,
i creen, a partir de dues bases, una de nova.
Has parlat d'un disc joc, i jo també sé que hi ha la figura de l'MC.
Explica'ns una mica, David, és que volem que ens donis una visió així del que és el món del hip-hop.
Doncs, bueno, l'MC és el rapper, també, que es diu.
O sigui, és la persona que rapeja a sobre, que canta,
cantar quasi parlant, però amb una certa gràcia, amb una certa fluïdés,
i rimant, sobretot sempre rimant, i que les rimes no ens tinguin gràcia.
Que moltes vegades, doncs, aquestes paraules, no?, se'n van improvisant.
A vegades no tens ni per què escriure la lletra, depèn de la gràcia que tinguis.
Sí, sempre hi ha el freestyle, normalment les actuacions en directe,
en les que, o com se sol començar a rapejar, jo què sé, al carrer i tal, amb els amics,
que és improvisar i a veure qui se li acudeixen les rimes, no sé,
més bones, més gracioses, al mateix moment.
Per tant, important que se senti també bé el missatge,
perquè aquest tipus de música té missatge.
Sí, actualment està bastant dividit, la cosa.
S'ha centrat molt, el rap s'ha centrat molt en la figura de l'MC,
de la superestrella, i llavors, amb aquest tipus de rap molt americà, per cert,
és, no sé, és com el superego del rapper, de l'MC,
i tot el que era en volta, i com ha arribat a triomfar,
i, bueno, no sé, tota aquesta moguda.
Mentre que després hi ha una altra part que contempla més l'activisme de tot el hip-hop,
és a dir, no sé, potser una mica més la part més intel·lectual,
en la que no es parla tant d'un mateix, sinó que es parla, jo què sé,
des de política fins a, no sé, de tot, mística, el que es vulgui.
Seria una mica la diferència entre el que tu deies, el rap que ens arriba dels Estats Units,
i potser el que s'està fent aquí?
Sí, hi ha bastanta diferència.
Als Estats Units també s'està fent, però es manté en un nivell molt underground,
que es diu, o sigui, molt per sota dels grans èxits, dels grans ventes i tal,
mentre que aquí, com que és un fenomen més o menys nou,
o sigui, va arribar als 80, però no va durar res,
va ser com una moda passatgera, mentre que ara s'està implantant una mica més,
i la gent jove, sobretot, està començant a escoltar molt grupets o grups que no estan superamunt,
però que igual precisament per això diuen molt més que els que estan amunt.
S'està començant des de baix cap amunt, o sigui, no sé, a diferència dels Estats Units o així.
Parlem específicament, i una mica és l'excusa per la qual hem agafat aquesta entrevista,
del festival, que se celebrarà des de demà mateix, fins, vaja, demà, passat demà i l'altre, no?,
divendres i sàpte i diumenge, aquest cap de setmana, al XXL Jam,
un festival dedicat íntegrament al hip-hop.
Vosaltres ho promocioneu des de la botiga, des de Dandolet,
i, de fet, hi teniu una gran part de la culpa és vostra, em sembla.
Sí, bé, sempre intentem, no sé, promulgar totes aquestes concerts
i fer tot el que puguem per tirar-te això una mica endavant.
Si realment tenim una botiga de hip-hop no només és per fer diners,
és perquè ens agrada el que fem.
I a molta gent li agrada?
Jo m'estic preguntant, vosaltres, que teniu els fulletons informatius,
amb totes les activitats que es faran al festival,
i també sou una mica la base d'operacions,
on la gent pot venir a apuntar-se per als diferents concurs.
Quanta gent ha passat per la botiga aquests dies demanant-vos informació pel festival?
Quanta gent? No ho sé, però molta.
Tens feina, no?
Tens feina, no t'avorreixes.
Aquests dies?
Home, no, no m'avorreixo gaire, no està bé.
Està pujant molt, sobretot gent molt jove.
Hi ha, no sé, nois que no arriben als 16
i que van acompanyats amb els pares als concerts.
Ah, sí?
Sí, ho trobo molt bé, ho trobo molt bé.
