On caigui la vena que tapa, on pagui la pena deixar-se la pell.
On se'l va el coll, on morin per sempre els fantasmes,
on tornin a néixer les ganes, on fer-meu algun lloc
on passar pel pas del temps.
On demà aniré si veus, on trobi forces per nedar.
Contracorrent, on no haver de guardar la roba, on ser valent.
On no hagi de guanyar batalles, on l'odi se'ns mori de gana
en tornar a creure en la gent, on sàpiga entendre't quan calles.
On costi el que costi parlar-ne, on somiar no costi gens.
On trobi forces...
Vindran, no vindran, vindran, no vindran, vindran, no vindran...
Sí, sí que hem vingut, eh?
Joan, bona tarda.
Bona tarda.
Gent dels Griskins, com estem?
Molt bé, contents de veure't.
El mateix.
Estava fent una mica el compte enrere a través d'aquesta margarida tan maca
que heu posat a la portada.
Vindran, no vindran, ja són aquí.
Això, vindran, no vindran i ja seran aquí.
Volia fer el t'estimo o no t'estimo, però és massa clàssic.
Anem a trencar una mica, no?
Anem a ser una mica utòpics en aquest aspecte.
Anem a trencar una mica el motllo, no?
Clar, i clar.
A més, quan feia que no es vèiem, ja...
Doncs, des que no estàveu en aquests estudis tan macos que teniu,
el Garrifat.
Però els has trobat, l'important és això.
Els hem trobat, sí, sí.
Home, qualsevol no es troba, aquests estudis.
Déu-n'hi-do, el canvi, no?
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
A més, que ja vam parlar amb els Griskins
és el primer treball discogràfic des de la Maqueta,
si no recordo malament.
Sí.
I, home, no podíem ser menys amb aquest darrer, no?
Home, i tant, nosaltres ja teníem unes ganes de veure la Sílvia,
que escolta'm, sí, sí.
Que bona persona, que xindena, que xindena.
El xec aquest, l'hem de pujar.
Aquest Aguinaldo que ens vam arribar cada any.
Això mateix, aquest pernil de la pota que sigui.
Però dic que el Joan ha vingut sol.
No.
Perquè els Griskins, què ha passat?
Que ha passat?
Que hi ha gent nova, no?
Home, ha passat que tenim un disc nou.
Sí, clar.
I, a més a més, tenim aquí un fitxatge nou.
un monstro, aquí.
Un monstro.
Que, a més a més, és tarragorí.
Ja trenquem així la tònica, saps?
Tenim un tarragorí ampliant fronteres.
I, bueno, aquesta persona que porto amb mi és el Nando Terino,
que és el nostre nou baixista.
Hola, bona tarda.
No sembla ell, eh?
No sembla ell, no?
Així molt tímid.
Hola, bona tarda.
Què tal?
Hola, Nando.
Com estàs?
Molt bé.
Què tal això de treballar amb la gent de whisky?
Doncs molt bé.
Fins ara, l'experiència, molt gratificant.
Però quan portes ara mateix amb ells?
Doncs ara fa cosa d'un anyet.
Un any?
Un any.
Vaig acabar de fer la gira del Lluny amb ells
i vam començar a preparar aquest treball discogràfic
que estem presentant aquí.
Molt bé.
A la gent que s'hi han fet feina amb una anya.
Deu-n'hi-do, eh?
Deu-n'hi-do.
Bé, però jo també us he posat les piles una miqueta, eh?
Això sí, això és.
Us ha donat una mica de canya?
Això sí, això sí.
En Nando us dona canya o què, Joan?
Sí, jo crec que ens l'hem donat tots una mica, eh?
Tots una miqueta.
Perquè hi ha hagut molta feina, hi ha hagut algun canvi d'algun component
i forces canvis, no?
Canvi de discogràfica, molts canvis.
Sí, perquè heu saltat a Global.
Una etapa nova, exactament.
Amb gent molt maca, per cert.
Sí, sí, sí.
Que hem de dir de Global.
Sí, sí, de moment hi ha il·lusions renovades
i això també ens dona vidilla a nosaltres.
Vull dir que el 2003 ha sigut un any en què hi ha hagut molts canvis.
Suposo que, com tot, a la vida canvies,
o sigui, tanques uns cicles i en comences altres.
