Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Si us plau, Javier!
Doncs, home, la realitat és que no és una festa que m'agradi especialment, potser és per vergonya aliena que no m'agrada disfressar-me i tal.
Mira, arriba ara mateix el company de Convergència i Unió.
Fer de Adán li donem una mica de temps perquè deixi el paraigua, se situï...
Saludia a tothom!
O sigui que assumeixo que no es vol disfressar, doncs?
No, no, no, això ho deixo per la canalla.
Gerard, tu tampoc.
No, jo no em vaig disfressar perquè, bueno, vaig estar tot el dissabte a casa guardant repòs per la nit del dissabte.
Havia estat una mica constipat i ara encara continuo a tenir les seqüeles de la nit del dissabte.
És una altra, és una altra.
Té una mica que ja seran, eh?
Així, i actes del Carnaval almenys n'heu vist algun o... vaja, no els heu disfrutat molt, diguéssim.
Sí, jo vaig sortir, vaig anar als Tenglados, que feien la festa de disfresses, vam estar una estoneta per allí i després vam baixar al port esportiu, a fer un tomet i a dormir, això sí, sobretot, a les 6 del dematí.
I el Javier suposo que fugin una miqueta de tot el meu, no?
Sí, amb una miqueta de tranquil·litat per agafar forces per aquesta campanya.
Fer de Adán de Convergència i Unió, bona tarda.
Hola, bona tarda, perdoneu, bona tarda.
Sí, una mica, és que...
És que plou.
Mulla.
Està de la taula.
És el que passa.
Doncs mira, no és res, tot just començàvem a parlar així una mica de coses més atmosfèriques.
El Carnaval, com l'has viscut, Fede?
Bé, jo tampoc és una festa que...
Que sou seriosos.
Que visqui molt, eh?
Som molt religiosos aquí, la gent ja ha preparat la quaresma.
No és una tradició que tampoc visc molt, no?
És com un cant de setmana més, amb una mica més de gresca, amb una mica més de xivarri, però...
però no hi participo activament, no em disfresso i no participo en cap carrossa, no?
Sí que és veritat que vaig a veure-la i m'agrada veure-ho, però així activament no hi participo.
Ja per matar el tema, perquè els oients ens facin una impressió, eh?
Per divertir una mica.
L'última disfressa que vau portar, us en recordeu?
De què era?
Jo és que fa molts anys que no em disfrasso i l'última vegada va ser...
una vegada que vaig sortir amb els de l'Associació de Veïns del barri del Port
i me penso que anàvem de raïm.
O sigui, de...
De raïm, com és?
De cep.
De cep.
Anàvem tots de cep.
Amb unes malles de color carn.
Quasi, quasi.
I amb raïm penjat.
El bonic va ser molt entretingut.
I el menjàveu?
Era raïm de veritat o no?
No, el pressupost no donava per tant.
Diguéssim que consumíeu el producte final, el vi potser, no?
Sí.
Això ja era una altra cosa.
No, després hi va veure un any que també ens vam disfressar de tirolesos
i el Viena, segons ens van dir, ens va convidar a tots els de la rua
perquè on que anàvem així vestits...
Corporativament, diguéssim.
Sí, i ens van invitar, va ser molt divertit també.
Però això estic parlant de...
10 anys o més.
Doncs més anys deu fer el Javier que no es disfressa, no?
Pel que deia.
Moltíssim.
Jo crec que el darrer cop va ser de xerif de l'oest.
Oh, que típic!
Però molt petit, molt petit.
Potser 10 o 11 anys.
No recordo una vegada més propera en el temps, ho sento.
Ai, que fort.
Fede.
Jo també fa bastant de temps, jo crec que de farà 10 o 12 anys
i ens vam disfressar tipus pel·lícula Love Story
i les noies anaven disfressades d'una forma
i nosaltres de nois, de la pel·lícula.
I aquest va ser l'última disfressa que vam fer així com a grup d'amics.
De l'època, no?
De l'època.
Molt bé.
Doncs vinga, matem el tema carnaval.
Com ho teniu aquesta nit?
Us toca pringar?
Us toca anar a enganxar cartells?
Bé, jo crec que aquesta nit ens hem de mullar, no?
I jo crec que, per com veia el clima, ens mullarem.
Jo crec que aquesta nit ens mullarem bastant.
Bueno, el Fede ja està mullat
i... però bueno, sí, sí.
