Ay, estos malditos roedores, ¿dónde deben estar?
En la vaquería.
Maribel, bona tarda.
Que son malditos roedores.
Els malditos roedores, quant toqueu?
A veure, explica'm una miqueta.
Bueno, pues toquem aquest divendres, 1 d'octubre.
O sigui, demà mateix ja, començant el mes.
I a mitja nit, més o menys a la mateixa hora de sempre,
a uns i mitja, a 12.
Jo comentava la Maribel fora d'antena i diia,
però Maribel, a veure, explica'm, explica'm,
perquè feia molt de temps que no sabíem res de malditos roedores
i ella me comentava que aquest ja és el tercer concert
que feu durant aquest estiu a la vaqueria.
Aquest serà el tercer, sí.
Bueno, pues sí, hem estat un temps parats
i hem estat treballant amb altres grups, com ja saps.
Sí.
I, bueno, vam tornar a parlar amb el líder,
que és el Gavirant, l'altre cantant dels malditos.
I, bueno, vam començar a assajar
i a una versió nova i, bueno, ja estem aquí, a la vegada.
Però va ser una mica també de casualitat,
perquè jo crec que hi estàvem molt abocats a l'altre grup.
Fins i tot tenia allò recorregut turístic
per fora de Tarragona.
Sí, el que passa és que el Gavi també
estava acabant els seus estudis i tal,
l'altre cantant, i també ell era una mica,
perquè jo encara no tenia suficient temps
per continuar o per reprendre el que fèiem als malditos, no?
El que passa és que ara que ho reprenem tot,
el paio ho agafa i marxa a Austràlia.
Llavors, ara l'altre cantant, doncs diguéssim,
demà no hi serà, perquè el tenim de viatge a Austràlia,
i faré jo la majoria, les cantaré jo tota la majoria de les cançons,
perquè ell no hi és.
Ha marxat a Austràlia a comprar sombreros.
Déu-n'hi-déu, però ha marxat d'Austràlia
per una cosa determinada, per feina,
per un viatge de noces, o...?
Sí, per estudis.
Per estudis, ah.
A les mesos de fitne i tant.
No, perquè si no era per estirar-la de les orelles, eh?
Dic, ara que tornem una altra vegada a reprendre la idea,
gràcies a tu, marxes...
És una moguda, però, claro, és que és un tio tan ocupat, eh?
Però, bueno, ja suposo que d'aquí els mesos estarà aquí,
i, bueno, és que els malditos jo crec que no es poden deixar.
Mai.
No podem deixar.
Jo recordo de fa, bueno, tres o quatre anys, potser,
a la plaça dels Sedassos, que ho vau tenir ple de gom a gom,
i que la gent, d'alguna manera,
es va quedar fins i tot amb més ganes de malditos.
Per Sant Magí va ser.
Exacte, sí.
Sant Magí.
Doncs, bueno, de moment estem aquí una altra vegada.
Ben fet, clar que sí.
I demà la gent que s'apropi a la vaqueria,
a veure, què és el que fem?
Perquè continuem amb aquestes versions tan fortes, roqueres...
Sí.
I amb ganxo?
Sí, sí, sí, sí, sí.
És que no ho podem deixar.
És que això ja sí.
Fem, doncs, bueno, un repassillu des dels 60 fins ara pot caure qualsevol cosa.
O sigui, no sé, Timmy Hendrix, Rolling Stones, Dejo Chili Peppers...
Ja saps, més o menys la mateixa tònica, el que ens agrada també,
i el que podem tocar, però tampoc.
No sé si ho podem tocar tot, però bueno.
Home, sou molt atrevits en aquest aspecte, eh?
Les Beppelin i, bueno, cançons, no sé, inclús fem un tema de dit parpe d'ara no massa conegut,
també, que no he fet mai cap ni un.
I no sé, més o menys, doncs, lo mateix, Timmy Hendrix, sempre cauen.
Algunes que hem fet noves, algunes que ja portàvem d'abans, clàssiques, dels maldites, també, no?
I a més, ara, si us falta el Gabi com a cantant, la Maribel, que has de fer tu de veu solista, Maribel...
Tofi.
