.
Ja hem deixat el trets enrere, avui és dia 14, a desembre,
de mica a mica es va apropant l'època nadalenca,
i avui és un dia, podríem dir, una mica trist per nosaltres,
perquè se'ns acaba aquest documental dedicat a Antonio Matxin,
Andrés, Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Que sí, ja se'ns acaba.
No estiguis trista, dona, que encara ens queden els seus discos.
A més, he estat sentint l'últim tros que hem d'emetre i...
És tristet, oi?
És molt trist, eh?
És per deixar l'espectador una miqueta amb aquella tristor,
aquell record íntim d'Antonio Matxin, però està bé.
Ja tens tota la veu, que sembla que hagi estat plorant dos anys.
Imagina't.
Mira, mira.
No, no, no, Andrés, Andrés.
No, no, no, que va, que va.
Mira, canviem de tema, mira, la pel·lícula que farem...
Dissimulem, dissimulem.
Sí, que farem demà serà una pel·lícula, com que és el segon dimecres,
per dir-ho així, la segona sessió de cinema de l'Antiquari,
ens toca pel·lícula japonesa o temàtica japonesa,
i farem una pel·lícula, parlada en castellà,
que no és precisament de les bones que hem estat fent fins ara,
però, esclar, és un altre tema que té el cinema japonès,
que són els monstros.
En aquest cas, Godzilla, i Godzilla lluita contra Edora,
i la pel·lícula es diu Godzilla contra Edora-la,
que el director és Yoshimitsu Ban,
i els seus protagonistes, Akira Yamauchi,
Iroyuki Kawase, Toshie Kimura,
Arou Nakahima, Kempachino Satsuma.
Déu-n'hi-do.
No, no, ja saps que t'admiro, perquè està basat...
No has entès res.
No.
Tu, Antonio Pérez...
Sí, sí, Pepito de los palotes...
Exacte, això sí, no?
Això és res.
Aquí, Batreus, això ja...
Són uns bons artistes, uns bons artistes de l'època de l'any 71,
és molt llunyant l'època,
que van participar en aquesta pel·lícula.
Encara que la pel·lícula, segons per aquí,
no són unes grans pel·lícules,
sí són d'admiració per la manera que feien servir els efectes sonors.
I també l'experimentació amb els efectes especials, no?
Bé, és que la gràcia de la pel·lícula és això, precisament.
O sigui que, bé, la pel·lícula és aquesta.
La projecció es fa a les 10 del vespre,
allà a la sala d'Arla Antiquari,
que és el carrer Santana, número 3 del casc antí.
Això demà mateix, eh?
Això demà.
Recordem-ho que és demà a les 10 del vespre.
Vinga, anem, Andrés.
I avui posem cuenda ja amb el reportatge cinematogràfic
que hem estat veient, millor dit,
escoltant durant tots aquests dies,
i és la vida d'Antonio Machín
a través de molts personatges que el van conèixer.
Jo recordo Joaquín Sabina, que hem pogut sentir.
Exacte.
Caco Senante.
Antonio Gala.
Cristina Lleballe cantant.
Pepe Antequera.
Amb paranoia.
Marta Jobert, que era una de les seves netes.
La xiquitita, que era la seva germana.
La xiquitita, que era la seva germana.
I aquell home, el ventafocs aquell.
No, el botafogo.
Aquest, aquest.
El seu xòfer, Luis Jiménez.
I tant.
I tant, i tant, i tant.
Marta Jobert, que ja hem dit,
Esther Jobert,
les dues germanes també netes d'ell,
que no van conèixer precisament amb el seu avi.
I, lògicament, tots van portar un historial d'Antonio Machín
agradable, correcte, una memòria estupenda.
I ara anirem a veure ja les últimes imatges
i comença així.
Comencem la projecció
i hi ha un canvi radical d'escena
de lo que hem estat veient durant tots aquests dies
i veiem que estem a dins d'un cementiri
i els músics que va tindre Antonio Machín
porten unes maletetes a la mà
que són els instruments,
violí, trompeta,
i van caminant precisament
per dins d'aquest cementiri
i Caco Senante també els acompanya,
que és un cantant
que cantava també les cançons d'ell,
a part de les seves pròpies, com és lògic.