Ahir vam haver d'anar a compres.
El Gerard, el Gerard va buscar el cartell.
Sí, va haver d'anganxar cartells.
Sí, ens tocarà...
I dius que vas anar a compres.
Vam haver de comprar escombres, la cola i aquestes coses.
Amb un tot a 100?
No.
Això és molt recurrent, eh?
No.
No.
Llavors, que compres de qualitat que us serveixin ja per d'aquí quatre anys.
És pel partit.
És per Catalunya.
A vosaltres.
Jo crec que em tocarà a mullar-me bastant perquè dintre de 40 minuts comencem.
De fet, continuem amb el Porta a Porta, que ja va començar aquest dimecres.
I després tenim uns...
Trobem tots els militants i simpatitzants socialistes a un bar de la ciutat.
Fem un petit pisculabis i després anem a penjar el primer cartell a la Rambla Nova de la ciutat.
O sigui que tinc una tarda una miqueta moguda.
A penjar el primer cartell, però després continueu penjant cartells?
Sí, sí, sí, es continua. Es continua fins...
Bueno, tampoc gaire tard perquè demà ja comença una campanya important i plena d'actes i plena de...
Bueno, mítings i trobades amb la gent i tal.
I cal reservar les forces, però sí, sí, continuem penjant cartells almenys un parell d'hores.
Potser fins la una, dos quarts de dues.
Fede, des de Convergència em sembla que encarregueu una miqueta la feina, però.
No, no, no, a veure, aneu a veure.
Jo com tothom, o sigui, ahir també va tocar comprar escombres, comprar cola i comprar el cubo.
I sí que és veritat que nosaltres ho reciclem, no ho comprem cada vegada.
Aquesta última vegada estava molt trencat i vam decidir comprant un de nou.
Escolta, quina afanyada de netejar les escombres.
Però sí, no costa molt, eh, a més, perquè clar, el que ha de tot enganxat amb la cola és molt difícil de netejar-ho.
I vam comprar i ho tenim tot preparat i nosaltres fem una cosa semblant a el que ha comentat el Javier, no?
Nosaltres ens reunim també una mica abans, uns quarts militants, i, bueno, per fer una mica de xivarri,
per fer una mica d'ambient i després anirem tots plegats a la Rambla Nova amb enganxar el cartell.
Nosaltres també els enganxem, perquè, no sé, a cada poble li donem una setmana de cartells,
a part que algú ens pugui ajudar, sí que és veritat que molts prefereixen enganxar-los els mateixos i ho enganxen els mateixos.
Potser el fet de tenir campanya és el moment en què us n'adoneu més compte de per què serveix una escombra.
Seria alguna rèplica feminista?
Jo fa nou mesos que sé el que serveix una escombra.
Des que m'he independitzat vaig tindre que anar a comprar una cosa que no havia utilitzat gairebé mai
i la veritat és que, per gràcia, ja sé per allò que serveix.
Fins ara sabem que tenia un ús vertical i ara sabem que també el té horitzontal.
L'escombra?
Sí, l'escombra, l'escombra.
Com es presenta aquesta campanya? Com ho veieu?
De fet, el Javier comentava que ja ha començat el Porta a Porta,
que és una de les activitats, potser jo des de fora diria que més dures, com a més fredes.
Sí, és dur perquè primer estàs envahint una miqueta l'espai privat de cadascú, que és la seva llar.
He de dir que la veritat és que tenim una ciutadania molt responsable, molt respectuosa i molt ben educada en aquest sentit.
Tot i que potser hi ha molta gent que sí que és de la teva corrent política, hi ha d'altres que no,
però tothom t'obre la porta, tothom t'escolta, tothom agafa la propaganda electoral que tens.
I la veritat és que és dur perquè és molt cansat i nosaltres ens hem plantejat fer 4.000 llars,
visitar 4.000 habitatges a aquesta campanya i és un objectiu ambiciós, però ja estem molt acostumats a treballar d'aquesta manera.
Jo crec que és la millor manera, primer, que la ciutadania s'assabenti de les propostes que planteges
i, segons, de veure una certa proximitat dels candidats al poble sobirà.
Ens podeu avançar ja des dels diferents partits polítics a alguns actes importants que estan ja previstos per aquesta campanya?
De dir, doncs nosaltres farem un míting a tal lloc o farem un dinar o un sopar, ho sabeu, una miqueta?
