Atles, el balcó del món.
Un programa de Tarragona Ràdio
en col·laboració amb el Consell Comarcal del Tarragonès,
Comissió de Periodisme Solidari
i el Departament d'Antropologia de la Universitat Rovira Virgí.
Aquesta tarda des l'Espai Atles, al Balcó del Món,
hem sortit de l'estudi.
Ens trobem no ben bé al carrer,
sinó que hem visitat el Col·legi César August de Tarragona,
un col·legi que des de fa 15 dies,
de fet demà s'acaben a estar celebrant unes jornades d'interculturalitat
que han implicat a tota la massa educativa,
podríem dir més pares, més alumnes,
en fi, han volgut que arribés a tots els reconets del col·legi,
fins i tot compten amb col·laboració d'algunes institucions.
Fa 15 dies, que durant aquestes jornades interculturals,
s'acaben demà, com dèiem, però em sembla que ells fan molt més
d'aquests 15 dies que ho estan preparant tot,
perquè Déu n'hi do, el que ens han muntat aquí al Col·legi César August.
Parlem per començar, després anirem per les aules,
a veure si trobem algun nen que ens pugui explicar més coses,
però per començar tenim una conversa amb el senyor José Antonio Muñoz,
ell és el director del Col·legi César August.
José Antonio Muñoz, bona tarda.
Bona tarda.
Deia jo que vau començar fa 15 dies, a celebrar-ho,
però quant de temps us ha portat a preparar les jornades?
Doncs ben bé un mes, poder abans, més d'un mes poder.
Ara, intensament, doncs tres setmanes.
Com va sorgir la idea? De qui va ser?
Doncs, a veure, cada any organitzem unes jornades,
que diem culturals, amb diferents temes.
L'any passat, per exemple, vam fer l'escola d'abans,
i les joguines d'abans.
I aquest any, doncs, estàvem buscant també un tema nou,
i va sorgir la idea, a principi, a través del camp d'estudis,
i després vam buscar col·laboracions.
Va sortir la idea de col·laborar amb el Consell Comarcal.
Tal com dèiem, han rebut, veig al Col·legi César August,
la col·laboració d'algunes institucions,
com la Generalitat de Catalunya,
des del programa d'educació compensatòria
del Departament d'Ensenyament,
però també han volgut anar més enllà
i han fet que s'impliqui tota la comunitat del col·legi,
i podríem dir, no?, des de pares,
a tots els professors, als alumnes,
evidentment no cal dir-ho,
han rebut bé la idea i s'hi han implicat 100%.
Molt bé, a veure, jo destacaria aquí la part dels pares,
perquè els vam convidar a través d'una carta
a veure si ens podrien aportar objectes
dels països que han visitat,
i hem muntat amb això una exposició
que es diu Un lloc en el món
i ens hem vist desbordats.
Moltes famílies ens han aportat un objecte
de diferents parts, de països rics, països pobres,
i la veritat és que tenim tota una sala
plena d'objectes
i al mig un mapa, un atlas,
amb també objectes de diferents països del món.
Però la col·laboració ha sigut enorme.
Primer dels mestres, dels que va sortir la idea,
dels alumnes que els hem implicat
i per part de les famílies en aquesta part.
Durant 15 dies tenim aquí el programa d'actes.
El Col·legi César Augusto organitza tot tipus d'activitats
i, de fet, per a totes les branques d'edats,
per a tot tipus d'estudiants,
vaja, tots els que tenen aquí al centre.
Activitats, m'agradaria, senyor Muñoz,
que ens en destaqués alguna,
des de, no ho sé, conferències
que venen a fer algunes a institucions o ONGs,
fins a activitats pròpies
en què participen els nens.
A veure, hi ha una part d'unes activitats
que estan organitzades per diferents ONGs.
Hi ha Setem,
que treballa sobre el comerç just,
i Intermonoxfam.
Però també hi ha, diguem-ne, uns monitors,
uns que ens venen del Marroc o de Polònia
o de Brasil,
que ens han fet unes activitats concretes
sobre danses, sobre jocs,
sobre contes, sobre històries dels seus països.
i que han involucrat a tots els alumnes.
S'han repartit les activitats a paradats, no?,
per les més adients.
Sí, tenim des d'infantil fins a CIC,
que és el que abarca l'escola,
i tots els cicles, tots els cursos,
estan ocupats amb alguna activitat.
Quines activitats són les que en triunfen més
per la seva experiència,
per les cares que ha vist quan ha anat a les classes?
Doncs poder la part del Marroc,
han fet un conte sobre la hena o la dansa del ventre,
un grup polonès que ens ha vingut també a cantar,
ballar i explicar històries del seu país,
de tot.
