Com m'agrada saludar-te en el dia d'avui, Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda, esclar, s'apropa el fi de setmana, no?
Home, digue-m'ho.
Carai, quines ganes.
Sí, sí, sí.
A veure com diu que sí, amb el cap.
Oh, a veure, no t'ho puc enganyar.
Què t'ho he de dir? Que no, que no tenia ganes de que arribés divendres, que em dóna igual.
Sí, va.
Que tots els dies són dilluns.
No.
Sí, ho sé.
Ara demà podem descansar, passa demà també.
Mira, i l'altre perquè no pots.
I l'altre perquè, mira, llàstima que no sigui tot sants tots els dilluns de la setmana, eh?
Demanes massa.
Sí, home, però ja que estem, no, Andrés?
Sí, sí, sí.
Podríem demanar.
Jo crec que més d'un s'ignaria el manifest, eh?
Anem a parlar del Fortunio Benenova, que avui acabem ja d'ell,
deixant moltes, moltes, moltes coses de la seva vida al tinter.
Tan privada com professional, diríem.
Exacte.
I hem de dir que, precisament, aquest Fortunio Benenova, que desconeixem aquí,
li va fer un gran salt la seva carrera cinematogràfica
després de la col·laboració amb Willy Wilder.
I després d'això, ja sense llocaductes,
amb l'actuació que va fer amb la pel·lícula Ciudadano Keny.
Això ja va ser el que el va tirar amunt.
Amb l'any 1944, va ser ja un any,
per aquest actor mallorquí, que, bueno, ja va ser el sumum,
va actuar amb un grapat de pel·lícules,
Perdicción, Going My Way, Sultan Doctor,
My West Ghoul, bueno, és tremendo.
Jo ara et començaré a dir una sèrie de pel·lícules,
que aquest home va fer, me'n saltaré, com és lògic, moltes, moltes.
Però et començaré a dir pel·lícules perquè vegis aquest home què és el que feia.
I on va participar, d'alguna manera.
On va participar.
I amb qui treballava.
I amb qui treballava.
Mira, començarem, per exemple, fent el paper principal, l'any 36,
de Capitán Tormenta.
I allà va actuar una pel·lícula americana,
amb el director John Reynard,
i amb Lupita Tobar, Juan Torena,
Moavita Castanyeda i Romualdo Tirado,
que eren uns bons actors,
amb les pel·lícules que feien per la parla hispana.
Després ja va fer altres pel·lícules,
El Carnaval del Diablo,
Topic Holiday,
a l'any 38,
i amb aquesta pel·lícula ja mira en qui va treballar.
Dorothy Lamour i Ray Millen.
Això a l'any 38.
Després va treballar a l'any 38 també,
Romance in the Rare,
o sigui, Romance en les sombres.
I va treballar amb Gladys Swartor i John Barrymore,
de la saga dels Barrymore.
Després va fer una altra pel·lícula també,
l'any 38 en va fer tres,
i l'any 39 va fer també una altra pel·lícula americana,
que es deia La Immaculada,
i després l'any 40 va fer La Marca del Zorro,
Tirona Power,
Linda Darnel,
Basil Redbun,
Gals Sondergaard,
Eugène Paulette,
Edward Bromwer
i Montagu Love.
Aquests seran els protagonistes.
Això ja era categoria.
Tirona Power m'has dit.
Tirona Power i Linda Darnel.
Que devia ser un joveníssim,
Tirona Power.
Exacte.
Després,
aquells mateixos anys,
va fer I Was an Adventurer,
una pel·lícula dirigida per Grigori Ratoff,
i va actuar amb Peter Lorre,
Eric Bonestrachem,
Eric Bonestrachem,
imagina't,
Vera Thorina i Richard Green.
Després va fer una altra pel·lícula musical,
l'any 40,
Down Argentine Way,
amb el director Irving Kulmins
i va actuar amb Dona Metche,
Betty Gable,
Carmen Miranda,
Charlotte Greenwood,
Carol Nash i Henry Stephenson.
Sí, sí, sí.
Artistes de primera línia.
L'any 41,
Hayang and the Ruff,
l'any 41,
director Henry King.
Agafa't amb aquest director.
Però hi se te l'està, no?
Actors.
Tirona Power,
una altra vegada amb ell,
Betty Gable,
John Sutton,
Reginald Gardiner
i Donald Stuart.
Tenim el mateix any,
1941,
Unificius Vusins,
Preston Foster,
Irene Dunne,
Robert Montgomery,
Eugent Paulet,
bueno,
aquí hem grapat d'artistes tremendo.
Després em va fer...
Recordem que estem parlant de pel·lícules
que van sortir als anys 1930 i escats.
40, 39, 40,
i que hem anat veient a través dels anys.
Correcte.
Aquí tenim una altra,
de l'any 41,
Taymet in Argentina,
Moreno Hara,
James Ellison,
Alberto Vila.
L'any 41 en tenim una altra
amb l'Alice Fayou,
Dona Meche,
Carmen Miranda.
O sigui,
anem passant.
Jo tinc aquí una llista interminable
de pel·lícules d'aquest home.
