Doncs anem tancant el ja tardes d'avui i encara per davant el concurs de cinema
en els darrers minuts de programa, en què algú de vosaltres pot guanyar
dues entrades per anar gratis a cinemes Òscar Les Gavarres
i de moment, però, ni que sigui deu minutets, els tenim per parlar amb el Frank Estevez.
Frank, bona tarda.
Bona tarda.
El Frank és clar com l'aigua. Tu et presentes en el D.O. Tarragona com a Frank.
Sí, bueno, com a Frank Estevez.
És el meu nom. Vaig estar un temps intentant buscar com una mena de nom artístic,
però al final, honestament, no vaig trobar res que...
Devies pensar ja és prou artístic dir-se a Frank.
No, no és per això, és perquè no trobava, no em sentia còmode, no?
Trobava alguna cosa artificial, no ho sé, i em vaig quedar amb Frank.
Núria, jo crec que ho va fer per allò que t'he explicat jo abans.
Per què, per què?
Per jo de, si han de buscar amb algú, que busquin el Frank, no?
Més que el Jax, que surti aquella rosa d'espampanant.
Tu de roses d'espampanants, com ho tens això, els concerts?
T'has trobat o...?
Algú hi ha, algú hi ha.
Algú hi ha.
I és que potser sí, perquè es veu que el Frank fa unes lletres a consciència.
Explica'm una mica la seva història, però.
Fa molt de temps que es dedica a això de la música.
Abans ho feia, però des del darrere.
I ara ja s'atrevita a fer el salt al davant i a posar veu a les seves pròpies composicions.
Explica'ns la història musical que tens.
Sí, bàsicament, sempre m'havia agradat cantar.
El que passa és que el fet de posar-me davant a cantar, estar davant de tothom, em feia sentir insegur.
I el que feia és actuar com a guitarrista.
I sempre hi havia algun cantant que era el que tenia la funció aquesta.
De les cançons que quasi sempre composava jo, era ella el que les cantava.
Però al final me'n vaig cansar d'això.
Suposo que no sé què em va passar, que em vaig atrevir.
Fa uns anys que m'he atrevit a cantar i és una cosa que em costa encara i a la vegada ho vull fer.
És com una cosa estranya.
És una teràpia, també.
No ho sé si és una teràpia, no ho sé.
Potser sí.
Sí?
Cançons, dius que fa molt de temps que en composes.
Quantes en deus tenir ara mateix al repertori?
Bé, és que vas descartant cançons.
A vegades són idees sueltes que tens que penses que no tenen massa sentit i les tornes a recuperar, no?
Però bé, no ho sé.
Potser ara en tinc...
Que siguin acceptables trobo que unes 30.
Mare de Déu-n'hi-do.
Però també sempre, no sé, també he tingut com el problema de comprometre'm amb les cançons, no?
Sempre, no sé si és una mena d'idealisme o massa autoexigència, no?
Perquè sempre dius, ostres, aquestes cançons no són prou bones, no?
En he de fer de millors, en he de fer de millors, no?
Però bé, també al final tens que veure els teus límits,
perquè a vegades tens referències d'artistes molt potents, no?
I intentes apropar-te i tens que entendre que potser mai arribaràs en aquell nivell, no?
Perquè de fet esteu tu i la guitarra, composes amb la guitarra.
Sí, l'instrument que sé tocar és la guitarra.
El piano molt poc, però bàsicament composo amb la guitarra, sí.
I deies que un pes important dins la teva música són precisament les lletres.
Bé, he rebut bastantes crítiques per les lletres, perquè va haver sobretot una època que composava cançons
i les meves lletres, sobretot els amics en els que pots preguntar, no?
Que realment saps què en diuen la veritat, deien que eren massa com a personals, no?
I a vegades en una lletra de buscar missatges que una mica tothom entengui, no?
Que puguin ser més comuns.
Jo he parlat més de mi, però allò sí que potser em va servir de teràpia, no?
Veus?
No li agradava anar a ningú, però era una teràpia.
Però, escolta, tu et descarregaves allà.
Ara trobo que soc més assequible, no? En les lletres.
Tracto de fer un esforç.
Bé, trobo que tinc una mena d'equilibri a l'hora de composar també, no?
Perquè hi ha el que tu realment vols composar, el que surt,
i després hi ha el que penses que és més...
La paraula comercial no m'agrada, perquè no sé el que significa, no?
Però el que és més assequible per la gent, no?
O pot arribar més.
I tracto de buscar un equilibri, potser perquè em faig gran, també, no ho sé.
