Dins l'espai que cada dijous dediquem a la Universitat Rovira i Virgili,
aquesta setmana anem cap a la Facultat de Dret,
Facultat de Jurídiques, no sabem bé com dir-ho.
Ara m'ho explicaran els convidats d'avui.
Tenim amb nosaltres tres membres de l'Associació d'Exalumnes de Dret
que han organitzat per aquesta mateixa tarda unes jornades,
i ja en van quatre, les quartes jornades,
sobre les sortides professionals que té aquest ensenyament de dret,
de jurídiques.
Tenim el Sergio Nassarre, la Maria Estela Ribas i el Francesc García.
Bona tarda a tots.
Hola, bona tarda.
Facultat de Jurídiques, de Dret...
Facultat de Ciències Jurídiques, és el nom que té la facultat,
i que engloba els ensenyaments de dret, de relacions laborals,
de ciències del treball i de treball social.
Déu-n'hi-do.
Per això té un nom més genèric perquè engloba més ensenyaments que dret.
I tot això físicament situat?
A l'Avinguda Catalunya, al número 35,
aquell edifici tot nou que hi ha de color gris.
Que de fet ho vau estrenar, el Codi de Barres, que et diuen.
Sí, el Codi de Barres, sí.
El Codi de Barres, sí.
Que el vau estrenar vosaltres, el vam fer per vosaltres, em sembla.
Sí, bueno, nosaltres ja vam agafar de professors, però...
Sí, jo el vaig fer servir com a alumne,
i la veritat és que es va notar molt el canvi.
Sí.
Què feu des de l'Associació d'Exalumnes de Dret?
Quant de temps funciona?
L'Associació d'Exalumnes de Dret funciona des de 1996,
que va ser l'any en què va sortir la primera promoció de dret
de la Rovira i Virgília.
Llavors va ser acabar l'any i començar a funcionar l'Associació d'Exalumnes.
I, bàsicament, els actes que fem és aquestes jornades sobre les sortides professionals,
les fem cada any.
En aquest cas, aquest any, com ben has dit, són les quartes jornades.
També vam fer l'acte commemoratiu dels 5 anys de promocions de dret de la universitat.
I també l'acte commemoratiu dels 10 anys de Facultat de Ciències Jurídiques de la Rovira i Virgília.
I també com a acte que fem sempre cada any és participar a l'Entregador-les,
que es fa de cada promoció de dret,
i també, bàsicament, participar a la Jurídico-Gresca,
com un acte més lúdic, més divertit, que es fa una vegada a l'any.
I quanta gent teniu inscrita? Quants exalumnes hi ha a l'associació?
Tenim 237 socis.
Mira, jo diu amb tot l'orgull...
Sí, perquè he fet aquest matí el recompte per portar els números exactes.
Molt bé.
De fet, ara que em deies això, Estela,
els estudiants de Jurídiques, així en genèric,
sou potser dels més associacionistes, no?
Perquè no sé si totes les facultats tenen associació d'exalumnes.
Jo diria que no, o almenys amb no tanta afiliació.
Tenen d'exalumnes, tenen la Facultat de Química, se'n sembla,
els Engenies Químics també.
Econòmiques.
Econòmiques.
I després hi ha alguna altra lletres que també s'està formant,
però potser la d'Econòmiques i la nostra i la d'EXQ potser són les més actives fins ara, no?
Cosa que no vol dir que en aquest procés que està donant ara la Universitat Rovira i Virgili,
que és precisament la creació d'una associació d'antics alumnes de la URB,
en què estem tots implicats, en què estem treballant amb el vicerrectorat
que havia durat la llum, doncs, bé, que podem col·laborar-hi tots, no?
No sé si vosaltres dos, l'Estela és la secretària de l'associació.
No sé si el Sergi i el Francesc són ara professors de la facultat.
No, jo soc abogat.
La veritat és que com a exalumne...
Ah, tu ja és el seu d'advocat.
Sí, el que passa és que fins fa un any, un any i mig, encara era alumne jo de la facultat.
Ara mateix ja estic col·legit.
Va costar, eh?, treure's la carrera.
Home, no, gaire, no crec.
Jo quan es va fundar l'associació...
Perquè el Sergi és molt jovenet.
No, no, jo soc jovenet, però vull dir, quan es va fundar l'associació,
encara no havia ni començat la carrera.
O sigui, que ja portem deu anys, però encara no l'havia començat.
Jo vaig començar tres o quatre anys d'esporés.
I bé, doncs aquest és precisament el paper fonamental d'aquesta associació,
que és que tots els que estem aquí érem estudiants de la universitat.