I també hi he pogut veure
una de les fotografies
que sortia amb el propi Anthony Quinn.
Sí, sí, sí.
Va estar amb el Xavier Cugat,
amb molta gent va sortir.
Jo estic mirant aquí,
per exemple,
aquí tenim Ciudadano Keny,
de l'any 41,
que surt Orson Welles,
Ebrete Sloan,
Josep Coten.
Llavors aquí,
cada vegada els papers
eren relativament més petits.
Llavors hem de dir
que en Ciudadano Keny,
el Fortunio Bonanova
és el professor de cant
que ensenya a cantar
a la dona
de Mr. Keny.
Aquell és Fortunio Bonanova.
Una altra pel·lícula,
Sangre i Arena,
Tirono Power,
Linda Darnel,
Rita Hayward,
Nassimova,
Anthony Quinn,
o sigui,
que dóna't compte.
Sí, sí.
No sembla, Andrés,
que no es volia perdre ni una, eh?
No, no, no.
Després,
m'estic saltant pel·lícules, eh?
Larcee Inc,
de l'any 42,
Edward H. Robinson,
Anne Gwinman,
Broderick Crawford,
Jack Carson,
Anthony Quinn.
Després una altra,
que és Gail Trubre,
o sigui,
Chica Loca,
de l'any 42,
Donna Meche,
Joan Bernit,
Willy Burke,
Frank Craven,
Vivian Blaine.
Bueno,
que va coincidir amb totes grans...
El cisne negro,
l'any 42,
Tirono Power,
Maureen O'Hara,
la canció de Bernadette,
director Henry Quinn,
Jennifer Jones,
que va ser la primera pel·lícula
que va fer la Jennifer Jones,
que després d'aquesta,
que era una santeta i així,
va fer dolor al sol,
que la gent es va emportar
un xoc tremendo,
de veure una noieta
que fa de Bernadette
amb una noia
una miqueta esbojarrada,
saps?
doncs aquí surt
amb la Jennifer Jones,
Charles Bickford,
Vincent Price,
Lee J. Cobb,
imagina't,
per qui en doblen les campanes
l'any 43?
Gary Cooper,
Ingrid Berman,
Aquim Tamiró,
a Farturo de Córdoba,
Josep Calleja,
Catina Pacxinú,
tot això,
és un dels que estan
amb la resistència
amb el Gary Cooper.
Clar,
la llàstima és el que
dèiem fa un moment,
els seus papers
van mimbar
d'alguna manera,
ja no eren tan llargs,
però eren compromesos.
Mira,
Cinco tumbas en el Cairo,
que aquí fa un paperet,
que jo li he passat
a aquesta pel·lícula,
fitxa artística
de Cinco tumbas en el Cairo,
Franço Toni,
Anne Baxter,
Akim Tamiróf,
Eric Bonestruijan,
que aquí fa el paper
de Rommel,
sí, sí, sí,
i el Fortunio Bonanova,
que fa el paper
d'un oficial italià
que sempre està cantant
No sole mio
i cançons d'aquestes,
i el general
li fa callar,
volguem dir que aquests italians
només pensen que en cantar.
Això és la pel·lícula.
Dixi, de l'any 43,
Bing Crosby,
Dorothy Lamour,
Major Reynolds,
en fi,
i així en tenim 72 pel·lícules
amb aquestes característiques.
72 pel·lícules.
72 pel·lícules
amb aquestes característiques.
Déu-n'hi-do.
O sigui que aquest home
va ser
alguna cosa impressionant.
I que no es conegui.
No, no,
i va morir fa 35 anys,
va morir a l'abril de 1969
amb la residència
per actors de cine i televisió
de Woodland Hill.
Tenia llavors ell 73 anys.
I així és com s'acaba la història
de Josep Lluís Moll,
més conegut,
per dir-ho d'una altra manera,
com Fortunio Bonanova.
I d'aquesta manera
acabem,
podíem dir,
aquests especials
que hem dedicat
a aquest gran actor,
que per molts,
o gairebé,
la majoria,
però déu-n'hi-do sí,
un alt nombre de persones
que ens escolten,
doncs segurament
que era totalment desconegut.
Sí, sí, sí,
ja et dic,
i tots l'hem vist,
tots l'hem vist,
perquè si hem vist
aquestes pel·lícules
i moltes més
que ja he deixat
per un camí saltat,
l'hem vist.
I si repassés,
ens diríem,
anda,
aquest és Fortunio Bonanova
i que surt amb els crèdits,
si llegim tots els crèdits,
veurem que allà posa
Fortunio Bonanova,
que millor no prestem ni atenció.
I era un actor espanyol,
mallorquí,
per més concretacions,
i mira,
així és la vida.
Perquè veig,
Andrés, eh?
Home, sí que ho som,
una miqueta inya,
tu i jo.
Exacte.
A més, cada dia
que ens trobem aquí
hi fem una estoretta
de cinema.
Això és el que ens fem servir.
I tant, i tant.
Fins la setmana vinent, eh?
Sí, sí,
fins la propera setmana,
aviam si portem alguna sorpresa
o preparem alguna cosa nou.
Bon cap de setmana.
Vinga, vagi bé.
Adéu.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.