Però hem fet moltíssims canvis en un any,
però hem tingut temps de treballar de valent
i poder gravar inclús aquest disc, no?
I un treball discogràfic que ha comptat amb gent com,
hem de dir, que ha estat darrere donant-vos un cop de mà,
el Jesús Rovira,
el Jesús Rovira, perdó, el Pemi Rovira, ara sí?
Pemi Rovira, això sí.
Que també ha estat...
Te produce, te produce.
De production, men.
Ah, si amb Marc Parro, què té a veure?
Doncs és el masclador.
Si t'ho dic, que Déu-n'hi-do,
els músics també us han d'alguna manera conat
per aquest treball discogràfic.
Sí.
Que han donat un cop de mà per un costat o per un altre.
Jo crec que ens hem sabut envoltar de bona gent.
Vull dir, bona gent com a bones persones,
que també ho són,
però també bons professionals.
I crec que han estat una de les claus d'aquest disc, no?
De part de les cançons,
que són fantàstiques més no poder,
però a més a més...
Què hem de dir, no?
Què hem de dir, no?
Què hem de dir?
Sí, però a més a més la gent amb la qual hem treballat
també ens hem sigut envoltada d'uns bons fitxatges.
Sí, sí, el Pemi Rovirosa, el Gisor Rovira, el Marc Parrot,
sense oblidar-nos dels músics que han col·laborat
i han deixat la seva empremta, no?
Com el Gerard Marçal, el Xavi de la Salut
i el Carlos al trombó, a la trompeta i en el...
A Carlos Cruz.
I el Carlos Cruz, a la trombó, perdó.
El Xavi a la trombeta i el Gerard al saxo,
a l'Eduard Font als taclats,
el Jimmy Pinyol també ha posat unes percussions.
Exacte.
Vull dir que, escolta, hem tingut lo bueno, lo mejor.
Molt bé, molt bé.
I quant de temps per enregistrar aquest treball discogràfic,
aquest nou dies?
Doncs força temps,
perquè a part de tot el temps que hem estat treballant
al nostre local, que vam començar,
doncs just va entrar el Nando, no?
Cap al març passat, una cosa així.
Exacte, vam començar a posar fil a l'agulla
amb les cançons noves,
fins al novembre,
que va ser quan vam començar la preproducció del disc al local,
i després vam estar tot el mes de desembre,
ens vam menjar...
I part de gener.
Sí, ens vam menjar el raïm a l'estudi,
i després vam fer res, 5 o 6 dies de descans,
i les mescles també van ser...
I fins a meitats de gener mesclant,
sí, sí, a l'altre estudi, l'estudi del Marc Parrot.
I com es trien?
Perquè ja saps que sempre hi haurà quantes cançons que queden fora,
quantes cançons que queden dins,
i d'aquestes dins sempre se fa una preselecció després.
O ho teníeu massa clar, ja,
del que volíeu entrar i del que no se volia entrar?
Estaven bastant claretes les cançons que havien d'anar al disc,
i com que abans de fer el disc sempre graves unes maquetes,
això et permet començar a avaluar
quines funcionen, quines no,
amb quines et quedes, quines no.
Maquetes, perdona'm, Nando,
que ensenyeu a les famílies allò que dius,
allò aquell crític, aquella persona que dius,
aquesta persona dona sempre en el clau,
entrem amb ella a matar.
Home, en el clau costa molt que la gent doni,
perquè...
Però sempre ajuda, no?
Ajuda, però també et trobes amb opinions
absolutament contradictòries moltes vegades.
Hi ha molt poca gent que coincideixi sempre,
amb un criteri, però tot i així,
et fas una idea,
i després és quan ve el productor,
en aquest cas el Pemi,
i és el que t'acaba d'ajudar a decidir-te
i a fer les coses tal com han de sortir.
Jo els ensenyo amb la padrina sempre.
Sí o no?
No falla mai, no falla mai.
I què tal?
Posa l'ull, posa el singel.
Ell em posa l'ull, posa el singel.
Sempre, sempre.
I què ha pinat d'aquest àlbum?
Bé, que li cau la llàgrima encara.
Que bé, veus?
Diu, nen, nen, aquesta vegada creu-me,
no és perquè siguis tu,
però doncs són magues, boniques i rodones.
Veus?
I jo, com que un posa l'ull,
de posa el singel, jo em penso...
Llavors, perfecte.
