¡Au! ¡Au! ¡Au!
Hola, bona tarda.
I l'Albert Punyat, que no sé on el tenim.
Ja l'has enviat al carrer.
Sí, sí, sí.
Que passi fred ell.
Clar, la setmana passada em va a tocar a mi
i te vaig dir que aquesta setmana sí que estaria aquí.
I l'Albert que faci una miqueta de carrer.
Molt bé.
La setmana passada el Javi estava al Mercat de Santa Llúcia, Barcelona.
Sí.
Diu, va, no es catimem amb gastos, anem a Barcelona.
Vinga, va.
I aquesta setmana, però, tenim el referent,
el paral·lelisme, podríem dir, aquí a Tarragona.
Home, i tant.
I hem anat? On hem anat avui?
Doncs a la Rambla, crec que estan.
Que estrany, vosaltres a la Rambla.
Per variar una miqueta, no?
Els saludem, a veure si ens escolten.
A veure si estan.
A la part tècnica, la Sílvia García,
que funciona perfectament, ja us ho dic ara,
i a l'elocució, a veure com anirà.
Albert Punyat, bona tarda.
Hola, bona tarda, Núria.
Fantàstic, eh?
Com estem?
Nosaltres bé.
Uh, tu et gelat de fred o què?
No, no, no, no, tampoc fa tan de fred com sembla, eh?
Bueno, vaig abrigat, cal dir-ho, però s'està bé, s'està bé, la veritat.
Hola, Albert.
Hola, Javi.
Què tal?
Bé.
Et trobo a faltar, aquí.
Sí?
Ja estic a la Rambla, jo em sento com a casa.
Ah, molt bé.
Tenim unes interferències.
Sí?
Albert, que no ho sé, eh?
Teniu algun aparell de ràdio a prop?
Esteu massa a prop d'algun lloc?
No ho sé.
A veure si ho podem millorar.
Millor?
De moment, sí.
Vale, perfecte.
No ho sé, no ho sé, això.
Bueno.
Doncs, Javi, tu coloveixes.
El tema d'avui, el tema d'avui.
Doncs, si la setmana passada vam començar parlant dels pessebres,
aquesta setmana un altre tema nadalenc, perquè ja estem a les dates,
i parlem de les Nadales.
Aquella música que uns estimen, uns altres odien,
però que és inevitable per aquestes dates.
Altrament anomenades villancicos.
Els villancicos, els villancicos de tota la vida.
I què preguntareu?
No, el que hem fet ha sigut aquesta setmana una miqueta una anàlisi de les Nadales
que es van cantant per aquestes dates.
Albert, no marxis que ara et donarem pas, eh?
Tranquil, no pateixis.
Llavors, hem analitzat una mica els textos,
hem vist l'evolució de les Nadales,
a veure si és un greatest hit del Nadal o no,
i si els famosos també s'apunten a això de aquesta Nadales.
Les Nadales evolucionen?
Doncs sí.
Sí?
He pogut veure que sí.
Aquesta setmana ha sigut una setmana d'orilla, eh?
Perquè tant l'Albert com jo ens hem passat tota la setmana escoltant Nadales.
O sigui que estem una mica fatigats, ja.
Segur que heu anat pels fils aquests musicals que hi ha als carrers,
al costat dels altaveus, a parar a l'orella.
No podem entrar ja a cap altre centre comercial,
ni cap gran magatzem, perquè vull dir ja,
vull dir, ens agafa com una mena d'atac epilèptic davant de les Nadales.
Però bé, comencem.
Comencem amb una primera Nadala.
Atenció a la lletra, la famosa Nadala de
Ai del Chiquirritín.
S'enganxa aquesta lletra, s'enganxa.
Però a veure, la pots tornar a ficar?
És que ens hem saltat el que és la part del mig,
que és el rovell de l'ou.
Ara, escolta, escolta el que diu.
Ai del Chiquirritín, Chiquirritín,
Queridí, queridito de l'alba.
Ara, ara.
Queridí, queridito.
Jesucito querido, dicen que comes corazones partidos de pecadores.
Una mica gore, això, no?
Molt, molt.
I això, o sigui, ho cantem durant tota la vida,
sense donar-nos compte.
I els nens se'ls ensenyen aquesta lletra.
I els nens se'ls ensenyen això.
Però això la Bíblia no ho diu.
Sí que Jesús allà al temple, allò fotejant els peron,
menjant-se el cor, tampoc no.
