Una tarda el bàstix afegava el sostre gris de Barcelona
dins la veu de la Piaf que envoltava com un bafé i a una estona
i amb una rialla torta em distreia imaginant que em creuava de nou la porta
em trobava per sorpresa a l'ahuit menil muntant
aleshores pas a pas anava anant rere el meu nas amb disciplina
resseguint un boulevard i obeint-se al vell Montmartre em deia vine
Saturat de persimònia sense fer cap cerimònia el meu cul besava un banc
i amb els ulls tancats sentia la callada melodia del fluïlent de la sang
una fulla esbojarrada m'ocupava la mirada
Entre la veu i els dits, així es diu aquest treball discogràfic
que acaba de sortir calentet, calentet del forn
i que ens arriba en una col·laboració del Miquel Pugedor i el Conrad Setó
Conrad, bona tarda
Bona tarda
Aquest és un, eh?
Aquest és un
Però en tenim un altre després
En tenim un de Nadales que el deixarem per d'aquí una estoneta
De moment, Conrad, estàs més actiu que mai
No preu de fer coses, eh?
Bé, jo estic actiu sempre, diguem-ne, o intento
El que passa que els resultats hi ha una època
Els pagassos ho saben bé, això
Hi ha una època de collita i una època de sembrar
I aleshores, a vegades, en aquest terreny discogràfic
diguem-ne, no sempre un...
Les coses passen com un voldria, de totes formes
Bé, jo estic content que en surtin dos a l'hora
Però el treball de fons hi és de cada dia, de cada setmana
El que passa és que el públic creu que estàs actiu
Quan et veu per la tele o t'escolta per la ràdio
Va a un concert, però, clar, és un treball diari
Sembla que si no treus un CD, per exemple, no estàs fent res
Però sempre, un sempre està actiu
Però, clar, a més, particularment ara feliç
De poder recollir, a més, dos coses
Com tindrem ocasió de dir
Doncs molt distintes
I cada un en el seu punt, doncs especial
Estàs actiu, musicalment parlant, i no estàs sol
Perquè te fas acompanyar de bons músics
I parlem ara d'aquesta col·laboració entre el Miquel Pujador i tu
Una col·laboració que, en fi, ha donat molts toms
Però deies que la idea es va gestar aquí a Tarragona
Com va anar això?
Sí, és curiós
La idea del disc, a veure, el Miquel és un cantautor
Per qui ara ens està escoltant, diguem-ne
I no el situa del tot
Jo diria que és un cantautor dels que deien
De la segona generació, de la generació intermitja
No de la generació de Raimon Llach, Mariel Marbonet
Sinó de la següenta
Per tant, ja porta en actiu gairebé dues dècades
A principi dels 80 va iniciar la seva carrera discogràfica
I és un cantautor, jo diria, resistent
Perquè en èpoques de la cançó que gent ho ha deixat
Com el Joan Isaac i després ha retornat
Ell, em consta perquè conec molt bé el seu currículum
Doncs sempre ha estat regularment traient discos
Amb esforç, diguem-ne, personal
Després la distribució ha sigut com ha sigut
I ell té una fructífera relació amb columna-música
Que des de fa un temps és l'editora
I també és el cas d'aquest
I bé, ha tret nou discos, el seu nom
I el que han fet en aquest ha sigut
La idea de fer una espècie de recopilació de temes
Una certa antologia, però aleshores revisant
Revisant les lletres i revisant les músiques
Aleshores jo estic molt orgullós
Perquè de tots els músics en què he comptat
Al llarg de 20 anys
Doncs ha decidit treballar amb mi en aquest sentit
I jo estic encantat d'haver tingut la responsabilitat
De rearranjar tots els temes del disc
Ara t'ho anava a dir
Tota aquesta revisió, almenys la musical
T'ha tocat a tu
Sí, ho hem fet amb molt respecte
Hi ha una dedicatòria dintre del disc molt curiós
Que ell dedica el disc a tots els pianistes
Que l'han acompanyat al llarg de 20 anys
I jo el dedico a tots els cantautors
Que he acompanyat
I tant una llista com l'altra és bastant extensa
Aleshores jo he agafat idees de
Respectat, eh?