Home, què millor que critici
que moltes vegades la família, eh?
Sí.
Que la família normalment,
acostuma, jo què dius,
la família normalment seran molt més tendres,
a l'hora de jutjar, al contrari, eh?
No, no, no.
Són més durs, eh?
Quan han de matxacar, matxacen també, eh?
I quan és allò de la confiança,
com fa fàstic, dius,
Té, dos plats.
No vols un?
Dos plats, sí.
Agafa, agafa.
I per cert, ve que sí,
és veritat que l'aire està renovat.
I anava a dir allò
que té de comparació
un àlbum anterior amb aquest,
però és que de veritat és molt nou.
Tenen coses de whiskins,
això no es pot esborrar,
perquè sou vosaltres,
però això sí que té...
Tampoc ho pretenem, eh, esborrar-ho.
Home, clar, clar,
però me refereixo a això
que moltes vegades hi ha gent que diu
no, d'un àlbum a un altre,
volem canviar el 100%,
perquè...
No, no, sou vosaltres.
Sí, no, no.
També hi ha molt de popero,
guitarras, coses...
Sona molt fresc, aquest disc.
Jo crec que amb aquest disc sí que...
No sé,
evidentment és una evolució
respecte a l'altre
com ho ha sigut sempre
o així ho hem pretès,
que cada disc fos una evolució
respecte al disc anterior, no?
Però en aquest potser
és el més evident, no?
En el que precisament
nosaltres hem titulat On,
perquè a part de voler dir
que tornem a estar...
En marxa.
En marxa, no?
Amb el botó encès
i tot plegat després del disc anterior,
doncs també volem...
volíem donar el missatge
d'on, d'ubicació,
o de situació, no?
Una mica per voler dir
crec que creiem sincerament
que en aquest disc
hem aconseguit situar-nos,
posicionar-nos
i trobar definitivament
el nostre lloc musical, no?
La nostra parceleta,
el nostre segell
propi d'identitat, no?
I això pel que fa
a l'abesant musical, no?
Que crec que finalment
ens definim
i trobem el nostre lloc.
A nivell de lletres també,
perquè crec que ens posicionem força
i diem bastant
el que volíem dir, no?
i pel que fa
al missatge de les cançons
aquest cop trobem...
Són directes, són rectes, són planeres...
És molt important, no?
I tant, i tant, i tant.
Parlant de parceletes,
tenim també la vostra parceleta
dintre d'internet.
La parceleta que conec cunyau
aquí en la volta...
Con la malagatona, eh?
Veu que teniu la parceleta
d'internet?
Sí.
Que si vol, la gent,
si vol investigar,
si vol saber més coses
dels whiskins...
Ho té tot allà.
Exacte.
És que, a més, és cert.
Tenen la vostra biografia,
la vostra història,
les fotografies aquelles
que mai haurien de sortir,
perquè també surten.
Sí, sí.
He vist una d'elles,
ho dic perquè m'ha fet molta gràcia,
en el qual es van jugant així
d'una manera...
Bé, entreu, entreu.
Digueu-li vosaltres l'adreça.
Sí, whiskins.com.
Exacte.
O sigui, tres doble Bs, punt,
whiskins sense apòstrof, punt com.
Vull dir, em va ser com això.
I he de dir que el primer que s'obre
és una margarida.
Què té aquesta margarida?
Què us ha passat amb les margarides?
Bé, de fet...
O qui va triar, d'alguna manera,
aquesta flor?
Aviam, en el disc hi ha 11 cançons,
la margarida són 12 pètals,
però el logotip de whiskins
és de la mateixa forma,
té una forma elíptica.
Llavors en diuen 11 cançons
i el que fa 12 és whiskins,
que és el que queda estirat en la portada.
I bé, ens va semblar això,
que donava molt de joc
per als possibles singles
que es poguessin anar desgranant del disc
i que cada cançó ocupés
un dels llocs, un pètal diferent.
Però, bueno, si vols anar una mica més enllà,
doncs pensem que amb el panorama, no sé,
potser social i polític
que estem tenint
i amb la quantitat de merda
que se'ns està escopint
a tots plegats,
què menys que poder oferir una flor, no?
I tant, i tant.
Quin regal, no?
Quin regal, no?
Encara que sigui de cartró, però...
Sí, sí.