Paren davant
d'una gran làpida
negra
i de marbre negra
i allà hi ha unes lletres en blanc
que posa
Antonio Machín.
Això a la part plana.
Llavors, a la part vertical
hi ha un altre marbre
i al centre
hi ha un círcul bastant gran
amb el popular perfil
de la seva cara
i a dalt
un àngel
del tamany real
d'una persona
que està, ja he dit,
a dalt, a la capçalera
d'aquesta tomba.
En aquell moment,
i això va ser casualitat,
van començar a caure
unes suaus gotetes
del cel,
potser perquè
els angelats negres
estaven emocionats
de l'homenatge
que aquests músics amics
li anaven a fer
Antonio Machín.
Està poniendo cada vez fea.
Aquí està.
Me estaría a mi lado
Me estaría cuidando
con más frío la mi vida
que la vivo por mí
No me cansaría de decirte siempre, pero siempre, siempre
que deseefribida ansiedad, angustia y desesperación.
Toda la vida estaría contigo, no me importa en qué zorra, ni dónde y cuándo, pero junto a ti.
Veiem el llarg passeig del cementiri que serveix d'entrada al recinte i de sortida
i amb aquest camí de sortida els sis músics es van allunyant amb els paraigües oberts
amb una mà i amb l'altra el seu instrument musical a dins de la maleteta.
A l'aigua reflexa les seves siluetes amb les rajoles del camí.
Toda una vida te estaría animando, te estaría cuidando,
como cuido mi vida, que la vivo por ti.
Moreno
¿Cómo es? Aquí viene Antonio Machín
Desde los años 30 va aquí con el Nilo aquí presente
Dice Moreno
Que sí me llaman porque tengo la piel negra y el pelo
Mira risadito, risadón natural
Mientras estem sentint aquesta cançó
van sortint tots els crèdits de la pel·lícula
els que han participat parlant,
els que han participat col·laborant,
els que roden la pel·lícula, els escriptors, en fin, tothom
fins que al final sortirà la paraula fin
i així acabarem amb la cançó
i el documental Machín toda una vida.
Me mira como si fuera yo traído trabajo y más trabajo
Sin descanso y amor no se vive en mi pena
Ahora voy a sufrir
Qué maldición sobre mí que yo ya moriré
Así cualquiera negro ya tiene la fe
Es que la voz de Dios es milenario
Es que es milenario
Es que es pobre
Mi destino es fatal
Ves y oye como dice
Moré no soy
Este more
Moré no soy
Que tiene un canallón
Moré no soy
Ahora vengo de Imago
I amb el final de documental també nosaltres hem de posar adeu
i demà
aviam quina sorpresa et porto
aviam si t'agrada la sorpresa que et porto demà
però no m'avançarà res
per tu des de dilluns
per tu dos dies intentant a veure si
em diu el que començaria amb dimecres
però d'alguna manera
et faré una pista, o pot ser una pel·lícula dramàtica
o pot ser una pel·lícula musical
no em demanis el què
no, no, no ho pots
això és com la loteria
el que toca i toca
d'aquí a poc ja saps que començarem a sentir
els niñes del Sant Nil de Fonsa
oi que m'estic despesa avui
ja ho veig
hasta mañana si Dios quiere
me da millones de euros
moreno soy
que te gusta soy
moreno soy
vaya alegría
esto no te ha caído
moreno soy
de mi ya no te ha caído
moreno soy
moreno
quién sabe que en mis venas
la sangre no es morena
es roca natural
soy
moreno soy
oye
soy
moreno
soy
moreno soy
que sí que soy
moreno
mira mira qué rubor
ay mira que sigue mi lumbar
hay que te la mirar a la sinimba
son por ella
con cosita
mira mira mira mira yo no quiero la cotilla
ay me va a buscar ámbula
can bula
me va a pular
yo me conciente
vamos echando
ay qué rico que hay timbón
moreno
te la mirar a la tenga
ir
te la mirar a la
tu
chico que hay timbón
más
lo
ап