Sí, no, bé, a tots des de la Conferència d'Unió.
Jo estic amb el Javier que el porta per porta, per mi no és dur, per mi és una de les coses més agraïdes de la campanya,
perquè és on tens el contacte més directe amb la gent que t'ha de votar o que creu que és lo contrari a tu,
però en el qual tens un canvi d'impressions, en el qual tens un accés directe a el que pensa la gent.
Per mi és de les feines de la campanya més agraïdes.
Però jo, de portes a portes, n'hi ha de dos tipus, aquest opinia és molt personal meva,
hi haurà gent que la comparteixi i gent que no.
El que puguis fer pel carrer i que puguis anar passejant pel carrer i donant propaganda a la gent que passegi
o inclús entrarà a alguna tenda i la que es fa a les vivendes.
I també a partir hi haurà gent que pensarà que és bo també fer vivendes i gent que dirà que no.
Jo, per mi és una mica incòmode, no?
Perquè tu no saps en quines condicions està la persona amb la qual vas a visitar,
no saps si l'estàs forçant a rebre't, no saps com si estàs amb un pijama, amb una bata i se sent una mica incòmode.
Per això cada partit, i dintre cada partit, cadascú fa el que consideri convenient, no?
Però són dos tipus de portes a portes diferents.
En quant a actes, en quant a actes, jo crec que tots els partits fan el mateix, no?
Perquè el porta a porta el fem tots els partits, o sigui, no és qüestió d'un partit únic i diferenciat,
sinó que si miréssim l'agenda de tots els partits, tothom té un porta a porta, no?
I a partir d'aquí, nosaltres com a Convergència fem molts portes a portes també,
no només a Tarragona, sinó a tota la majoria de pobles que puguem,
no només amb un candidat cap de llista, sinó amb qualsevol altra persona que pugui explicar una mica el nostre programa
i a partir d'aquí també intentem fer la majoria d'actes amb la majoria de localitats.
No ens agrada centralitzar-ho tot en una ciutat gran
i creiem que el vot val el mateix per un poble petit que per un poble gran, no?
Encara que hi ha altres partits que no ho considerin així.
I a partir d'aquí nosaltres fem la major número d'actes i el major número de llocs.
Gerard?
Bueno, jo seguint la línia que estaven dient ells, jo crec que això del tracte de tu a tu amb una persona
crec que és la part més difícil d'un polític, perquè clar, els mítings, vulguis o no, jugues a casa, no?
I vas amb la teva gent i fas un discurs en una sola direcció, en una sola persona que parla,
però anar pel carrer a parlar amb la gent i tot això, aquí jo crec que no valen ni carreres, ni planta, ni tratges.
O sigui, aquí o tens mà esquerra i connectes amb la gent o no ets bon polític, és allò.
Perquè amb una persona l'has de convèncer, o com a mínim no l'has de desconvèncer en un minut
que ets una persona amb la qual es pot confiar per votar.
Perquè és això, vas pel carrer i les converses t'aduren com a molt dos, tres minuts i has de donar una bona imatge.
I el que he referit a la campanya, aquí a Tarragona hi ha un acte d'esquerra al Palau de Congressos
el dia 2 de març a les 8, que vindrà el Carot Rovira i serà l'acte de campanya que es farà aquí a Tarragona.
I després també hi ha l'acte de final de campanya, diria que és el 14 de març...
Ai, perdó.
Bueno, seria una mica gossiat, eh? No ens passem?
No, no, no, ara m'he equivocat.
A veure, sou xulos, però fins a aquest comun...
Estava calculant... No som antisistema?
No, és que es farà reus el divendres abans de les eleccions.
Tornarem a veure el capgros del Carot Rovira.
Doncs no ho sé, no ho sé.
No se sap el que era, eh?
Però a quins referències ara?
No, home, el capgros, per favor, Gerard, per favor.
El Ninot.
El Nano.
Doncs no ho sé, potser sí, potser no ho sabem.
Heu de reciclar més, eh, Gerard, heu de reciclar més, perquè ho llanceu tot,
compreu escombres noves, els dinots nous, s'ha de reciclar,
que els diners costen molt d'aconseguir pel finançament dels partits polítics.
Ja, però moltes vegades també s'haurien de reciclar segons quins altres elements dels partits,
però això amb tots els partits crec que passa, però bé, temps al temps.
Què espereu d'aquestes eleccions?
