Bona tarda, Marc.
Molt bona tarda.
Com estàs?
Molt bé.
Gràcies, gràcies.
Sí, ja, sí, ja, ja la tenim aquí, ja la tenim aquí.
Moltes gràcies, gràcies a tothom.
Gràcies per venir, gràcies per estar avui aquí amb nosaltres,
perquè avui és divendres i això és Manà, Manà.
No tengo ni sol ni luna, yo vivo en la carretera,
pero sé que en algún sitio siempre tengo quien me espera,
esta vida es descubrir que amar era una cerveza.
Cinco estrellas para mí,
¡Cinco estrellas para mí!
Hoy va a ser una noche especial
y quiero beber junto a ti
Ya sabía que te iba a encontrar
Cinco estrellas para mí
Si te agarras de mi brazo
y yo prometo serte fiel
como soy fiel a tu vida o a la mía
ya no ves
camarera o una cerveza
Cinco estrellas para mí
Cinco estrellas para mí
Cinco estrellas para mí
Hoy va a ser una noche especial
y quiero beber junto a ti
Ya sabía que te iba a encontrar
Cinco estrellas para mí
Cinco estrellas para mí
Llena mis labios de espuma
Deja mi boca en tu sabor
Alégrame el fin del día
Y saca a mí lo mejor
Llena mis labios de espuma
Deja mi boca en tu sabor
Deja mi boca en tu sabor
Alégrame el fin del día
Y saca a mí lo mejor
Hoy va a ser una noche especial
Y quiero beber junto a ti
Ya sabía que te iba a encontrar
Cinco estrellas para mí
Hoy va a ser una noche especial
Y quiero beber junto a ti
Ya sabía que te iba a encontrar
Cinco estrellas para mí
Cinco estrellas para mí
Cinco estrellas para mí
¡Gracias para mí!
¡
Buena tarda, Mar!
¿Com estàs?
Eso es comenzaran el programa amb molta energia
Sí senyor.
Així dona gust!
Continua rebolint afon.
Ja està bé, però així dona gust començar un divendres tarda.
Clar que sí.
Primer anem a aclarir la gargola.
Una vegada jo veuria alguna cosa fresca.
Sí? Sí, clar.
A veure, ara te la poso.
Perfecte.
Prou, prou, prou.
Que desprezien tonteries.
Ui, ui, ui.
Vinga, doncs avui a part de tonteries parlarem
entre d'altres de Rocío Jurado,
de Reineria de Mónaco, de Roberto Carlos,
d'Anna Rosa Quintana,
de molta i molta gent que viu o no
d'aquest tipus de premsa.
Ah. Vinga, comencem amb malalties.
Aquesta música...
Per animar les malalties. Anima a aixecar-se'l al llit, ja, eh?
Que sí. Estem canyeres, sí senyora.
Així m'agrada. De fet, el que hem de fer
animar-los. Vinga, vinga, a veure.
Comencem. Rocío Jurado.
La de la Ola. Ah, exacte.
Aquella senyora que era...
Aquella mateixa.
Que ja d'aquí no res remanarà la seva malena
leonina per Madrid,
o com se diu el poble aquell de la
Virgen de Regla, on ella està,
estaven. Ai, no me'n recordo, no me'n recordo, no me'n recordo.
Ah! És igual, tampoc no cal, tampoc.
Ha finalitzat el seu tractament
a Houston, no tenen cap problema
en aquest tros de Houston,
a Texas i tornarà de desembre
cap a casa. Que bé, no?
Bona notícia. Anima, perquè, escolta'm,
el Nadal sense los villancicos de
Rocío Jurado no serà el mateix. No és el mismo.
No és el mismo. No és el mismo.
Qui també ha acabat i ha sortit de l'hospital
el senyor Reiner de Monaco,
perquè va agafar una infecció bronquiopulmonar,
que costa molt de dir i deu costar més de patir,
i ja es veu que està com més recuperadet.
No, perquè està fumudet aquest home, eh?
Semblava que no donava un duro perill, eh?
Exacte, un munt de setmanes a l'hospital,
ja ha sortit de l'hospital, és a casa,
i esperem que trigui molt en tornar-hi,
perquè es veu que és com una segona residència, això ja, eh?
