Un divendres més tanquem la setmana parlant de la música que es fa a casa nostra,
una secció que arriba des de l'Associació de Músics de Tarragona,
que es diu Un Munt d'Idees, i que ens porten la Fina Dominguez i l'Edu Vizcaya.
Nois, bona tarda.
Hola, bona tarda, què tal?
Bona tarda.
Jo, bé, vosaltres també pel que veig molt ben acompanyats,
per un noi que cada dos per tres està aquí a Tarragona Ràdio.
És que fa de tot, eh? Fa de tot.
És música amb un munt de formacions, i no en té prou amb això,
sinó que ara es dedica a ensenyar música, també, no?
Sí, bueno, més o menys, estic aprenent a ensenyar música.
Pau Hernández, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Fira, i és que de què parlarem avui?
Bueno, doncs avui parlant una miqueta de la nostra cantera, no?
Dels nens i nenes que tenim aquí a Tarragona
i que estan aprenent a escoltar música i a tocar música.
Futurs socis.
Futurs socis de l'associació, també.
Home, clar, clar, hem de mirar per ells.
El Pau està estudiant Magisteri Musical?
Sí, és.
En quin curs estàs ja?
Ja acabant, ja acabo un guany, a tercer.
I tot el que t'ha tocat fer pràctiques,
no sé si és la teva primera experiència.
Bueno, no, és la segona.
El que passa és que el primer pràcticum que fem a la universitat són dues setmanes,
i és gairebé més observatiu, és per mirar com funciona el centre, com més de caràcter intern.
I el segon pràcticum ja és tres mesos, ja amb l'especialista de música,
doncs fer les classes amb ell.
Que és aquest el que et toca ara, el que estàs fent ara.
Sí, ara estic fent el pràcticum 2, sí.
Quines edats tens, a classe?
Doncs jo estic fent P3, P4, P5, primer i segon de primària.
P3?
Sí, sí, els peques.
I què fan, aquests peques?
Bé, són... són la canya, els peques.
Primer de tot, són superanàrquics.
O sigui, ha de ser... en tots els aspectes.
Són molt... estan al seu món, no?, una miqueta,
i el que has de fer ha de ser molt directe i molt breu, no?
Però els ha de... els ha de marcar una miqueta, no?
Per exemple, fer-los aprendre que són cançons molt senzilles, no?
Com en plou i fa sol, o cosa així, no?
Començar des del principi amb cançons fàcils, no?
Sí, sí, primer són les típiques cançons, no?
Doncs el Sol Solet, el Calagol Treu Banya,
la Castanyera, ara que estem amb la Tardó, estem amb la Castanyada,
i cançons de la Castanyera, el Marrameu, i bueno...
El que xoca molt dels crius petits, ara que me'ls he imaginat,
a tu, a la classe, tot envoltat de canalla,
és el sentit del ritme que tenen.
Ells ballen amb molt de gust, però a s'ho vola, eh?
Vull dir, sentit del ritme, cap ni un.
Sí, sí, és anarquia total, el ritme.
Doncs jo no sabia que des de tan petits ja estudiaven música a l'escola.
Sí, és... bueno, és més...
La música a l'escola, al principi, sobretot als 3, 4, 5 anys,
és més sensacions, més...
També aprenen, doncs...
Aprenen el que és direccionalitat del so, no?
Doncs el greu, l'agut i l'allargada, no?
El so cur i el so llarg.
I el fort i el fluix.
És que no es poden tocar més punts, perquè...
Perquè són molt petits, i llavors...
És això que jo he dit abans, que el que s'ha d'ensenyar
és... ha de ser molt breu i molt directe.
Que clar, tot això que ensenya el Pau a les escoles a P3
són coses que nosaltres ja tenim més o menys clares,
que se't va desenvolupant, t'ensenyin o no, però més val educar.
Però jo a mi m'agradaria fer un exemple pràctic.
Jo per això he portat un nen aquí, de P3.
Bona tarda, nen de P3.
Hola, bona tarda.
Com te dius?
Em dic Marc.