I això ens permet ser molt més propers als propis estudiants.
Jo segurament, aquests que també els costa la carrera,
demà, bé, quan fem les conferències,
ens veuran i ens veuran molt més propers a naltros.
Perquè, clar, veurem si aquesta persona que ha estat estudiant amb mi,
colze a colze, ha arribat a ser algun dia advocat
i ens pot explicar com ha aconseguit ser-ho,
doncs algun dia també ho podré ser jo mateix, no?
Sergio, tu sí que exerceixes de docent.
Sí, la veritat és que tant l'Estela com jo mateix
som professors d'allà de la casa.
Ella és la professora de financer, jo sóc professor de dret civil.
I la veritat és que és un orgull també, doncs, bueno,
no només veure que els nostres antics alumnes
són membres de l'associació i membres actius,
i a més de la Junta Directiva, etcètera,
que tenim incorporats a la Junta uns 15 membres, uns 16 membres,
que són la majoria companys de promocions
molt properes a la nostra, i si no antics alumnes nostres,
sinó que també, doncs, bueno, que es vagin col·locant
i, doncs, una mica la finalitat de l'acte que fem, no?
És a dir, que una mica, doncs, mostrar-los cap on han d'anar,
doncs, quines sortides hi ha,
moltes d'elles, doncs, desconegudes, de vegades,
o que un, doncs, els té excessiu respecte,
potser oposicions molt fortes,
o potser, doncs, professions que són molt complicades,
per exemple, d'inspectors d'Hisenda,
o registres i notaries, judicatures, d'aquest tipus de coses.
Ara parlarem de totes aquestes sortides,
sí que val la pena, a part del que fareu aquesta tarda,
val la pena des d'aquí fer, tranquil·litzar la gent, no?,
amb això de les sortides laborals.
Se m'acut que des de l'associació,
a part d'organitzar tots aquests actes,
també us deuen venir en plan als alumnes,
en plan a consultoria.
A lo millor us pregunten, doncs, com poden encarar una assignatura,
o tenen alguna queixa, fer una mica de síndica de creixos,
en aquest cas,
quines són les, l'apropament que tenen els alumnes de l'associació?
Els problemes que tenen les alumnes,
moltes vegades, el que tenen és la figura del tutor.
Tant els alumnes de dret com de relacions laborals
tenen aquesta figura.
Per tant, els alumnes, pròpiament dit,
qualsevol dubte que tenen,
ja s'interigeixen a aquestes persones.
I el que és, a l'associació d'exalumnes,
moltes vegades es dirigeixen ja a l'últim curs,
quan ja estan acabant la càrere,
ja comencen a plantejar-se
que tenen que actuar en algun àmbit laboral.
A llavors, normalment,
les dubtes són bàsicament de sortides professionals,
diguem-ne, de l'ensenyament pròpiament dit,
d'assignatures, d'exàmens i coses aquestes.
Doncs entrem ja en el que són aquestes quartes jornades
sobre les sortides professionals de l'ensenyament de dret.
A veure, hi ha el tòpic, així general,
correm per l'aire,
que molta gent és una professió
com a molt valorada socialment
i que tira molt,
és d'aquelles que molta gent pot pensar
que sí, jo vull fer dret
o vull fer jurídiques més en general,
però n'hi ha tants d'advocats.
Però no el suficient.
No el suficient.
Però en tots els àmbits,
no només advocats,
sinó també jutges,
també registradors,
també qualsevol...
Clar, és que pensem, potser,
en l'advocat típic dels judicis,
del perrimeix.
I hi ha moltíssimes més sortides
dins la carrera.
Dins de l'àmbit judicial
no només cal que siguin advocats,
també és molt necessari,
més a l'administració de justícia,
jo ara que la començo a veure,
fa falta molt l'agent judicial,
no només la figura de l'advocat,
sinó el contrari,
per dir-ho així,
entre cometes,
el fiscal,
i no només això,
sinó jutges,
notaris,
totes aquestes figures,
que és el que abans estàvem comentant,
que potser estan ficades dalt d'una altra,
que serien molt inaccessibles
per a una persona que és estudiant,
demà la poden tenir molt més propera
si el propi que els explica
és un alumne,
o un exalumne, en aquest cas.
Per posar el teu cas, Francesc,
que tu vas acabar la carrera fa poquet,
comentaves l'any passat, no?
Sí, sí, ara farà dos anys.
I ara ja estàs exercint com a advocat.
Com va ser aquest pas?
