Fins demà!
Mira, és un dia d'aquelles compreses, que estàs orgullosa de ti misma.
De ser mujer.
També, de ser jo.
Xata, parades de la travescal.
Ai, ella.
Que no s'ho dic.
Parlarem d'ella, parlarem d'ella.
M'has deixat en ratlles.
Gràcies per dir-me, ojalà jo a la seva edat estigui com ella.
Això també, jo també.
No ha de tenir-te potser aquells dos fills, perquè a saber,
però clar, molt guapos fotogràficament ho són,
però a saber són dos pendejos.
Parlem d'ella físicament, de la seva vida.
i de les seves desgràcies.
No, no, no.
Però bé, no és l'única que destriparem, eh?
No, no, no.
Destriparem a la Jennifer López.
A la, ens agracio, no?
Una altra vegada, Diana de Gales.
A Carlos Lozano.
De la Cristina.
Doña Cristina.
Borbón.
Ernesto de Hannover.
Tenim molta corona, una mica, una mica revirada.
Però posem música, eh?
Per començar, perquè Déu n'hi do com està avui la cosa, eh?
Fem una cosa, mentre tu poses aquest supermega tema,
jo vaja a buscar dos cafelillos,
perquè trobo que em fa falta la cafeïna.
T'has vist?
Més?
Tu com l'he deixat?
Més?
Sí, necessito.
Un necessito.
No et deixaré, ja, tanco la porta, no et deixo.
Bé, doncs has cafeïnat.
Vols conguicut?
Conguitus?
Ah, conguicus.
Conguicut.
Your hand makes my folks react
That it's only the thrill
A boy meeting girl
While the zets attract
It's physical
Only logical
You must try to ignore
That it means more than that
Oh, what's love got to do
Got to do with it
What's love
But a secondhand emotion
What's love got to do
Got to do with it
Who needs a heart
When a heart can be broken
It may seem to you
That I'm acting confused
When you're close to me
If I tend to look dazed
I read it someplace
I've got cause to be
There's a name for it
There's a phrase that is
But whatever the reason
You do it for me
Oh, what's love got to do
It's got to do with it
What's love
But a secondhand emotion
What's love got to do
It's got to do with it
Who needs a heart
When a heart can be broken
I've been taking on a new direction
I've been taking on a new direction
But I have to say
I've been thinking about my own protection
It scares me to feel this way
Oh, God's love got to do
Got to do with it
I haven't been thinking about it
I've been thinking about it
Genial, Genial
Genial, Genial
Havíeu d'haver-hi veu-la
La Sílvia aquí
Caminant i ballant
Com la Tina Turner
Que sembla que tingui una mica de reuma
Allò
Com camina
Aquella pel pamunt de l'escenari
Amb aquests pèls que porta la Sílvia
T'he vist
T'he vist
Tina Turner
M'agrada molt la Tina Turner
A mi també
A mi també
A me també
El Greta Citys aquest últim
Que?
Que?
Que dius?
El Greta Citys
Agraïts que l'hagi tret aquest tís, volia dir.
Que feia molt de temps. Quan feia que no traies res, la tina d'agena?
Ja ho vam parlar la setmana passada, és veritat, és que trobàvem a faltar.
Home, tina xata. Que ens fas de patir, que ens fas de patir.
Escolta'm, canviem de la tina. La Nati.
Quina és la Nati? La Nati Abascal.
La Brasclal. Digues, digues.
Nati Abascal. A veure, què li passa?
Escolta'm. Què li passa a aquesta dona?
Portada de la revista Hola. Sí.
Exclusiva d'11 pàgines, en les quals ens presenta mig del seu armari d'hivern,
i realment no ens explica res en concret de...
Perquè molta notícia no n'hi ha. No, no.
Per dir que les fotografies són macrofotografies que ocupen 3 i 4 pàgines.
Exacte. Són 11 pàgines de fotografies de tot color, a dina 4, per almenys,
amb 4 o 5 comentaris sobre l'orgullosa que està dels seus fills,
sobre el que ha hagut de treballar durant tota la seva vida,
el que té ara, doncs, el que li ha costat...
No gaire cosa realment interessant, no sé si per 11 pàgines.