A veure, tampoc caldria destacar,
perquè tothom ha col·laborat amb la seva manera,
tallers sobre comerç just,
sobre relacions nord-sud,
tothom ha participat,
no caldria tampoc destacar un any concret.
Potser així ha vist ràpidament,
i fredament, sense analitzar-ho gaire,
xoca una miqueta que aquestes jornades d'interculturalitat
es celebrin al Col·legi César August,
que de fet té un percentatge molt mínim
d'alumnes d'altres països,
d'alumnes immigrants.
A veure, nosaltres no tenim molta immigració
dins de l'escola,
però sí, els nostres alumnes també hi ha al carrer,
i ho estan sentint a les notícies,
ho veuen als telenotícies,
i llavors és fer-los conscients
que hi ha una realitat que s'està desbordant,
no desbordant, sinó que és el dia a dia,
cada dia, que es barregen,
es comuniquen amb gent d'altres països.
Poder actualment, no tant a la nostra escola,
comencem a tenir,
tenim alumnes de l'Equador, de Colòmbia,
de Suècia, d'Argentina,
en xinesos,
podent no amb un nombre prou significatiu,
però comencem.
Però sí que ho tenim al carrer,
llavors és una manera de conscienciar-los.
conscienciar la població amb aquests temes
des de la base educativa,
vaja, l'eina que vostès des de l'escola
tenen més a mà,
l'única que poden fer servir,
és un granet de sorra,
és potser la base de tot,
s'hauria de començar per aquí?
És la base de començar a incidir sobre ells
que tots som iguals,
que podem tenir una pell diferent,
uns costums diferents,
però que som persones com nosaltres,
encara que no siguin del nostre país,
i que se'ls ha de reconèixer un esforç
per haver vingut i buscar-se la vida.
és començar des de petits
a ser conscients
que tots som iguals.
Com veu el futur,
el senyor José Antonio Muñoz?
Penso que ens hem d'enriquir tots
amb aquesta barreja.
A veure,
si som persones,
doncs tots podem aportar alguna cosa.
Que hi ha problemes,
doncs evidentment,
però els hem de superar.
I per la valoració que en pot fer
d'aquestes jornades interculturals,
de com han reaccionat els nens,
del que han après,
del que li expliquen,
creu que això anirà millor
i que aquestes generacions
que seran el futur
realment ens esperen
un futur més pacífic.
Jo suposo que sí.
Ha sigut un desbordament
molt positiu.
Ens hem vist desbordats
per l'organització,
però la participació dels alumnes
i dels pares
i dels mestres
ha sigut molt positiva.
I penso que hem complert l'objectiu,
però de sobres
i molt positivament.
Se'n recorda?
Ens podria explicar alguna anècdota?
De tots aquests 15 dies
que ha durat les jornades interculturals,
no ho sé,
algun nen que hagués fet
alguna pregunta curiosa
o alguns que s'hagin quedat sorpresos
amb un tipus de taller concret?
Més que sorpresos,
recordo,
no tant dels nens,
hi ha petits detalls,
però recordo ahir precisament
la sortida de l'escola
que un company,
un mestre,
em deia,
diu,
això sembla a la ONU.
Perquè vam coincidir
a la sortida
uns nois polonessos,
una noia marroquina
i dos o tres
nois que venien a fer
d'una ONG d'aquí.
i a la sortida
estàvem tots
emplegats
i em recordo aquesta frase,
això sembla a la ONU.
Preparant ja
les jornades
o les activitats
que faran ja
de cara a l'any que ve,
que decidien que cada any
no organitzen una?
No,
ara hem de relaxar-nos
una miqueta
i hem de començar
a pensar,
sí,
però ara
hem de descansar
una mica d'això.
I que els nens
pagueixin també
tota la informació
que han rebut.
Sí,
nosaltres ara tenim
aquestes activitats,
però la setmana que ve
i durant el curs
continuarem
sobre el mateix tema
i incidint sobre això.
De fet,
hi ha algunes classes
que estan preparant
activitats
per reforçar
el que s'ha fet ara.
Doncs senyor José Antonio Muñoz,
director de la CEIP,
del Centre d'Educació Infantil i Primària.
César August,
moltes gràcies
i endavant
amb aquestes iniciatives.
Gràcies a vosaltres.
Doncs caminant
pel col·legi César August
de Tarragona,
on ens trobem avui
per celebrar
aquestes jornades
d'interculturalitat,
ens hem trobat
tres estudiants,
jo no sé,
semblen en principi
de dals diferents.
Ara m'ho explicaran ells.
Álvaro,
bona tarda.
Hola.
Després d'aquesta nena
que em sembla que diu Marina?
Sí.
I l'Ariadna,
bona tarda.