Marc, el Pau és el teu professor a l'escola, no?
Que és maco.
Sí, als nois li agrada molt.
Sí.
Com li dieu, Pau, profe...
Jo, profe.
Ai, no, profe, profe, que hi dic.
Profe.
I a Pau, què li fem fer al Marc?
Què els hi fas fer a classe normalment?
A veure, fes una classe pràctica.
Doncs...
Bé, que ara arribem...
Sí.
Saludem, no?
Bon dia, tal.
Bon dia.
Sí, el fem.
Bon dia.
Bona nit.
Allà ho fem cantant en plan Teletubbies?
Sí, el fem en simple intervals de tercera.
Ah, obre intervals de tercera.
Bon dia, bona nit.
I després, doncs, agafem l'avió i viatgem cap al País de la Música.
Sí.
Viatgem al Taís...
No, di si...
Bé, és que no me n'ho perdés encara, eh?
A veure, agafem...
És una flauta d'aquestes d'èmbol.
Sí.
Que llavors, de greu, va cap a l'agut, no?
Fa...
Llavors, que els nens es fiquen al cinturó, ha ficat al cinturó.
Sí.
Flic.
Flic.
Vale.
Llavors, agafem i des de baix la mà, a baix, i llavors pugem cap a dalt.
Vinga, va, pugem.
Llavors, agafem que hi ha turbulències.
Com el Por Aventura igual.
Sí, com el Dragon Can.
I ja baixem, i baixem.
I ja hem arribat al País de la Música.
Molt bé, doncs a mi m'agrada com ho té.
Molt bé.
Instruments en el mar que encara no em toca, o feu alguna mena de percussió per seguir?
Jo faig amb uns pals que hi ha allà, no?
No, no, no, no.
Esclar, bé, sí, el fort i el fluix.
Això, sí.
El fort i el fluix, sí.
I també.
Surt el cargol del fort, que és un cargol molt gran, llavors quan el veuen, piquen fort,
i quan surt el cargol del fluix, que és petitet, piquen fluix.
I la flauta, també.
No, la flauta no, encara no.
L'he tratat això de que la música amensa a les fires?
Sí, com s'acaben després de la classe? Relaxats o hiperactius?
Es queden superhiperactius.
A veure, tot depèn del grup que tinguis i com es portin entre ells.
La història és que si hi ha nens que són molt canyeros en l'aspecte d'emprenyar del costat,
d'aixecar-se tal, de venir el professor, el professor, tal,
doncs els crios ho veuen i es revolucionen una mica, no? Tots.
I hi ha classes que són més tranquil·letes.
També depèn del dia, del dia d'entre setmana que sigui, del temps,
si està canviant el temps, per exemple, avui estaven insuportables.
Que els castigues d'alguna manera.
Marc, tu fas cara de trapella, tu t'has castigat el Pau Segur.
A mi la setmana passada m'hi va fer sortir a la pissarra i escriure.
la propera vegada no parlis.
Sí, Marc, si tu no saps escriure, home, en P3, no saps escriure encara.
Sí, però jo ho intento.
Tu ho intentes.
Pau, què els hi fas fer els castigues si es porten malament o com ho arreglem això?
Bé, si els castigo, la professora i jo, els castiguem,
doncs ens amenaçem una mica perquè tenim el rei de la música, no?
Amb titelles, juguem amb titelles, no?
Llavors això és el focus, no d'atenció que tenen.
Perquè si ens veuen a mi o a la professora i veuen una titella,
doncs els criden més atenció a la titella, no?
Llavors els diem que marxen, que el rei de la música s'ha enfadat
perquè criden molt i té por de sortir i el rei de la música no surt.
I quan es portin bé, doncs sortirà, no?
I els fan cas, li fan cas al rei de la música.
Sí, sí, sí, li fan molt de cas.
El rei de la música.
Surt el rei de la música, l'avi Nunut,
que és un fullet així del bosc que dorm.
Però 6 i 6 són de veritat, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Surt el carro de la música, sí, sí.
El carro de la música.