Jo trobo que aquesta xiqueta, o aquesta senyora millor dit,
ho ha de donar de sopar a molta gent per Nadal i necessita els quartos,
o no sé per què titular això de Nati Abascal,
coraje y glamour, todo por mis hijos.
No sé, fins a quin punt.
He de reconèixer que està genial.
Això sí, les fotografies són matíssimes.
Guapíssima, impressionant.
Que no sé quin és el fotògraf, però xapó per ell.
Veu punts, sobretot a la maquilladora o el maquillador.
També, també.
Maquillatge, peluqueria, vestuari.
I a l'estudista, eh?
L'estudista, eh?
Genial.
Un reportatge de, bueno, de treure's el barret, eh?
Molt bé.
Però explicar, explicar molta cosa...
No.
No, no, no.
No ens enganyem, eh?
Bàsicament és, mira, Nati, el mes que viene la mitad de semana vendremos,
posa l'armari i sabates a punt i fem quatre fotos i omplim pàgina.
Exacte.
Mira, cobramos tanto por pàgina.
I tira, paf, així.
Així.
Així.
Fa aquesta peste.
De lluny fa aquesta peste.
I a més, els fills també una mica posats, eh?
A veure, què vols que et digui?
Home, tots posats i tocats.
No, no, però a veure, Nati Abascal ja és lògic.
Ja buscava el glamour d'aquesta mare, coraje, no?
Madre coraje.
D'alguna manera la pinten així.
Però és que els fills...
Què vols que et digui?
Home, a veure, ofici i beneficis...
Beneficis molts oficis...
Seguríssims.
No sé què dir-te.
A veure, per tant...
Aquests xiquets se'ls reconeix alguna cosa?
No sé.
Sí, fills de qui són.
I ja està, no?
Que jo sàpiga res més.
Ui, quina feinada!
Amb suficient mèrit, eh?
Però bueno, deixem-ho del costat.
Ja està, ja està fet.
Ja està segurament pagat, si no ara d'aquí a 90 dies.
Amb tres rebuts, no?
Clar.
Amb tres vegades.
Per tant, Nati, perfecte.
Molt guapa, molt mona.
I ja, deixem-ho córrer.
Ja està.
11 pàgines, però ja està bé.
Parlem d'una altra mona.
Vinga.
Mira ella.
Doncs ja.
He dit mona, eh?
Però no maca.
No ens equivoquem, eh?
A veure.
No sé què li passa últimament a la Jennifer López,
que jo no la veig guapa.
Últimament és notícia perquè està a Espanya amb el seu marit,
promocionant la seva feina,
perquè als Estats Units està coneguda com la dona més rica de Hollywood.
i...
Que més quartos té?
Sí.
És la que més quartos té a Hollywood.
la més rica de pasta, d'euros.
Ah, és que com ara la deia de rica.
Clar, no.
En aquest cas, a dòlars.
Però, però, tu i jo ho comentàvem fora d'antena,
a mi em sembla, no sé què és,
l'última roda de premsa o entrevista que vaig veure,
em penso que era per corazón, corazón,
la vaig veure molt mal maquillada,
com si s'hagués aixecat al dematí,
tal com li quedaven els pèls i així.
És una imatge tan natural que no és ella.
No.
A més, la cara, no sé si s'ha fet alguna cosa,
un estirament d'alguna partilla d'alguna partilla,
que jo la veig rara, és que no la trobo.
Així com la veus.
Jo trobo que és maquillatge, és maquillatge.
O sigui, la cara, possiblement, fa molt,
fa molt el maquillatge.
I si no és feliç, Marc.
I la llum, vols dir que no és feliç?
I si no és feliç.
Jo també m'ho pensava, eh?
La cara és l'espejo de l'alma.
Per això t'ho dic,
i si ella no és feliç amb el Marc Anthony?
Perquè ara mateix el que vol és,
i vol separar, sobretot després de l'experiència
que va tenir amb el Bonapert,
vol separar la seva vida privada o de la professional,
que això ja, jo crec que ja havia d'haver...
Diguéssim, la seva vida pública de la vida personal,
que és privada.
Exacte, exacte.
I clar, jo és que amb el Marc Anthony,
què vols?
A mi és un bon home,
però jo no l'hi veig.
No.
A tu l'en Àflic, de fer gràcia.
Sí.
Perquè eren dos guapos.
Home, a l'altre no ens agrada.