Ho vas trobar fàcil, difícil?
Com t'ho vas fer?
Bé, de fet, és el que explicaré,
i en certa manera ja ho puc avançar ara.
Jo explicaré el que és la figura
de l'Escola de Pràctica Jurídica,
que és el que seria com una espècie de curs pont,
que t'ensenyen a ser com serà la pràctica.
Tot i que a la universitat estem molt preparats teòricament,
sempre és correcte que ens expliquin com funciona això a la pràctica.
I jo me'n recordo que precisament a l'època d'estudiant
vaig prestar molta atenció a com els meus companys,
que també demà seran els abogats liberals,
ens explicaven com van començar a formar el que era un bufet i tot això.
I sempre m'ha agradat aquesta figura,
i doncs vaig decidir col·legiar ara a l'abril,
ara fa poquet.
Vas col·legiar i vas muntar el teu propi bufet, per dir-ho així?
Vas per lliure?
No, jo tinc molta sort que el meu pare s'advocat.
Ah, muchacho.
Això també és un cas bastant comú, em sembla.
Sí, sí, sí.
Pel que fa a vosaltres dos, Estela i Sergio,
que us dediqueu a la docència,
suposo que es necessiten molts més professors dins d'aquest àmbit,
però, clar, a vegades els diners no arriben,
les universitats no inverteixen en segons quines carreres.
El món de la docència aquí a Tarragona, pel que fa a dret,
encara està obert o ja és més difícil, això?
Bé, és una via especialment complicada, diguem,
és una via especialment complicada,
doncs perquè requereix una sèrie de passos,
és a dir, quan és llicenciat, doncs, per exemple,
per s'advocat, només cal que pagui,
si no m'equivoco, les taxes a col·legi d'advocats,
i ja ets advocat.
Però t'has de col·legiar, eh, que també és una sèrie...
Que deu-n'hi-do, les quotes, al col·legi, eh?
Això és una qüestió de quotes, diguem.
Quan un vol ser professor, diguem,
hi ha bastants més traves, diguem.
No hi ha suficient que siguis llicenciat a la llarga,
et requereixen que siguis doctor,
a la llarga et requereixen, doncs, una tesi doctoral,
et requereixen unes tesines,
et requereixen uns cursos de doctorat,
et requereixen llibres,
et requereixen publicacions,
et requereixen estades a l'estranger,
per tant, requereixen moltíssimes coses.
I tot i amb això, i un dels problemes que tenim,
que són uns problemes greus,
és el tema de consolidar les places del professorat.
En aquesta facultat d'aquí, per exemple,
tenim el tema que hi ha molt professorat jove,
i la qüestió és que, diguem,
ens ha agafat una mica tots el que és la transició,
diguem, de la nova llei d'universitats,
que per ser, doncs, avui resulta que es debatrà a Madrid,
té un canvi amb els rectors,
i tot i amb això ens ha enganxat al mig,
i això ens impedeix, doncs, una mica consolidar les nostres places.
Nosaltres estem contractats, doncs, per un any,
per dos anys, per tres anys,
i això, doncs, és un ai al cor, diguem, cada any.
Això em sembla que a la majoria de facultats, eh, però...
Sí, sí, segurament, però és un problema, no?
Doncs parlem ara d'altres sortides professionals,
potser les més estranyes,
bueno, estranyes a aquelles en què no hi penses a priori, no?
Què pot fer algú que ja està llicenciat en dret o en jurídica,
si vosaltres voleu en qualsevol de les seves especificacions?
A veure, abans ho estava comentant jo mateix,
però no només és la figura de l'advocada,
d'aquí que estudia dret, no només cal que sigui advocat,
tenim una branca també molt,
bueno, que estudiarem,
que seria l'administració local,
que no només cal,
a veure, pots accedir al cos de corporació local
des d'auxiliars administratius,
administratius,
o l'advocat d'empresa,
ja no cal que sigui des del dret públic,
des del dret privat, també,
un advocat especialitzat en temes empresarials.
També oposicions a el que seria
el registre de la propietat o el registre mercantil,
tot aquest ventall d'opcions
també serà explicat per aquesta associació d'exalumnes
i, sobretot, potser com a figura estrella,
que moltes vegades ens descuidem,
la figura del procurador,
que sempre parlem d'abogats,
de fiscals, de jutges,
i ens descuidem d'aquesta figura,
que també és bastant important
des del món de la judicatura.
Si accedeixen a aquest món laboral
o bé per la via privada,
com comentàveu,
allò t'instal·les per lliure i tal,
o bé a través d'oposicions
que, no?,
cap a l'administració, així...