Torno una altra vegada dins de la web,
perquè dic que es poden parlar,
tenim un llibre,
a la qual la gent diu que ja us han felicitat,
tinc aquí tota...
He tret tot el reguitgell de...
Caramba, d'opinions.
D'opinions, sí, d'opinions.
I clar, em quedo amb la Maria Josep,
sí,
però passa a Emma Josep,
deu ser Maria Josep, no?
Sí, sí.
Que ens diu,
quin disc, quina passada,
ara sí que és imprescindible
dir que Whiskins
s'hi està més amunt que mai.
Moltes felicitats
per aquest darrer treball,
que crec que supera
totes les expectatives
i que hi hagi infinita sort.
Aquesta és ma padrina,
que signa amb el pseudònim.
No em diguis això,
jo que he triat precisament això.
I té raó.
I aguanta tot això, té raó.
Home, no em diguis això,
que ara ho has dissat tot per terra.
Ho dic perquè la gent...
La padrina va com un escís,
serà per internet.
Vaja, ja me la imagino,
ara me toca a mi, no?
Ara me toca a mi.
Doncs això,
pel que he estat veient,
la gent que ja segueix el Whiskins,
podem dir que ja està molt contenta
amb aquest treball discogràfic.
I a més,
m'ho demostra precisament
amb aquests missatges.
que a mi hi ha molta gent
que s'espera
o se l'empapa directament
i després ja dona la seva opinió.
Però la gent ja està
fòrica amb aquest disc.
Sí, no sé,
de fet,
esclar,
nosaltres potser encara
és molt aviat,
perquè vegem com evoluciona tot,
perquè el disc fa poc més
d'una setmana que ha sortit,
però d'entrada
les primeres respostes
de la gent
i inclús dels mitjans,
la resposta és molt bona, no?
Potser amb el disc anterior
vam començar
sembrant una miqueta
més seriosament aquesta llavor,
perquè al lluny creiem
que és un disc
que va marcar bastant
amb les pautes
de potser d'aquest nou període
de whiskins, no?,
de l'evolució musical
que et comentàvem ara, no?
I potser vam marcar
una mica les directrius
del que seria això
i crec que amb aquest disc
hem acabat de trobar
l'essència de tot plegat
i amb el lluny
va ser un disc
amb el qual la gent
s'hi va identificar moltíssim
i vam fer moltíssims concerts
i vam girar molt
amb aquest disc
i bé, suposo que a la gent
que li va agradar lluny
doncs potser és més lògic, no?,
crec que li agradaria aquest disc, no?
Sí, sí, sí.
I ara que toca, Nando, Joan...
Toca tocar.
Toca tocar.
Ara toca tocar.
Ara, ara, aquí arribava jo,
aquí arribava jo,
però clar, aquest diguis,
sentir-se'ho a casa està molt bé,
però a la gent que li agrada
de veure'ls en directe,
a veure'ls en concert,
quan tenim l'oportunitat
d'ensenyar-lo?
Doncs, per començar,
el dia 27 de març
a l'EFNAC de Barcelona,
a l'Illa Diagonal,
farem una petita presentació
d'aquest disc,
on tocarem algunes de les cançons
i, bueno,
després anirem a l'espai,
em sembla que és el 9 de maig,
9 de maig,
que és un diumenge,
i em sembla que també
el 14 de maig tenim un altre.
Té, jo, quina memòria,
ho està dient de memòria, Nando, eh?
Estic fent de memòria,
i a partir d'aquí,
doncs, ja tota,
a veure si va sortint
tota aquesta gira d'estiu.
Terragona.
Hi ha moltes reserves fetes ja,
el disc ha sortit fa molt poquet,
però tot i així
sembla que hi ha molt d'interès,
també hi ha molt d'interès a Mallorca,
hem estat aquest cap de setmana per allà,
fent promoció,
i bé,
sembla ser que hi ha força interès, no?
No sé,
ja si seguíssim una mica
amb la quantitat de feina
del disc anterior,
del lluny,
ja ens donaríem per satisfets,
perquè va ser un disc
que vam fer
a vora 70 actuacions, no?
I bé,
esperem que sigui així una mica
en la línia, no?
I tant,
esperem-ho
i que sigui més, eh?
Sí.
Ara ja esteu dins
l'edat del pavo, ja, no?
Sí.
Ara ja teniu els 12 anys, ja, no?