No ens agrada,
però alguna o altra fan-ne així de dir que guapo,
que segur que té,
la primera la seva dona,
si no, no s'hi hagués casat.
Seguríssim, seguríssim.
Però que jo no la veig amb ella,
que s'ha casat i que està amb el Marc Anthony,
no la veig tan posada.
Doncs mira, fem-ho.
O tant de glamour,
o li falta alguna cosa a aquesta xiqueta, eh?
Sílvia, fem-ho, fem-ho.
Què li fem?
Mira, Jennifer,
des de Tarragona Ràdio t'advertim
que si per mil coses tu no estàs bé
i no t'atreveixes a dir-ho,
vés a l'assistenta social del teu barri,
comunica-li,
ella t'ajudarà
a trobar una casa d'acollida
o el que et convingui,
assistència social,
el que sigui.
Marc no ho necessita ella, eh?
No?
No, no, perquè ja té...
que és la persona màrrica dels Estats Units,
ara mateix tot això crec que a ella no...
Doncs per tant, que li vagi bé o no,
no ens preocupa
perquè no ho passarà tan malament
com qualsevol...
Com d'altres dones.
I tant, i tant.
I tant, i tant.
Doncs això, Jennifer,
si veus que no ets feliç,
que no t'acaba de rotllar el matrimoni, dona?
Deixa-ho.
Tu ja tens quatre per divorciar-te.
Que, però no,
això ho diem naltros, eh?
Això ho diem naltros, eh?
Això ho diem naltros, eh?
Això és una cosa lliure, eh?
Una cosa entre tu i jo,
que no se sent ningú aquí en aquestes hores,
que estem aquí les dues sols amb els micròfons.
Per això, per això.
Però no deixem Hollywood.
Què ha passat?
Una altra parella.
Quina?
A través de l'Atlàntic,
amb la seva filla Lluna,
perquè Carlos Lozano deixa Espanya
per provar sort a Los Angeles al cinema.
Oi, oi, oi, oi.
No sé si vols seguir els passos d'un Antonio Banderas.
Ah.
No sé dir-te.
Que nos vamos para México.
La imatge d'Hispano la té, però molt.
Alt, furtón, moreno...
És guapet, és guapet.
És un resultón.
Per tant, esperem que tingui sort,
però, clar, arrossega tota la seva família,
la seva senyora i la seva filla.
I recordem que no estàvem molt bé, no?
Vam veure unes imatges d'una baralla al carril.
Va ser una falsa alarma i tal i qual, eh?
Era un moment de nervis i tot el tenim.
Un calentón.
Exacte, exacte, exacte.
Escolta.
Disme.
Parlant de calentons.
Quien és calentón?
Calentón no, però Ernesto de Hanover
té calentons i prontos que ni la revista.
No me parles d'aquest home.
Mira, la gent de xiscla només ha de sentir el seu nom.
Tenim la claca de fons.
Oh, quina por.
Calleu, sisplau.
Quina por, aquest home.
Home, fa molt de callar.
Com deia el Pujol?
És que és parlar d'ell i...
I por.
Ni el Hitchcock en els seus millors moments, eh?
Oh, quina por d'home.
Bé, doncs ja té la multa posada a puesto.
Ben fet.
445 mil euros li hem posat a la cartera, la multa.
Ben fet.
Per agressió a l'amo d'una discoteca.
No amb els punys, com és costum, sinó amb un objecte contundent.
Imagina't.
A més a més, això.
És a dir, no li va fer gràcia que no el deixessin entrar a la discoteca
o que estés a la discoteca molt a prop de casa, que és el que va passar,
que sentia sorolls i que era molest, que tingués a prop de casa un local d'oci i tal.
A veure, jo ho entenc, perquè jo tinc familiars meus que tenen un local d'oci
sota, precisament, de casa seva.
I és incòmoda.
I és molt incòmoda.
I a més a més, arriba un moment que depèn de com, i depèn de com estigui el teu estat d'ànim,
pot ser allò de dir...
No puc més.
Rebento i prou.
Que ho entenc.
Doncs ell el que va rebentar va ser quasi la cara d'aquest bon home.
No, però és que aquest home ja està acostumat a rebentar coses, eh?
Sí, sí, és un rebenton.
De fet, ja et dic, li rebentarà amb ell la conta corrent.