Passa que a vegades fa por, eh?,
s'ha d'estudiar molt
per treure's aquestes oposicions,
ja acostuma a haver-hi poques places
i, en tot cas, moltíssima gent.
N'hi ha de tot, eh?
N'hi ha de tot.
És a dir, clar,
on pot optar unes oposicions,
doncs, a l'administració pública,
diguem,
doncs, bueno,
són assequibles dins del que pot ser,
doncs, un estudi d'un parell d'anys
o tres anys com a màxim,
doncs, un pot més o menys
aconseguir algun tipus d'oposicions
d'aquest estil,
però després estem parlant
d'oposicions molt més fortes,
com, per exemple,
diguem, les que tenen més fama
poden ser les d'advocats de l'Estat
o que algun any han portat
a l'advocat de l'Estat
o els registres de la propietat.
Els registres de la propietat
estem parlant d'unes oposicions
que, com a mitjana,
poden durar cinc o sis anys
i que poden arribar fins als 10-12 anys
i això no t'assegura
que tinguis plaça.
És a dir, que tu pots estar estudiant
fins a 10-12 anys
i tot dia amb això.
I, de fet, no fem res més
i sense cobrar,
que és un tema que és molt dur, no?
I és per això que la idea
de fer aquestes jornades
és que un pot tenir al cap
i dir jo vull ser enregistrador
de la propietat.
No hem d'amagar
que és una feina
que té els seus avantatges,
uns avantatges grans
comparats amb altres feines.
És a dir, els registradors
de la propietat
són juristes molt importants,
és a dir, normalment
han hagut d'estudiar molt,
coneixen molt el dret,
sobretot el dret civil,
el dret mercantil,
el dret privat en general,
però, doncs, bueno,
no viuen malament,
per entendre's.
No tenen jefe
i, a més, doncs, bueno,
les minutes
no són escasses.
Per tant,
l'objectiu pot ser molt atractiu,
però quan un recent llicenciat,
una persona que està a punt
de llicenciar,
si diu, bueno,
jo vull viure bé,
per entendre's,
jo vull ser enregistrador,
molt bé,
això està molt bé,
però, realment,
doncs, aquí s'ha de mirar
moltes coses,
s'ha de mirar, doncs,
els seus resultats
durant la carrera
en temes tan sensibles
com el civil,
el mercantil,
el fiscal i altres,
que són, sobretot,
les matèries fortes
dels 315 temes
que tenen oposicions
a registre,
és a dir,
el seu currículum,
realment,
si el civil li ha agradat,
si el mercantil li ha agradat,
i més que ha agradat
si li ha apassionat,
que a vegades,
per conviure 5 o 6 anys
en unes oposicions així,
t'ha d'apassionar,
és a dir,
has de tenir molt clar
el que vols fer,
i tot i amb això,
doncs,
encara hi ha això
de ser una persona
molt constant,
és un perfil
molt particular,
una persona molt constant,
la memòria és necessària,
també,
és a dir,
no és imprescindible,
però jo crec que és necessària,
i facilita molt,
doncs,
fer l'examen
i, doncs,
aprendre-ho,
i després,
doncs,
una altra cosa
és parlar,
doncs,
realment,
si aquest tipus d'oposicions
són les més,
el criteri,
doncs,
és el més just o no,
són oposicions,
de vegades,
molt injustes,
va tot amb boletes,
etcètera,
etcètera,
si treus la bola,
si dos dels 315 temes,
doncs,
si aquells te l'has estudiat
molt,
molt bé,
doncs,
el faràs molt,
molt bé,
si l'has estudiat bé,
el faràs bé
i, per tant,
estàs fora.
Vaja,
doncs,
important la tasca
que teniu aquesta tarda
d'explicar tot això,
perquè, clar,
jo m'imagino que la il·lusió
quan acabes,
estàs a punt de llicenciar-te
de dir,
jo vull fer tal cosa,
sí, sí,
però espera't,
tots els passos
que has de seguir
són aquests,
vull dir,
poseu les cartes
sobre la taula
dins de la vostra experiència.
Quin és l'eslau
més alt,
laboralment,
al qual pot arribar
algun llicenciat en dret?
President del Tribunal Suprem.
Sí,
aquest pot ser un d'ells,
sí.
dins joves no hi ha.
No hi ha gaire,
no hi ha vocats tampoc.
Depèn de la feina
també en què arribis.
Moltes vegades
són feines molt vocacionals,
llavors una vegada
és buscar aquella feina
que t'agradi
i potser trigaràs
dos, tres anys,
quatre, cinc anys.