Potser hi ha una vida privada que desconeixem de la Bíblia.
Home, si ens ho haguéssim de creure, de pecats, ja no ho faríem més.
Imagina't.
No, no, però vull dir, això no és tot, eh?
Vull dir, els villancics estan plens d'aquest tipus de text.
Mira, passem al següent.
Bé, és una miqueta el rotllo crear una Nadala.
Vull dir, sembla una cosa com bastant fàcil.
Perquè ara veuràs que allò, la rima és igual.
Vull dir, fot-li coses aquí, encara que estiguem al Nadal,
fot-li coses de tots els temps.
Mira, escolta, escolta.
Tela, eh?
És brutal.
Campanitas verdes, hojas de limón, la Virgen María, Madre del Senyor.
Està molt bé.
Hojas de limón, ara.
Dius, ah, de mandarina encara.
Campanitas verdes.
Bueno.
Però bueno, mira, es va fent.
Però m'ha agradat perquè té aquest so típic dels 80, allò típic de Nadal, cutre-cutre, eh?
Sí, sí.
De megafonia.
El disc és Villanticos Mix, eh?
O sigui, vull dir, és com ja, rotllo discoteca, eh?
I amb aquest disc, amb aquest títol que t'esperes.
Sí, sí.
I ara una Nadala tremenda, que l'he descobert jo també aquesta setmana,
que és la de Madre en la Puerta y un niño.
Que vull dir...
Pinta del món sud-americà, això, eh?
Vull dir, Visca el màrtir.
Visca el màrtir.
Madre en la Puerta y un niño, más hermoso que el sol bello,
parece que tiene frío, porque viene medio el cuero,
pues dile que entre, se calentará,
porque en esta tierra ya no hay caridad,
porque en esta tierra ya no hay caridad.
Per fomentar l'esperina de l'enc, ja està bé, no?
Sí, però bueno...
I és això.
La lletra va evolucionant, eh?
Vull dir, si escoltem, la part final d'aquesta estrofa que ve ara,
també és potent.
Sé que es tierra de qué patria,
mi madre del cielo, mi padre también.
Yo bajo a la tierra para padecer.
Yo bajo a la tierra para padecer.
Yo bajo a la tierra para padecer.
Para padecer.
Ah, para padecer.
Padecer.
Ai, pobre nen.
I tots els nens cantant això, eh?
Ai, escolta, escolta, aquesta.
No, no, venia després, venia després.
He vist que venia després.
però vull dir, també, o sigui, és el rotllo aquest de, vinga, festes d'alegria, allò que diem una miqueta a les Nadales d'aquí catalanes, però no, no, allí és viva el sufrimiento.
Sí, sí.
Sí, sí.
És que sí, com Marco, això, eh?
Però, a més, es xoca molt perquè la música és molt animada, eh?
Sí, sí, sí, mira, va.
Un bomba i tal, però, clar, després la lletra contesta.
De rodillas fuera hasta que la llara.
De rodillas fuera hasta que la llara.
Ostres, quin drama, nen.
Que mi cama és un rincón, vull dir, ja deixem tots els matalassos lo mònaco apartats i aquestes festes, vinga, a dormir al terra, rotllo tatami, visca la decoració japonesa, perquè, Déu-n'hi-do, eh?
A mi m'estan trastint molt, aquestes cançons que m'has portat, espero que després s'animin.
No, després s'animaran, després s'animaran, però passem una miqueta a veure què fa l'Albert.
A veure si estan més animats a la Rambla.
Albert, ens escoltes?
Bona tarda, sí.
Vinga, estem...
Me siento solo, me estoy abandonando.
No, hem pensat que farem un pim-pam, eh?
Parlem una miqueta amb tu, tornem a les Nadales, tornem amb tu, anem fent així.
Perfecte, doncs jo he aprofitat aquí una mica per anar fent el que feia el nostre estimat Jesúset, Jesúsito de mi vida, i estava parlant a la gent i m'estava menjant els seus cors.
Ah, molt bé.
Temes, a part, m'agradaria comentar-te, Núria, una cosa.
Tu saps que va sortir la polèmica que els Beckham van representar el passebre vivent, no, perdona, de cera, allí al Museu de Madantoso de Londres.
Sí, que els van fer una estàtua de cera, una figura de cera, però vestits com si fos un domenu de passebre de Verge Maria i de Sant Josep, no?