445 mil euros.
Jo trobo que...
Té quartos.
No, no, és el que et deia.
La monarquia últimament no va gaire bé, la cosa, eh?
I la que no trobo jo que també estigui massa bé és la Carolina, eh?
Jo és que avui ja estic a favor de la dona.
Estava divorciada.
Ai, perdona.
No, que estava.
Pensava que parlaves de la seva germana.
No.
Pensava que parlaves de la seva germana.
No, l'Estefanía, la Carolina.
I clar, la Carolina, pobre, el que aguanta d'aquest home.
Se l'ha d'estimar.
Però molt, eh?
Té una idea.
Però molt.
O és realment més curta del que paràvem, o és que se l'estima tant que no ho veu.
Jo crec que...
Que també podria ser.
Pensava que parlaves de la seva germana, de l'Estefanía, que està ja, ja, en portes
que el divorci sigui ja oficial.
I que ja té l'altre a la porta, també.
Segur, segur que té algú altre, o l'avocat, o el passant.
No, que era un altre, ja té un altre.
Ja està, mare.
Encara no hem vist acabar per això, no?
Sí.
I què és?
Què és?
No sé si era nedador.
Ara no sé.
No, ara m'has despistat.
Ja ens ho explicaran.
Mira, Xata, jo no sé si te l'estimes molt, que deu ser això, que l'amor és Tiago i
les veïnes no lo són.
Sí.
Però, Xata, t'han de fer un monument a la Rambla.
Hòstia, tu.
Al costat dels castells, Carolina de Mónaco.
Home.
No, deixem de costar la monarquia.
No, deixem de costar la monarquia.
Ara, després de tants anys que els agrada remenar el fang, a veure què hi troben,
el professor d'addicció de Diana de Gales, ha tret uns vídeos, que això ja està fet
en puteria.
En quin?
En puteria.
Quina és aquesta?
Tu li fas classes a qui sigui i no graves aquelles classes.
Dependent.
Tot depèn.
Doncs ell va gravar totes les classes que li va donar a aquesta senyora i ara ha decidit
treure-les a la llum.
Ficador de la pradera.
Entre argument i argument, parlaven de les seves coses, feien un cafè o el que fos,
en un descans de la classe.
I ella, doncs, es sincerava amb aquell bon home que era el seu professor i li explicava
què tal anava la vida sexual amb el seu marit, el Carles d'Anglaterra, com anava la
sogra jove, amb la reina Isabel, i es veu que és bastant sucós.
Inclús hi ha comentaris en els quals diuen, ella comentava que creia que el seu guarda
espatlles havia sigut assassinat.
I clar,
recordem que el seu guarda espatlles era el seu confident i el seu gran amic.
Exacte.
O sigui, no era una persona qualsevol, no era una persona que només,
podíem dir que cuidava d'ella en el moment determinat, sinó que estava gairebé
les 24 hores de dia amb ella.
Exacte.
Bé, doncs, aquestes imatges i aquestes exclusives ara tornen a fer llaga en aquella
família real que ja està bàsicament...
No estem d'aniversari?
No fa poc que d'aquí a poquet ja ha passat l'aniversari de l'accident...
De la mort?
Va ser a l'estiu.
Veus?
No, però dic que també va sortir també un munt de histàries i...
Clar, cada any.
Cada any aixequen i busquen i rebenen i tal.
I espera, i espera.
Torneu a la monarquia, en aquest cas l'espanyola.
Què ha passat?
Què ha passat ara?
Hem d'ampliar pla de jubilació, Sílvia.
Jo?
Sí.
Tots, tots hem de deixar-lo, més aviat l'hem d'abandonar al pla de jubilació.
què passa d'ara?
Home, Cristina...
És que m'has dit, posa'm un nen, quan parli d'això, posa'm un nen.
Cristina.
I ja està, un altre em veràs.
Sí, sí, sí.
La Cristina, una altra vegada.
Serà el quart fill, la deixarà a l'estiu i esperen que sigui una nena.
Jo també ho espero, perquè si no, no pararem i no guanyarem per pagar sous amb aquella gent.
i, bueno, doncs això...
Que no veuen la tele, aquesta gent.
No deuen tenir tele.
Ai, doncs ja li comprarem una, perquè sortirà més barat.
Tu, per favor, regaleu-le una televisió.