Nosaltres vam fer
la tesis doctoral
i vam tardar
quatre, cinc, sis anys.
Potser una persona
inverteix el mateix temps
en una posició
o dintre d'una empresa privada
i perfectament
pot arribar un càrrec molt alt,
que moltes vegades
sempre ho senyim
a la vida pública,
però qualsevol empresa privada,
director general,
el president, etcètera.
És com tot,
s'ha d'invertir
una sèrie de temps,
moltes vegades
s'ha de començar per avall,
però a poc a poc
passa ascendint,
pots fer màsters,
pots fer cursos
de postgrau,
pots especialitzar-te
en determinades matèries,
com una altra sortida més
i arribar a un grau
molt alt
dintre d'una mateixa empresa.
És a dir,
no és tant, diguem,
l'esglou més alt,
sinó és, diguem,
el que a tu t'agrada més.
És a dir,
un que ha fet dret
i que se l'ha tret
li ha d'agradar el dret
perquè si no,
no te'l treus.
I si t'ha agradat el dret,
llavors ja és qüestió
que escollis
el que més t'agrada
per fer i per viure.
I a partir d'aquí...
Parlant d'escollir,
clar, convidem,
potser tenim la impressió
que aquestes jornades
que fareu aquesta tarda
estan adreçades
a la gent
que està a punt
de llicenciar-se,
estudiants d'últim curs,
però de fet
podríem convidar tothom
perquè, clar,
has de tenir una mica clar
cap on els vols dirigir
a l'hora de triar
després les assignatures.
Sí,
això és el que he fet.
llavors a l'hora
de fer la difusió
sí que ens hem centrat
en part els de quart
perquè són els que tenen
més neguit
exactament quina sortida
poden agafar,
però també hem fet
una difusió
tant els de primer
als de segon
i els de tercer
perquè moltes vegades
potser tenen clar
fer una oposició
a una sortida professional
i quan vegin aquesta tarda
com funciona
potser comencen
a tindre dubtes
o a veure que n'hi ha altres
que també poden ser interessants.
O a reforçar més
una assignatura conantra,
tirar més cap al camí.
Sí, sí, perfectament.
Quina és el tipus de feina
en què hi ha més demanda?
Actualment.
Bueno, diguem,
advocats que jo sé
que han entrat
no han sortit.
És a dir,
normalment
un quan comença
a ser advocat
doncs
corregeix-me
en tot cas.
És a dir,
ho fa de prova
per entendre'ns
d'un any,
dos anys,
tres anys.
Si la cosa no va bé
ho deixa.
Nosaltres coneixem
molts casos
de gent que ha entrat
a ser advocat
però cap
que ho hagi deixat.
Sí.
per tant,
no és una mala professió.
Aquesta és una.
I l'especialització
dins de...
En què estàs especialitzat?
Francesc, per exemple.
Jo, en civil i penal.
Tant els dos àmbits.
Al torn d'ofici
em centrarem
en aquestes dues branques
però ja, per exemple,
a temes laborals administratius
sé que el despatx
o com a mínim
el bufet on estem
ja no els podem tocar
i ser d'altres companys
que s'estan especialitzant
en, realitzant màsters
i això
en aquests temes concrets
precisament.
I més perquè
en una ciutat petita
com Tarragona
l'especialització
és necessària
ja cada vegada més.
A Barcelona sí que
ja tots els despatxos
s'han especialitzat
en una branca
però aquí a Tarragona
doncs fins ara
l'abogat ho portava tot,
era un tot terreny
i ara cada vegada més
se n'estan donant compte
que és necessària
una especialització
perquè el nombre
de temes
sobre una mateixa branca
ja no et permet
estar
a les novetes
legislatives
d'altres temes
i així és l'única manera
de portar-ho bé.
Estela i Sergio
vosaltres,
la vostra especialització?
Jo soc especialista
en dret financer
i el Sergio
en dret civil.
Fa la impressió
pel que explicava
ara el Francesc
que escolta
que cada vegada
necessitem més
la gent a dia a pie
podríem dir
dels advocats
per una cosa o altra
no ho saps mai
i es dona una mica
llàstima també.