La segona casa.
Prín Reiner que no tens d'estendiente
per la corona, eh?
De cara i uix.
No em deixes acabar.
El fill, el fill.
L'Estefania ja no la conto.
L'home de la Carolina ja,
mirar-me'l, eh? Com a molt
els fills, els fills de la Carolina.
El fill. O el fill, en aquest cas.
Bueno, no ho sé, ja ho veurem.
De fet, aquest home ha de durar molts anys,
perquè no té l'escendència gaire neta, eh?
Jo d'ell agafaríem alguna jove
i t'han de ferir una altra, eh?
Jo, que aprofiti, que aprofiti del temps.
Aprofitem el temps.
Aprofitem el temps.
Aprofitem el temps.
Aprofitem el temps.
Aprofitem el temps.
Aprofitem el temps.
Sí, sí, sí, sí.
Mira, mira, mira.
Oh!
Oh!
Yo quisiera poder aplacar una fiera terrible.
Yo quisiera poder transformar tanta cosa imposible.
Yo quisiera decir tantas cosas que pudieran hacerme sentir bien conmigo.
Yo quisiera poder abrazar mi mayor enemigo.
Yo quisiera no ver tantas nubes oscuras arriba.
Navegar sin hallar tantas manchas de aceite en los mares.
i ballenas desapareciendo por falta de escrúpulos comerciales.
Yo quisiera ser civilizado como los animales.
Sí, sí, sí.
Jo també, eh?
De fet, ho comentava abans fora d'antena, és que aquesta cançó fa un munt d'anys que aquest senyor la va editar i està totalment en actualitat.
Per desgràcia, els problemes d'aleshores són els mateixos que els d'ara.
I fins i tot empitjorats.
Sí, sí, sí.
Perquè hi ha balenes i hi ha animals que ara mateix ja no existeixen.
No, i hi ha núvols que no hi ha manera de treure'ls.
No, no, no.
Hi ha forats.
Mira, hi ha uns forats.
Ui, ma, que digui el Bruyer.
Escolta'm, doncs aquest senyor Roberto Carlos que amenitzava les tardes de dimenja els guateques i els arremlaments de molts, molts i molts dels nostres oients.
I d'altra, hi ha alguna que d'altra mare que la cantava pels matins fent la feina de casa.
Sí, senyora.
Doncs aquest senyor ha decidit deixar de costat els seus últims cinc anys de peça d'illa perquè està patint un comportament obsessiu compulsiu.
A veure, però per què li passa?
És a dir...
A nivell sexual, a nivell...
No, no, no, t'explico, t'explico.
A veure, a veure.
Normalment la gent tenim paranoies, tenim manietes, tenim coses que van amb naltros, no?
No podem passar per sota d'una escala, el gat negre, la sal...
Bé, doncs resulta que aquest senyor això ho porta a tals límits com, per exemple, no vestir mai a la vida de color marrón, mai porta cap prenda al cos que sigui de color marrón,
o no, a veure, entra per qualsevol, per una porta o qualsevol edifici i ha de sortir per aquella mateixa porta.
No pot sortir cap...
Ha d'entrar pel mateix lloc.
Per allà on entri ha de sortir, sempre per la mateixa porta.
o com, per exemple, no signa res de res mentre hi hagi la lluna menguant.
Anna.
O sigui que si té un contracte d'aquell supermilionari...
No el signa fins que no canviï la lluna.
Anna.
Busquem quan canviï la lluna.
Clar, la idea és que això a la vida actual i moderna comporta alguns problemes.
I tant.
Ha decidit que, després de donar-se compte que fa 5 anys que viu en aquest no viure, aquest mal patir,
ha decidit deixar-ho, que ara començarà a tractar-se per totes aquestes neurones que té el cap.
Home, millor, ja tocava.
Gràcies a Déu que ell mateix s'ha adonat.
Ah, exacte.
Que no ha hagut d'anar a psicòleg...
I que li va posar remei.
Exacte.
Que l'altre diria, és que és tan egocèntric.
No, no, és que són manies que un va agafar...
Són tonteries, són tonteries que amb els anys encara empitjoren.
No, s'has dient ja i al revés de Carlos.
Home, té una edat, eh?
I dos.