Les línies del treball de diferents músics
Com Lluís Midal
Maurici Vilavecchia
Enric Colomer
Etcètera, etcètera
Habrien 10 o 12 pianistes
El mateix Luqui Guri, etcètera, etcètera
I he posat, diguem-ne, el meu segell
Tant a l'hora d'arranjar-ho com de tocar-ho
I hem fet, diguem-ne, un resultat
Que no per ja conegut en altres contrades
Doncs és bastant arriscat
I és que poca gent s'arrisca
A fer un disc solament en veu i en piano
Sense cap altre element, diguem-ne
Usant molt poc l'ordinador
Molt poc els recordings
És un disc, entre cometes, a l'antiga
En el millor sentit de la paraula
Hem agafat com a model el treball dels francesos i els italians
Que els agrada molt aquesta idea
Tant Leo Ferrer amb el seu moment
Com Claude Nogaró
Que ara ens va deixar fa uns mesos
Doncs aquests treballs amb el seu pianista de confiança
En aquell punt d'intimisme
El cantant està molt més despullat
Però molt més essencial
I el músic, clar
Tot el que no facis tu no ho fa ningú més
Jo estic orgullós d'haver fet el treball
I m'ha fet créixer, diguem-ne, també com a intèrpret
En el sentit que acompanyar
Amb tots els gèneros possibles
Acompanyar bé
És una de les coses més difícils per a un instrumentista
Ara t'anava a dir que hi ha d'haver certa química
Perquè clar, són només dues persones
I tu t'has de compassar el seu ritme
I ell s'ha de compassar el teu al piano, no?
Una química que, en fi, ja havia sortit en el primer treball del Miquel
Em sembla que m'has dit que ja vas col·laborar amb ell
Sí, ens vam conèixer per aquelles coses
Que passen, ell era un...
En aquell moment començava
Jo era molt jovenet, també
Un Miquel ha entrat en quilos, eh?
Veiem, per les fotos
Sí, han hagut...
Bueno, ha hagut canvis
Ell ha fet canvis importants físicament
Tots els han fet, no?
Amb el seu primer disc
El temps dels fanals amb Flor
Jo vaig participar com a acordeonista
Però, diguem-ne, músic d'estudi
Em va avisar el director musical
I ell ni em coneixia a mi
Diguem-ne, com funcionaven les gravacions abans
Doncs havia un avisador
Que a les ordres del director musical
Avisava els instrumentistes que feien falta
I el cantautor es trobava músics que ni coneixia, no?
Ens vam conèixer allà
I després va haver un llarg parèntesi
Que no vam tornar a coincidir
Fins al 97
En que em va encarregar una música
Que ell no ho fa pràcticament mai
Perquè les fa totes ell
Em va encarregar una música
Per il·lustrar, diguem-ne
Un text que ell va fer
En homenatge a l'Ovidi Montlló
Li va agradar molt la feina
I a partir d'allà, des del 97
Pràcticament no han parat
O sigui que ja portem ara en aquesta etapa
Set, va per vuit anys junts
I a partir d'allà, des del 97
I a partir d'allà, des del 93
De molt jove vas somiar
tot llegir novel·les roses.
El Miguel Pujador i el Conrat Setó,
que es van retrobar a fa poquet,
bé, no ho han deixat mai de veure's,
però vaja, es van retrobar amb el públic fa poc al teatre Magatzem
i va ser tan bona la química entre ells dos
que vau dir, va, gravem, gravem un disc.
Sí, sí, ell treballava en els últims anys,
entre el 98 i el 2003 vam treballar en grup,
músics com el Marcel Casellas, Alfons Rojo,
Toni Rocosa, etcètera, etcètera,
i amb els discos amb més gent.
Va passar que ell va voler fer l'experiència,
jo també, clar, d'aquests recitals a dos.
en van fer un a l'Auditori Enric Granados, de Lleida,
uns altres a França,
en el Festival de la Ciutat de Barjac,
i el quart o cinquè concert d'aquest format
el van fer al Teatre Magatzem,
ara fa exactament un any,
era el 13 de desembre.
I en aquesta actuació,
que, bueno, jo sempre aquestes actuacions,
la gent que em va dir per aquí,
com no toco cada setmana a Tarragona,
per dir-ho, i si tota la gent que et diu,
quan facis alguna cosa a Tarragona, avisa'm,
jo vaig avisar els propers,
que sabia que els hi podia interessar,
i realment va haver un concert,
va resultar molt, va estar molt bé,
la resposta de la gent,
ens vam sentir molt còmodes, no?
