Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Leave the heart of the city
The heart of the world
Fins demà!
Fins demà!
Aproximadament a principis dels anys 90.
Molt bé, sí que sona a Arizona, eh?
Sí, home, es nota.
És el so típic d'Arizona.
Sí, la loreta, no?, de cactus.
Sí, sí, es nota en aquest tipus de referència
i potser està a prop de Mèxic,
potser en aquest tema no,
però en altres temes sí.
Es nota molt la influència ranchera,
per dir-ho d'alguna forma.
I no ranchera tirant cap a la música llatina
de les gramis i tot això.
No sé si m'enteneu.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Perfectament.
Dels antigramis, potser.
Doncs després continuem escoltant i parlant de Calèxico.
Comencem ara comentant les notícies que heu portat.
Molt bé, anem notícia per notícia,
fins a arribar després una troca de la música,
una troca de les efemèrides.
Ara ho he dit ja, no?
Sí.
Molt bé, és que el Manel es queixava,
és que no he dit res de les efemèrides.
I jo, bueno, bueno, tranquil.
Escolta, en aquest tono no ho he dit, eh?
És que és la secció estrella.
M'ho ha dit així, en plan Carrincló.
Molt bé, anem a parar la primera notícia.
Parlem d'un premi.
Els premis Atila 2004.
Sembla ser que des de fa aproximadament,
doncs, bueno, des de l'any 92,
l'Organització Ecologistes en Acció,
lliure cada any, en data de 5 de juny,
perquè, a més a més, coincideix amb el Dia Mundial del Medi Ambient,
doncs aquests premis Atila,
que l'objectiu dels quals és denunciar a aquelles persones,
entitats o projectes que més s'hagin destacat
per la seva contribució a la destrucció del medi ambient.
És a dir, que serien com uns antipremis
al respecte ecològic o així, no?
La gent pot votar, jo ja ho he fet,
en una adreça d'internet,
és www.ecologistesenaccion.org barra atila,
i es veu que hi ha quatre seccions
que consten els premis.
La primera seria el premi a l'actuació més bàrbara.
Sí?
Sí, d'acord.
I allà hi tens les diferents opcions?
No, no, votes per un.
Ah, però tens les diferents opcions.
No, no, no.
No, o sigui, votes de nou, diguéssim.
No és que li donin diferents opcions.
Tu votes per un projecte que ha estat poc respectuós
amb el medi ambient i suposo que ells després ho classifiquen.
No, no, el que et vull dir, Jordi,
és si vaig a votar per aquest projecte, no?
I te'n donen cinc coses de referència.
Ah, no, no, no, tu pots presentar el que vulguis.
Bé.
Després, el segon seria la ximpleria més destacable.
Interessant.
El tercer, la presumpta més gran malversació de fons públics o privats
per a la destrucció de la naturalesa.
M'agrada això de presumpta.
Sí, la presumpta.
És presumpto hasta que se demuestra lo contrario.
A vivir en democracia.
I, per últim, el quart premi, el nyap més gran
relacionat amb la destrucció del medi ambient.
Que això del nyap també està bé perquè implica una falta d'intenció, no?
Sí.
Sí, un nyap és com una rada d'ai, jo no volia.
Sí.
Que torpe que soc.
Jo no volia, però ja ho he fet.
Jordi, m'he diràs pedant, però saps per què?
Suposo.
Per què es deuen dir premis a Tila?
Bueno, és que tu ho has de saber, Jordi.
Home, més o menys, digue-m'ho, Manel.
Suposo, jo, perquè...
Com tu hauries de saber.
Com tu tindries que saber, Núria,
però on passava el senyor Tila i el seu cavall,
no creixia l'herba.
Va ser el primer que va inventar l'hormicida.
L'hormicida.
La revolució verda.
La revolució verda.
Molt bé, molt bé.
Doncs bé, aquesta era la nostra primera notícia.
Tornem a recordar la pàgina web, home,
que això és interessant.
Tres vegades, la doble ve baixa,
ecologistasenaccion.org, d'organització, barra Atila.
Molt bé.
Molt bé, una gent contenta, doncs perfecte.
Són premis d'aquells que ningú deuen a recollir,
perquè, clar, com una mica de barregonya.
O sí, o sí.
Allà, vinga, conto el que em donen un premi.
O sí, potser sí.
És el premio limon, no?, també, que donen els més antipàtics.
Sí, sí, és veritat, sí.
És el premio naranja i el premio limon, no?
Sí.
Molt bé, molt bé.
Més notícies.
Si vols, parlem de solo fòrum.
Parlem, bueno, la gran notícia potser no és el fòrum.
Són les botelles d'aigua que no deixaven entrar.
Com que no deixaven?
Però ara sí, no?
Ara sí.
Ara sí.
I bocat, has tot i que les fiembreres no, eh?
Les fiembreres te les requisen.
És que potser portar explosius dins d'una fiembrera plena de calamars.
Hi ha una altra forma de dir fiembrera, no?
Carmanyola.
Carmanyola, m'agrada.
Carmanyola.
Tu per bare, tu per bare.