Clar, aquí tenim un partit al PSC, amb el PSOE, que actua en àmbit nacional,
però tenim dos partits, Conmergència i Esquerra, que són més d'àmbit nacional.
Bé, això és el que vull que em digueu, sí?
Sí, per nosaltres el nostre àmbit nacional és Catalunya,
i l'objectiu nostre és aconseguir el grup parlamentari a Madrid.
No tenim cap més meta, perquè per ara seria aconseguir,
penso que són cinc diputats per tenir grup parlamentari,
no? Això el professor?
Sí, sí, sí.
Doncs aquest és el nostre objectiu.
A partir d'aquí, tot el que sigui a més serà...
Benvingut.
O i tant.
En el meu cas, com a socialista, l'objectiu és clar, és trivial,
és aconseguir que el company Rodríguez Zapatero sigui el propi president de l'Estat,
i a nivell de Catalunya aconseguir un govern amic que sigui capaç d'entendre
tot el que necessita Catalunya i que ens permeti acomplir els principals objectius
que teníem, un, reforma de l'Estatut, i una altra, reforma del Senat,
que sigui realment una cambra de representació dels territoris i dels pobles d'Espanya.
Jo, com a Conmergència i Unió, evidentment el nostre objectiu és poder representar
a Madrid els interessos de Catalunya.
d'una forma independent de Madrid, cosa que el Partit Socialista no pot fer
perquè, com ha dit el Javier, l'únic que volen és intentar governar Espanya,
i que cada declaració que fan ells, vulguin o no, surt.
Avui parlava al Malagall d'aquesta manifestació en contradeta
i deia que era en un sentit patriòtic, referent a tot Espanya.
Evidentment, el Partit Socialista s'ha superaditat a Madrid,
nosaltres no tenim aquesta superaditació, nosaltres tenim una autonomia plena
per defensar els interessos de Catalunya,
independentment del que diguin el govern espanyol.
I a partir d'aquí, l'únic que volem és defensar els interessos de Catalunya,
com diu el nostre lema, en sentit comú,
d'una manera raonable, d'una manera que beneficia a tots els ciutadans de Catalunya,
sense estridències, sense nerviosismes, sense protagonismes,
i l'únic que puc dir-te és això, defensar els interessos de Catalunya com ho hem fet fins ara,
i per això considerem que ens agradaria tindre el major suport possible de la gent de Catalunya
perquè Catalunya, almenys el govern espanyol, estigui representat d'una forma coherent
i amb un sentit comú.
Jo no sé si això pot passar, ara potser estic dient coses que són impossibles,
però podria ser que es donés el cas que a nivell de govern central
haguessin de tornar a pactar PP i Convergència, podria ser.
Què passaria llavors amb la relació, tenint en compte que a Catalunya està el PSC i Esquerra?
Això és molt probable, possible només o...?
Durant llei de portar a la precampanya, Benenso com a ministre, ja.
Jo m'agradaria dir una cosa, des del primer moment Esquerra,
i estic plant d'Esquerra, que en principi es defensaven com el puritanisme català,
ha dit que si ha de pactar Madrid, pactarà.
O sigui, ningú no es pot dir ara a nosaltres si pactarem o no pactarem,
quan el propi Esquerra Republicana ha dit de forma clara els mires de comunicació
que pactaran l'estat espanyol si poden pactar.
Però amb el Partit Popular?
Ells han dit pactar, no han dit ni amb un ni amb un altre,
ni excloure un partit ni amb un altre.
Evidentment, suposo que per la línia que ha seguit cada partit,
seria molt difícil que el Partit Sambriu...
Però Esquerra Republicana ha dit que ha arribat el moment,
si s'ha de pactar Madrid, pactarien amb Madrid.
En la qual cosa, dir que la Convergència pot pactar en un partit o en un altre
és fer demagògia i fer futurisme.
No sabem quins resultats hi haurà,
i a partir d'aquí, Convergència i Unió farà el que consideri millor
pels interessos de Catalunya.
A mi em resulta molt graciós quan parla el Federic de dependències,
perquè, evidentment, qui ara mateix té una dependència
a l'Ajuntament de Tarragona,
que és el nivell de govern més proper a nosaltres,
és dependència de Convergència del PP directament,
perquè estan governant en coalició gràcies als vols del PP.
Un moment, Fede.