Per rei.
De plasma, de 42, d'aquelles grans, que la puguin posar al llit.
El sostre, per estar detinguts.
Bé, la qüestió és això, que els reis d'Espanya tornaran a ser avis per...
No sé, ja he perdut el conte.
Tres, quatre, cinc, sisena a vegada.
Setena?
Sisena o setena?
No ho sé.
L'Helena en té tres?
En té tres, ja.
Ah, no ho sé.
M'he perdut jo, també.
La qüestió?
Que tindrem un nou burbo aquest estiu.
Ah, no, perdó, que té dos.
Sí, seria la sisena.
Oh, oh, ja està.
I, per favor, per l'amor de Déu, que li surti, nena.
Que li surti, nena.
Perquè ja està bé, eh?
Per què hi jugava, millor dit, a l'Undangarín?
Era Humboldt, no?
Sí.
Doncs el millor que vol fer és per un equip de Humboldt,
és que van pel camí, eh?
Van tirant, van tirant.
Tant de provar sort, al final,
siguis rascant, no hi ha milers de prèmies per a ti.
Vull que sigui.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
T'es recordes d'aquesta pel·lícula?
Oh!
La banda sonora d'Estudio 54.
Perquè parlarem d'aquesta discoteca.
Oh!
I de moltes de les coses...
Que l'han tancat, ja, sí, no?
Sí, però, bueno, l'han tancat i n'han obert una altra.
N'hi ha una altra, eh?
Ah, hi ha una altra?
Sí, sí, sí.
Jo deia, a veure tu, que fotré...
No té res a veure amb aquella, eh?
Els que hem vist la pel·lícula i la venarem
sabem perfectament què passava en aquella discoteca.
Què passava, què passava.
Passava de tot i molt, de tot i molt.
Bé, doncs un dels protagonistes, i aquesta cançó de fons ve
perquè ell havia format part d'aquesta jungla de clients
de l'Estudio 54, era Dustin Hoffman.
Ara, en aquesta edat, reconeix que té una addicció,
una lleugera addicció al sexe.
I'm too sexy for my love, too sexy for my love,
love's going to leave me.
A la vejet viruela, eh?
Ara mateix acaba de dir que ell, a la seva joventut,
estava boig i ho havia provat diverses vegades.
De fet, li encantava mantenir relacions sexuals
amb tres dones a la vegada.
Amb tres dones, ja arribava, però amb el petitet que és.
Es veu que sí que arribava a tot arreu, perquè si no...
Clar, com és petitet, es pot...
Malejable.
Malejable.
La qüestió és que inclús sentia un morbo impressionant
pel sexe en públic.
Que em diguis.
I que el morbo de que m'estan veient,
o de que em poden veure,
que ell és un d'aquells que havia practicat el sexe
amb un reservat d'Estudio 54.
Un guarro, aquest home.
És un tio molt sa que reconeix uns vicis o no.
Depèn.
És una cosa molt natural.
El que passa és que...
Ara, si t'enganxen,
te'n porta cap al carrer estiguis com estiguis, eh?
La discoteca,
la discoteca,
la discoteca tenia fama de ser molt lliberal.
Això sí, sí.
I recordem que això que d'Astinghofen està dient ara en públic
era d'ús...
Era de...
De domini públic.
De domini públic.
O sigui, tothom podia entrar allí
i fer el que li vingués a gust.
i ell diu que...
Hi havia més d'una ratlla que hi havia per allà.
Exacte.
Aquí ve el tema.
Que ell no troba que sigui una cosa tan forta...
Escandalosa.
... o tan escandalosa
perquè ell no ha pres mai drogues
perquè és al·lèrgic a la cocaïna.
Veus, veus.
Jo em pregunto com ho sap que és al·lèrgica a la cocaïna.
Jo crec que alguna vegada algun amic seu s'ha posat al seu costat
amb una mica de cocaïna, ell l'ha olorat i dius
Ai, ai, quina al·lèrgica.
Quina granissada que m'ha sortit de la cara.
Bé, la cosa és això.
No seria del carrer Granada.
Com ell és al·lèrgica a la cocaïna,
se li pot permetre que sigui addicte al sexe en públic.
Has dit, has dit.
Com és allò?
El que fa, eh?
Entes Marta que senzilla?