Tant o més que aquests altres que havíem fet.
I allà mateix, a l'acabar,
pràcticament entre el descans,
crec que jo de la primera a la segona part,
vam dir, escolta, per què no ho gravem?
Perquè no fem un disc d'això.
En el descans, fins i tot.
Sí, sí, sí.
Deviu sortir a la segona part com animats.
Estàvem molt contents.
Sí, sí, va funcionar molt bé.
El Magatxem és un lloc,
jo sempre ho he dit, no?,
des que ho conec,
l'espai és una mica com el Teatre Lliure de Barcelona,
la primera versió,
i quan les coses funcionen es nota molt.
I al revés, quan no funcionen,
també, diguem-ne, tens ganes que la cosa acabi.
La tens al públic tan apropet que ho vius tot.
I vam tenir ganes de fer-ho així,
revisant aquesta història,
i allà va ser la decisió.
Aleshores ens vam començar,
a mi m'agrada treballar tranquil,
diguem-ne,
i hem fet també en fases, no?,
el disc,
i vam començar a enregistrar-ho el febrer següent,
i aleshores, bueno,
el dia va ser que ell,
per això, d'alguna manera,
indirectament està vinculat a Tarragona,
aquest disc també.
Per tant, tot i que ens arriba un any després,
és el que dius tu,
doncs, bueno, he tingut temps,
el febrer ja estava tot fet,
però l'heu deixat reposar.
No, hi ha un treball,
hi ha un treball perquè ha sigut decidir,
clar, ell té,
pensa que ell té aproximadament 120 cançons escrites,
estem parlant d'escollir 16 entre 100,
si no ho fas a l'atzar,
això ja és un treball.
Les ha triat ell o...?
En quin criteri?
Una mica entre els dos,
evidentment l'última paraula la tenia ell,
perquè és qui ho tenia que cantar,
però ens han posat bastant d'acord
en el sentit de buscar
les que fossin més pianístiques,
les que fossin més properes
a fer un treball pianístic, no?
I, bueno,
després hi ha gent que el segueix amb ell,
doncs, bons amics,
com, per exemple,
que diré jo,
la Isabel Clara Simó,
que la cançó que estem sentint de fons,
La Reina dels Blaus,
és una de les seves preferides,
i gent que ha pressionat,
entre cometes,
quan sabia que es feia aquest disc
perquè apareixessin
determinades cançons preferides,
perquè es pot dir
que és un cantautor de culte.
En aquestes dues dècades
no ha sigut mai,
com tantes coses en el nostre país,
no han sigut majoritàries,
però han tingut una qualitat
de fons important.
Ens hem deixat d'aconsellar,
també,
de quins temes estaria bé,
i ell s'ho pensa molt tot,
quin ordre,
com posaríem els temes,
que no es repetís,
tal tonalitat,
i al final,
bueno,
ha sigut un treball,
em passen els mesos,
i no sembla.
De fet,
el treball,
aquest CD físic,
ens arriba després,
com deia el Conrad,
d'un seguit d'actuacions,
però jo no sé si ara
que teniu el treball físic,
tornareu a fer una lligeta.
Sí, sí,
hem d'estar,
doncs mira,
hem d'estar,
per exemple,
al març,
al febrer estem al Mossàfes,
a prop de València,
i al març estem a la sala
Coctoa,
a Perpinyà,
i després hi ha una cosa
que s'ha de confirmar,
però potser tindré l'ocasió,
que per mi sentimental
i míticament és important,
de tocar amb el piano
que va ser de Leo Ferrer,
que ell el va cedir
a un teatre molt important
de París,
i és possible
que aconseguim actuar allà
amb aquell piano,
molt raro.
En aquest país seria més fàcil,
però a França no crec,
no crec que passi.
Conrat Setó i Miquel Pugedor
en aquest treball
que acaba de sortir del forn,
com dèiem,
entre la veu i els dits.
Conrat,
parlem de Nadales?
Sí,
dit així,
ara la gent dirà,
a veure què ha passat aquí,
ho haurem d'explicar una mica.