Bona tarda.
A veure,
quants anys teniu?
Sou de la mateixa edat?
Aneu a la mateixa classe?
No.
Jo tinc 12 anys
i vaig a la classe de 6A.
Marina?
Jo tinc 11 anys
i vaig a la classe de 6B.
Ai, 6D.
6D.
Això de quantes classes teniu?
A, B, C i D?
No, a la BC.
A, B, C.
I l'Álvaro?
A la classe de 6B
i tinc 11 anys.
Bé,
més o menys,
si no ben bé,
més o menys esteu
a la mateixa quinta, no?
Vosaltres sabeu
què esteu celebrant
aquests 15 dies?
Què és això
de les jornades
d'interculturalitat?
Com ho explicaríeu?
Qui s'atreveix a parlar?
És per saber
el que està passant
als altres mons
de...
o sigui,
les races
i tot això
de la pobresa
i com viuen.
Algú pot afegir
alguna cosa més?
A, Bé.
Àlvaro.
I que no...
I els drets
de les persones,
el no a la discriminació,
a la guerra,
tot això.
La Marina
volia dir alguna cosa, també.
Que tots som iguals
i que tots hem de tenir
les mateixes coses
i que ells tenen menys coses
i nosaltres tenim
moltes comoditats.
A veure,
i tot això ja ho sabíeu,
o més o menys us ho pensàveu,
ho havíeu sentit a la tele
abans de les jornades?
Jo ja ho he sentit
a la tele
i més o menys
ja us relaciones.
Ja us fèieu una idea
de per on podien anar
les coses, no?
Quins països
us heu visitat
en aquestes jornades
d'interculturalitat?
Brasil,
Mèxic,
Àfrica...
I quin tipus d'activitats
heu fet
per adonar-vos
de la realitat
d'aquests països,
Marina?
Doncs,
hem vist
una exposició,
també hem fet
jocs de taula,
també un joc
com
de l'Oca
i anàvem veient
què els hi passava
als països,
als pobres.
També
que
hi hagi una activitat
del comerç just,
que hi ha molts treballadors
que reben molt pocs diners
del treball que fan.
Déu-n'hi-do,
quin munt de coses.
L'Àlvaro,
potser ens pot explicar
alguna cosa
sobre com és
aquesta exposició
que ocupa
tota una aula,
em sembla,
que hi podem veure.
Que hi ha
com un pòster
al Terra
i està enganxat
unes banderetes
a cada país
i a cada país
hi ha
els seus objectes
i tot.
I una senyora
ens ho explicava
tot.
I és que
durant aquests dies
han vingut
gent vinculada
de maneres diferents
des d'institucions
o fins i tot
els propis pares
i els propis
organitzadors
responsables del centre
els han vingut
a fer xerrades
els alumnes
sobre la interculturalitat
però vosaltres mateixos
també heu fet cosetes,
no?
Jo crec que allò
de pintar el mural
i tot això.
Com heu participat
en aquestes jornades
manualment?
Aquest matí
hem anat a la caixa
a fer uns poemes
que ens ha dirigit
al Miquel de Clos,
m'en sembla,
de Tarragona.
Uns poemes?
Sí.
I heu fet
una mena de lectura
de tot això?
Sí,
la senyora
ens va manar
ahir uns deures
que havien d'escriure
un poema
o un conte
o una llegenda
de literària.
Ai,
que estic veient aquí
deures i tal.
A veure,
us ha portat feina
a vosaltres també
per preparar aquestes
jornades d'interculturalitat
però us ho heu passat
millor,
us ho passeu millor
fent coses d'aquestes
o fent classe normal?
Millor,
fent coses d'aquestes
i a més,
d'aquesta manera,
de l'altra també,
però d'aquesta també,
doncs,
aprenem.
Apreneu coses
i per tot el que us han explicat
i el que heu vist,
quin creieu que és el problema
més fort que es té
en altres països,
en aquests països
que heu intentat,
doncs,
tocar una miqueta de prop?
Quin creieu que és el pitjor problema?
Abans parlàveu de pobresa,
no ho sé,
digueu-me'n cada un,
un que cregui que és
molt,
molt important.
la pobresa i la discriminació,
crec.
Les medicines,
perquè no tenen diners
per pagar les seves cures
i poden morir
per no curar-se.
Doncs aquí ve la part
una mica més forta.
Què podem fer nosaltres
i fins i tot vosaltres,
com a nens,
què podem fer
perquè,
per intentar arreglar
una miqueta les coses,
almenys a la part
que ens toca a nosaltres?
Solucions?