Sí.
Que senzilla, que senzilla.
Ella igual.
Molt bé.
Ai, meu meu.
Doncs això, mira, Dústim, de veritat,
està bé que siguis addicte, no?
Però...
Però a la joventut.
Tampoc ens interessa molt, eh?
No ens preocupa.
A la joventut que diguixes que encara ho manté i tindria el seu morro
perquè amb aquesta estatura i aquesta edat i tot això
dius, hòstia, aquest senyor que bé que es conserva,
quin fronto, que té,
amb tres xiquetes, pim-pim-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam.
Aquest se diu...
Però quan era jove, eh?
Quan era jove, jo també.
Això se diu, ara mateix,
el del Freixenet, dius,
home,
Parlem-ne, parlem-ne, eh?
A aquestes edats, aquell home que...
Però ara mateix, mira.
Ara ja no ve d'aquí.
Jo crec que...
M'assona l'acudit aquell,
aquella senyora gran que va...
Que me han violada, que me han violado.
Ah, sí?
No, no, no el sé. És molt dolent, eh?
No, no, no. No el diem, no l'entén.
Doncs encara gràcies, no? Li diuen?
Sí. No, no, que dius.
I quan fa d'això, senyora? Doncs fa uns 40 anys,
però m'agrada recordar-ho. Ah, que dona.
Doncs ell va d'un mateix pal.
Dolent, ja t'ho he dit que era dolent.
No em deixes explicar que ho dius. Jo no em sé.
Bat de sonora de la pel·lícula.
Titic, titic, titic, titic.
Diari de Bridget Jones. Vinga.
A veure, què li passa al diari de Bridget Jones?
Al diari no li passa res,
perquè aquella xiqueta segueix escrivint com una boja,
però sí el seu protagonista masculí,
Hugh Grant, que està començant a perdre punts.
Què ha passat ara?
Per almenys 5 punts ha perdut.
5 punts. De quan?
Reconeix, admet i públicament comunica
que ell tria el vestuari
que porta a les seves pel·lícules
i normalment tendeix a quedar-se'l
quan acaba el rodatge.
Ah, xurro, media manga, mangotero, eh?
Adivina lo que tengo en el mario.
Doncs així.
Hugh Grant es basteix al carrer
amb el que es compra per anar a treballar.
Digue-li tonto, eh?
Va amb uniforme, diguéssim.
Mira, això és de Nothing Hill.
Això ningú podrà fer una subhasta després
amb la roba que ha tingut el Hugh Grant.
Justament.
Perquè la té ell a l'armari.
l'haurà de vendre ell.
Clar, clar, ja ho fan vista, aquest punyetero, eh?
De fet, ho havíem sentit en models,
amb actrius, amb roba i tal i qual.
Però amb actors així en plan,
és que jo no vaig a comprar les rebaixes.
Per què?
Clar, si hi ha cada pel·lícula...
Més barato que això, a part,
és més allò que diguis,
mira, dels 20 tratges que porto en aquesta pel·lícula,
m'agrada que ell...
No, no, com que se'ls tria ell tots,
clar, després se la fa mida, la roba i tal i qual,
la tria del cul que ell sap que li està bé,
de la xula que a ell li convé,
perquè sap que després el portarà cap a casa.
Home, però fixa't en una cosa,
ell també t'he vista, eh?
Home, i tant que t'he vista.
Ja ho fa amb ull i dius,
ja ho treu, ja el meu gust i tal com m'agrada,
els altres també estan contents
perquè jo actuo la mar de bé
i després me l'emporto i t'enemics.
I dius, a veure,
per què ha de quedar a l'armari de qualsevol persona
si pot estar el meu?
Clar.
És que és tonteria.
Sí, senyora, tens raó, té raó, Sílvia.
Ja també fa el mateix.
Clar.
Bueno, què, aquí a la ràdio dius?
Ah, el micròfon aquest...
Aquest micròfon no, eh?
Aquest micròfon no te'l miris, eh?
Aquest micròfon no te'l miris, eh?
És com a mono.
Aquest micròfon no te'l miris,
no te'l miris perquè hem donat aniversaris.
No te'l miris el micròfon, eh?
Mar, deixa el micròfon, acabem el programa.
No, no, però quan acabi me'n miraré si em cap al bolso.
No, no, no, jo si vols...