Escoltem-ho,
escoltem-ho.
Escoltem-ho primer.
12 Nadales
d'aquelles de tota la vida
que tots hem cantat alguna vegada,
però instrumentades d'aquesta manera
així alegre,
d'algunes més lentetes,
Nadales amb swing.
Un treball que signen
el Conrat Setó
i el Joan Moliner,
però al darrere hi ha molts músics,
tot i que no tants músics
com instruments,
no?
Músics que saben tocar de tot.
Hi ha una orquestració aquí fantàstica.
Sí,
realment és un quintet,
és un treball de quintet,
com la gent ho podrà escoltar
Som 5,
però clar,
en el disc ens hem desdoblat
i apareixen uns 13 instruments,
entre tots,
sí.
Fem una mica d'honor
a tots els músics
que han participat.
Sí, òbviament.
D'una banda,
tenim l'exposició
de quasi de tots els temes,
és d'Emilio Cabello,
que és el que toca
els instruments de vent,
menys la trompeta,
ell toca clarinet,
corno de bassetto,
saxo al,
saxo tenor
i flautes també
per aquest disc.
Aleshores,
la idea inicial,
i en aquest cas ha sigut
l'arranjador,
ha sigut Joan Moliner,
que a més del baix elèctric
amb tots els temes
ha treballat instruments de pua,
com la mandola
i la mandolina.
Xavi de la Salut,
amb la bateria,
està a tot arreu aquest xic.
Bateria,
percussions,
trompeta i flugel,
i també el cajón.
Què és el flugel?
El flugel,
ho diem així,
no per una qüestió anglosaxona,
és que si diem
fiscorn,
que seria el nom correcte
en català,
hi ha gent que ho pot confondre
amb l'instrument de cobla,
i el fiscorn a la cobla
és molt més greu
i més gran,
i el flugel seria,
el flugel seria la trompeta
com la viola,
el violí,
és a dir,
un instrument una mica més greu,
tan àgil,
però amb més de cos,
més pastós.
En canvi,
en català,
si diem fiscorn,
molta gent pensa
en el de la cobla,
que és més greu,
és més com un trombó,
però si diem flugel,
i aleshores David Jiménez,
que junt amb mi
fem tots els teclats,
però clar,
en si el teclat
també és un instrument comodí,
aleshores entre el David
i jo també us hem
20 o 30 sons diferents
al llarg del disc.
És el primer CD
de Nadales que fas?
Doncs sí,
tindria que pensar
de molt jovenet
quan fèria coses
com a intèrpret,
però havent-me involucrat
en el concepte,
i vaig creure en la idea
des del principi,
la idea era tan simple
i tan agosarada
al mateix temps
com agafar un material
que és molt proper,
però sense perdre-li
òbviament el respecte,
treballar-ho posant-ho,
traient una mica
el context religiós
i el context de les lletres
i agafant el context
purament musical i social
i fer-lo sonar
com sona a l'actualitat.
O sigui,
el repertori que podem sentir
pel carrer
amb tots els respectes
a tothom,
doncs és d'una carrincloneria
que ratlla
el que vols que et digui.
Aleshores,
una cosa és que una coral
aficionada
actui,
faci el que pugui
en un punt
o una coral més professional,
però el repertori de Nadal
per almenys
és el d'aquest país,
el nostre,
que a més,
la contradicció
és que és melògicament
el més inspirat
de la tradició,
o sigui,
tenim unes melodies fantàstiques
que a persones joves
el creu ja
d'alguna manera.
Aleshores era allò
de dir,
agafem el repte
de dir,
creiem en aquest material
però fem-ho
a la nostra manera
per dir-ho així.
Aleshores,
clar,
això no és tan llunyà
perquè això és el que fan
els músics de jazz
amb els estàndards.
La jugada ha sigut
creiem-se
als nostres estàndards.
És a dir,
quan un pianista
de Sud-Àfrica
agafa un tema
de Cole Porter
que és una melodia
diguem-ne
patrimoni de la humanitat
i li dóna la volta
o un músic japonès
fa el mateix,
per què ho han de fer
amb músiques
dels Estats Units
que és un país
que té menys tradició
que nosaltres
i nosaltres no ho podem fer?
O sigui,
la pregunta és tan simple
com aquesta.