Tu ja t'atreveixes amb tot, el que dèiem abans, que...
Una vegada m'havia passat que no...
Abans, quan tocavem més, que no va venir Gabi, ja...
Vaig haver d'avançar una mica tot el xaparrón.
Sí.
Però, bueno, jo intento fer-ho...
Home, a la gent s'ho passa bé i heu tornat a repetir, deu ser per alguna cosa, no?
Sí, i amb respecte, sobretot amb respecte, pot ser el que vulguis.
Home, normalment, quan es parla dels maldites roedores, es parla, doncs, amb una certa qualitat, eh?
Sí?
Merci, merci, merci.
Merci, merci.
No, és veritat, és veritat.
La llàstima és que encara físicament no tenim res de maldites roedores.
Ui...
Què passa, què passa, per aquí?
Ai, esperem que canviar el look, nena.
Després del verano, perquè no ens ponguem guapos i ja...
Això què, és per les fotos?
No ens ho deixem de fer més, ja.
No, perquè et deia que físicament d'un CD no en tenim.
Ja...
Perquè amb el dito roedores és en directe, només.
El dito roedores mai ha volgut gravar gaire, saps?
Perquè, bueno, fan versions i no són temes nostres i tampoc hem tingut que era clar sempre si...
Va, gravamos un directe, va, gravamos un d'esto, va, va, lo hacemos d'altre.
Encara no ho hem tingut gaire clar i, per exemple, fent temes nostres amb les zarpes o amb altres grups, sí que ho hem fet, no?, des del començament.
Exacte.
Però, bueno, el dia que ens vingui de gust i amb condicions de gravar en directe, suposo que potser ho editem, no?, i ho repartim una mica, no sé.
Encara no s'aclara la idea.
Home, Maribel, jo per l'entrevista com, per exemple, avui, doncs ho hauria agraït molt, eh?
Eh, eh, eh.
Allò de començar ja amb una cançó de Malditos Roedores i entrar directament a sac a parlar amb tu i comentar una mica l'actuació, allò com a mostra el botó i puc m'ensenyar la cançó, no?
Ja, ja, ja, ja.
Bé, ens haurem d'esperar una miqueta.
Sí.
Vinga.
Parla'ns, per mi i per tota la gent, diguem, diguem.
Jo puc alguna de Sheryl Crow, per exemple, que ara fem alguna nova i tal, de la Sheryl Crow.
Mira, ho farem per finalitzar.
Quants?
Ja que pel principi no ha pogut ser el que va ser, eh?
Perfecte.
Molt bé, molt bé.
Va bé i sempre sona fresca, aquesta noia.
I tant, i tant.
A més, ja anàvem a entrar ja amb la història de les revistes del cor, que es veu que té un nòvio que està a punt de caçar-se o coses d'aquesta.
Sí.
I ja entrava i ja se m'anava al cap cap allà.
Pues yo no sé nada, oye.
Ja te pondré, ja te pondré el dia, ja te pondré el dia.
Qui són ara mateix els Malditos Roedores? A veure, a banda del Gabi, que el tenim de viatge, la Maribel, que la tenim via telefònica.
Sí, bueno, pues, magnífico, único, inevitable.
Moncho Grau a la bateria, Comando Morronga, que sap.
Sí.
Y al Baix, también, con el super Sergio Mann, que también está ahí amb la història.
Y Juan Zarpas, que es Andy Elín, que es a la guitarra.
Y, bueno, conocido también ya en toda Tarragona y parte de la extranjera, que es Juan Zarpas, ¿no?
Sí.
Y, bueno, y aquí a Fricawonder, aguantant.
El que me fa molta gràcia, Maribel, és que porteu tants anys, que deu ser una família tan comparativa d'entre vosaltres.
Sí.
Que moltes vegades, jo crec que quan estigueu sobre l'escenari, ja sigui com a Malditos Roedores, com a Juan Zarpas Experience,
que llegeu només amb una mirada, sabeu si fins i tot hem de canviar de ritme,
o alguna cosa no ha acabat de sortir bé, o que està sortint tot perfecte, no?
Pues sí.
Perfecte mai, eh?