Abans parlàvem
de la dificultat
d'una oposició
i precisament
la persona rasa
que es licencien dret
i els col·legis
pensa que ja ho té tot guanyat
i al contrari
per la meva experiència personal
ara comença
la part bona
perquè per molt
que facis una escola
de pràctica jurídica
l'aprenentatge és diari
ningú t'ha ensenyat
a relacionar-te amb la gent
ningú t'ha ensenyat
com t'has de dirigir
davant del jutge
és molt diferent
fer un examen oral
per dir-ho així
que és el que fem
a la facultat
a fer una ponència
o unes conclusions
davant del jutge
i estem exposats
a que cada vegada
les modificacions
legislatives
que es produeixen
i en els darrers anys
amb els canvis de govern
ha estat freqüent
doncs
t'has d'estudiar
una per una
o sigui
no acabes d'estudiar
traient de la licenciatura de drets
sinó que tot just comences
per dir-ho així
com està la salut
del dret
de la legislació
que ara comentàveu
a casa nostra
com ho veieu?
jo crec que
hi ha una malaltia
diguem
endèmica
amb això
de la legislació
una mica
en el sentit
que aquí
ens comentava
el tema essencialment
és que hi ha un excés
de legislació
impressionant
i més un excés
de legislació
i de vegades
excessivament concret
i per tant
perdent la visió global
dels problemes globals
que existeixen
és a dir
en el cas d'Espanya
doncs va triar
un codi civil
el 1889
però no n'hem tingut
cap altre mes
des de llavors
i des de llavors
han estat lleis especials
per entendre'ns
i lleis especials
molt concretes
molt particulars
que solucionen
el problema en concret
però quan hi ha un problema
similar
no hi ha llei
i hem de fer
una altra llei
i quan surt un problema
que s'assembla
però que no és el mateix
una altra llei
i per tant
això són lleis
que surten
contínuament
Catalunya ara
està en un procés
de codificació
però
el tema de canvis
de govern
etcètera
està una miqueta
paradet també
però
aquest esforç
s'ha de lluar
en el sentit
que és la primera vegada
que en aquest cas
una part important
d'Espanya
com és Catalunya
tingui el seu propi
codi civil
i per tant
un esforç global
de regulació
de tot el seu dret propi
no sé
aquest és el meu punt de vista
és a dir
una mica
és un excés
i estem tots
rebassats
diguem
en excés
del tema
és una sensació
que comparteixo
el 100%
sembla que estiguem fent
les lleis
a cop de talonari
o sigui
si per la televisió
o els mitjans de comunicació
hi ha un problema
determinat a la societat
que és aquest
automàticament
fem la llei
sembla que no
els polítics no pensin
que realment
la societat
sempre anirà
per davant
del que és el dret
i llavors
acabes saturant
no saps exactament
quina llei
és la que has de portar
i això ho noto
sobretot
quan estàs de guàrdia
que dius
ens acaben de modificar
el codi penal
judicis ràpids
quina normativa porto
l'anterior
la nova
i clar
has d'estar sempre
a la white
Francesc
t'ho dirigeixo tu
perquè ets el que
ara mateix exercicis
és el Perry Mason
perquè feu una idea
igual et
els judicis
han jurat
home
què n'opines?
és un bon tema
jo n'estic
a veure
jo sempre he estat
a favor
del que és la justícia popular
no només amb això
sinó en altres vertents
i en el mateix sentit
en el que seria
la justícia de pau
els jutges de pau
el que passa
que crec que cada vegada més
i donats aquests temes mediàtics
sobretot
que hem tingut aquí a Tarragona
sembla que estem perdent
una mica
el que és el seu sentit
molta gent parla
que el jurat popular
pot ser més just
o menys just
o fins i tot pot dir
que la gent és més piadosa
la veritat
que per l'experiència
que en tinc jo
no ho és
sempre és millor
un jutge aplicant la llei
que serà més just
que no pas
el que pensa la gent
que es deixa portar
pels sentiments
i aquí és quan vosaltres
els que exerciu
doncs
bueno
heu d'agafar