I a Catalunya ha estat passant exactament el mateix,
fins a les darreres eleccions autonòmiques.
Hi havia un govern molt nacionalista,
que defensava molt bé els interessos de Catalunya,
subordinat i condicionat al Partit Popular,
que estava governant Espanya.
En política els pactes són evidents i són necessaris.
I pel cas del Rodri de Zapadero,
el que estic convençut que és el proper president d'Espanya,
jo vull dir una cosa,
només pactarem, només governarà,
si opté més vots que el Partit Popular.
És a dir, tranquil·litat,
si opté més vots, ell ha dit que pactarà.
Si no opté més vots,
independentment de l'ombra de diputats,
no es pactarà.
A mi el que m'agradaria matitzar és que,
possiblement, nosaltres estem governant aquí a Catalunya
amb un partit determinat partit polític,
però és que, de la mateixa forma que nosaltres governem
amb aquest partit polític aquí,
nosaltres, amb molts ajuntaments,
també esteu pactant amb aquest partit polític.
O sigui, no em serveix dir ara,
que nosaltres, amb qui pactem,
si és que pactem amb nosaltres mateixos,
què pacteu vosaltres?
Perquè sí que fem la llista de pobles i ciutats de Catalunya,
en els quals estan governant socialistes amb el PP,
són uns quants.
Això seria allò d'aquí estic llibre de culpa.
Els socialistes també estan pactant amb el Partit Popular.
És més, és més, Esquerra,
Esquerra també ho ha estat fent.
I ha sigut el Partit Popular que ha trencat aquest pacte.
Però és que...
Però és que Esquerra pacta amb el Partit Popular.
Però és que, a veure, en àmbit municipal...
Jo crec que...
I te puc dir molts pobles, eh, en general.
No, no, jo també te'ls puc dir.
En àmbit municipal, jo...
Cada poble té la seva idiosincràsia.
I jo crec que extrapolar el que es fa en un municipi
on, més o menys, segons el tamany, tothom s'aconeix,
i a vegades estàs en un partit polític per circumstàncies,
no es pot extrapolar al que és el govern de l'Estat.
I en aquest cas, en altres,
el que sí que podem dir
és que no donarem suport al Partit Popular
en una investidura.
No sé si Convergència ho pot dir, això.
A veure, jo l'únic que t'estic dir, en Gerard,
que evidentment no és comparable
al govern d'un poble,
a una ciutat, a un àmbit local,
a un govern estatal.
Però no és de rebut dir la postura que esteu dient.
perquè si realment esteu tan enfrontats,
si realment la vostra política és tan disparada
al Partit Popular,
com és que esteu governant amb ells,
amb els pobles?
Com és que pacteu amb ells?
No és coherent, això.
No és coherent.
Perquè potser...
I qui ha trencat el pacte...
Potser l'alternativa...
No vosaltres.
Jo ara no me'n recordo el nom del poble,
però sé que es va pactar amb un poble,
amb el Partit Popular,
o en un 5,
però amb un concret,
perquè l'alternativa,
que en aquest cas era en Convergència i Unió,
i me'n penso al Partit PSC,
no em vull equivocar,
l'alternativa de govern que donaven
no era coherent amb el programa
que havia estat defensant Esquerra Republicana
amb un determinat tema que em penso que era...
Espera,
amb un determinat tema que em penso que era
d'onorabilització,
que era un tema important pel poble,
i en aquest cas es va preferir pactar amb això.
Si dins de l'Assemblea local d'Esquerra Republicana
es va decidir aquest pacte
per evitar que potser es pogués destruir
una massa forestal
per fer una especulació urbanística,
jo hi pacto,
i és que no en tinc cap dubte.
Però si, Gerard,
si és que jo això t'ho respecto,
però llavors no em feu la política de dir
és que Esquerra mai pactarà
amb el govern central.
Això es va dir fa sis mesos.
A les autonòmiques,
el senyor Carot anava dient
que ells mai,
mai de la vida,
amb cap partit polític,
amb cap,
no feia distinció,
amb cap,
pactaria el govern central.
Això es deia a les autonòmiques,
referències socialistes,
referències a ells,
i ara ha canviat aquest discurs.
En tres mesos,
aquest discurs ha canviat.
Passem de dir al senyor Carot
que no es pactarà mai a Madrid
amb un partit de l'àmbit estatal
a dir ara que sí,
que ha canviat en tres mesos.