El que veig fer... Ui, gran, bueno, grandíssim.
Una cosa... Quants anys tens, es pot preguntar?
Sí, 32.
32.
32.
Acabo de fer 32 el 5 de setembre.
Soc verge i verge de veritat.
Ei, això vol dir que fa poc ha sigut el seu aniversari o ha de caure encara?
Sí, va ser el diumenge 5, 5 de setembre, sí.
Felicitats.
Gràcies.
Mira, ja està.
Escolta, ara ja m'heu desmuntat aquí, felicitant pels aniversaris, que li anava a preguntar jo amb aquest noi.
Vinga, va, de les 30 cançons o així que tens més o menys, ja tens una selecció per aquest concert que faràs,
ara sí, ho diem, el dia 25, dissabte 25, a dos quarts de 12, al Parc de les Granotes.
Ja tens la selecció feta.
Tinc una selecció però, bueno, és el que et deia abans, no?
A la més, quan hi ha un concert que està a prop, quan hi ha qualsevol estímul així, no?
Poderós, però què passa?
Que tu no saps per què però composes més cançons i penses que les últimes són més bones i les vols ficar però t'has de frenar.
Perquè, més en el cas meu que vaig com a solista, no?
Perquè a mi em costa una mica més reunir a cada concert els músics.
Cada concert és una mica una aventura, no?
I llavors, clar, tu tens la il·lusió de posar, potser, dos temes nous que has composat o dues cançons,
però has de ser realista i has de dir, bueno, les que més o menys ja coneixem, aquest bloc que ja tenim segur,
doncs anem a tocar-lo i, si acaso, si podem, introduirem una, no?
Però tinc com la necessitat de fer molts canvis, no?
Suposo que és part dels verges, això, no?
Voler fer molts canvis però a vegades no atrevir-te massa a fer-los.
El que veig és que ho tens tot molt ben pensat, eh?
Tu has passat hores pensant en el que fas.
Sí, home, perquè hi ha els típics grups que els dius, bueno, i com són les vostres cançons?
Bueno, però no sé, no sé.
No, no, tu ho tens tot aquí.
Bueno, potser sí que ho saben, però no ho saben expressar.
Ah, aquí està.
Tu t'has pres el temps per pensar-t'ho i...
Jo m'has preso, però potser no dic tampoc el que realment signifiquen, no?
Que bo.
O sigui tot mentida, tot això que heu sentit, no us cregueu res.
Comentaves que quan vas a locals a tocar, doncs, una mica més petits,
a vegades t'emportes la guitarra i ja està, i és el Frank i la seva guitarra.
Sí, la majoria de concerts els he fet jo sola amb una guitarra.
Després tinc un amic de sempre, que ell havia anat, com si diguéssim, per la seva banda,
com a guitarrista professional, educat en molts grups de Madrid, no?
Amb còmplices, amb, no sé, en molts grups.
Els voten amics així, eh?
Sí, no, el bonic que ha sigut que ens hem reunit, cadascú ha tingut una trajectòria
com a molt separada, no?
Però tenim una filosofia molt comú, i és una mica el que és més nucli a mi.
Sí que vaig com a solista, però és...
Tenim bastanta cohesió entre els dos,
i som els que s'encarreguem de moure el projecte aquest, no?
I, de fet, el dissabte 25, ho recordem al Parc de les Granotes,
a dos quarts de 12, quanta gent pujareu a l'escenari?
Serem cinc.
Explica, explica.
Si no falla ningú, serem cinc.
Digues noms, digues noms.
Estarà, mira, el noi aquest que et deia, que és el Quique,
Quique Fermant, que és el guitarrista,
i el que m'ajuda molt amb els arreglos,
després Joan a la bateria,
Javi als teclats,
i al baix el Sergio,
que és un baixista boníssim,
el que passa que tindrem un inconvenient,
però que és petit per ell,
que ell està de vacances fins al dia 24.
O sigui, vindrà per fer el bolo, i ja està.
Per això és el que et comentava abans,
vols introduir cançons i a vegades hi ha com petits problemes, no?
Però, bueno, estic molt convençut i molt segur d'ells, no?
L'avantatge que deies abans també, Microtancat,
que és que comptes amb bons músics,
que clar que els hi pot passar això, no?
Que potser només et poden venir justament pel dia del bolo,
però, bueno, saps que és assegurada la qualitat
i que s'enganxaran.
A més, que sent positiu,
quan un no és conegut,
té certes avantatges, no?