A veure...
Ens enganyem, eh?
I també té una edat.
Perquè tu, jo recordo que abans m'has explicat que una d'aquestes cançons la senties cantar...
De petita.
De petita.
Sí, sí, sí.
O sigui, si aquest senyor ja cantava quan tu eres petita...
Sí, fa molts anys que jo era petita, sí.
No, fa molts anys.
Però m'entens la idea, eh?
Ja, ja, ja.
Jo també era petita quan sentia el Roberto Carlos cantar.
És que el Roberto Carlos fa mil anys que va pel món.
Ah, per cert, parlant de Roberto Carlos...
Què?
Una vegada, enhorabona, diguem-ho així.
Ah, sí?
Perquè ara mateix la Tamara...
La de 6B2?
No, la Tamara és la Tamara.
Ah!
L'altra ja ho diu d'una altra manera.
Molt bé, molt bé.
La Tamara.
La cantant.
Aquella noia tan guapa.
Estrelles.
Estrelles.
Va sortir aquesta xica?
Doncs aquesta noia resulta que ha tret un álbum recopilatori de totes les cançons que
més li han agradat a ella personalment i també de Roberto Carlos, que més han triomfat.
i les canta ella, doncs mira.
Les ha versionat.
Doncs mira, donar-li el seu toc.
Exacte.
Ah, molt bé, molt bé.
M'ha espantat, eh?
M'ha espantat, eh?
M'has dit ta mare i jo dic, ai, Déu meu senyor, que me les destrossarà totes.
Per què?
Perquè pensava que era l'altra ta mare, que ja no es diu ta mare.
No, no, no, Paqueta ja no es diu ta mare.
Vale, vale.
Bueno, ma mare, deixem-la en pau.
No, la teva, deixem-la tranquil·la, pobra dona, eh?
Que no té culpa, eh?
No té culpa.
Parlem de mares i de dones.
Vinga.
Què ha passat?
Anna Rosa Quintana.
Ai, aquesta banda sonora.
Espera, espera, espera.
Que m'hi busques banda sonora.
Ah, claro.
A més a més de dos en dos.
Dobla.
Hauríeu de sentir estèreo així, eh?
Dobla.
Diu això, xata, que les ràdias d'avui en dia són estèreos totes.
Té més veritat, eh?
Doncs cada bafle és a la boca d'un nen que plora.
Un bafle.
I cada mana.
I cada mana biberó.
Un es diu Joan i l'altre es diu Jaume.
Oh, que maco.
O Juan i Jaime, que és lo mismo.
Juan i Jaime.
Sí.
Doncs són els fills d'Anna Rosa Quintana i Juan Muñoz.
Veus?
I van néixer el dia 6.
El dia 6?
La part cesària, eh?
Veus?
Molt bé.
Molt macatonja.
És que això de la cesària, clar, depèn de com.
Mal, espulls, pobres.
Ja, però no sé fins a quin punt.
Per cert, deixem felicitar la Úrsula Juárez.
Sí.
Que cap de setmana...
També va ser mamà.
Va ser mamà.
Ah, molt bé. Doncs felicitat, Úrsula.
També és necessària, també.
Molt bé. Estava moda.
Mira com les famoses.
Bé, es veu que sí.
Perfecte.
I està bé?
Totes les criatures també?
Ana va dir que aquests dos nens els hi veurem la cara,
suposo, previ o pago en alguna revista.
Home.
De fet, seguim esperant.
Van néixer el dia 6, són molt petitets, però una de dos.
O fa com totes les persones discretes haurien de fer,
portar dues fotografies a tota la premsa, teniu i despatxeu,
o cobren i fem la foto amb la pose.
Que han de menjar, que han de menjar.
És que no és nens, vol dir que no.
Què és nens, dona?
Clar, demanen, demanen molt.
És veritat.
Això és butxaques, butxaques.
Mira, pels dodotis.
Ja.
Per...
M'imagino.
M'imagino que li diguin, si no, a la Miriam Diazaroca,
que torna a estar abraçada.
Una altra vegada.
Per segona vegada.
Una altra vegada.
No, no deu tenir com que ara fa.
Ella fa tele.
Clar.
No té temps de veure-la.
Doncs està abraçada.
