Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tornem!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins devà!
Fins demà!
뭐야!
Fins demà!
Fins demà!
interpretats, escenaris més grans, una mica de tot,
i feim una barretlla de música.
Tu has dit ska, però jo també diria rock, hardcore,
una mica de tot, una mica barretllat.
Jo diria una bassa de rock i així em toques de punk
o d'ska o de hardcore, no sé, una barretlla.
Però té sa bassa aquesta rockera i un caràcter molt festiu,
que és el que volen donar amb la música.
Us dieu, orquestra republicana, feu aquest tipus de música així,
doncs ska, punkarra, podríem dir,
i trobem un cert rebús de reivindicació al darrere, pot ser o no?
Sí, bueno, s'aprofita la meva part que es fa les lletres
i donar-li aquesta part de la música.
Jo sempre ho dic, és menys músic de tots,
i me toca aquesta part de lletres i tal,
i ells donen sa part més musical, més festiva,
i jo, a mi m'agrada molt ficar lletres que tinguin una opinió
o que donin una opinió sobre com veig jo el món
o com estan les coses.
I també m'agrada fer adaptacions.
En aquest disc nou el que he fet és agafar lletres
d'un escritor uruguellà, d'Eduardo Galeano,
i he adaptat textes seus al seu musicat,
i, bueno, ha quedat així també una barrella, no?
Sí, perquè ara que parles del disc, fem un recordatori,
el 97 traieu Todos Locos, Todos Contentos,
el 99 lo importante está en tu cabeza,
i el 2001 optimista.
I ara ens arriba aquest nou treball que es va editar,
segons tinc aquí, el passat mes de març,
el mes passat, i com es diu, com es diu?
Abrazos, es diu.
I està íntegrament basat en els textos d'Eduardo Galeano.
No, no, estan combinats, estan abraçats, com jo dic,
els textos d'Eduardo Galeano amb textos meus, no?
Sí, també una barrella de lletres seves, de textos d'ell,
que m'agrada molt, que és un escriptor, bueno,
que tinc una forta passió amb ell,
i he posat també lletres meves, no?
I és una mica així, no?,
el de posar-te de voler un escriptor,
però, bueno, jo crec que ha quedat una abraçada ben guapa, no?
I com sempre, doncs, al fil argumental,
suposo el concert que veurem dijous,
davam mateix a la sala zero,
serà aquest de molta festa, no?, molt de ball?
Sí, sí, perquè una vegada el que dic d'aquestes lletres,
una vegada en el directe,
doncs queda una mica a lo millor enrere, no?
La gent ja va de festa, va a passar una bona estona,
està a oblidar-se dels seus problemes,
i està a ballar, a passar-ho bé,
i està de festa, no?,
les lletres, jo, bueno, jo les canto, no?,
però queden a lo millor una mica més pel disc, no?,
per lo que és escoltar,
o tu pots dir, ben, què diu, aquest, o no?,
però el directe és més enèrgic, no?,
és més energia pura i dura, no?,
el que és un directe de l'orquestra.
Quins plans té la Gran Orquestra Republicana pel futur?
Suposo que ara, 100% aquest estiu,
volcar-vos en fer girar el disc.
Sí, de fet, ara estem de llira fins al mes de lluny,
i estem presentant el disc per tota la península,
tots els llocs que hem pogut,
i ens queda, doncs,
després de Tarragona anem a Huesca,
després anem a Madrid,
a tota la part de Castilla i tot això,
hem de baixar fins a Andalusia,
bé, ens queda molt de camí,
i ja no vull pensar més enllà,
perquè és un mes i mig que ens queda de fer bolos,
i, bé, i més enllà,
doncs, suposo que si ens surten bolos d'estiu,
que ja ens han sortit,
doncs tocar, tocar, tocar i tocar,
que és el que ens agrada, no?
Curiosíssim, allò que s'ha dit tantes vegades,
que sembla un tòpic, però que es veu que es confirma, no?,
que és que la música, doncs,
no té terra, sembla,
perquè m'estàs dient un munt d'escenaris
pels quals passareu,
que potser ideològicament fins i tot són ben diferents,
però aneu vosaltres amb els vostres ritmes
i suposo que triomfeu, no?
Bueno, triomfar, triomfar, triomfar, no ho sé,
però nosaltres, jo ho dic sempre,
estic pensant ara mateix la música com un ofici, no?,
no, no, hem hagut editat el disc,
bé, amb la col·laboració d'una distribuidora catalana,
de Cae Indústria,
i, bé, estem provant de fer la nostra feina amb la música, no?,
fer un ofici, tirar endavant
i mirar menys si se pot sobreviure, no?,
menys si podem trobar aquest camí intermig
entre el que és la música entesa com un negoci, no?,
com grans èxits,
i la música entesa com un hobby, no?,
i nosaltres hem aquest camí intermig,
que és la música com una forma de vida, no?,
i provant, menys si se pot, no?
De moment ja duim un grapat d'anys.
Sí, sí, Déu-n'hi-déu,
fa temps que sentim a parlar de vosaltres i que duri, eh?
Escolta, Javi, ja per acabar una pregunta que fem a tothom
que passa per Tarragona,
digue'ns un moment en el concert,
un moment puntual,
en què ens hàgim de fixar?
Més que res per la gent que estigui ara escoltant-nos
i que després vagi el concert demà a la sala zero
que digui, mira, això és allò que van dir per la ràdio,
una cançó, una introducció d'una cançó,
un comentari que feu?
Bé, jo...
No té ser, i així, un moment en concret, jo diria,
el millor el que sorprèn una mica és la sortida dels grups a l'escenari,
per la roba que duim, no?, és una mica així d'un grup que es diu així contestatari i tal,
doncs, el vestuari que duim és una mica per rompre aquest moldes, no?,
de dur camisetes així contestataris i tal,
nosaltres anem vestits d'una manera molt alegre
i jo crec que la sortida dels grups a l'escenari és una mica un xoc, no?,
un xoc públic que s'espera una banda sèrie i tal,
no, nosaltres no, res d'això.
doncs, el millor seria que és això, no?,
la sortida de l'escenari.
Doncs, molt bé, Javier Vegas,
el cantant de la Gran Orquestra Republicana,
recordem, en directe demà dijous,
a dos quarts de dotze, a la sala zero,
dins els actes del Tarragona Cultura Contemporània,
que us vagi molt bé aquest pas per Tarragona
i, en fi, torneu, repetiu, eh?
Doncs moltes gràcies, una abraçada.
Gràcies, igualment.
Adéu.