Bueno, bueno, dona. Això aquí a la ràdio queda molt bé. Tu digues que sí, tirem que va endavant.
Però sí, sí que ens coneixem ja. I ja, suposo que amb els anys que portem, jo crec que ens queden molts, també.
Perquè si ja, si no ens hem engegat ja, jo crec que aquí estarem més temps, bastant més temps, sí.
El que passa és que és que li faltava als Malditos, és una sala que els vulgui, els vulgui bastant sovint.
I fent des de les versions i que la gent de Tarragona, o d'on sigui, o d'on convingui,
sàpiga que arriba allà i que sentirà aquestes versions que li agraden,
que a més te les saps i les pots cantar i pots acompanyar.
Aquesta és la història, no? Buscar un lloc...
Que sigui més o menys fixa.
Que, clar, que ells estiguin regularment i que la cosa funcioni, no?
I que, no sé, com qualsevol sala que, de certa qualitat, que es presti,
doncs això mola, no?
Però ja ho sabeu vendre, ja ho sabeu vendre.
Sí.
Sí.
No, ho he dit, però clar, si hi ha alguna sala ara mateix que ens estigui sentint
i que vol saber de Malditos, que ens vulgui aquí a la ràdio.
Ai, però hi ha aquí, jo és per ai.
Sí?
Sí.
Explica'm, explica'm.
Això quan ens veiem una altra vegada i ens veiem físicament...
D'acord, accepto, accepto la proposta.
I estigui tot segur, doncs ja anirem un matí o una tarda i t'ho expliquem tot, Sílvia.
D'acord. No, no, que sí, eh?
Que t'ho expliquem tot, sí.
A més, havíem parlat amb la Maribel a veure si podíem...
Avui teníeu una miqueta... Estàveu una mica liats,
però aquest matí estàveu d'assajos, anàveu a menjar junts avui.
Fent una altra història, el que passa que, bueno...
un amb la feina i l'altre amb l'altra feina tenim tots horaris diferents
i, bueno, sempre a les mogulers, no?
I tant, i tant.
Doncs això, que queda pospurgat per un altre dia,
que vingueu aquí a la ràdio per poder comentar, per poder parlar.
Quan tu vulguis.
I, Maribel, recorda'ns,
i convidar tota la gent perquè vingui,
que segur que indiferent i avorrit no s'ho passarà, eh?
Doncs, fico que no, pues no res, això.
Si vols passar un ratillo guapo i cantar, o ser tu el protagonista, no?
Com es diu, de la història,
pues vine a la vaqueria, la mà.
Vine a la vaqueria, la mà, les dones, escoltar version, toma, ja està.
Ai, que no veig que... On han d'anar? On?
A la vaqueria.
A quina hora? No, és que no he agafat la idea, eh?
No he agafat la idea, jo.
A medianoche, bonita.
Por de noche.
Por de noche, pero muy de noche, eh?
Maribel, moltíssimes gràcies.
Un petonàs a tots els malditos roedores.
Ole, molts petons a vosaltres.
I a les dotze de la nit demà mateixa us anim a la vaqueria. Gràcies.
A tu.
Adeu, si ja, bona tarda.
Adeu.
Adeu, nena.
Adeu, si ja, bona tarda.
Adeu, si ja, bona tarda.
I'm gonna soak up the sun.
I've got a crummy job.
It don't pay near enough.
To buy the things it take to win me some of your love.
Every time I turn around, I'm looking up, you're looking down.
Maybe something's wrong with you that makes you act the way you do.
Maybe I'm crazy too.
Maybe I'm crazy too.
I'm gonna soak up the sun.
I'm gonna tell everyone to lighten up.
I'm gonna tell everyone to lighten up.
I'm gonna tell everyone to lighten up.
I'm gonna tell them that I've got no one to blame.
I've got no one to blame.
I've got no one to blame.
I've got no one to blame.
But every time I feel lame, I'm looking down.
I'm looking down.
I'm looking down.
I'm gonna soak up the sun.
I'm gonna soak up the sun.
I'm gonna tell everyone to lighten up I'm gonna tell them that I've got no one to blame
But every time I feel lame, I'm looking up
I'm gonna soak up the sun I got my 45 on so I can rock on