les vostres tàctiques
sembla un joc d'estratègia
a vegades
això dels judicis
sí sembla bastant
ens hem desviat
una miqueta del tema
però clar
volíem tocar també
el seu
l'àmbit professional
dels nostres convidats
avui
i per això
us pregunto
Estela i Sergio
els alumnes
com veieu
la nova generació
de professionals
cada vegada tenim
jo crec que ha sigut
pels canvis d'estudis
de l'EGB
del BUP
del COD
de l'Èxid
que han canviat els estudis
i venen
de diferent forma preparats
venen amb més coneixements
que abans
sí
una bona notícia
perquè semblava
que tot això
dels canvis de plans d'estudis
i us ai
que no saben ni llegir
a veure
amb coneixements
que no teníem
naltros diferents
ara fa falta saber
si són millors
o pitjors
en el sentit
que hi ha un ventall
més ampli
que abans
per exemple
nosaltres no teníem
el que passa
que hi ha
temes més importants
que abans sí que es donava
i sí que s'estudiaven
ara no s'estudien
llavors tenen
per una part
unes deficiències
i per altra part
altres coneixements
el problema
és que arriben
gent molt jove
amb poques ganes
d'estudiar
i poc motivats
i la feina
dels professors
sobretot
els que estan de primer
jo per exemple
estic a quart
clar com a mi
m'arriba una alumna
ja té 22 anys
quasi bé
ja no tinc
quasi bé cap problema
i ja sap
que li agrada la carrera
si no ja ho ha deixat
i ja sap
com funciona
la universitat
i com s'estudia
però els alumnes de primer
estan bastant perduts
i llavors moltes vegades
és la funció del tutor
dels professors de primer
que s'han d'encaminar
per veure exactament
com s'estudia
com es fan unes pràctiques
com es busquen un test
com s'utilitza la biblioteca
moltes vegades
perds molt de temps
en matèries
que tu pensaves
que ja sabien
llavors per això
el que ha fet
per exemple
la facultat
fer una assignatura 0
que és ensenyar els de primer
com funciona la biblioteca
saber que hi ha
uns ordinadors
que hi ha unes bases de dades
que hi ha unes sortides professionals
que hi ha un deganat
com funciona la universitat
per a com a mínim
els professors
que tenen després
no han de suplir
aquesta falta de coneixements
Sergio
a tu
et toca fer classes a primer?
Sí, sí
que has de fer de cheerleader
no, jo la veritat
és que jo cada any
quan ve el nou grup
etc.
jo els trobo molt macos
són gent
no si macos
segur que us
són gent molt macos
molt sana
gent molt sana
moltes ganes d'aprendre
això sí
prenen apunts
en separar
el que sí que els manca
efectivament
coincideix amb l'Estela
completament
el tema de la motivació
el tema
el tema de la motivació
és a dir
nosaltres
per la nostra feina
hem de viatjar bastant
a l'estranger
i hem de fer coses fora
i llavors
jo sempre els hi dic
de fet
quan creus els Pirineus
o quan creus l'Atlàntic
per entendre'ns
doncs
notes un canvi radical
en el sentit de la motivació
t'acribillen a preguntes
des del primer segon
que obres la boca
ni que sigui de preguntar-te
escolta
que això no acabo d'entendre
repeteix-m'ho
i això és el que
potser trobem a faltar
és aquest feedback
és a dir
sembla que estiguis tu xerrant
per entendre'ns
i doncs
si t'escolten
doncs sembla que t'escoltin
però a la veritat no
perquè després els resultants
no acompanyen
per tant
el que sí que
aprofitant aquest foro
que ens has donat
el que sí que els demanaria
doncs
és més motivació
i més feedback
és a dir
que insisteixin en preguntes
doncs ràpidament
que se'ns està tirant el temps a sobre
ja per anar tancant l'entrevista
ara que parlàveu d'això
de creuar els Pirineus
jo no voldria acabar l'entrevista
sense destacar
potser una de les ponències
de les moltíssimes
que hi haurà al llarg de la tarda
però de les més curioses
em sembla que parlareu també
de les sortides professionals
dins el que és
la Unió Europea
la Unió Europea
no?