No és la primera vegada
que es fa això.
Manel Camp
ha fet diversos discos
en aquest cas
agafant material
de la nova cançó
i que es diuen així
cançó
agafant material nostre
i portant-ho
al terreny del jazz.
Per aquí va la jugada.
Però això t'anava a preguntar
em sembla que ja
més o menys m'heu contestat.
Clar,
a vegades des de fora
per el fet que sempre
les hem cantat
i les tenim a tot arreu
veiem les Nadales
com a melògicament
doncs senzilles,
no?
I clar,
com a músic
potser vosaltres
sí que l'hi trobeu,
li heu trobat prou suc
com perquè es deixin
modelar d'aquesta manera?
Està a l'altura
de qualsevol estàndard.
Tu pots agafar
qualsevol tema
d'Irvin Berlin
o Cole Porter
o Roger Zanhart
i no és
menys interessant
que el nostre.
Una altra cosa
és quan sempre
l'han sentit d'una manera
i el tenim entre cometes
avorrit.
Ha sigut per nosaltres
redescobrir-ho
i mira,
una prova,
la prova de l'algodon
és brutal.
Són els nens,
o sigui,
els nens
a escoltar aquest disc
la reacció és instantània
i aquesta és la prova
en música més clarament
un disc per especialistes
sinó que està fet
per tots els públics
però sense baixar el llistó.
Si ara em preguntes
com es fa això
no et puc contestar
però el resultat
crec que ha passat això.
Sí, ho hem fet.
Jo crec que ho hem aconseguit
no sempre passa
perquè clar,
no hi ha una fórmula d'això.
Suposo que
carinyo, professionalitat,
no sé què,
però no hi ha una fórmula.
Jo crec que sense baixar el llistó
perquè a mi personalment
no m'ho hauria interessat
hem aconseguit una cosa
absolutament
com aquelles pel·lícules
que dius
apte per tots els públics
però està
de certa manera
música d'entreteniment
si tu vols
però bueno
estic molt content
que sigui.
12 Nadales
d'aquestes de sempre
com dèiem
el desembre congelat
l'estem escoltant de fons
el noi de la mare
les 12 van tocant
no sé com heu fet la selecció
perquè us en quedessin
només 12
i pregunta important
n'hi ha alguna
que no s'hagi deixat versionar
que l'hàgiu apartat
per impossible?
Aquesta pregunta
ens la fan
fer promoció
al Joan
li hem fet més d'una vegada
l'altre dia
no sé si era a Ràdio 4
li van fent la mateixa pregunta
si alguna s'havia resistit
especialment
no
no hem trobat una més difícil
i hem de dir
que això també ha sigut una tria
perquè els primers concerts
que vam fer
que vam fer concerts
abans que el disc
n'havia més
i n'havia alguna més
poques més
i de 15 o 16
ens hem quedat
amb aquestes 12
que pensàvem que era una mida
una mica com el Raïm
era un bon número
molt bé
a més de que veu
amb les 12
van tocant
que ja redon ningú
exacte
no
en cap
hem trobat una cosa
massa especial
potser les que són molt conegudes
el cant dels ocells
que molta gent diu
bueno com tots sabem
no és una Nadal
li van dir l'altre dia
doncs no
error
perquè el cant dels ocells
sí que ho és
una Nadal
la més coneguda
diguem-ne
i aquesta podia fer
jo li tinc un respecte especial
perquè
penso
igual que s'han fet ara fa poc
a nivell estatal
les votacions
de la millor cançó
si a mi em diguessin
potser la cançó
més impressionant
de tota la història
doncs
seria fàcil
doncs
arribar a aquesta conclusió
que és aquesta
aleshores en la melodia
a mi em feia un especial respecte
però bueno
l'hem convertit
en una espècie de bossa nova
però que entra molt bé
perquè versions diguem-ne sacrosantes
i serioses
ja se n'han fet moltes
i bueno
hem trobat una versió
molt líquida
del cant dels ocells
ara parlava el Conrad
que han agafat
el cant dels ocells
i li han donat
un tomb de bossa nova
i és que
des tracta d'això
es diu Nadalas
amb swing
però va molt més enllà
del swing
o fins i tot
si voleu