Per què la política d'Esquerra
ha canviat en aquest sentit?
Jo no crec que hagi canviat,
simplement.
Les declaracions
són totalment contràries.
No.
No és canviar,
dir que no pactarem,
dir que possiblement
si podem,
sí pactarem.
No es canvia això?
Depèn de les circumstàncies
que es fa ser el pactat.
Canvia o no canvia?
Depèn de les circumstàncies.
Primer diuen que no,
ara diuen que sí.
si això no és canviar,
jo crec que depèn de les circumstàncies.
No ho sé.
Jo crec que
si tu dius primer que no
i després dius que sí,
evidentment hi ha un canvi.
Però bueno,
tampoc cal avançar
els esdeveniments.
No, si això ja estic d'acord.
Sí, no, no,
això ja tindrem temps
per parlar.
Si partirem amb una altra
majoria absoluta...
Això us anava a dir,
mira,
estaríem tots d'acord o no?
Ho pregunto,
en què potser l'objectiu principal
seria que el PP
no aconseguís
la majoria absoluta?
En el meu cas,
evidentment,
no és suficient
que el PP
no tragui la majoria absoluta
com a objectiu polític.
Evidentment,
el nostre objectiu
és governar Espanya.
Jo no vull que
perdem de poc
o perdem de molt.
No, no, no,
no és una qüestió.
Volem guanyar aquestes eleccions
i tenim un programa
i tenim un candidat
per guanyar les eleccions.
Evidentment,
l'ús que ha fet
el PP
de la darrera majoria absoluta,
crec que estem tots d'acord,
que ha estat un ús
que ha atemptat,
jo crec,
directament
contra els drets de la gent,
drets d'informació,
drets de poder criticar
l'espai on cal fer-ho,
que és el Congrés,
el govern,
cal veure
que no s'ha fet
cap comissió d'investigació
seriosa
en situacions de crisi
del govern central.
Vull dir que
les majories absolutes
acostumen a ser perjudicials
per la vida democràtica
dels parlaments
i crec que aquí estarem tots d'acord
amb que això és això.
Jo crec que en aquest cas
s'ha d'evitar
tant una majoria absoluta
al PP
com una altra majoria absoluta
del Partit Socialista,
des del meu punt de vista,
perquè
les majories absolutes
sempre s'apliquen,
jo com a partit minoritari
m'agradaria tenir veu
dins,
o sigui,
que no s'apliqui el rodillo
com se diu en castellà,
sinó que es doni més marge
de maniobra
als altres partits
i s'apliqui
un programa de govern
més compensat
amb altres drets polítiques.
Jo m'estic d'acord amb tu,
Gerard,
jo crec que per Catalunya
no és bo
que un partit
de caràcter estatal
tingui majoria absoluta.
Ja sigui el PP
i per la taula socialista,
perquè evidentment
això condiciona
la política
i la vida
d'una nació com és Catalunya.
A partir d'aquí,
la gent que realment
pot defensar Catalunya
són partits
nacionalistes
catalans.
Cadascú
com a seu estil,
nosaltres defensem
un estil,
nosaltres defensem
un altre,
nosaltres considerem
que el nostre
és millor que el vostre
i nosaltres considerem
el mateix respecte
a nosaltres.
Jo l'únic que dic
és que...
I nosaltres estem
en la veritat
i altres no.
A partir d'aquí
jo crec que
les millors
no són bones
i a partir d'aquí
jo crec que
l'única alternativa
d'un govern,
d'un control parlamentari
o d'una estabilitat
respecte a Catalunya
és d'una convergència.
En parlarem,
parlem ampliament,
queda només un minut
per arribar a les 6 de la tarda
i de fet
el tret de sortida
de la campanya
és aquesta mateixa matinada.
Sabeu quants cartells
s'han d'arribar a penjar
aquesta nit?
Teniu controlat el número?
Un munt o més.
Sí, quedarà la ciutat bonica,
eh?
Bonicota.
Doncs vinga,
la setmana que ve
parlem de l'enganxada
dels cartells,
dels lemes
que utilitza cada partit
que a vegades
una mica esotèrics,
eh?
I parlarem també
del merchandising.
A veure si us mulleu
i ens porteu uns bolígrafs
i uns metgeros
que això a nivell popular
pesteix, no?
Fede, Javier, Gerard,
moltes gràcies.
Gràcies.
Bona nit.
Bona tarda.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.