Correcte, no anaven de Xanel, anaven de l'època, però bueno, no sé si t'has enterat, aquesta setmana a la localitat marilenya de Tres Cantos,
que ha hagut una cosa semblant.
El nostre estimat David Bisbal ha fet de Niño Jesús en un pesebre musical del qual el seu pare,
és a dir, el nostre estimat Josep, era el senyor El Sevilla, cantant de los Mojines Escocios,
i la seva mare era Ana Torroja, que de Verge té el que tinc, de Verge també.
Los Ángeles anunciadores eran estopa, no sé si anunciaban, como llegaban los alijos al puerto,
i després, como mujeres sebreas, estaban Malú y Belén Arjona.
Y los reyes magos eran Arturo Valls, de Caiga a quien caiga, Toni Aguilar y Guillem Cavaller.
Home, a més, a un li agradaria tenir aquest pessebre a casa, eh?
A mi, no. Personalment parlant, a mi no.
Però bueno, parlem de Villancicos. Ah, Núria, se'ns ha oblidat dir una cosa.
Què?
977, 24, 47, 67.
Albert, vinga, formulem una pregunta.
El Nadal, ai, la Nadala més estimada i la Nadala més rabiosa.
No? Que ens truquin per dir, a veure, quina és la que la gent, que quan la comença a sentir...
Que ens diguin hola i se'n porten un regal, Javi.
Bueno, però hi ha que s'ocorri una miqueta.
Aquesta setmana...
Què regaleu?
Aquesta setmana, doncs no ho sé, no sé què ens va quedar la setmana passada, però bueno.
No sé si és una ràdio, no, un porta-cd's, perdona, i cintes per les claus, per a tothom que truqui.
Un clauer d'aquells tan faixen que es pengen el coll.
Clar, és superfàixen no deixar la festa.
Molt bé, 977, 24, 47, 67.
Ens dieu la Nadala que més us agrada i la que més ràbia us fa.
O ens dieu qualsevol cosa, que no s'ho deuen conformar.
Si vols, aprofitem aquí per fer alguna pregunta a alguna persona que estigui per aquí.
Home, no, mira, Albert, hauràs anat a la Rambla per res.
No, per sentir-me com a casa, que la setmana passada no vam venir.
Bueno, doncs aprofitem aquí.
Hola, bona tarda, en directe per Tarragona Ràdio.
Li volíem fer una pregunta.
Estem parlant de les Nadales.
Quina és la que més odiem o la que més ens agrada?
Vostè, personalment, ja que està aquí, m'imagino que està tot el dia sentint Nadales,
quina és la que menys li agrada o la que més odia?
Però, bueno, de figurita, ¿me se refiere?
No, villancicos.
Madre mía, es que estan todos tan pasados de rosca.
Alguno así, que le dé más ràbia.
Bueno, no me dé ràbia ninguno, me gustan todos.
Lo que pasa que es, a ver, es aquello como una rosca sin fin, que siempre son los mismos.
I el típic, jo li preguntaria, el típic que se li posa al cap.
¿Cuál es el típico que se le mete en la cabeza y está hasta verano para sacárselo?
Eso se ve, no sé, bueno, mira, pues aquello de beben y vuelven a beber, yo qué sé, yo qué sé.
El beben y vuelven a beber lo hacemos durante todo el año.
Un clásico.
Bueno, dejemos aparte el tema en agua, agua mineral en Navidad, dejémoslo en el cava.
Pues muchas gracias.
Bueno, Núria, ¿qué te ha semblat al beben y vuelven a beber?
Sí, és d'aquells que fan, vaja, no sé què pensareu, però sí que fan una mica de ràbia, eh?
Perquè és molt absurd, no?
Sí.
Mira, como beben los peces en el río.
El tenim, eh? Després el sentiré una miqueta.
Però és que jo el que em pregunto és, si beben, beben y vuelven a beber, i no pixen, no exploten?
Però a veure, són peixos, els peixos beuen.
Aquesta és una altra de les preguntes que jo tenia.
Els peixos, ai, els peixos, ui, ui, ui.
Els peixos han de beure?
Bueno, no sé.
No sé, són preguntes que té la vida.
Potser és que beben els creadors de la Nadal, eh?
Però bueno.
Per exemple.
Si vols, aprofitem per preguntar a alguna persona que passi pel carrer.