doncs el swing
en totes les diferents modalitats
jazz
bossa nova
sí
el swing
era agafar un terme comú
però en cada un
han vist
cap a quin camí
les podien portar
hi ha moments de bolero
hi ha moments
més de latin
latin jazz
hi ha moments
de swing pròpiament
hi ha moments
bastant agosarats
de jazz contemporani
perquè clar
estem parlant
que la mitja d'edat
és molt jove
jo sóc el més gran del grup
però la mitja d'edat
està per sota dels 30
aleshores clar
són formes
que ens creguem
i cada un ha trobat
un altre ego
li hem trobat
de cada Nadal
i ha sigut divertidíssim
per nosaltres
us heu passat bé fent-lo
molt
tot i que tanta gent
a l'hora de gravar
realment no
però està bé
perquè a més gravar
amb el tècnic
s'ha de dir
que el Jaume Moncosí
d'Estudiar Entrepins
és un bon amic
ja han fet
diverses coses amb ell
i tot
bueno ha sigut
un treball d'equip
claríssim
en què cada un
ha posat el seu
i el seu
ha sigut important
de cada part
teníeu clar
la instrumentació
ja
o a mesura que
vèieu les bases
aneu dient
mira aquí
hi aniria bé
el flugel
per exemple
molt bé
ha hagut una evolució
sí
perquè ho hem gravat
en tres fases
vam gravar
quatre Nadales
les vam escoltar
mesos després
vam gravar
altres quatre
o sigui que s'ha fet
en tres fases
de quatre
i en cada fase
m'ha afegit una cosa
per la segona del disc
ja pot ser de la tercera fase
diguem-ne
però sí
hem inclòs coses
com el fet del Joan
la guitarra acústica
que me l'he deixat abans
com a instrument
la mandola
la mandolina
per donar-li també
un caire mediterrani
que no s'unís molt
a jazz-fusió
aleshores aquest moment
aquest efecte del pito
característic del dixi
ja una mica
mirant amb simpatia
cap a tots els gèneros
que ens agraden
us ha sabut greu
això d'haver d'abandonar
les lletres
no us hem plantejat
de fer-ho en vers d'instrumental
doncs en alguna
ho hagués sigut
una altra proposta
aquesta jo crec
que és interessant
el fet que la gent
se centri
en donar protagonisme
a la melodia
el que t'he dit abans
no treure el component
si vols més religiós
i agafar
la pròpia qualitat intrínseca
de la melodia
que és el que ens ha guiat
allà dalt de la muntanya
i així
fins a 12
el petit bailet
quan Sant Josep veia
l'infant
la mare de Déu
ja vienen los reyes
fins i tot
Conrad
quan ho sentirem
això en directe
perquè això en directe
deu ser fins i tot
amb un puntet d'improvisació
doncs el dijous
aquest dijous
dia 23
a la sala
al magatzem
a dos quarts d'onze
i el dia 1 de gener
a Alcubé
a la sala parroquial
que m'han dit que és una sala
molt acollidora
que el públic està molt
diguem-ne molt còmode
i una bona acústica
de moment
23
a Tarragona
1
Alcubé
doncs quedeu tots convidats
i fins i tot
a cantar
que jo crec que més d'un
anirà fent
anirà dient la lletra
pel baix
més o menys
ja m'has contestat
però te quedes
com a
si et pregunto
la teva nadala
de tots els temps preferida
et quedes amb el cant dels ocells
sí
aquesta seria la melodia
per mi més inspirada
que hi ha
el que passa
que del disc
com a versió
m'ha agradat molt
el petit bailet
que avui no l'hem posat
però com a versió instrumental
el que ens ha quedat
ens ha quedat molt moderna
el petit bailet
però totes
jo crec que totes
estan força bé
fàcil d'aconseguir
aquest disc
sí
sí
sí
es pot trobar
diguem-ne aquí a Tarragona
a Arcis
a Pentagrama
a Tipo
també al Quimigín
i després
bueno
ho estem començant
a distribuir
per Barcelona
perquè aquest és
d'autoedició
i ja es troba
a Discus Castelló
i a Discus Gong
de Barcelona
doncs ja ho sabeu
de moment
la primera cita
amb aquest nadales
amb swing
serà aquest dijous
al magatzem
Conrat
fins aviat
moltes gràcies
Fins demà