Escolta, Pau, i tractant amb nens tan petitons,
jo no sé si has notat si tenen alguna predilecció
per un instrument o l'altre.
Si de grans diuen, jo voldré tocar la guitarra.
Jo, tu què voldràs tocar, Marc?
Jo, trombo.
El trombo de gran, eh?
Ara em va una mica gran,
però quan sigui jo gran, llavors no serà gran per mi.
Sí.
El trombo no deu ser dels instruments.
Aquest xiquet ens ha sortit una mica estrany, el Marc.
No deu ser dels instruments més sol·licitats en aquestes edats, no?
Bé, és que en aquestes edats no...
No saben ni dir trombo.
Tampoc.
A veure, sí, defineixen els instruments,
però no tenen una predilecció per...
Potser sí que els agrada el so i això,
però com no tenen la...
no són...
no interactuen amb ells,
doncs no els coneixen.
A poc a poc...
A partir de primer, segon de primària,
sí que comencen ja a definir-se cap a un instrument,
cap a l'altre si els agrada, no?
Si no els agrada, doncs mira,
se'n van cap al futbol, al bàsquet...
Això, però hi ha bastants nens
que van a classe al conservatori ja, no?
Doncs ja et dic, amb sis anys, no?
Ja van al conservatori.
I molt bé, molt bé, són els futurs músics.
Però jo de gran vull ser com tu, eh, profe?
Ja que sí.
I també t'he vist amb les profes per allà, eh?
Tu no m'agrada si tu vas a casa.
Sort que t'has pavelat, sort que t'has pavelat el Marc.
Jo tinc nòvia ja, sí.
Tu creus que els hi marca molt
tot el que és la tele,
la música que escoltem,
que els hi marca bastant
o tenen el seu propi estil?
Com ho veus?
Home, la música que senten,
jo suposo que sentiran molt
per part dels pares, no?
De petitons,
estan més enfocats
a les cançons que fan a l'escola, no?
Les cançons infantils, no?
I inclús els pares, suposo que els hi ficaran
cançons infantils.
Que més d'un i més de dos
m'han cantat el bolerí a la classe, no?
Ja a partir de primer, de primària,
ja cap a dalt,
ja comencen a definir-se ja més
per la música que els agrada més, no?
A veure, també és això,
també hi ha cançons infantils i això,
però, per exemple,
ja l'Èlex Uvago és un triomfador
amb les nenes, no?
Perquè els hi agrada molt.
De primària, eh?
Sí, sí, de primària.
Vull dir, jovenetes, jovenetes.
Sí, sí, set anys.
Sí, sí.
I se saben totes les cançons de memòria.
És que jo no sé si això ho estudieu
també a la facultat de Magisteri,
però hi ha d'haver algun tipus de pauta
de tipus de música
que entri a segons quines edats.
Així com, per exemple,
es fan els llibres que es fan
pels nens petits,
han de tenir textures i colors i tot això.
La música també, no?
Deu tenir com un patronatge,
de dir, tals notes o tal...
Sí, bueno, és, són...
Digues en compte que és...
Són...
No sé si sonarà bé.
Són com micos, no?
Ells t'aveuen...
De fet, ho hem sigut tots.
Sí, sí, ho hem sigut tots.
Ells t'aveuen,
t'assenten i repeteixen.
No, llavors,
clar, ells...
Si jo els vull ensenyar la voleria,
ells m'encantarà la voleria.
És això, no?
Llavors, clar, a veure,
no els hi podíem ensenyar la voleria
en tres anys, no?
Són cançons així,
com he dit abans, no?
El Caragol, el Trobanya,
el Sol Soler, la Castanyera.
Són així, són per la seva edat, no?
Marc, moltes gràcies.
Ves a fer els deures
que em sembla que el Pau et deixa.
Has de fer deures del Pau per demà, no?
Sí, he de fer la cançó del...
Quina era la cançó que havia de fer?
M'arrameu, m'arrameu.
El m'arrameu.
M'arrameu, que no me la sé encara.
Doncs demà la cantarem, eh?
I ja està, no?
Em sembla que no em vaig dir res més.
