Fins demà!
De tons, d'estima, d'amor, no?
No ets materialista, ets sentimental.
Home, a veure, si algun cul d'altre milió cau, però de pessetes al banc, tampoc et dic que no, eh?
Jo no t'estimo pels teus diners, perquè mira, si en vez de tindre 300 milions en tinguessis 50, també t'estimaries.
Per això, veus? No soc, ja t'ho deia, no m'agraden els diners.
Vindràs aquesta nit al vespre, vindràs aquest vespre a l'Antiquari, a les 10.
Ai, a les 10 no, ja saps que no puc.
No pots, no pots.
A més, estic acabant de sortir d'aquí de la ràdio, no hem d'anar temps.
Doncs mira, aquest vespre a les 10, a l'Antiquari, fem cinema.
L'entrada és gratuïta.
I com que és el segon dimecres de cada mes, a més de fer cinema a la carta, com estem fent els demès dies dels demès dimecres,
jo em dedico aquest dimecres, el segon de cada mes, per fer una pel·lícula japonesa o de temàtica japonesa.
I avui toca la pel·lícula Les Hermanes Munakata.
Les Hermanes Munakata?
Munakata.
Ara és quan admiro l'Andrés i Andrés perquè m'hi diu el director i també els actors.
El director és Yasuhiro Ozu.
Veus, Ozu?
Els artistes són Kinuyo Tanaka, un altre actor és Hideko Takamine.
Us ho deia.
Després tenim Aken Weahara, Samae Takasugi i Chisoo Ryu.
Chisoo Ryu?
Amb y, eh? Amb y, sí.
I el director, Yasuhiro Ozu, tal com he dit abans.
És una pel·lícula japonesa de l'any 1950, amb colors, i està en versió japonesa i subtitulada en castellà.
Jo entenc, m'agraden els subtítols i això fins a cert punt, però el més disfruto quan hi ha subtítols o sentir la versió original és precisament amb les pel·lícules japoneses.
Per la forma de parlar, per la forma d'expressar-se.
Potser perquè em estic veient pel·lícules que són d'una societat tan diferent a la del resta d'inglès, americà, francès, italià, el que tu vulguis,
que em penetro més amb la pel·lícula.
Penetro més amb la pel·lícula.
I m'agraden més les interpretacions.
És això.
La tradició japonesa i xinesa és un món, eh?
Sí, però a mi m'agrada més el Japó, la pel·lícula japonesa, que la xinesa, fins a cert punt, eh?
Com a dir, que n'hi ha de bones.
Home, el Bollywood.
Exacte.
Bé, tornem a Hollywood aquest cop, aquest cop marxem cap a les Amèriques de nou.
Amb el Buster Keaton i amb el seu gran amic, que va ser el Roscoe Arbucle, que van fer una magnífica col·laboració.
Recordem una miqueta, Andrés, que el senyor Buster Keaton ja de petit,
podríem dir que ja va néixer dins del món de l'espectacle perquè els seus pares ja ho eren.
Exacte, els seus pares ja eren actors i llavors ell va anar seguint l'actuació dels seus pares.
I gràcies, podríem dir, a la gran atletisme, podríem dir, o la gran gimnàstica que feia.
Sí, perquè ells feien un cinema modevil, còmic i coses així, i a ell ja li tocava fer números ja quasi 600 o com es diu, 600.
600, sí, sí, i tant.
És complicat, eh, això?
Exacte. I llavors, en fi, el passar amb el cine, però li va servir de molt amb això.
Son pare no volia saber res del cine i ell, en canvi, sí va poder entrar amb el cine.
Doncs vinga, entrem nosaltres.
Llavors, la primera pel·lícula que Buster Keaton va ser en Hollywood va ser El Shave, que això jo vam dir-ho ahir.
Abans d'ahir?
Ah, bueno, sí, que ahir va ser festa, jo recordava.
Al final acabes amb això, que no saps si és divendres ni jous.
A vegades estic a divendres i em penso que estic en diumenge.