Sí, perquè aquest senyor era un paradista, diguéssim, no?
Artesanias nadalencas lucio delgado.
També, també, un màrtir de...
Bueno, doncs si vols, aprofitarem, intentarem agafar alguna persona.
Hola, en directe per Tarragona.
No, no volen.
A veure.
Això ho podem fer que vagi buscant algú.
La gente está oyendo a mi paso.
Me siento solo.
Això ja passa, el ve.
No, acabo de pillar a una senyora per banda.
A veure, a veure, a veure.
Hola, hola, hola.
Per Tarragona Radio.
És una pregunta molt fàcil.
Quina és la Nadal a la que menys t'agrada?
Aquella que se't fica al cap i no et pots treure fins estiu.
Villancico, que villancico.
Que villancico que más odias.
Venga, tú mismo.
El de...
No sé.
Sí, Los Peces en el Río.
Una altra, una altra.
Dos votos, dos votos.
Los Peces en el Río 2.
Two points.
A Belén, vamos cero.
Algún otro o el que más te guste.
Aquel que marcó aquella época de tu infancia.
No lo sé.
Ninguno en especial, no sé.
El de Arreborriquito.
Arreborriquito, vamos a Belén.
Muy bien, muchas gracias.
Hasta luego.
Arreborriquito, vamos a Belén.
Uno, Los Peces en el Río 2.
Correcte.
Però la gent no ha dit Los Peces en el Río.
No ha dit Mira como beben?
Sí.
Bueno, sí, i tot.
Mira como beben uno, Los Peces en el Río 1.
Y Arreborroar 1.
Molt bé.
Albert, et deixem momentàniament.
Sí, sí.
Que la gent truqui.
Abans de tancar la connexió, o sigui, abans d'acabar la secció,
hauríem de trobar un nen, perquè els nens se'n saben de Nadal.
Perfecte.
Que ens cantesin algo, no?
O el barcet de Nadal, que també és típic.
Molt bé.
Jo me pongo en búsqueda de él.
Doncs vinga, Albert, fins ara mateix.
Gràcies.
977-24-4767.
Quina és la Nadal que més us agrada i la que menys?
I us donem algunes idees, ara el Javins les dona, no?
Seguim amb una Nadal atípica, el Portal de Belén.
En el Portal de Belén hay estrellas, sol y luna.
Nadie quiere salvarse el niño que está en la luna.
Ande, ande, ande, la marijolena.
Ande, ande, ande, que esta noche buena.
Ande, ande, ande, la marijolena.
Escolteu ara l'estrofa, eh?
Ande, ande, ande, ande, ande, ande, ande, ande.
Un hombre...
En el Portal de Belén hay un hombre haciendo gatches con la cuchara en la mano,
combinando las muchachas.
Un hombre...
És que es lliga.
Sí, sí, sí.
Es lliga molt al pessebre.
Es lliga molt al pessebre.
Al pessebre, vull dir, tu te fiques allà amb unes gatxes que, bueno, per qui no ho sàpiga,
són com uns aliments fets amb farina, mel i llet i diverses coses.
Sí, ho he buscat pel diccionari.
Ai, molt bé, jo no ho sabia. Em pensava que eren fesols.
No, allà hi fiquen que estan fets com amb farina, amb mel...
Pasterada, vaja, pastada.
Sí, farinetes d'allà.
Però, bueno, mira, vull dir, és qüestió de trobar la recepta i anar repartint.
S'han dit que les figures del pessebre lliguen.
Home, vull dir...
Tot i que femenines no hi ha gaires, eh?
Bueno...
Pastorcilles, no.
Les lavanderes, en tot cas, les que van a rentar-la a l'arregle.
Les lavanderes, les lavanderes sí que hi són.
Però, bueno, i ja deprevant una miqueta aquest villancic, aquest anàdala,
hi ha una versió d'un cantant bastant conegut en el món internet
que, bueno, ara s'ha fet bastant famós ja a nivell estatal, que és el Chibi.
Oye, tú eres Papá Noel, ¿no?
Claro que sí, ¿no ves la barba?
Ven, ven, vamos a mi trineo.
Pero, pero eso no es un trineo.
Ven, ven, que te daré caramelitos.
No, no, esos no son caramelitos, esos son trippies.
¡No, suélteme, suélteme!
¡Ja, ja, ja, ja!
Ande, ande, ande, me han comido el rabo, y esta Navidad estoy sin un chavo.
