El Ramones va ser un dels noms essencials de la música del 70.
Es caracteritzaven per impulsar el punk i avivar en tot moment la substància més tradicional del rock'n'roll.
El grup sorgia el 1974 en el barri de Queens de la ciutat de Nova York.
El nom de la banda, Ramones, provenia de la suggerència d'un dels components, Didi Ramone,
gran fan dels Beatles i especialment de Paul McCartney,
que fins i tot firmaven els hotels amb el pseudònim de Paul Ramone.
El primer membre dels Ramones va ser Johnny Ramone.
Després es van juntar progressivament amb la bateria Didi Ramone i el cantant Joel Ramone.
Tots aquests noms eren els noms artístics, és a dir, com així eren coneguts.
A més, els components van marcar un estil rocker dels 50,
que es caracteritzava per portar caçadores de queer i pantalons vaquers,
a poder ser blaus i el més estripats i desgastats possibles.
La creixent fama provinent d'un local neoyorquí els va portar a gravar sota els Agells Sir,
el seu primer disc titulat Ramones.
Un dels seus millors discos, però, va arribar el 1977 amb Rocket to Russia.
Després d'aparèixer en la pel·lícula Rock and Roll High School,
van poder fer realitat el seu somni,
treballar amb el mític productor Phil Spector
en el següent àlbum del grup anomenat End of the Century.
Amb el senzill Baby I Love You,
van entrar en el mercat nord-americà com un dels temes més venuts.
Placent Dreams va ser el treball pitjor rebut fins al moment per la crítica de l'època.
Al llarg del temps, els seus discos van anar perdent força,
cosa que es veia reflexada en una davallada de les ventes.
No obstant, els seus directes encara continuaven sent multitudinaris.
A partir de 1984, la banda dels Ramones va començar a caure en picat
amb discos com Animal Boy o Halfway to Sanity.
Als anys 90, Didi Ramone va abandonar el grup després dels discs Brian Drine
per començar una fallida carrera com a rapero.
També es destaquen diversos discos en directe i altres en estudi
com Mondo Bizarro o Acid Eaters,
que van contribuir a fer dels Ramones una banda llegendària
que es separaria el 1996.
A la mateixa etapa avui, però de l'any 1963,
neix el cantant i el líder dels pets, Lluís Gabaldà.
Els pets van néixer a la nit de Nadal del 85 a Constantí,
on eren coneguts anteriorment amb el suggerent nom de condons adulterats.
Lluís Gabaldà, que avui fa anys, és la veu del grup,
Joan Reig al bateria i Falin Cáceres al baix.
A la banda s'hi afegeixen les llufes, que li donen més vivesa,
fent no només de cor, sinó mostrant diverses coreografies
muntades per elles mateixes.
El grup Els pets es caracteritza per fer un rock català de la comarca,
molt vinculat a les seves arrels rurals.
El 86 van gravar a Tarragona la seva primera maqueta.
El seu primer disc, però, va ser finançat
per els mateixos components de la banda,
i amb aquestes van donar a conèixer arreu del país.
Els següents discos, amb un èxit creixent,
van ser produïts per Marc Grau,
el qual, amb l'àlbum Fruit Sex, va incorporar-se com a guitarra.
Entre d'altres discos, Brut Natural, el 1994,
va ser el disc català més venut d'aquell any.
El 1995 va sortir a la venda el disc Vin a la Festa,
que recull les cançons més representatives del grup,
a més de quatre peces inèdites.
El següent any es va invertir en presentar el disc
en una nova gira, que els va situar definitivament
en el primer lloc del moviment pop en llengua catalana.
El 97 van enregistrar i publicar el seu setè treball, Bon Dia,
cap a tots els rècords de la carrera discogràfica del grup
en vendre més de 75.000 còpies,
assolir el disc d'or i convertir-se en l'àlbum no recopilatori
més venut del rock en català.
Així mateix, la següent gira de presentació del disc
porta als pets a efectuar més de 50 concerts
per Catalunya i les Illes.
El 99 va aparèixer Sol,
que seguint l'exitosa trajectòria del seu anterior treball,
supera les 60.000 unitats venudes
i proporciona als pets el seu segon disc d'or consecutiu.
La gira va esdevenir un amenatge al músic i productor Marc Grau
després de morir en mans d'una llarga malaltia.
L'any 2001 va arribar el vuitè disc,
anomenat Respira.
Aquest va ser el disc culminant que va posicionar el grup
com el més important del firmament català
i que rep la resposta més entusiasta
per part de la crítica especialitzada.
L'any 2002 va suposar una aturada en el camí del grup,
tot i que es produïren concerts puntuals.
No obstant, a la tardor va aparèixer amb la cara,
un recopilatori del grup i un repàs exhaustiu
dels seus 18 anys de trajectòria.
Aquest any 2004, els pets han aparegut
amb el de ser disc anomenat Agost,
amb el que demostren el per què són el grup
més important de Catalunya.
Ens presenten també l'obra més arriscada i madura
de la seva carrera musical.
Les darreres notícies d'actualitat ens parlen
que el nou disc dels pets, Agost, ja porta vuit setmanes consecutives
entre els més venuts, dins i fora de Catalunya.
A més avanços, la revista Anderroc acaba de triar en el seu número especial
els 100 millors discos de la música catalana,
el sol, com a el sisè millor disc de la història.
I finalment, Lluís Gavaldà s'ha estrenat com a escriptor
i ja està preparant la segona edició del llibre Treballs de Camp,
després de gairebé axaurir la primera en dues setmanes.
Són la cançó que més l'estimo d'aquest món
Però ara és per vendre, ara vol vendre, merda
Són la cançó que em va ajudar a menjar-me el món
Però ara la sento, i quan la sento
Tira bé la samarreta
Que t'has de pujar demà
Pot mostrar que encara penses
Que podi més ser una núcia embolada
I fins aquí les efemèries d'avui. Fins demà!
Són la cançó que més l'estimo d'aquest món
Però ara és per vendre, ara vol vendre, merda
Són la cançó que em va ajudar a menjar-me el món
Però ara la sento, i quan la sento és promessor
Fins demà!