Ja tens prou feina, Marc.
Doncs vinga, aviat el llet,
que ja és molt tard.
Vale, diu.
Passem, si et sembla,
els alumnes més grans.
Abandonem els de P3.
L'edat màxima que tens són?
Són de segona primària,
que són set anys.
Bueno, tampoc són gaire grans.
No, però ja és una edat
que ja es pot començar a treballar
més seriosament amb ells.
Però quina diferència hi ha
entre les coses que li pots ensenyar
a un nen de tercer i a un nen de...
Home, és...
A veure, ensenyar,
pots ensenyar el mateix, no?
Els nens de primària,
les cançons que fas amb els de P3,
o les activitats que fas,
ja ho han fet i ja ho saben fer.
Llavors, ja a partir de primària
ja es comença a treballar més
els ritmes,
també els intervals de tercera i cinquena,
perquè han de...
També es fa...
No recordo bé el nom,
és...
O sigui, amb la mà,
fiquem-la en diferents posicions,
però davant de la boca és un sol,
a l'altura del melic és un mi,
a l'altura del front és un fa.
Llavors, ells ja comencen a relacionar
ja les notes, no?
Amb els de primer,
estem ja començant a estudiar el pantagrama,
el pantagrama,
la clau de sol
i les notes mi-sol.
Són...
És començades a poc a poc.
Home, si el que estàs ensenyant
és important,
perquè la veritat és l'únic
que jo sé de música.
O sigui, el pantagrama
i totes aquestes coses
són les que vaig aprendre fa molt de temps.
L'Edu té nivell P3.
Nivell P3 de música,
el meu títol és aquest.
Clar, és que Pau,
tu quants anys tens?
Jo tinc 24 anys.
24 anys que ets molt jove,
però tu tot això ho havies vist al col·le,
tu a P3,
te venia un professor així enrotlladet com tu
i us ensenyava tot això?
O com a molt tocava amb la flauta,
perquè jo com a molt tocava la flauta
però hi ha els últims cursos de primària.
No sé, vosaltres dos també.
Sí, bueno,
jo de petitó no me'n recordo.
Jo me'n recordo que era molt ploron,
que plorava quan venia cada qualsevol professor.
Però ploraves ja amb una harmonia.
Sí.
Que baix cap a dalt.
No, però...
No, però...
No, però...
Jo recordo...
Bueno, recordo molt la meva professora
de música.
Jo no vaig tocar la flauta,
era l'únic de la classe que no tocava la flauta
perquè jo tocava el teclat, no?
Tenia el meu tecladillo petit, no?
I jo les cançons que les feien amb la flauta,
doncs jo les feia amb el teclat, no?
Vaig tenir la gran sort, no?
Perquè era...
Una mica xulo també, eh?
Bueno, no,
perquè la meva professora va veure que tenia...
Que el piano, doncs,
se'm donava bé, no?
I, a veure, la flauta la sé tocar, no?
Però, clar,
he après a tocar la flauta,
doncs...
Potser fa cinc anys.
Però quants anys devies tenir
quan fèieu aquesta assignatura a col·le?
Quan vas començar a estudiar música al col·le?
Bueno, potser...
Sí, deu anyets o així.
Deu anyets, vull dir que ara imagina
la diferència en el sistema educacional,
que nosaltres vam començar això
als deu anys o així
i ara et comencen ja des de...
Sí, sí, des de petit.
Sí, com l'anglès, no?
Que es comença ja molt aviat.
Sí, també.
Hem nascut massa aviat, hem nascut massa aviat.
De fet, segur que t'ha passat alguna cosa curiosa
amb aquests dies o mesos que has estat
amb aquests nens...
I el que em queda.
Va, expliques-me una dècdota.
M'han passat, bueno...
M'han passat, doncs, també que...
És la novetat, no?,
de tenir un professor de música a tenir dos.
Clar, els crios s'al·lucinen, no?
No, només les titelles,
que pel que dius també fan...
Clar, les titelles i això, ja.
Fem un muntatge allà...
És que em sona South Park, això.
Fem un muntatge allà, la professora i jo,
que sembla que les titelles
tinguin vida pròpia, no?
Fem unes xerrades.
No, i això també, a veure,
també ajuda, no?
Que hi hagi dos professors,
un professor, un especialista
i un practicant, no?
Doncs ajuda molt,
perquè la classe és molt...
Es pot portar cap a un costat o cap a l'altre, no?
No és el mateix que estar un
i que has de fer unes pautes
que tens marcades, no?
Perquè no tens temps.
Pràcticament, amb els petitons
tenim com a molt mitja hora,
perquè hem tingut la mala sort
que ens toca a la classe de 12 a 1,
que és quan han d'anar al menjador,
que han de fer pipi,
que han de fer caca, saps?
I llavors, pràcticament,
tenim 25 minuts de classe, no?
Però amb aquests 25 minuts els aprofitem, no?
Llavors, ah...
Anècdotes que t'hagin passat.
Bueno, hi ha nens que són molt...
que, bueno, que...
Hi ha nens que tenen problemes, no?
Que tenen...
Doncs desarreglos, no?
D'aquests...
Doncs d'educació, no?
Així, en plan...
Doncs tenen falta d'atenció, no?
Que estan al seu món.
O sigui, que tu estàs...
La professora està parlant per tots,
tens un percentatge de nens
que és un 80%, 85% que t'està mirant,
l'altre que està parlant,
i un, dos, tres per cent
que són aquests crios que, bueno,
que són molt petits, no?
I, bueno, i estan al seu món, no?
I llavors has d'anar més directe, no?
Jo era d'aquestos, eh?
Sí.
Que estan a la lluna de València.
No, i també, doncs això, no?
De nens, de nens d'un dir-me que, bueno,
que no me'n vagi mai,
que m'estima molt,
i jo entrar a classe,
i el criu va venir,
i vol venir,
i si no...
I l'altre dia vaig faltar,
que no vaig poder anar a classe,
i, bueno, va ser un drama.
Jo, no, el criu estava,
que hi havia el Pablo, i el Pablo,
i el Pablo no hi era el Pablo, no?
I, bueno, avui quan m'ha vist,
bueno, s'ha tornat boig, no?
Això omple, eh, també,
quan passen crius.
Jo ara estic...
Bueno, al principi és una miqueta estressant, no?
Perquè són moltes cares, molts noms.
Quants en tens a classe, junts?
Doncs jo tinc...
Mira, des de P3...
A classe són uns 20-25 nens.
Però, clar, són...
Estàs tots junts a l'hora cridant, t'imagines?
A per volar-hi...
Cantant el sol solet.
Al cicle inicial hi ha dos línies per classe.
Clar, són uns 250 nens.
I després, a primària,
a cicle mitjà,
hi ha quatre línies.
O sigui, que són 200 nens per curs.
Llavors, clar, jo...
La professora ja els havia tingut d'anys passats
i ja els coneix, a la majoria, no?
Menys els petitons que han entrat,
ara nous de P3.
Però és que, jo et dic,
que jo la primera setmana va ser superestressant.
Ara entenc perquè els hi posen el nom a la bata, eh?
No perquè no la perdin, eh?
sinó perquè els professors sàpiguen els noms.
Sí, sí, això ja t'ho dic que sí.
Doncs, no ho sé, Pau,
per la teva experiència,
ja et va bé aquestes edats per ensenyar a gent?
O t'imaginaves ensenyant a gent més gran?
Perquè tu fa molt de temps que vas pels escenaris
i tot com a músic.
Sí.
Potser t'imaginaves a tu mateix fent classes, doncs,
a gent de la teva edat, o...?
Bé, no ho sé, jo...
Jo et dic que a mi m'agraden molt els crios
i, de fet, vaig agafar la carrera Magisteri Musical
per ensenyar als crios, no?
Si vols fer classe a més grans,
ja ho pots escollir, no?
Pots entrar a una escola de música
i pots tenir l'oportunitat, no?,
de fer classe a nens més grans, no?,
que ja a partir de 12 anys, no?,
que ja tenen una maduresa, no?,
i ja poden adquirir coneixements més seriosos, no?