No, perquè no estava separada del marit i no sé què.
Sí, però ja està arrejuntadíssima.
Es diu...
Wichi Stuart, que és el germà de l'Abelinda Washington.
No ho tornaré a repetir.
Què m'ha quedat?
Wichi.
Wichi.
Hola, com t'hi va?
Wichi.
Wichi, Wichi.
Doncs així.
Ella i el Wichi han tingut un fill.
Tindran, perdona.
Tindran, tindran.
Serà el segon fill perquè té un nen que es diu Pedro, que té 9 anys.
I, bueno, doncs que esperem, estan molt contents, estan molt orgullosos i que esperem que tot li vagi bé.
Perquè de moment ara el que és feina de conya.
De conya.
De conya.
De conya.
Li estan anant de conya.
Sí, sí.
I, per tant, suposo que...
Clar, jo puc dir, però el lot és tu, no?
Jo sí.
Clar, jo vinc del carrer.
I a regall hablamos así, nana.
Hablamos así.
Hablamos así.
Hablamos así.
Hablamos así.
Com, per exemple, ahir.
Ahir, el gran hermano, la sortida de Bea, aquella noia tan recatada i tan fina que tenen que es veu que va ser legionario.
Refisna, refisna.
Mira, jo no sé les vegades que li van anar a dir a la cara que si va roera, que si vulgar, que si...
És que Déu-n'hi-do, a la xica.
S'ho prenia en conya perquè no té cap altra manera de prendre-s'ho.
Però Déu-n'hi-do, eh?
Però sí, sí.
Té una boca de plata, aquella xiqueta.
Oh, de plata.
Millor d'or, però del mor.
Ai, ella.
Bueno, parlem d'immunitats.
Ah, no sé per on vas.
Cotxes.
Velocitats.
B.
Uuuh, quines frenades.
Doncs tu imagina't que ets princesa.
Vinga, ara és ras.
Segunda és ras.
Justament.
Para la derecha buena más le lleva poco.
Uno.
Uno, dos.
La parte rata.
LAURA.
Doncs bé, amb el ras ras anava la Mary Johnson que és la princesa de Dinamarca, casada amb el Federico, per la carretera ella molt contenta. Amb el seu cotxe a 140 o amb una via que només es podia anar com a velocitat màxima a 90.
acelere, acelere, acelere, acelere.
Bé, doncs la vam fer parar.
No va ser allà?
Mira, senyora, aquí es pot anar a 90, vostè anava a 140.
Eh, muton, muton.
Lo típic, però usted no sabe quién soy yo.
Quien eres usted?
Princesa de Dinamarca.
Oh.
La dona del Federico.
Que camone.
Què va fer aquella gent?
Què va fer?
L'agava pes i si hi ha dius, adiós.
Què dius?
La immunitat aixeca fronteres.
No, no, no, això no és possible.
Perquè a mi me paren en una carretera de 90, 150,
em retira la carretera, no anem.
Ai, bé, ja no.
No, perquè té immunitat.
No és just, no és just.
Home, ja, jo també.
A mi no em sembla bé.
Oi, soc immune, soc immune, jo també.
Doncs mira, si xicotípic, això ho s'asseguro que no és immune.
A mi em sembla molt malament això.
Això no és just, jo tampoc.
Jo tampoc, perquè ells han de donar, ells han de donar...
Exemple.
Exacte.
Ah, exacte.
Justament.
Per això mateix, un peazo molton.
No, molton no, que el pot pagar, sense problemes.
Doncs que li treguin el carnet.
I que, almenys, mira, contractaran un xòfer i ja donaran un sou.
Exacte.
Una altra persona que es beneficia...
D'aquesta multa, eh?
De la decadència de la monarquia.
Escolta.
Oh, el que acabes de dir!
No volia dir ella que la monarquia de Dinamarca està en decadència.
No, no, ho heu malinterpretat, eh?
No.
A veure si ens denunciaran en xata.
A veure, a veure si hem de tirar altres el permís de fer ràdio.
Però, enten-me, ella ha de donar, com a monarca, ha de donar exemple, no?
Exacte.
A veure, si vas a una carretera de 90...
Li agràvi, no?
Està en el punt de mira.
Exacte.
