.
Voleu saber una mica més de la vida de Buster Keaton?
Doncs no marxeu perquè ara mateix, com sempre,
i com cada dia a aquesta hora, arriba Andrés i Andrés.
Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
A veure, explica'ns, perquè avui tenim cinema.
Sí, mira, avui, dimecres, a l'Antiquari,
a les 10 del vespre, amb entrada lliure,
tenim una gran pel·lícula d'Alfred Hitchcock.
Jo confieso, una pel·lícula d'any 1953,
una pel·lícula de suspens tremenda,
que va interpretar Montgomery Cliff,
Hank Baxter, Karl Maldon, Brian Albert,
George Tabori i William Archibald, entre altres,
i director, Alfred Hitchcock.
És una gran pel·lícula, recomanable 100%.
Qui l'ha vist, i fa temps que no l'ha vist, vindrà a veure-la.
I qui no l'ha vist, que no se la perdi perquè val la pena.
A quina hora?
A les 10 del vespre.
Avui a les 10 del vespre.
Avui, al carrer Santana, número 3, molt a propet,
d'on fem el cine a cultura.
Molt bé.
T'espero.
Vinga.
I ara anem de nou cap al Buster Keaton?
Anem cap al Buster Keaton.
Avancem alguna cosa així molt ràpidament, per demà.
Ja està, ja podem dir...
Bueno, per demà, ja en parlarem demà.
Sí, demà, vinga, anem a Buster Keaton.
I continuem la nostra, podíem dir, petita baralla,
perquè ara mateix ell encara no es feia la idea
que hi havia noves tendències dins del món del cinema.
Sí, en aquella època era molt freqüent
que es fessin les pel·lícules amb versions estrangeres,
per exemple, o sigui, amb els èxits que hi havia a Hollywood.
Això ja ho feia Sant Laurel i Oliver Hardy,
amb aquell curt de l'any 30 que es deia Ladrones,
també ho van fer.
Buster Keaton ho va fer amb la pel·lícula Estrellados
i l'altra pel·lícula de Frente Marchen.
Inclús en llengua francesa, Buster va rodar
El pobre tenorio i l'amante improvisado.
El pobre tenorio l'any 31 i l'amante improvisado l'any 1932.
I és que les pel·lícules es feien, es repetien,
però tenien que ser calcades, calcades.
O sigui, no permetien que hi hagués una mica d'improvisació.
No tenien ni en compte si ja es podia entendre més o menys
amb l'idioma on es passava.
No, no, tal com sortia americà es tenia que fer.
Això era un problema també, sí.
Home, també seria un problema per ells, a l'hora d'interpretar.
Ells no, perquè ells els limitaven a fer el mateix, saps?
I esclar, hi havia un doblador que anava fent-ho així.
Llavors, aquestes dues pel·lícules que hem dit abans
estaven dirigides per Claude Autant Lara,
que en una revista comentava la seva experiència amb Buster Keaton
i ell deia que va haver de dirigir Buster Keaton
amb dos films, que són aquests que ja hem comentat,
que eren versions franceses d'èxits nord-americans.
Desgraciadament, segueix dient ell,
el treball que fèiem era d'encàrrec bastant comercial.
Els guions que ens donaven portaven ja a la primera plana
l'ordre, però arreglatable,
que no podíem modificar res i sota cap concepte ni pretexte.
i sense permís de l'estudi, perquè, si no, allò no servia per res.
A més, hi havia una moviola, el que he dit abans, saps?
Que era per visionar la pel·lícula americana,
per tindre la referència de les escenes que rodaven,
les quals devíem calcar pràcticament,
remarca aquest director.
Era una obligació absoluta.
No hi havia cap possibilitat de creació,
i això, lògicament, era frustrant i paralitzant.
Doncs sí, perquè la pel·lícula ja estava rodada,
ja estava feta, que el que podien haver fet
és canviar els diàlegs.
Doncs aquí el que passava és que els donaven la pel·lícula
a un director, en aquest cas francès,
i aquest director tenia que tornar a fer la pel·lícula americana,
però dirigida per un francès.
Ja em diràs tu quina tonteria.
Em diràs tu quina tonteria.
Bé, llavors, però amb més gran desgràcia,
un projecte que tenia Buster Keaton
ell desitjava fer per aquell temps
una pel·lícula a l'oeste,
en plan còmic,
en Wallace Wirri i Maria Drescher,
i va ser rebutjat per Irving Talbeck,
qui li va imposar la pel·lícula
Les calles de Nova York,
de l'any 1931,
que aquesta pel·lícula no li va agradar,
però res a Buster Keaton el fer-la,
perquè ell no s'hi trobava gens bé.
Se sentia obligat.
Exacte, a més a més,
el fracàs d'aquesta pel·lícula va ser tan gran
que l'estudi li va donar tota la culpa a Buster Keaton
sense tindre en compte que ell ja s'havia ennegat
des d'un principi a rodar-la.
És més fàcil que la culpa sempre la tinguin els altres.
Exacte, saps?
Llavors, una de les determinacions de l'estudi,
que havia ja oblidat que aquest incomparable còmic
havia un plert, però en quantitat sobrada,
les seus calaixos amb bitllets,
va ser llavors, van tindre la idea
de fer-lo parella amb un prometedor,
en aquell temps còmic,
que era Jimmy Durante,
amb una maniobra no gaire clara
per fer-los ajuntar.
Això va ser un problema també
perquè Jimmy Durante,
doncs bueno, tenia la seva gràcia,
les seves coses fins a cert punt,
però no tenia ni punt de comparació
amb el que era el Buster Keaton.
La prova està que el Jimmy Durante
va fer algunes pel·lícules
i no va passar res.
Després el Jimmy Durante,
com que de cara al públic
tenia molt d'èxit
i era molt conegut als Estats Units,
doncs bueno, després, en fi,
per simpatia, per el que fos,
el van anar col·locant en alguna pel·lícula,
fragments, coses aquestes així,
però no era una cosa
que valgués la pena.
Va fer la pel·lícula
Bajo el cielo de Cuba, l'any 31,
El fantasma presidente, del 1932,
Hoy como ayer,
volat by Hollywood, de 1933,
i no van tindre gran èxit.
I si et sembla que ja n'hi ha prou per avui,
passarem a escoltar un altre tema
de l'orquestra passadena,
que aquesta porta per nom,
parecia una bona idea en ese momento.
Doncs mira, si et sembla una bona idea
sentir la música i dir-te que fins demà,
que tornem.
Tornem-hi.
Gràcies.
A la vegada.
At the time
There were no other amusements
or games to play
To pass the night away
Don't ask me why I did it
I must have been lonely, stupid or blind
But I know that it seemed like
But I know that it seemed like
A good idea at the time
It was 3 a.m.
In the casino
I was feeling like the sportsman of the year
So I blew a little money
On the roulette wheel
And I taught myself to play
Charmander Fair
Don't ask me why I did it
There were no other amusements
There were no other amusements
Or games to play
To pass the night away
Don't ask me why I did it
I must have been lonely, stupid or blind
But I know that it seemed like
A good idea at the time
As the dawn came round on Monte Carlo
I had lost the car and safe deposit key
The country house in Switzerland was mine no more
And the gendarme at the door said
C'est la vie
Believe me
There were no other amusements
Or games to play
To pass the night away
Don't ask me why I did it
I must have been lonely, stupid or blind
But I know that it seemed like
A good idea at the time
But I know that it seemed like
A good idea at the time