Els 12 anys, sí.
O esteu a punt de fer-ho?
A veure,
al Nando li queden 3 o 4 mesos.
Sóc petit, sóc petit.
Jo dic perquè el 2012,
els whisky ens van fer 10 anys.
Sí.
que esteu dins del món de la música,
ara ja tenim els 12.
i al cas 10 no vaig poder celebrar-ho amb vosaltres
i jo dic,
m'apunto als 12.
Sí, als 12.
A veure què?
Sí, ja som un whisky de graduació, eh?
Déu-n'hi-do, eh?
Ja teniu nivell, ja, ja.
Doncs,
recomaneu-me a la gent
que compri el treball discogràfic.
Vinga.
Després de tot el que hem dit,
jo crec que hi ha més que convençut
deuen estar.
Si no estan fent cua,
és poc els hi falta.
Sí, perquè estan veient la telenovela aquesta,
la novel·la que fan de l'allò.
Home, aquí ja s'ha acabat,
deixa, deixa,
ja s'ha acabat,
s'ha acabat.
Però clar,
ara com que us heu canviat de lloc,
sempre costa una mica més,
ja ho faig d'aquí.
A veure, a veure,
Joan s'està penant,
tu també penses que és difícil això, eh?
No, jo penso,
jo penso a veure què dirà el Joan.
A veure qui no t'ho t'ho dirà un altre.
Un per l'altre, un per l'altre.
No, jo crec que qui fins ara,
doncs,
era simpatitzant o seguidor de les nostres cançons,
crec que aquest disc no el defradorà,
al contrari, no?
I potser la gent a la que no havia arribat amb aquest disc,
crec que amb aquest disc pot ser un bon motiu
per començar-nos a conèixer
i crec que pot arribar a molta gent
que potser no havíem arribat amb els darrers discos, no?
Crec que les referències d'aquest disc
som un grup, evidentment, de pop,
un grup que presta molta atenció
a fer bones melodies en les cançons,
un grup de guitarres,
però crec que en aquest disc
potser hem anat a buscar referències
una miqueta més llunyanes
que les pròpiament de casa nostra, no?
Suposo que l'oient d'aquest disc
haurà de pensar en referències
una miqueta més llunyanes
i crec que això en el fons és enriquir...
Activar la memòria, també, no?
La nostra trajectòria
i això, i el que et deia abans,
trobar el nostre lloc,
la nostra identitat
i crec que, cony,
que hem fet un bon disc, collons.
Home, que ha costat un munt de treballar,
home, Palau de Déu.
Que el que s'ha de fer és escoltar-lo,
si més no.
No, jo et puc dir,
no perquè sigui jo el primer que gravo amb vosaltres,
però que és el millor de whisky.
Nando, Nando,
doncs Joan, Nando, moltíssimes gràcies.
Esperem notícies vostres
de seguida que tingueu algun concert
per aquí a propet.
Ja sabeu que esteu més que convidats
a tornar a venir a aquests estudis.
Moltes gràcies.
I ràpidament ja tinc l'adreça,
no ens podem escapar.
Ara ja ho sabeu.
Ara ja ho sabeu.
I els estudis que heu posat aquí, escolta.
A més, ja sabeu,
aigua, cafè,
el que vulgueu, eh?
Que conviqui.
Convidem el que sigui
per tornar a venir.
Convidem el que sigui
per tornar a venir.
Moltíssimes gràcies.
Fins la propera.
Gràcies a vosaltres.
Adeu-siau, bona tarda.
On demà
n'hi és si vens
On trobi forces
per nedar
Contra corrent
On no ve de guardar
la roba
On ser valent
On no hagi
de guanyar batalles
On l'odi
se'ns mori de gana
En tornar
Creure en la gent
On sàpiga
Entendre't
quan calles
On costi
el que costi
parlar-ne
En somiar
No costi gens
On trobi forces
per nedar
Contra corrent
On no hagi de guardar
La roba
On ser valent
On no hagi de guardar
On no hagi de guardar
On no hagi de guardar
La roba
On ser valent
On no hagi de guardar
On no hagi de guardar
On no hagi de guardar
La roba
On ser valent
On trobi forces
Per nedar
Contra corrent
On no hagi de guardar
On no hagi de guardar
On no hagi de guardar
On no hagi de guardar
La roba
On ser valent
Fins demà!