Per tant, ha de seguir unes normes com tothom.
Però no és nou...
No ella sola.
Tothom hem de seguir aquelles normes, però ell ha de ser conscient que és una persona pública
i que la seva vida es reflecteix...
No, no, a veure...
Aniran tots els pobres criatures, aniran per allà, a 140.
Totes les nenes sentint-se princesetes, a 140, moltes gràcies, eh?
No.
Veus? Veus el que et deia? Per això anava a...
No pot ser.
No pot ser, no pot ser.
Que s'ho mirin, que s'ho facin veure.
Que s'ho facin veure.
Que s'ho facin veure.
Que s'ho facin veure.
Ui, Marc, camon, camon, camon, que...
Són i que són els braus, temps a sobre.
Vinga.
Parlem de guapes.
Guapes i guapes.
Quines guapes?
Tenim dues guapes, espanyoles i molt prometedores.
Fins a cert punt.
Inés Sastre.
Ip.
Molt guapa, molt guapa.
A mi m'agrada molt, Inés Sastre.
Ara, perdona, que m'havia que fos...
Com l'Aster Canyades també surt per aquí.
També, parlarem d'ella, després, és la segona guapa d'Espanya.
Bueno, segons qui, hi ha hagut per tothom.
Segona, què has dit?
Ai, Déu meu, senyor, que no em deixa...
Va, se'm ve el temps a sobre.
Barra, barra.
Que et deia...
Tu anem a començar.
Inés Sastre.
Inés Sastre.
Aclareix, com abans et volia explicar,
que Colleen Montgomery és només un amic.
Aquest tal Colleen no té res a veure amb ella,
però que, a veure, són amics i poca cosa més.
M'agrada molt, eh?
Per què?
Colleen.
Colleen.
Colleen m'ha valent al principi
i després he volgut rectificar sense que ningú se n'entendés
i va, ella i vol dir-te la llaga.
És que ets d'aquí ta manerota.
Ma tia ta guanyada petita,
jo que la feia enrabia,
i no sé què, és que m'importes un Colín.
I ara ho has dit i m'ha vingut a la memòria.
Puc donar a la notícia d'Inés Sastre?
Vinga, digue-ho.
Que ésastre, que ésastre.
Té un amic que es diu Montgomery de cognom.
Colín.
Esther Canyades.
Esther Canyades surt amb sèdia gubernal.
No m'importa una merda el que faig l'Inés Sastre.
S'ha acabat ja.
El que més sé és que intentes enfonsar-me
les meves pròpies misèries.
Digue, digue, digue.
Què vols que et digui ara?
El desastre aquest.
El desastre de veïners que està amb el Colín Montgomery.
Ara.
Total, que no, que no estan.
Tot això?
Que no estan junts, que només són amics.
Però que això, el fet que últimament estigui passant
d'amistat en amistat en homes cada vegada més rics,
li ha donat fama a la premsa anglesa de caza fortunes.
Ah, que té xica.
Viva negra.
Home, no els mata.
No, no, viva però d'aquí.
La qüestió és que ella ha sortit...
Ai, no, no.
Prens-te una tila.
Ella ha sortit a defensar-se dient que a ella
no li fa falta cap partenera amb diners
perquè ella ja té suficients contractes milionaris
per no haver de dependre de ningú.
Això és veritat.
I nosaltres s'en alegrem per ella.
I tant.
Perquè jo vinc aquí fa un d'anys i encara no he vist un duro.
Mira, que cançó més bonica.
Vinga.
Insighting.
Que bona.
Bueno, parlem de les tercanyades, ara sí.
Vinga, aquesta va al CETE, no?
Posem una sèrie.
Amb el CETE.
Està sortint amb el CETE Guibernau.
Ja es confirma la primera vegada que han sortit com a parella en públic
i recordem que es van conèixer al Març, al circuit de Gerés,
no bevent, sinó corrent, que tinguis la cara.
Ei, que segur que també, eh?
Alguna con altra copeta va caure, eh?
Segur.
I m'ha fet caixa perquè la revista ella porta amb un rotulador indeleble,
així de clar, un 15, escrit al braç.
I la revista ve dient, així de clar, que se tatuado un 15 en el brazo.