Per exemple,
que ens van dir
allò del comerç just,
que si compràvem
uns aliments
que ficaven
com una cosa,
aquests diners
anaven els treballadors
dels que ho havien fet
i no els que estaven
entremig
del treballador
a on venien.
És una bona solució pràctica,
no?
Ja és un començament,
ja és per fer alguna cosa.
Ara això ho heu d'explicar
als pares, clar.
Ja es faran cas els pares?
Sí,
jo crec que sí.
Marina,
com ho arreglaries tu?
Quin granet de sorra
podries posar tu
amb tot això?
En principi,
aprendre
i posar-nos
en lloc d'ells
i després
intentar...
Bé,
ara som petits,
però quan siguem més grans
potser
a veure si podem canviar alguna cosa.
Álvaro?
Que totes les persones
que hem aprenent
d'això
que ens comportessin bé
fins que la gent
també es vagi comportant bé
fins que tots,
poquet a poquet,
però bé.
un món molt gran
i, en fi,
problemes a vegades
per la convivència, no?
M'han explicat
el vostre director
que en aquest institut,
en aquest col·legi,
vaja,
no hi ha molts nens de fora,
no hi ha molts nens immigrants.
Bé,
aquest any
han vingut bastants
de...
m'en sembla
d'Àfrica
o d'Albella,
una nena
que és
de Colòmbia,
m'en sembla.
I què tal és la relació
amb aquesta nena?
Com es diu?
Adriana
Adriana
i l'altra
Eilín,
Eilín.
L'Albella va a classe
amb l'Adriana
i l'Eilín?
Sí.
Com són aquestes nenes?
Què tal és la...
I els companys,
com us porteu amb elles?
Bé,
ens relacionem bé
tota la classe.
I també tenim
una nena
de l'any passat
de Suècia,
anomenada
Verònica.
I també ens relacionem bé.
Potser a vegades
entre vosaltres
hi ha classe,
com que heu de compartir
moltes hores junts
no hi ha cap problema.
I veieu problemes
pel carrer
quan sortiu
del col·legi?
No ho sé,
quina sensació
teniu
respecte
als immigrants
que estan vivint aquí?
Doncs que a vegades
estan treballant
allà a obrers
i potser
com són d'un altre país
no li es paguen tan bé
o no li es fan
tant de cas
com si fossin d'aquí.
Molta gent els discrimina
i bé,
el que ha dit ella,
que els fan fer
les feines
que l'altra gent
no vol fer
i tothom les ha de fer,
no només ells.
I que fan
un treball
molt forçós
i després
li paguen
tres cèntims
o menys
i no és just.
Doncs ja per anar
acabant l'entrevista,
a veure,
els hi farem
demanar un desit
ja a la Marina,
l'Ariadna
i l'Àlvaro.
Si vosaltres
poguéssiu menar
en aquest país
on,
sí,
ja no,
bueno,
tot el món va,
fer molt gran,
poguéssiu menar
per un dia,
una setmana,
si fossiu reis,
reines,
presidents,
d'acord,
què canviaríeu?
Només podeu canviar
una cosa.
Que hi hagués igualtat
a tot el món.
Difícil,
tindries feina,
eh?
Per on començaries?
Doncs que els països rics
donessin una para
als països
que ho estan passant
molt malament.
Aquesta era la proposta
de l'Ariadna.
la Marina,
què canviaria?
Que donessin
un habitatge
i aliment
a les persones pobres
i potser
que nosaltres
no tinguéssim
tantes comoditats
com ells.
Ja us en podíeu estar
vosaltres
de les Playestations,
per exemple,
per una bona causa?
Jo crec que sí.
Molt bé,
que et duri,
aquest pensament,
que duri.
Álvaro,
què canviaries?
Que tots els països
que estan en guerra
que s'unessin
i que oblidessin
tot això
per unir-se
i així
tindrien
més oportunitats.
Per què creieu
que hi ha països
que estan en guerra?
Per què existeixen
les guerres?
Teniu alguna idea?
Per aconseguir diners
o no sé,
perquè tampoc
tenen molt de sentit.
Perquè fa molt de temps
que va passar una cosa
i per això
diuen que
en nom de Déu
i es posen
a tirotear-se
i al final
una guerra.
Perquè són molt ambiciosos
i no deixen tenir
els altres
el que volen ells.
Doncs ja ho veieu,
11, 12 anys
i l'Álvaro,
la Marina i l'Ariadna
ho tenen prou clar.
Jo us demanaria
una bona tarda
en conjunt
a tots,
a tres,
per acabar aquesta entrevista.
Bona tarda, nois.
Bona tarda.
Acomiadem així
la primera hora
del Ja Tardes
amb aquest espai Atlas,
el Balcó del Món
que ens acompanya
cada dijous.
amb la tarda.
Gràcies.