Per si es pot tenir a vegades una imatge així una mica equivocada de hip-hop,
només perquè és una, no sé, almenys la música és explícita
i es diuen les coses tal com es pensen,
i a vegades, doncs no sé, de forma molt directa,
directa, però està bé que els pares, no sé,
també hi vagin i vagin que ni que es parli així ni que sigui directa,
una mica, com et diria, contestatari o revolucionari o el que vulguis,
doncs que no sé, que és gent normal, simplement.
O sigui, que no és res perillós ni res, ni és cap gambarrada en general.
I de fet, gent molt jove, comentaves, no?
Sí, sí, sí.
Com es porta això de tenir una botiga de hip-hop,
l'única que hi ha a Tarragona, ciutat?
Home, el començament molt difícil.
Quan de temps fa aquí sou, amb el Dandole?
Doncs quatre anys vam obrir el 2000,
i el maig del 2000,
i bueno, el començament molt difícil,
molt difícil, sobretot perquè em vaig enfocar molt a la part
que més em tocava, el grafiti,
i bueno, no hi havia prova a afició,
com si diguéssim encara ni molt menys,
ni tampoc no hi havia prova a afició
com per a una botiga de hip-hop, hip-hop,
o sigui, de vendre música, de vendre material gràfic,
de vendre roba, és el que em va salvar al final, la roba.
Vaig haver de ficar molta més roba,
fer una mica més comercial, diguéssim,
per tal de poder aguantar, sostenir tot l'altre.
I mira, una cosa per l'altra, no?
Clar.
Potser t'entraven per comprar roba,
i després un cop allí, doncs mira, ja...
Clar, clar, clar.
Ja s'habituen.
Heu canviat de local fa poquet?
Sí.
No? Abans estava al carrer Caputxins, pot ser?
Sí, amb una botelleta molt petita.
I ara, a la plaça aquesta de la mitja lluna?
Sí, exacte.
Sí?
És el xanfrà carrer Unió i carrer Gasòmetre.
I digue'ns, David, què teniu a la botiga?
Doncs, a veure, hi tenim una mica de tot.
Des de tenim, a veure, material que comprèn,
a veure, les quatre diferents vessants del hip-hop,
és a dir, el graffiti, tot el seu material gràfic,
és a dir, llaunes de colors, rotuladors, vídeos, revistes,
a més, no sé.
Després també tenim roba ampla, de tot tipus.
David, revistes?
Revistes, sí.
Revistes que t'expliquen com fer grafitis?
No, revistes de fotos de grafitis de tota Europa per a tot el món.
No manuals, eh, d'aquells de...
Empieza a pintar por aquí?
No, no, no, no.
Són revistes que estan molt bé a tot color
i, no sé, pot ser una visió del que passa amb el graffiti arreu del món.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Això perquè fa la part de graffiti que dius que tu ets l'especialista en això,
podríem dir, eh?
Sí, més o menys.
Escolta, i com està, ja que estem amb el tema graffiti,
com està la ciutat en pla d'espais per pintar?
O es continua fent allò de sortir d'estranguis a la nit i deixar la merca?
Home, i tant, és que bàsicament és l'únic que es pot fer.
O sigui, no ens donen cap opció.
És una ciutat molt conservadora, aquesta,
en la que costa molt demanar qualsevol permís
per fer qualsevol cosa que se surti una mica de lo normal.
Llavors, bueno, tenim una paret al Serrallo
en la que aprofitarem per fer la jam de graffiti al festival.
I, bueno, no sé, suposo que...
que mica en mica la cosa canviarà.
Igual algun dia se n'adonen, no?,
de que hem de fer alguna cosa una mica més fresca,
una mica més obert, una mica més cosmopolita,
digue-li com vulguis,
per aquesta ciutat.
Però de moment no es pot pintar.
Si és que no ets una mica hàbil
i veus que pots pintar amb una paret sense molestar absolutament a ningú
i que no et poden denunciar perquè aquella paret simplement està allà,
amb un solar, qualsevol cosa,
i no et poden dir res.
O si vas a la paret del Serrallo.
És que, si no, no et queda cap altra opció.
Anar-te'n a Reus, per exemple, que tenen moltes parets legals,
anar-te'n a, jo no sé, a Vilafranca, a Carafell,
a Altafulla també hi ha una paret legal, no sé.
Tu dius, home, si ets hàbil i ho poses en una pareta
que no molesti, no enmig d'un solar.