Bé, llavors, resulta que el Barter Lang va ser un gran director i aquí ja va dirigir una pel·lícula.
I no se sap si va ser-ho o no va ser-ho, perquè amb els anals cinematogràfics no apareix el seu nom fins als anys 30.
Bé, llavors vam dir també que la personalitat còmica del Buster Keaton, que llavors començava a ser un esbós del que podria arribar a ser,
va començar ja a marcar-se perquè ell era molt sèrio amb els papers que ell feia.
I com que es va adonar que la gent reia molt precisament de la seva serietat amb consonància amb els actes còmics que li passava,
va ser el que ell va començar a pensar que seria molt bo seguir explotant aquesta personalitat.
Perquè, esclar, el que es busca a tot actor és buscar una personalitat.
Tant els mosis, cantants, tothom busca una personalitat.
I el Buster Keaton la va trobar amb aquest aspecte.
Llavors, que en aquella època només era que un aprenent de còmic,
de Fati va aprendre l'ofici cinematogràfic, sobretot el muntatge,
i Fati va ser el seu fidel protector.
Va tornar a col·laborar amb ell, a part que havia ja rebut unes ofertes molt importants,
i tan econòmicament com en quant de cara artísticament,
d'uns altres productors, que en va ser Jack Warner i William Fox.
Dona't compte, els aquests cognoms.
Sí, sí, sí.
Warner, de la Warner Brothers i Fox.
Dona't compte.
Sí, sí, sí.
Adolf Zucor, un altre gran personatge,
li va fer una, en fi, una patitosa oferta
que Roscoe Erbuck, el gordo, el Fati,
en fi, no va voler acceptar en principi,
que era per protagonitzar diversos llargs matratges,
i llavors, sí, al final,
el Buster Keaton li va dir que no s'ho pensés dues vegades,
abandonés la companyia còmica,
i llavors s'anés a fer aquestes pel·lícules.
Bé, llavors van fer diverses pel·lícules,
per exemple, Fati en el garaje, amb el Buster Keaton,
clar, llavors sempre el personatge principal era Fati.
Després, quan han fet aquestes reposicions,
han posat el personatge principal en els cartells,
amb el Buster Keaton.
I això es trampa.
Quan realment, en aquella època,
amb aquesta pel·lícula que parlem era de l'any 1919,
vam fer Fati en el garaje,
que aquesta va ser la despedida oficial dels dos còmics,
i el fin d'una etapa d'aprenentatge
que Buster Keaton va tindre amb el Fati.
O sigui que d'alguna manera ja havien passat aquells tres anys
que començàvem d'aquesta associació,
podíem dir Fati Buster Keaton, o Buster Keaton Fati.
Exacte.
O sigui, en aquell temps era Fati Buster Keaton.
Després, més endavant, esclar,
Buster Keaton va ser més famós que l'altre
i sempre se'l posava amb ell davant.
I això és el que tenim per avui dimecres.
I acabem amb música.
Exacte.
Amb aquesta música que estem fent ja clàssica.
I tant, i tant.
Doncs Andrés, ara sí que t'he de dir que fins demà, eh?
Tornarem dijous.
Molt bé.
Adéu.
Am Sonntag will meine Susser mit mir sehr genihe,
so fern die Winderin, das wird auch wunderschön.
Am Sonntag will meine Susser mit mir sehr genihe,
so fern die Winderin, das wird auch schön.
Am Sonntag will meine Susser mit mir.
Am Sonntag will meine Susser mit mir sehr genihe,
so fern die Winderin, das wird auch wunderschön.
Am Sonntag will meine Susser mit mir sehr genihe,
so fern die Winderin, das wird auch schön.
Am Sonntag will meusmeter.
Am Sonntag will meine Susser mit mir sehr genihe,
so fern die Winderin, das wird auch schön.
Am Sonntag will meine Susser mit mir sehr genihe,
aber meine Susser mit mir sehr genihe,
denn Am Sonntag will die Winderin, das wird auch hier genihe,
und das ist ganz heurezentig.