.
Andrés, Andrés, bon dilluns.
Bon dilluns, dia 13.
Benvinguts a aquesta casa d'Esteve.
Ai, dóna'm la sort, això del dia 13, no?
Depèn, depèn.
Depèn de qui l'agafi, no?
Depèn de si et cau el test al cap o no.
L'he vist, dient, de veritat.
I això va ser la setmana passada, que pobra dona,
jo crec que, t'explico, no tenim massa temps,
però així per sobre, una senyora que anava a creuar al carrer,
i allò que s'ho va mirar, va mirar que hi havia un toll,
i ara, bum, va caure sobre el toll.
Mira que s'estava mirant el toll, eh?
I el greu que et va sepillant o porta la càmera.
No, home, que la vam ajudar, pobra dona gran.
Que passa que saps allò que la veia, que cau, que compta,
que el toll que hi ha, que el mira, bum, a sobre.
Són anècdotes.
A veure, ara explicar-lo una mica de gràcia.
Com que no t'ha passat a tu et fa gràcia.
Clar.
Bé, felicitem avui les llúcies.
Sí, felicitats a totes elles.
Patrona de Santa Llúcia, patrona de les modistes, patrona de la vista.
I tant, que la cuidi, que la cuidi per molts anys, eh?
I avui comença la fira a Barcelona, allà a la catedral,
la fira també de tots els pessebres i les ventes d'això,
que és molt bonic, eh?
Igual que fan aquí a Tarragona, però allà és enorme,
és clar, hi ha més gent i poden posar-ne més.
Per Barcelona, com ell va estar per Barcelona.
Clar.
Veus, fa promoció.
Però ho he recordat avui.
Passeu per la Rambla, eh?
Ja està, no diem res més.
Anem a seguir amb el documental de Machín,
Toda una vida.
S'apaguen les llums i comença la projecció
i a la pantalla veiem que ens hem situat a Sevilla
i Botafogo, que va ser el pianista acompanyant d'Antonio Machín,
acompanya aquest cop al piano a una cantant,
que és Cristina del Valle.
Durant la cançó hi haurà una petita col·locada,
de Botafogo, que seguirà explicant els seus records.
Por la blanda arena que l'ama el mar,
Su pequeña huella no vuelve más.
Ni un sendero solo de pena y silencio llegó
Hasta el agua profunda
Y un sendero solo de penas mudas llegó
Y un dia viene esa mujer, la comadre,
Dice, ay Antonio, con lo bonito que tú cantas,
Anda, cántame algo.
Y cojo yo y empiezo a tocar la entrada de Alfonsina y el mar,
Que era el último que había grabado.
Que era una canción que él la tenía muy...
Me gustaba mucho.
Me doy la entrada.
Y él intentó cantar.
Le cayeron unos lagrimones.
Entonces me di cuenta yo, la mente dura de pata,
Porque en ese momento se dio cuenta de que estaba moriendo.
Ahora es...
Un moment una mica delicat, eh.
Sí, esclar.
Ara és chiquitita Mart Machín
Qui ens segueix la conversa.
Yo quería mi hermano.
Quisiera que estuviera vivo aunque fuera viejencito.
No me interesa la herencia.
No me interesa.
De verdad, de corazón.
Soy pobre,
Pero eso no me interesa.
Me duele que se haya ido de aquí.
Que tanto nos quisimos.
Porque nosotros somos hermanos así.
Todos.
Ara será Pepe Antequera
Qui segáis parlant d'Antonio Machín.
Yo creo que Machín no ha tenido
Ni tendrá sucesor.
Y hay un dato curioso sobre esto.
Casi todos los artistas
Y especialmente los cantantes
Han tenido imitadores.
Sin embargo
Recapacitemos un poco
Y veamos desde la óptica del tiempo
Que António Machín
Ha sido de los artistas menos imitados
Posiblemente
Porque haya sido un artista inimitable
Único
Ara ens trobem
Dins del vagó d'un tren
Estem viatjant
I allà assentat
Amb la seva butaqueta
Està António Gala
Machín
Antonio Machín
Es el mejor ejemplo
De que uno no muere del todo
Mientras está siendo recordado
Un nou fragment
De l'entrevista a António Machín
A Televisió Espanyola
Lògicament encara
En blanc i negre
Don Antonio
¿Cuándo se retira?
Yo
Ahora te me ha hecho una preguntita muy simpática
Yo no pienso retirarme nunca
Canvi radical d'escena
Perdona'm Andrés
Déu-n'hi-do me la preguntita
Simpàtica, simpàtica
Amb tot el respecte del senyor Machín
No ho és pas, eh
Per l'amor de Déu
Això no hi pots preguntar
A una persona
I depèn de quina edat
Però perquè l'enfonses, eh
L'enfonses
I tu ho saps
Com a entrevistador
Que també ho has estat
Bueno, però són aquelles preguntes
Que són preguntes fora de lloc
Sí, sí
Però que és per ofegar
A la persona que t'ho està entrevistada
Bueno, però ja l'he contestat
Jo no penso retirarme nunca
Per això mateix
Però és que sí que ens retirem avui
Som nosaltres, Andrés, ja
Això, molt bé
Que hem d'anar tocant el dos, eh
Sí, sí, sí
Avui potser una miqueta
Vés aviat
Però és que ens guardem
El plat fort per demà
Esclar
Estic avançant, estic avançant
I no es pot, no es pot
Ja ho sé que no es pot
I a més voldries sentir una cançó
Avui m'agrada aquesta
Quina, quina, quina
No me vayas a enganyar
Doncs jo no t'enganyo
Ja saps que no t'enganyo
Jo te la pongo
Com permiso de tu marido
D'acuerdo
Fins demà, si t'ho vol
Tinc subs de santa esposa
Va
Adéu-siau, Andrés
Fins demà
No me vayas a engañar
Di la verdad, di lo justo
A lo mejor yo te gusto
Y quizás sea bien para los dos
No me vayas a decir que
Que no te has dado ni cuenta
No digas lo que no sientas por mí
No siendo la verdad
Soy tu refugio de amor
Mis besos yo te daré
Haré lo que quieras tú
Mi dulce querer
No me vayas a engañar
No me vayas a engañar
Di
Di la verdad, di lo justo
A lo mejor yo te gusto
Y quizás sea bien para los dos
Soy tu refugio de amor
Mis besos yo te daré
Lo que quieras a decir que
No me vayas a engañar
Me vayas a engañar
No me vayas a engañar
No me vayas a engañar, di, di la verdad, di lo justo.
A lo mejor yo te gusto y quizás sea bien para los dos.
¡Gracias!