Ande, ande, ande, ande, me he comido el rabo, y esta Navidad estoy sin un chavo.
Bueno, ja veiem el nivell.
Això triomfa, això triomfa.
Home, això no n'hi do, eh?
La quantitat de gent que es baixa aquest tipus de cançons és considerable.
Aquestes es va baixar bastant ràpideta, o sigui que...
Però per ànimes més sensibles, tenim cantants i d'aquelles de tota la vida.
De tota la vida.
A veure si anem reconeixent, a veure qui canta cada una d'aquestes Nadales.
A veure si anem reconeixent, a veure si anem reconeixent.
a veure si anem reconeixent.
Jo perquè ho tinc apuntat, si no, no ho sabria.
La Pepa Flores, en la seva època ja més madura, va deixar de ser Marisol i es va dedicar més a Nadales flamenquilles.
Sí.
Però per Nadales flamenquilles també tenim altres, com per exemple aquesta d'aquí, la Faraona.
A veure si anem reconeixent.
A veure si anem reconeixent.
A veure si anem reconeixent.
A veure si anem reconeixent.
A veure si anem reconeixent.
A veure si anem reconeixent.
A veure si anem reconeixent.
Eh, però té rotllo, eh?
S'està molt ben instrumentat, això.
Passa que aquestes no són mai les que posen per les magafonies.
Fiquen més aquesta d'aquí,
que escoltarem ara també cantada per un
gran artista de fa uns anys.
Ai, que em sona, eh?
Que una rabia que me quedo tan tan...
Que esta fa una de que te va rabia, eh?
Pero bueno.
La Virgen se está peinando entre cortina y cortina.
Los cabellos son de oro.
El peiné de plata fina.
Pero mira como beben los peces en el río.
Pero mira como beben por ver a Dios nacido.
Beben y beben y vuelven a beber los peces en el río por ver a Dios nacido.
Jo segueixo pensant que això aquest llenguatge és alegòric.
Aquí al darrere hi ha alguna cosa.
Són símbols, això de peces 10.
Estava fent una miqueta d'Urticària, eh?
Però bueno.
Però bueno, si vols alguna cosa que realment faci ràbia,
és el que no pot faltar en aquest Nadal.
Hi ha els torrons, Ramon García i aquest personatge.
Comença bé, eh?
Però bueno.
La blanca Navidad llega.
Es veu que aquest any no el tindrem, va, a la tele.
Però bueno, ell ha tret el disco de Nadales,
que realment crec que s'està venint bastant bé, eh?
Vull dir, a la gent li agrada.
Ai, quins aguts, quins aguts.
Estem parlant de Rafael.
De Rafael.
Molt bé.
Però bueno, la mítica de Rafael és aquesta que ve ara.
Per favor, no, no. Aquesta és la meva odiosa.
No, no puc, no puc.
El camino que lleva a Belén
Baja hasta el valle que la nieve cubrió
Anem a la tornada, anem a la tornada per fer via?
Sí, sí, sí, sí.
Sí, perquè si no...
Sí, és ràpid.
A veure, a veure, a veure, a veure, a veure.
Això no s'ha de fer mai, eh?
Costa, costa, costa.
No ho trobarem, no ho trobarem.
Però vull dir, la gent ja sap, ja sap.
Ja sap de què va, eh?
El tamborilero.
El tamborilero.
Un clàssic ja, també.
I del Rafael.
Sí, tot i que l'ha versionat tothom.
Però a veure, ja la té caracteritzada.
Sí, sí, és com a pròpia, ja.
Anem a veure què ens diu la gent.
Què fa l'Albert, a veure.
Hola, hola, hola.
Què tal, com estàs?
Mésito a l'altaveu i començo a tenir esquizofrènia momentània.
Perquè què estàs sentint ara mateix, a veure què hi ha?
No sé, és que l'altaveu està molt alt.
Està damunt d'una farola i tinc por de caure.
No sé si, m'imagino que no sentireu res, oi?
A veure, una miqueta sí.
És Tomeu Penya, això?
No ho sé, és una mescla entre Tomeu Penya i Rafael.
Ui, ui, ui, ui.
Això me fa una miqueta de por, eh?
Si no és de sa creu, m'apartaré una mica.
Sí, sí.
És que això de la megafonia que hi ha pels carrers i tal,
no sé si és millor o pitjor, però queda una mica difuminat.
Allò que sents que és música de Nadal, però no divines la cançó que és.
Però al fons tampoc saps d'on ve.
No, ja.
O és que ho fan expressament perquè la gent no tiri pedades, no ho sabeu.
M'acaben de regalar una cinta o de fora.
Oh, oh.
Què t'han regalat?
Què t'han regalat?
Oh, ei, jo en vull una.
Muy bien, muchas gracias.
I ara te voy a hacer una pregunta.
¿Cuál es el villancico que más...
Canta-nos un villancico.
Venga, arrancate ahí.
No ho tenim.
Venga, el tamborilero mismo.
Tamborilero.
El camino que lleva velet.
Rompo pompo.
Ole.
Muy bien, muy bien, muchas gracias.
Hasta luego.
Muy bien.
Ahora lo digo.
En Tarragona, en Tarragona.
Llamadas gratis.
Llamadas gratis.
Déu guapo.
Aquí la gent s'aprofita per...
Veu un micro.
Però què t'han regalat, Albert?
M'han regalat una cinta
com les que donem naltros,
però pel mòbil.
De cava i pel...
Ah, vale.
I aquest és pel mòbil.
Estupendo.
Estic veient una nena...
Demanen-hi una altra pel Javi Home.
Sí, home.
Va, posa-hi morro.
Després, després, Albert.
Després, abans de venir.
Acabo de trobar una nena
i intentaré que em canti també
una Nadala d'aquestes que canten al col·le.
Hola.
Sí, sí.
Hola.
O el cagatió, la cançó del cagatió.
Què li puc fer una pregunteta?
Sí, clar.
El 25 de desembre, fum, fum, fum.
El 25 de desembre, fum, fum, fum.
Ha nascut un dinyament,
lluites de cos i blanquets.
L'Albert Salazar.
Fins de l'Albert Sant Maria
ha nascut a l'Establia, fum, fum, fum.
Molt bé, molt bé.
Gràcies.
Molt bé.
Perquè eren grandets, aquests nens, eh?
No, no, no.
A veure, els nens...
Però tenen veus profundes, ja.
No, però jo també estava cantant de fons.
No sé si ho heu notat, la meva veu.
No, no, no.
Què va, què va.
No, la nena d'ho tenia aproximadament uns set
i el nena d'ho tenia uns deu.
Són dos germanets.
I, bueno, molt bé, doncs...
Que hi ha genteta per la Rambla.
Sí, hi ha ambient, hi ha ambient, hi ha ambient.
Fa caliu, fa caliu, hi ha gent, hi ha gent.
Albert, és que ho deixaríem aquí si...
Home, tens alguna altra aportació així interessant?
A veure, doncs no, si voleu us canto jo, però...
Vinga, va, la Nadal la que et fa més ràbia
o la que t'agrada més, escurar la gola?
A mi...
A mi...
No, no ho he fet per cantar, ni molt menys, Núria.
No, a veure, a mi no hi ha cap Nadal la que m'agradi.
A mi la que em va marcar és aquest,
el camí no que lleva bé lent,
perquè me la sé en flauta, si vols te dic les notes i tot.
No, no, no.
Do, re, mi...
Bé, Albert Punyet, moltíssimes gràcies.
Moltes de res, Núria.
Gràcies a l'Albert, gràcies a la Sílvia García,
que l'ha assistit baix a la part tècnica.
Des de la Rambla ara estaran baixant.
Ja, bé, ja per anar tancant, ens queden les Nadales modernes.
L'evolució.
Passem dels clàssics a la part moderna.
Llavors també tenim el Tamborilero,
però per una altra diva de la música pop.
Aquesta també potser la podríem tirar cap endavant,
perquè hi ha una intro bastant gran.
Però bueno, ja es veu una qualitat tècnica bastant millor,
amb aquesta gran banda de tamborileros.
Ara què te veu?
Mira-la, mira-la.
I no ens dona més temps d'escoltar res més, Javi.
Home, podem fer segona part la setmana que ve
o acabar almenys d'esgostó, això?
Acabem amb les 16,
que ja acabem bé amb un altre tipus de Nadales.
Nadales de l'altre costat del xarco,
amb la gran Célia Cruz, el xa-xa-xà de la Navidad.
Ai, Javi, Jossa, moltes gràcies.
Fins dijous que ve.
Un petonet, adécieu.
Fins demà.
Fins demà.
Gràcies.