Però, clar, jo suposo, ara faig d'educada del diable, eh?
Hi ha molta gent, doncs, que pensa
i ves que en treuen, de pintar parets.
Jo suposo que gran part del que disfruteu vosaltres fent grafitis
és perquè la gent ho vegi.
Si ho fas amb una paret que està abandonada al mig del no-res,
vull dir, no s'hi perdó l'alicent.
Sí, no, però no et pensis.
Hi ha parets, no sé, sobretot a les rodalies,
a les ciutats, a les sortides de carretera,
que no sé si són murs de contenció antics,
si són, sigui el que sigui, o restes i tal,
d'antigues cases, d'antigues edificacions,
d'antigues fàbriques, a les que es pot pintar.
Sobretot quan comences, doncs,
tampoc no vols que ho vegi.
alimentant, veure com te sents millor
pintant segons el que és, i cares,
lletres, no sé. I després,
doncs, ja, no sé, vas buscant
més els llocs i si cal pintar il·legal,
doncs a vegades pintes il·legal.
Il·legal és que il·legal també és un terme una mica.
A veure, il·legal és pintar el centre,
la Rambla, com si diguéssim, que això no ho fa ningú,
perquè és una xurrada, o sigui.
I il·legal també és pintar en una paret,
doncs, no sé, grisa, fosca
i que passen els trens pel costat,
saps, o sigui, que realment
no molesta ningú.
Això pel que fa a la part de graffiti.
Què més trobem a Dandolet?
Doncs a Dandolet també podem trobar
el tema de l'esquate,
o sigui, del monopatí,
que en principi, o sigui, històricament, diguéssim,
no entrava dins del món del hip-hop,
però, bueno, com que és una cultura urbana,
també és el mateix tipus de gent.
A mitjans dels 90 hi havia molta gent
que patinava i que pintava a l'hora.
Doncs al final s'ha agrupat tot una mica.
Va per zones, diguéssim.
A Barcelona, per exemple, està més diferenciat.
A Tarragona s'ha ajuntat tot molt més.
a Lleida, em sembla que també, no sé,
va per ciutat, també una mica per zones.
I així podem trobar, doncs, taules, eixos,
coixinets, rodes,
alguna cosa de roba d'esquate també.
Què més?
Escolta, escolta, per curiositat, eh?
Sí.
Ja, perquè fins i tot hi ha gent que potser no està dins del moviment,
però que això del monopatí, doncs, els hi agrada, els hi crida l'atenció.
Quant ens pot costar un monopatí?
Doncs a veure, te'n pots anar al Prica o al Decathlon i comprar-te un monopatí de joguina
per poc més de 50 euros.
Si demanes alguna cosa més de qualitat, ja, te'n pots anar, o sigui, amb alguna cosa senzill,
tot complet, taula, tot, tot, absolutament tot, als 130 euros.
130, 140, 150, diguéssim, el més senzill.
Però ja amb una certa qualitat, o sigui, professional, com si diguéssim.
Amb peces de recanvi, allò que ja no és...
Exacte, o sigui.
Se't trenca i et llences, eh?
No, el que sol durar menys és la taula, o sigui, el que és la fusta,
perquè es trenca, si caus els trucs malament i tal,
doncs amb els peus fora de lloc, doncs es pot trencar la taula,
i llavors és canviar-se de taula i aprofitar les altres peces,
els altres components, el més que es pugui.
I si per trobar parets, per fer grafitis i ara difícil,
doncs, no ho sé si, quasi no vosso preguntar-te si teniu zones.
El patinar, el tema del patir a Tarragona és d'escàndol a la mateixa,
o sigui, és un escàndol.
És la prohibició màxima i absoluta per la tonteria,
o sigui, més gran, bueno, és que no tinc paraules, la veritat.
O sigui, s'està portant una repressió contra xavals
que simplement estan patinant,
se'ls tracta com si fossin delinqüents,
o sigui, te confisca les taules,
jo no sé què passa, però...
però és molt fort, és molt fort.
I a més no donen cap, cap possibilitat de res.
És a dir, no pots patinar i no pots patinar enlloc.