Que dius, xata, no, perquè esto con agua mistolce va.
Això ho fa amb un fill, eh?
Tal com estava fet un fill.
Se tatua.
El 15, recordem, és el número que ell porta a la moto.
i ell diu que està amb Esther Canyades i porta amb molt bona sort.
Que ell és com un amuleto.
És com trepitjar.
A fons de l'accelerador, vols dir, no?
Sí, sí.
I anava per aquí.
Ja, ja, ja.
És que tinc aquesta mente tan rebessada.
Mar, que anem a acabar, eh?
Bueno, pues anem a l'aniversari.
Vinga, anem-hi.
Passem del llarg de la boda de...
La meitat d'any.
Algú s'ha casat?
De la boda de la meitat d'any.
Es va casar un senyor que es diu Luis Alfonso de Borbón.
Ah, no.
Sí, amb una Margarita Vargas.
Amb una Margarita.
Sí.
A veure, no és que sigui interessant que s'hagin casat,
sinó que m'agradaria que li haguem casat jo,
en comptes de tenir discotec a un mòbil d'un jaio posant discos,
tingués com ella, el David Bisbal en directe,
Juan Luis Guerra en los 440,
Cos del Río...
T'imagina.
Una cosa maca perquè sí.
Però tot això s'ha de pagar, no?
També?
Home, no, l'hi han regalat, si et sembla.
No.
Son pare.
Seguríssim, eh?
L'hi han regalat son pare.
Vinga, doncs.
Avangalón, 69 anyets.
Ai, bueno.
A veure, què anaves a dir?
Que t'he vist la cara com si t'hagués de menjar un brioix
i després estés a Marc.
Això.
Tu has dit...
Cito Pons, un altre accelerat de la moto, 44 anys.
Veus?
Demi Moore, 42, nena.
Ai, Demi.
Ai, Pepe Sancho, 60.
Ai, no me cau bé aquest home.
Leonardo DiCaprio, 30 años.
30 años, ja?
Ja, xamagana.
El jovencito del Titanic.
Ja, le quiero ser libre.
Ara s'enfonsaria, s'enfonsaria.
Juan Pardo, què t'agrada?
Juan Pardo.
58.
Oi, caballos de batalla.
58 anys, 58 anys fent batalles pel món.
I la Gupi Goldberg.
Què?
Gupi Goldberg.
Ho he dit bé.
Ho he estat ensejant.
55 anys.
Veus?
M'acaba molt bé aquesta dona.
A mi també, sí, sí.
És que la veus i ja et fa riure.
Sí, com tu.
Que graciosa.
Ai.
Bueno, vaig a via.
Res.
No és que marxis, que em fas fora, com cada setmana.
O sea, no, no, no, no, no, no, no.
No, dos.
Nos hacemos viejos.
El tiempo pasa.
Veus, per los aniversarios.
Pesan los años.
Al final.
Al final.
Al final del programa veremos a Juanes.
Veus?
Veus, torrem la semana evidente, no?
Sí, tant.
¿Tú creus que ens deixaran?
No ho sé, jo tornaré ara.
Jo pico baix si m'obren bé si no torno a marxar.
Alguna cosa farem ara.
Gràcies.
A tu, molt bon cap de setmana.
Al mateix.
Si no tengo lo mejor, tu amor y compañía en mi corazón.
Y es que vale más que un año tardío que un siglo vacío, amor.
Y es que vale más tener bien llenito el corazón.
Por eso yo quiero que en mi mente siempre tu cariño esté bien fuerte.
Aunque estemos lejos o aunque estemos cerca del final.
Porque nada valgo, porque nada tengo.
Si no tengo lo mejor, tu amor y compañía en mi corazón.
Ven amor, me siento débil cuando estoy sin ti.
Me hago fuerte cuando estás aquí.
Sin ti yo ya no sé qué es vivir.
Mi vida es un túnel sin tu luz.
Quiero pasar más tiempo junto a ti.
Recuperar las noches que perdí.
Vencer el miedo inmenso de morir.
Y ser eterno junto a ti.
Porque nada valgo, porque nada tengo.
Si no tengo lo mejor.
Tu amor y compañía en mi corazón.
Si no te lo quiero, coach de los quePEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPEPE