.
Tal dia com avui, 23 de gener, però de l'any 1986,
Elvis Presley, Chuck Berry i Fast Domino
són dels primers a ser admesos en el Saló de la Fama de Rock'n'Roll.
All over St. Louis and down in New Orleans
All the cats wanna dance with sweet little city
Chuck Berry, per la seva banda, va dissenyar un estil propi
que no només va contribuir a donar reputació al rock
i el va heregir a ell en la seva figura més vital,
sinó que també va crear l'autèntica arres rebel del rock'n'roll
amb els seus text plens de constants provocacions.
Entre el 1955 i el 59, el centenar de cançons que va gravar i editar
es van convertir en grans exis de la dècada de 60,
va rivalitzar constantment de la mà dels Beatles, Rolling i altres.
Durant els anys 50, la seva reputació va anar augmentant
i en el 55 es va compartir en l'estrella del Cosmopolitan Club de St. Louis,
el més important local negre de la zona est de la ciutat.
Disposat a aprofitar el moment, Chuck es va traslladar a Chicago
on va aconseguir tocar amb Maddie Water,
que li va presentar a Leonard Cheese, promotor de la Cheese Records.
I és precisament a Cheese on grava el seu primer single, Maybelline.
La cançó va començar a sonar per ràdio
i en unes setmanes es va convertir en un hit nacional.
Va ser el disc de ritme en blues més radiat de l'any i el llançament de Barry.
A partir d'aquest moment i fins al 59,
Chuck Barry va aconseguir imposar-se entre els grans membres
del rock'n'roll de rasa blanca Senell de Color.
Les seves cançons van ser tot un testimoni d'aquella època,
ja que va saber-ne captar la rebeldia juvenil
i les frustracions escolars mantenint el seu vigor en les dècades posteriors.
Finalment destacar que ja als 80,
en ocasions del seu 60è aniversari,
va oferir un concert a Sant Lluís
amb l'ajuda d'importants deixebles de renom.
Kate Richard, Eric Clapton, Robert Craig,
Eta James, Linda Ronstone,
que va comportar l'afirmació d'una interessant pel·lícula
sobre la seva vida, Hey Hey Rock'n'Roll.
Per altra banda, Fast Dominic, anomenat així
perquè passava més de 100 quilos,
va ser el músic de Nova Orleans per excel·lència.
Pianista, cantant i autor recull tota la tradició musical i cultural de la ciutat.
El poder de la música de Fast és provinent del característic creuament
de cultures com l'espanyola o la francesa,
amb ritmes negres procedents d'Àfrica
i revitalitzats en el jazz en els anys 30
i en els sabors llatins del Carip.
La comercialitat del seu peculiar estil
el va convertir en el primer venedor absolut de ritme en blues
i en una gran figura dins la història del rock.
El seu primer tema, The Fat Man,
va ser una cançó en la que es reia d'ell mateix
i la va composar amb Dave Bartholomew,
home clau en la música dels anys 50.
En unes setmanes, el disc va vendre milers de còpies
concluent en el seu primer disc d'orc.
Jun a aquest, Fast va aconseguir 17 discs d'orc, tot un rècord.
Alguns d'ells són
Please Don't Leave Me, I Still Love You, I Can't Go On i Blueberry Hill.
Les cançons de Domino i Bartholomew
van ser anys després hits en les versions d'artistes
com Buddy Holly, The Band, Elvis Presley, Little Richard, Pat Bond i Jerry Lee Loews.
El 68, Fast edita a través de la discogràfica ABC
el seu tema més destacat, la versió del Lady Madonna dels Beatles,
encara que lluny de les llistes d'èxits i de la fama dels anys 50,
Fast Domino va a seguir sent una llegenda viva de gran importància musical.
I fins aquí les efemèrides d'avui. Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.