Perquè, a veure, si fos una cosa minoritària,
encara tindria, jo què sé,
es podria entendre una mica,
però quanta gent a Tarragona
diries que està dins d'aquesta moguda, del hip-hop?
Doncs...
Podríem parlar de molta gent, eh?
Sí, a veure, un concert a la sala Golfos de hip-hop,
tranquil·lament, 800 persones hi són.
Vull dir que...
Que venen no només de Tarragona ciutat,
sinó també de per baix, de les terres de Tarragona.
Sí, clar, clar, però bueno, pot ser una idea.
Si la meitat són de Tarragona
i l'altra meitat no poden venir, no sé,
per dir alguna cosa, doncs...
Sí, sí.
És força, gent.
Doncs, en fi, anem passant temes, eh?
Anem passant revista a la tenda d'Àndole.
Tema grafiti, tema monopatí...
Què més de mi?
Tema música.
Tema música, doncs tenim alguns CDs, poca cosa, la veritat,
perquè ens dediquem més al vinil per punxar.
I dins de la música ens especialitzem també
en el que no pots trobar en botigues de música convencionals,
com si diguéssim, o sigui, no el més comercial,
no les grans superestrelles americanes
ni les grans superestrelles espanyoles,
sinó una mica tota la resta.
Tots els agells independents americans,
mila gent que comença a treure o que es manté,
que aquí ha tret fa temps,
però es manté una mica fora de la línia més comercial
del hip-hop, del rap a Espanya i a Europa.
Doncs ja que hem entrat en el tema musical,
veus que cada vegada t'està creixent més
el que és la secció nacional, podríem dir,
s'ha dit en cada cop més discos de hip-hop, sí?
Sí, sí, estan sortint molts grups,
estan sortint molt bones idees,
estan sortint gent que fa rap diferent i autòcton,
que això és molt important.
O sigui, pensa que a França,
a França ara mateix és, per posar un exemple,
és la segona potència mundial de hip-hop,
després als Estats Units,
i tenen una manera d'entendre el rap
i d'entendre el hip-hop en general molt seva.
Tu te'n vas a França i sembla que el hip-hop sigui francès,
no sigui americà.
I jo crec que musicalment a Espanya està passant també força,
o sigui, hi ha una altra manera,
o maneres noves d'entendre el hip-hop.
I amb això no em refereixo el típic,
que potser hi ha molta gent que s'està pensant
a fusionar amb flamenco o amb el que sigui.
No, és fer hip-hop pur i dur,
però per autòcton d'aquí,
o sigui, sense patrons tan americans com es feien abans.
Doncs em sembla que ja tanquem la botiga al d'Andolea
fent una repassada a la roba, no?
Sí, la roba, podeu trobar,
doncs, roba i complements,
tota la roba ampla que solem portar,
pantalons caiguts i amplis,
pels quals hem tingut moltes discussions
amb molts fills i moltes mares,
però, bueno, que cada vegada surt més.
I també sudaderes ben gruixudes,
caputxes, gorres, bambes,
de tot una mica.
Doncs, David, en fi,
si vols fer una crida
a que tothom participi,
fins i tot els que no estan afiliats
amb aquest moviment hip-hop,
tothom que vulgui que participi en el festival.
Home, voldria també dir que
és important que la gent comenci a veure
que el hip-hop dona peu a moltíssimes coses.
O sigui, el hip-hop,
al final, el que és,
és un mitjà d'expressió.
És un mitjà d'expressió directa,
fresc, no sé, clar, entenedor,
i que no és tant la imatge que s'ha creat,
també és simplement una actitud
i que molta gent hi pot pertanyar.
I, en fi,
si volen fer un primer tast,
doncs que es passin
per la botiga del David,
per Dandole,
recordem l'adreça, si casi,
el telèfon, David,
perquè allí també poden aconseguir informació del festival.
Sí, estem al xanfrà
de Carrer Gasòmetram,
que és a la plaça Prim,
i el telèfon és al 977-23-85-54.
I, bueno,
que vingui qui vulgui,
que el rebreu amb molt de gust.
Doncs, David,
que vagi molt bé.
A aquest festival,
demà mateix ja us poseu les piles,
ja comenceu.
Molt bé, moltes gràcies.
A tu, adeu, adeu.
Vinga, adeu.
Adéu.
Gràcies.