T'ho comit un cafè.
Si ets sortim, sortim.
Un altre no, un altre cafè no.
Comencem.
Josep Carrera, 57 anys.
Ai, portant una rosa.
Ai, per què?
No, perquè la canta ella.
Ah, ja me la mereixo i tot.
També, també.
Paco Lobaton, 53.
On està aquest home?
No ho sé, ara sí que no ho sé.
No el busquem, no el busquem.
Bertín Osbornos, 50.
Ai, Bertín Osbornos, 50.
A mi em sembla que més, nena.
50, són pocs.
Lucía Echevarria, 38.
Veus, molt ben portats, a més que acaba de ser mare,
o sigui que també felicitats.
Justament, perfecte.
Quim Basinger, 51.
51, la Quim Basinger.
Ja està bé, està bé.
José María Carrascal, 74.
El de les corbates?
Carrascal.
Però on està aquest home ara ja?
Con el lobaton.
Con el lobaton, d'haure'n estar tots junts.
Chus Lampreave, una triu com una copa, 74 anyets.
Sí, també, senyora.
I Quir d'Acles, 88.
88, el Quir d'Acles?
Ah, que no ho diries.
No.
Ui, que va.
Aquelles tarroguetes.
No, no ho haguessis dit mai.
Jo li posava 87 i mig.
Jo, mira, em pensava que tenia 95.
Ara.
No és mal que 1100, de moment.
Gràcies a Déu.
La monse de la pobla de Mafomet, que avui és a fer el seu aniversari.
Taitantos.
Taitantos, no, demà, però saps el seu aniversari.
Demà mateix.
I també demà és l'aniversari de la Maria Tudó de Torreforta.
Hola, sí, senyora.
Que també és l'aniversari.
Dos oientes.
Oientes.
Ai, que oient.
Que oient.
Oientes tant d'aquest programa.
I si hi ha algú més que fa l'aniversari, també felicitat per molts anys i que compleixi molts més.
I torno a repetir que si ens ho haguessin dit...
Ho haguessin dit.
Exacte.
Veus?
Amb el dit.
Ai, Juan, és que bonica.
Veus, per acabar.
Mira, marxo com uns cascabels una altra vegada.
Conés castonyoles?
Conés castonyoles, ara que ve Nadal, com una pandereta, marxo.
Fins la setmana que ve.
Gràcies.
Bon cap de setmana i bona preparació de Nadal.
Deixa el micro.
Deixa el micro.
Això no és una mica.
Deixa el micro.
Jo t'ho porto la setmana que ve.
No, no, deixa, que per tant recordes.
No, compreu, compreu.
Sempre passa el mateix.
No, no, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Y es que vale más tener bien llenito el corazón.
Por eso yo quiero que en mi mente siempre tu cariño esté bien fuerte
aunque estemos lejos o aunque estemos cerca del final.
Porque nada valgo, porque nada tengo,
si no tengo lo mejor, tu amor, compañía en mi corazón.
Ven, amor, me siento débil cuando estoy sin ti.
Me hago fuerte cuando estás aquí.
Sin ti yo ya no sé qué es vivir.
Mi vida es un túnel sin tu luz.
Quiero pasar más tiempo junto a ti.
Recuperar las noches que perdí.
Ven, ser el miedo inmenso de morir.
Y ser eterno junto a ti.
Porque nada valgo, porque nada tengo,
si no tengo lo mejor,
tu amor y compañía en mi corazón.
Por eso yo quiero que en mi mente siempre tu cariño esté bien fuerte
aunque estemos lejos o aunque estemos cerca del final.
Porque nada valgo, porque nada tengo,
si no tengo lo mejor,
tu amor y compañía en mi corazón.
Ven, amor, me siento débil cuando estoy sin ti.
Me hago fuerte cuando estás aquí.
Sin ti yo ya no sé qué es vivir.
Mi vida es un túnel sin tu luz.
Quiero pasar más tiempo junto a ti.
Recuperar las noches que perdí.
Ven, ser el miedo inmenso de morir.
Y ser eterno junto a ti.
Porque nada valgo, porque nada tengo,
si no tengo lo mejor,
tu amor y compañía en mi corazón.
поддержigo, si no tengo lo mejor,
que nada tengo,
tu amor y compañía en mi corazón.