Però és que els crios te donen molt
i aprens molt d'ells.
Jo ja et dic,
jo estic aprenent moltíssim dels nens
i, bueno, i són meravellosos.
La innocència, estan descobrint coses noves, no?
I això és el més bonic.
Com estan els estudis de Magisteri Musical a la URB
a nivell de, doncs, això,
de classes, d'assignatures?
Et serveix realment després
o el que més serveix és la pràctica?
La pràctica ho t'ho donen tot.
A veure, sí que hi ha les assignatures a la universitat,
les d'especialitat,
que són molt pràctiques, no?
I, bueno, i tenim la sort de tenir professors
que són molt vàlids, no?,
amb aquest aspecte de música,
d'especialitat de música.
Després hi ha les altres assignatures, no?,
que són les comuns per tots els magisteris, no?
Que això has de passar a parlar-ho a tothom.
Però les assignatures d'especialitat
t'ajuden molt, també.
El que té aquesta carrera és que,
més que ensenyar-vos música,
ensenyen a ensenyar.
Sí, sí, sí.
Això és l'important, també.
Sí, sí.
Però, bueno, és a qualsevol especialitat.
T'ensenyen a ensenyar.
Però ja sé, això, la pràctica és el que realment t'ensenya realment el que hi ha.
Bueno, que et muntaries un grup amb els nois aquests o què?
Ui, no.
Ai, si t'hi poses cul of rock, com la pel·lícula?
Ui, seria...
Bueno, de fet, estic planejant de fer una cantata, no?,
una obra de teatre així, cantada,
amb els de segon, que són ja més grandets i so.
I, bueno, de fet, ja els he ensenyat la primera cançó
i m'han reaccionat bé, estan molt entusiasmats
i no els he dit encara que faran una obra de teatre cantada,
perquè ja els he dit...
Ara estem amb la castanyada, la castanya,
i quan acabi tot això ja començarem a mirar més en serio la cantata.
Pau Hernández, professor, ja professor es pot dir, no?
Ja estàs, ja acabant, no?
Ai, futur professor de música.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Jo no voldria tancar aquesta entrevista
sense que ens cantessis una miqueta un trosset del Marrameu.
Que jo tampoc sé quina és.
Va, Pau, una miqueta.
Bueno.
Va, a la de tres.
Una, dos, tres.
Marrameu, torre a castanyes, a la voreta del foc,
Ja n'hi peta unes morros, ja tenim marrameu mort.
Pica ben fort, pica ben fort,
que piques fusta, pica ben fort.
Molt bé.
Gràcies, Pau.
Tinc que l'enrogar-me que estem fent.
De res, de res.
I ara sí, per tancar ja la secció...
Tenim agenda.
Bé, doncs, passem a l'agenda.
Avui, divendres, dia 22 d'octubre,
a les 11, a la sala 0,
Bass Martians, rock surf dels Estats Units,
entrada 5 euros.
També a la bequeria, a les 11,
maneres de vivir.
I ja passem a dissabte, dia 23,
a les 12 i mitja, al teatre magatgem Gadegang,
un grup de música electrònica, 5 euros a l'entrada.
Després, també, a la sala Escom, a les 11,
la sala Escom, recordem que està al carrer Fortuny,
toca Jordi Bonell Quintet.
L'entrada, 5 euros.
També a la sala 0, a les 11,
Rain Bubble,
un grup de pop de Badalona,
entrada gratuïta.
Passem ja diumenge, dia 24 d'octubre,
a les 7, a les 7 de la tarda,
a la sala Golfos, Nach Scratch.
Aquest és un dels millors rappers
que hi ha aquí a Espanya.
13 euros a l'entrada.
A les 11, a la bequeria,
sessió oberta,
o sigui, podeu anar allí a tocar la guitarra
i tenir un micro obert allí
per fer-ho que veig.
Fins aquí.
Pau fin a Edu, gràcies.
Gràcies a tu i al nostre invitat.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.