Un, si actua i no és conegut,
pot arriscar-se més,
pot estar més...
No pot estar tan preocupat, no?
De lo que diran...
Perquè no tens fans,
i si els tens, som fans que, a veure,
no és significatiu, no?
O no, sí que és significatiu,
perquè un fan i és significatiu, no?
Però vull dir que no és una cosa...
No s'espera res de tot, sí.
Aquí està.
No s'espera res i...
Clar, imagina que l'Alejandro Sanz fa un gall
en alguna cançó.
Que em fa, eh?
No sé, on del mundo.
Que em fa, però és boníssim.
Però porta uns micròfons
que allò no et permet treure cap gall, eh?
No, però això és mentida,
això és igual tot.
Sí.
L'important és l'ànima, això...
Els aspectes tècnics són importants,
com en tot, no?
Ara no sé per què penso en el sexe, no?
Però bueno...
És més important
la part, no sé,
la part més instintiva, no?
Jo crec que l'art és art.
a la Rambla Nova a les 7 i 20 minuts,
a plena llum del dia
i mira, diu...
Bueno, el sexe.
Vale.
Bueno.
Així et surten les cançons.
En part, sí.
Sí.
Per tenir-ne o per no tenir-ne?
Bueno, tot es fon d'inspiració.
Per poc o per massa.
Projectes que tinguis...
Bueno, abans de project...
Sí, diguem, diguem projectes.
projectes, doncs, és...
Continua sent com una esclavitud
o una il·lusió,
el que vulguis dir-li,
el fet d'intentar viure de la música, no?
Perquè realment és vocacional.
I gran part de la meva vida
ha sigut com alguna cosa...
El que més m'ha molestat
i he sigut molt radical, no?
He dit, bueno,
o em dedico a fer música,
a crear,
o no vull fer absolutament res, no?
I ara amb el temps, més o menys...
A veure, jo soc psicòleg,
i clar, també...
Ara començo a entendre moltes coses.
No, hòstia, no volia dir...
Ja ho has dit, ja ho has dit.
Ja està dit.
Però em referia a això,
que la música, en part,
m'ha donat moltes satisfaccions,
però també m'ha impedit,
a vegades, desenvolupar-me
en altres facetes, no?
I ara fa un temps, també,
que he dit, bueno,
hem de tenir el plan B, no?
I fins i tot el plan C,
el D i el Feta i tot.
No, si per plans que no quedi.
I hi ha una cosa,
un punt feble,
però que té el Frank,
que ens ha dit a micro tancat,
i que, en fi,
el direm així per damunt, eh?
És que estímid,
el xiquet estímid,
ha fet el pas de llançar-se
al capdavant de l'escenari
i cantar les cançons,
però és tímid,
i sembla, doncs, que...
Bueno, els cinc primers minuts
de bolo ho passes fatal.
No, no, bueno,
els deu primers...
És el que et deia abans,
no és una qüestió de cantar.
A nivell de cantar,
no tinc problemes d'entonació de la veu,
ni de control de respiració,
ni res.
És més,
alguna cosa de rigidesa corporal,
és el meu problema bàsic, eh?
Bueno,
el jojo aquell que fa...
Sí, allò que dius,
ostres, quina tensió, no?
Què faig ara amb els braços, no?
Sort que tens la guitarra penjada al coll,
que ja vulguis que no...
Però això me la penjo.
Hi ha moltes cançons
on no se sent la meva guitarra.
No toques,
però tu la portes.
Sí, sí,
és un truc molt vell.
Molt bé,
doncs aquest és el Frank Estevez,
el Frank que, de fet,
el podrem veure el dissabte 25
a dos quarts de 12,
recordem,
el part de les granotes.
Què tal això de l'experiència
de presentar-te'l dió?
Bé,
ja m'havia presentat altres vegades.
M'havia presentat
i, bueno,
ja t'he dit,
que amb altres grups,
però ara feia temps que no.
Feia temps que no.
Il·lusió tocar aquí
al part de les granotes
per Santa Tecla?
Sí,
molta il·lusió.
A mi les festes de Santa Tecla
per mi tenen alguna cosa especial,
no?
Suposo que també
és el canvi de temps,
està fresquet,
hi ha molta gent al carrer,
no?
Per mi,
no sé,
a mi m'agraden aquestes festes.
Doncs, Frank,
que les disfrutis
i esperem que la gent
que et vegi a veure en el concert
ho disfruti també.
Vale,
moltes gràcies.
A tu.
Gràcies.