Tu per bare.
Tu per bare.
Molt bé, molt bé.
Aquesta setmana vam fer una xerrada sobre el fòrum.
No, que anaves a dir una xerrada de tu per bare.
De tu per bare.
No m'imagino el manel a la llet.
No, però això era típic, no?
Sí.
Estàvem a tu per bare.
Sí, una senyora convidava un munt de veïnes conegudes.
I vam-se a presentar el tu per bare.
Primer sistema network que va existir, sí, sí.
Primer sistema què?
Network.
Ara t'has quedat amb nosaltres.
Sí.
Ara us ho explico.
Allò de la venda, ja us ho explicaré.
A veure, allò del playoff i allò del network, vare?
Sí, sí.
Després.
Saps què?
Donarem una medalla d'honor de Carles III, crec.
Sí.
Ai.
Has fet més mèrits que algunes persones per tenir-la.
Bé, no, això del fòrum, només dues coses.
M'han passat aquí un plànol que a primera cop de vista dius
això és un plànol de totes les activitats que es fan al fòrum.
Doncs no, el plànol este que es titula
de què va realment el fòrum,
aquí a nivell gràfic t'explica una mica
realment qui hi ha detrás del fòrum,
totes les empreses que hi ha detrás,
totes les connexions que tenen,
i t'adones compte que hi ha un xanchullo aquí detrás.
Qui l'ha dit aquest plànol?
Diferents ONG...
Ah, vull dir, no és el plànol oficial del fòrum, no?
No, no, no, no, és oficial, no és oficial.
Mira, per exemple, aquí de contacte tens...
Això deu ser una adreça d'internet?
Talleres arroba moviments.net.
Escolta, i per què dius que és important?
No, mira, aquí està la web del mapa.
Este és www.forumbcn2004.org.
Aquí la gent pot trobar
tota la informació que hi ha aquí.
El trobo curiosíssim, perquè se suposa
que aquest pla no l'és una mica en pla antifòrum.
Sí, totalment.
I està penjant en una web
que es diu Fòrum BCN. Per tant, hi va haver
algú que va registrar el domini?
Sí, sembla que sí. I es va emportar el nom
i va dir, calla tu, que jo ja tinc el nom i aquí ja penjaré
tot el que... I aquí hi ha un munt d'adreces.
Hi ha un munt d'adreces, hi ha un fòrum
futur2004.org, hi ha un munt.
Sí, futur2004.org,
city, en y, minet.org,
boicotpreventiu.org,
euromeidei.org,
poble nou.org, etcètera.
I per què dius que t'adones
compte dels centxullos que hi ha aquí al darrere?
Què passa? Perquè realment tot el que
promou el fòrum, veus que aquí ho patrocina,
està completament en contra.
Inclús el propi fòrum, el que s'ha fet
en l'espai del fòrum, va en contra
de tot el que parlen ells de la sostenibilitat.
Per exemple, quines empreses
trobem? No em diguis que hi ha Nike.
Podem dir noms?
La Caixa, Caixa Catalunya,
Telefònica, Indra,
Telefònica, Endesa,
Iberia, Randstad, Nesler,
Colacao, Castitú, BBVA,
Coca-Cola,
i a part aquí també té detall
totes aquestes empreses
en quins punts incomplíixen
tot allò que precisament
pregona el fòrum, que va en contra del que pregona
el fòrum.
Teria bé allò de poder predicar l'exemple, no?
Potser fer, en vez de donar els diners
perquè es faci el fòrum,
potser fer, amb aquests diners que estan donant
per patrocinar-lo, no?
Fer un altre tipus de campanya.
Jo no crec que sigui completament inútil
el fòrum
per alguna cosa de servir.
Això també.
Però que potser s'ha fet massa precipitadament,
que potser s'ha donat massa
obertura a interessos secundaris i tot això.
Però a veure,
a qui s'ha de convèncer
que el món va malament
no és la gent de peu
que paga 3 o 4.000 pel·les per entrar.
És els directius d'aquestes multinacionals
que són els que realment fan anar malament.
Mira, ja que m'has donat peu...
Aquesta gent no va en el fòrum
a enterar-se'n...
Ells ja saben que el món va malament,
preocupa-se-ho, no?
Sí, sí.
O sigui, si jo vaig allí
i m'he consciència,
vale, molt bé, però què farem?
Sí, tu què faràs?
Res.
Home.
M'he puc cremar aquí amb gasolina
aquí fora, eh?
L'Obonso i...
No, home, no.
Que després ho haurem de netejar.
És veritat.
A veure, ja que m'has donat peu,
una altra notícia relacionada,
que podria estar ben bé relacionada,
es tracta, apareixia ahir,
no avui, avui, 21,
sobre l'activisme accionarial.
Allò que us explicava abans.
És a dir,
en referència a les polítiques respectuoses
amb el medi ambient i els drets humans,
i l'activisme accionarial
sembla que s'està convertint
en una tàctica eficaç
per accedir a les empreses
i reclamar des de dins
polítiques responsables.
L'estratègia és que...
Sí, què és això de l'activisme accionarial?