allò internacional
que això crida molt l'atenció
i escolta
també
és bonic
això és una cosa
bueno
això ho fa des de l'oficina
de la universitat
de la ORI
que es diu
l'Oficina de Relacions Internacionals
que l'hem contactat amb ells
ells encantats
doncs
de col·laborar
inclús fent esforç personal
o sigui que estan molt bé
el que sí que
és un tema
central
és a dir
jo sí que noto sempre
i sempre passa el mateix
que aquí a Espanya
tenim sempre la sensació
una miqueta
de tenir vergonya
de creuar els Pirineus
de dir
ai
què pensaran
o no m'entendran
sobretot en temes d'idioma
no m'entendran
no sé què
a part que el llenguatge jurídic
és molt específic
també
però
és assequible
és a dir
no és res
de l'altre món
o sigui
no és una cosa
que
és una cosa
assequible
llavors quan
quan un surt fora
té la sensació
una miqueta
ostres no m'entendran
no sé què
no sé si treballaré
bé
el mecanisme
i l'educació
que hem rebut
aquí
amb el nostre sistema educatiu
és excel·lent
comparat amb moltes
d'altres que hi ha
a Europa
molt per sobre
per exemple
que l'anglesa mateixa
l'educació anglesa
està pel terra
absolutament
ens podríem comparar
pràcticament
a Alemanya
ja sé que els estudis
que els estudis
de jerarquia
de qualitat
de la docència
etcètera
que hi ha hagut
recentment
ha posat a Finlàndia
per exemple
com a primer país
prototip
però si us fixeu
en els llistats
a Anglaterra
no hi apareix
ni tan sols
en els 25 o 30 primers
i nosaltres estem
només 4 o 5 llocs
per sota d'Alemanya
per tant
fent-nos una mica
la idea
i el segon
és Hongria
i el tercer Japó
per tant
nosaltres estem cap al
20 o 22
per ahí
per tant
no estem tan
malament
i els espanyols
estem molt
valorats fora
per la nostra constància
jo sempre els explico
nosaltres a Espanya
treballem moltes hores
el que passa
que potser
potser
amb poca eficàcia
perquè ens agrada molt
la relació personal
llavors
fas peta la xerrada
vas a esmorzar
llavors
molt bé
estàs moltes hores
vas a la ràdio
però sí
ara mateix
llavors
ens falta
potser una miqueta
d'eficàcia
en el treball
i de planificació
és a dir
si un intenta
planificar qualsevol cosa
aquí a Espanya
segur que no surt
o sigui
segur que no surt
com està planificat
el que passa
que al final
acaba sortint
que és el que
més sorprèn
per exemple
els alemanys
que tenen un treball
molt més metòdic
llavors
amb aquesta ponència
el que volíem
és animar
una miqueta
a treure aquesta vergonya
de dir
escolta
no sé si a Europa
hi pintem gaire
i a Europa
hi pintem molt
doncs jo
destacat
aquesta ponència
me'n destaqueu
alguna
cadascú
bé sigui
per el convidat
tenim un convidat
estrella
algú que
vindrà aquesta tarda
o els posaríem
tots per igual
en ordre d'importància
jo crec que diria
que tots són igual
d'importants
totes les sortides
a veure
sí que hi ha unes
que tenen més fama
més renom
però jo crec
que totes són igual
totes són igual
d'importants
i l'important també
és que totes les persones
que participen
quasi totes són
exalumnes
persones que han estudiat
aquí a la Rovira i Virgili
per tant que parlen
sabent
clar que han estudiat aquí
i que treballen
a Tarragona
a la Mitarragona
d'Espanya
etcètera
però que han estudiat aquí
i que han vist
que la seva carrera
i el seu títol
de la Rovira i Virgili
dona els seus fruits
d'una manera o d'una altra
però que han trobat
la feina
de la seva vida
entre cometes
doncs em destacaríeu
concretament
algun dels temes
o potser això
és cosa personal
jo per la meva forma personal
el doctorat
com a professora
de la universitat
i és la sortida
que jo agafaria
la del doctorat
jo naturalment
la de la policia liberal
vull dir
que també seria
contradir-me a mi mateix
a part a mi em va servir
ja ho he dit abans
durant aquesta xerrada
que a mi em va servir
perquè vaig veure
dos companys
que els havia vist jo
per la facultat
per la casa
quan jo vaig entrar primer
ells estaven a quart
llavors naturalment
t'ha sorprès
havíem jugat junts
a l'equip de futbol
i tot això
llavors clar
és que són persones properes
no és allò que dèiem
que els tinguis
sobredimensionats
per dir-ho així
jo diguem
et destaco un
que no hi és
que ho hem lligat
que no hi és
el programa
vull dir
i llavors
que ho hem lligat
darrere hora
que és
el cos
de assessoria jurídica
de l'exèrcit
doncs la comandància
ens va posar contacte
a la facultat
i llavors
doncs bueno
vindrà un representant
explicant
aquesta sortida
que la veritat
és que no l'havíem convidat
mai de fet
perquè bueno
tampoc havíem caigut
i doncs bueno
ja tenim un espera
aquí a Tarragona
al respecte
de la assessoria jurídica
de l'exèrcit
i vindrà a explicar-ho també
doncs ja sabeu
des d'ara mateix
ja hi podeu anar
a la facultat
de ciències jurídiques
i fins a les 8 del vespre
teniu tota aquesta tarda
per saber
quines sortides
professionals
tenen els ensenyaments
de jurídiques
les quartes jornades
sobre les sortides
professionals de dret
l'any que ve més
no?
sí
repetirem
doncs Sergio Nassarre
Maria Estela Ribas
i Francesc García
moltes gràcies
gràcies
gràcies
gràcies