Una ONG, per exemple,
la primera que vam fer-ho va ser Greenpeace,
l'any 2000 aproximadament,
que va comprar un paquet mínim d'accions
de la companyia petrolífera Shell
i llavors va poder accedir a les reunions decisives
d'aquesta companyia,
va presentar totes les seves denúncies,
va presentar tots els seus plans o les estratègies
per dur a terme unes polítiques
dins de l'empresa molt més respectuoses
amb el medi ambient,
i després de, com a mínim,
que la resta d'accionistes
poguessin escoltar les idees
o els projectes de Greenpeace,
en aquest sentit,
doncs va vendre les seves accions
i va sortir.
Això sembla ser que ho estan fent
moltes altres col·lectius o ONGs,
a Espanya ja ho han fet
amb la ONG Amics de la Terra
i, per exemple, per una altra banda,
també ho està fent Setem
amb l'empresa tèxtil Inditex
per respectar els drets humans i laborals
de gent del tercer món
que està treballant en indústries, etcètera, etcètera.
Home, això és una bona estratègia.
És l'estratègia...
És el cavall de Troia, no?
Sí.
Ara que està tan de mal, això.
Està bé, el que passa que, bueno,
si només serveix perquè et deixin anar,
com moltes vegades es fan, no?
Que vas a les reunions aquestes
i protesten amb cartells i tal
i, clar, els han de deixar llotjar
perquè s'han infiltrat...
Aquí no, aquí entres en drets, no?
Vull dir, pots parlar i tot.
Està bé.
Parlant de Troia, eh?
La pel·lícula de Troia,
històricament, desaconsellable.
De veritat.
I cinematogràficament,
també bastant fluix, eh?
No, no, no.
I del bonet pit, què n'heu de dir?
És que més sembla...
Un metrosexual, d'estat d'avui en dia.
És que més sembla un tribut al Brad Pitt
que no pas...
A l'Iliad, al senyor Homero, no?
De veritat que no, històricament,
no se sostenta?
Escolta, Troia era una aldea...
No l'he vist, és que no l'he vist.
Era una aldea en quatre muralletes,
vull dir, no, una ciutat...
Home, és l'efecte Hollywood.
Sí.
Han de vendre.
El cavall és bonic, però...
No, si jo no he vist la pel·lícula, eh?
Ai, doncs què dius, Manel?
Jo sí que l'he vist.
Ah, tu l'has vist?
Jo sí.
Oh, que poc rigorós.
No, home, però he vist el tràiler, Romy.
Oh, ui, he vist el tràiler.
L'armament que surt...
Manel, molt malament, eh?
Molt malament.
En fi, jo m'he olorat abans de voler.
No, no.
Bueno, però això no es pot dir
perquè espantem a la gent.
Jo sé que he vist la pel·lícula.
Sí, Jordi.
Històricament...
Zero?
No, zero patatero, com diria algú.
I després, cinematogràficament,
qui vol veure batallat a fer tot això,
que torni a veure El senyor de los anillos,
que torni a veure Gladiator,
perquè es tornen a repetir, doncs, moltes...
Bueno, però mira, servirà perquè algú s'interessi
pel mit aquest de...
Per la història, no?, de Troia.
Sí, sí.
Servirà perquè algú s'interessi,
perquè es venguin més llibres sobre el tema, mira.
Sí, però a la vegada també està desenfocant,
potser, una mica, el que és la veritable història.
Bueno, també.
No cal.
En fi.
Bueno, va, parlem del tema estrella o no?
Ai, el tema estrella, les bodes.
No?
Estareu pendents demà de la tele o què?
No, no, de la boda d'Iraq.
No, perdó.
Ah, sí.
Sí, claro.
Bueno, de la boda d'Iraq, dels helicòpters a Palestina.
A Palestina, també, sí.
El paper dels helicòpters...
En les bodes.
A les bodes.
Tu fas una boda a l'Iraq,
dispares quatre tiros a l'aire,
com a ser molt de...
És que eren rebeldes.
De festa, de festa.
De festa, i ve d'un helicòpter americà,
i es carrega la festa.
És això.
Una guafiestes, és el que es diu per dir, no?
Sí, fort, fort.
És que avui en dia, si fas un casament sense helicòpters o avions,
no...
No ets ningú.
No ets ningú.
No ets ningú.
Mira, jo fa quatre dies vaig anar a una boda
i també m'hi havia un munt d'helicòpters.
Sabia, abans, i mira...
Sí.
Jo mantinc alguna també de boda.
Em sembla que és a Madrid.
A Madrid, sí.
Que també hi ha helicòpters.
M'he dit que està en estat de City, la ciutat.
Sí.
Hi ha un munt de policia.
Sí, no sé.
En la final de futbol jugaran.
En estat de City, perquè és una City.
És una City.
Ah, hòstia.
Molt bé, molt bé.
Departó.
Molt bé.
Anem directament a la música, de nou.
Què us sembla, sí?
Millor, millor.
Sí, doncs primer escoltem el tema i després en parlarem.
Això porta per títol The Ride.
sois
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit