Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Avui segurament no es deixarà anar aquelles opinions seves de quines formacions més estranyes que ens porta el Jordi, etcètera, etcètera.
Pots parlar, eh? Jo no et nego la paraula com fas tu.
Quines formacions més estranyes que portes, tio?
Molt bé.
Doncs aquí...
No, no, no, mira.
És interessant.
Sí, és molt interessant.
Molt bé, doncs per què portem aquesta formació?
Perquè diuen que és el millor àlbum de pop rock independent d'aquí al 2004.
Tot s'ha de dir, jo els vaig conèixer l'any 1997 i la veritat...
Que és xulo, no?
És molt xulo.
Van anar a fer un cafè junts.
La crítica els està descobrint ara jo del 97.
No, no, la crítica ja els coneixia.
Però a nivell molt particular i molt petit.
Diuen que és la millor formació?
És el millor àlbum de pop rock independent del 2004.
I qui ho diu?
Good news for people who love bad news.
Bones notícies per gent que estima les males notícies, no?
L'àlbum vindria a titular-se.
Qui ho diu?
Doncs ho diuen totes les crítiques aparegudes fins ara d'aquest treball,
d'aquest en un inici trio d'Isaqua, Washington,
i que en aquest àlbum s'ha expandit fins a ser un quartet.
Però d'ells ja en parlarem més endavant.
Espero que les notícies que porteu siguin com a mínim
igual d'interessants que la música.
Oi, gràcies.
Sí, estan bé les notícies, sí.
Sí, sí.
Una de cal i una d'arena també.
També?
Comencem per la cal o l'arena o...
Comença tu.
Vinga, va.
Jo crec que passaré i simplement farem un comentari.
Amb aquesta notícia és bastant positiva, almenys.
Resulta que el senyor Lula, Brasil,
Brasil és el quart país del món amb més violència,
uns 44.000 assassinats per any,
i han llegat una campanya de recollida d'armes
per mirar de frenar una mica
aquesta violència extrema que hi ha al país.
S'esperaven recollir unes 80.000 armes
fins al final del present any,
però en tres mesos se n'han recollit ja 130.000.
Sabeu que el truquillo és que els paguen
per cada arma que depositen o bé...
Per així poder-ne comprar de noves.
Deixar de banda el fosier rus
i comprar una nova tecnològica.
Home, no els paguen gaire,
els paguen entre 35, 34 i 103 dòlars,
suposo, depèn del calibre.
Però bé, és una bona iniciativa
per a mirar de frenar la violència que viu el país.
Home, si n'han recollit tantes
és que la campanya deu funcionar,
que ja m'agradaria saber en què consisteix, no?
Perquè és, clar,
què motiva una persona a deixar la seva arma?
Simplement potser per tenir diners per menjar.
Igual sí.
Igual sí, però no és que siguin molts,
tampoc, tants de diners.
100 dòlars.
Però bé, una bona iniciativa.
Serien uns 100 euros.
Sí, però unes 12 o 13 mil peles,
espero que mos entenguéssim.
Però bé, amb 12 o 13 mil peles
en un país que s'ha desenvolupat
es poden fer moltes coses.
Al Brasil es poden fer moltes coses.
Això sí.
Sí, que són aquests països
que hi ha armes que proliferen.
Sí, i a banda també,
crec que ho van comentar en aquest espai,
del cara a cara,
que les inversions d'armament
o la participació dels Estats Units
en venda d'armament
cap a països de Latinoamèrica
en els darrers 3 o 4 anys.
És a dir,
en els moments en què
tota la tensió està centrada
amb l'Iraq
i amb el conflicte d'Orient Mitjà,
doncs ha augmentat.
Com que tothom té la vista
posada a Orient Mitjà,
però per una altra banda,
algun dia,
si es segueix amb aquest ritme,
acabarà petant
algun conflicte.
Sí.
O per exemple,
els Estats Units,
que està també ficant
una mica el dit a la llaga
entre, crec que és Xile i Bolívia,
no?
És Bolívia que fa...
Sí, que tenen un conflicte
pel gas natural
i simplement perquè
els Estats Units volen
rebre aquell gas natural
directament
i Xile no,
per ara,
no ho permet.
Sí, perquè Bolívia no té sortit
al mar.
Molt bé, molt bé.
Disputa territorial,
allí, de fa segles.
Molt bé.
I què més?
Més notícies.
Què m'ho portes?
Jo portava una,
però la veritat,
bueno,
en porto tres.
Però preferiria parlar
de les eleccions
dels Estats Units,
d'aquest país tan maco,
de les llibertats i tot això.
Quan són les eleccions, ja?
El dia 2, no?
Són el dia 2 de novembre.
I sabeu perquè són el dia 2 de novembre?
Ja ho sabem,
però explica-ho.
Explica, explica, Manel.
Doncs perquè sempre són
el primer dimarts
després del primer dilluns
de novembre.
O sigui,
el primer dimarts de novembre?
No.
No?
No, perquè si resulta
que el dia 1
cauen dimarts,
llavors són...
El següent,
l'altra setmana.
És curiós.
Molt bé.
Això està a la Constitució
nord-americana,
el Washington...
No en tinc ni idea.
No ho saps.
Deu ser alguna tradició
que ve dels padres fundadors
des del país.
Com la Festa de la Marmota.
Igual.
Per exemple.
Són aquestes grans tradicions.
No riguis, Núria,
que existeix una Festa de la Marmota.
Home, ja ho sé,
tothom ha vist atrapat
en el temps, per favor.
una gran pel·lícula.
Ah, sí, atrapat en el temps?
No, jo no.
No l'has vist, Jordi?
No.
Jo ho sé per una cançó.
Ah, que és xulo,
està que se sale.
No, que no.
Bueno,
Estats Units,
un país en el qual
s'han dit moltes coses
sobre el senyor Bush,
també s'han dit,
bueno,
moltes coses dolentes
sobre el senyor Bush,
també moltes coses bones
sobre el senyor Kerry,
però segurament,
bueno,
el senyor Bush segueix
tan dolent com sempre,
però no crec que el senyor Kerry
sigui tan bo
com es pinten les coses.
Un país en el qual
la distància entre rics i pobres
cada cop és més important
i insalvable.
Un país en el qual
una malaltia pot deixar
un ciutadà al carrer,
com ja sabeu,
doncs el sistema sanitari és privat.
Un país en el qual
no hi ha vacunes,
com a mínim aquest any,
de la grip per a tothom.
Hi ha molta gent
o població de risc
que s'està quedant
sense vacunes.
Un país on les dones
infectades per la sida
pertenint-se a minories ètniques,
principalment hispanes i negres,
moriran sense atenció mèdica.
Un país on el finançament
de les escoles públiques,
que això és al·lucinant,
em vaig quedar molt parat,
depèn moltes vegades
que companyies de refrescos
com la Pep i la Coca,
per no fer propaganda,
mantinguin les seves màquines
als passadissos dels instituts
o un país on 4 de cada 10 nens pobres
pateixen obesitat,
que també és curiós
i simplement és per,
gràcies a la mala alimentació,
a la comida besura.
Que també està arribant aquí això, eh?
Sí, sí, sí.
Que guanyi qui guanyi,
guanyi qui guanyi té feina,
si és que la vol fer,
perquè clar,
a la feina ja fa temps que hi és
i sembla que ningú
no fa els ulls grossos.
Aquí l'exemple feliç
que guanyi
Kerry, suposo, majoritàriament,
perquè és un mal menor, no?
Sí, és un mal menor
i sembla ser que tota l'esquerra
artística
està a favor de Kerry.
Perquè és l'únic que hi ha.
Que després ja ho veurem.
Kerry no és un tio d'esquerra,
és un tio de centre-dreta.
Molt bé, molt bé.
És l'única opció que hi ha.
Allí si ets...
Sí, a la paraula, sí.
Aquest bipartidisme
que deixa les portes tancades
a altres polítiques més socials.
Tens l'extrema dreta
i la dreta.
I no hi ha més.
Què passa és el que hem dit a vegades, no?
Cada país té els governants
que es mereix.
Sí, o que es congeix.
Això sí.
Sent democràcia,
n'hi ha molts més de partits.
Mira, sense anar més lluny
aquell partit que deia el Jordi
la setmana passada
a favor de les relacions sexuals satisfactòries.
Tu no hi ets, Manel.
O no ho vaig perdre.
Sí, sí.
O amb el que t'agrada a tu tot això...
M'encanta.
Home, si dius que un partit és igual,
el voto, sí.
Però als Estats Units.
Als Estats Units.
No et veig jo canviant de nacionalitat, Manel.
No t'imagino jo canviant de nacionalitat.
Home, perquè el Mississipi
no és igual que l'Ebre, eh?
Home, l'Ebre té més caràcter.
Bueno, sense comentaris.
I tant.
Bueno, mira...
Molt bé, alguna darrera notícia?
Sí, en tinc una altra aquí, també.
No ens interessa.
Fes el favor de callar,
que tampoc us interessa la teva...
Bueno, no digues res.
Ai, que els nois es fan el pinxo.
Sí, sí.
Vinga, vinga.
Bé, també mos porta a parlar
als Estats Units.
Resulta que han executat
un tal Dominic Green a Texas.
A veure si endevineu
el color de la seva pell.
Taranja?
No.
No era per a ell d'anar.
Era fosqueta, eh?
Era fosqueta, evidentment.
És el pres número 18
que executen a Texas.
Hi havia hagut una campanya...
Aquest any?
Aquest any.
Una campanya internacional
apoyant, doncs,
que no es portés a terme l'execució
perquè li van fer un judici
ple d'irregularitats.
Aquest home va ser acusat
d'un assassinat
durant un robatori.
Se veu que sí que estava
en lloc dels fets,
però ell sempre va dir
que no havia disparat l'Otret
i el van condenar
sense gaires proves.
A més, a més,
havien aparegut unes caixes
de proves del judici
que se van perdre
durant el judici
i que podien aportar
noves dades
per retocar la sentència, no?
Sí, sí.
Però l'acord superior
d'apel·lacions de l'estat de Texas
ha dit que...
Que és un problema
el senyor Bus.
Sí, exacte.
Ha dit que res
i el van executar
este passat dimecres.
Històries d'aquelles
que tantes vegades
veiem a les pel·lícules, no?
El pres
ha jutjat injustament,
caixes que desapareixen,
complots d'aquests
i que ho veus a les pel·lícules
i després resulta que
inspirat en la realitat.
Sí,
que al final resulta
que ara ja
poc importa, no?
Ja està mort.
Bé, nosaltres
ja hem donat la notícia
i hem fet el que podria.
I darrera notícia
que l'he llegit avui
és que això no pot passar.
Hi ha notícies
que aquest proper 2005
tindrem noves
sobre les properes aventures
de l'Indiana Jones.
Per fi.
Pensava que era Harry Potter.
No, home, no.
Escolta,
però Harrison Ford
ja està una mica grandet
per fer aquestes coses, eh?
Sí, però
tot es pot retocar
per l'ordinador.
M'estàs dient
que Harrison Ford
tornarà a posar-se
aquells pantalons
i aquella xupa de cuiro
i el barret
amb el foet i tal.
Sí, sí.
A casa Tarradellas no, eh?
Lo Sean Connery
la sortirà.
El Sean Connery
com no vagi demà
o mi allà.
Lo Sean Connery
està vivo encara, no?
Sí.
Oi tant,
i per molts anys, Manel, eh?
Per molts anys.
Ai, que crec que
hi ha algú
que està enamorada
del Sean Connery.
No, no feia de pare.
Sí, sí, sí.
I per què li diuen Indy
i a ell no li agrada
que li diguin Indy?
Ah.
Bueno, expliques, expliques.
Jordi, a veure què...
no m'explico.
Va, que et vindrà
una altra entrega
d'Indiana Jones?
No, això simplement...
Simplement ja està.
Home, els darrers anys
sempre s'ha parlat
però avui també
tornava a sortir al país
i diu, ostres,
doncs potser és veritat
que l'Espilver ha signat
amb no sé quin guionista
que li faci ja el guió
definitiu
per la propera entrega.
Però serà la cinquena.
La cinquena, cinquena.
No.
Quarta, crec.
La quarta, la quarta.
I ni que sigui molt ràpidament
no m'explicarà
la notícia aquesta
del Pokémon?
Quin Pokémon?
Jo no porto res
d'un Pokémon.
Sí, no, no.
Això fa referència
a una proposta
d'una associació cultural
valenciana
que ha presentat
una exposició
que es diu
Picasso no és un Pokémon.
És que fa molta gràcia.
Sí, no?
Que ja.
Vol apropar l'art
als crios.
Han fet una exposició
de dibuixos
de nens
de 4 a 15 anys
i en estos dibuixos
plasmen
la seva visió
sobre obres
de grans artistes
com Picasso,
com Gauguin,
Goya, etcètera.
Una forma
d'intentar
apropar
l'art
als nois, no?
I que es desconnectin
una mica
també dels Pokémons.
Està molt divertit
el titulet,
Picasso no és un Pokémon.
Segur que no.
Clar.
Si la voleu visitar
està al...
A veure si està bé aquí.
Sí,
al carrer Santa Teresa
número 10
de València.
Aquí ho consta.
Hasta el 23 de novembre.
.
.
Música
Quan d'aquí un temps, poc temps, escolteu per tot arreu els Modes Maus, aquest disco, el Good News for the People Who Love Bad News, el millor àlbum del 2004, plens de grammis i premis per tot arreu, podeu dir que vosaltres ja ho havíeu sentit a Tarragona Ràdio, que us ho va dir el Jordi.
Això passa, això passa molt. A veure, fa dos dies tu arribes aquí a Montse de Coldplay, quan encara no els havia descobert ningú i després, mira...
Però el que és curioso és que aquesta formació ja té sis treballs a les seves esquenes.
Els he costat, eh, a trobar-ho?
No, no creguis, perquè, a veure, jo els havia escoltat a altres emissores de ràdio, només a veure, Coldplay tampoc els sents cada dos per tres per tot arreu.
Van tenir la bona sort o la mare sort de no caure a OT.
Vam formar l'any 1993 als Modes Maus, aquest és el seu sis a treball, i en un principi van estar relacionats amb un personatge que crec que a la Núria li agrada molt, el Calvin Johnson.
Sí, sí, sí.
Veus com no soc tan raro?
I la seva música es propera a Multuspil, a Jolatengo, a Superchung, a Mercury Riff, inclús en aquest àlbum tindrien un toc sideral, galàctic, a los Flaming Lips.
El Manel ara em comentava a Micro Tancat, que li ha recordat el primer toc als The Cure, no?
Sí, no? La veu.
Sí, i també potser l'ambient aquest que arriben a crear.
I àlbum recomanat, a banda d'aquest Good News for People Who Love Bad News, del 2004, jo principalment recomanaria l'album que vam publicar l'any 1997 i que a mi em va deixar tot.
En Badalí.
En Badalí.
En Badalí.
En Badalí.
Titulat L'On som Crowded West, era molt més aspre, no sé com definir-ho, era molt més aspre i les cançons per mi estan molt millor.
Darrers minuts del Cara a Cara, que amb la música dels Moders Maus de fons dediquem a les efemèrides.
Que maco.
Què tal? Avui què? No estan mal les efemèrides, trobo, aquesta setmana.
Ho ha dit amb una info a tu.
Quina força, eh? Quina força.
És que hi ha setmanes que...
Fem la hola, manel, fem la hola.
No, però és que és veritat, hi ha setmanes que dius...
Hi ha setmanes que dius...
El primer cop que van provar un precaiguda, o sigui, i et convida a la conya, per exemple.
Aquesta setmana...
No són més sèries.
N'hi ha una divertida d'un tio que van cremar, però bueno.
Bé, 25 d'octubre, un dia com el 25 d'octubre...
Va ser l'efemèride del naixement de Pablo Ruiz Picasso.
Coneixeu, no?
Sí.
Aquell que no és un Pokémon.
No és un Pokémon.
I que, per cert, crec que les darreres setmanes havia estat polèmica gràcies al govern francès,
que el presentava com a ciutadà francès, a Pablo Ruiz Picasso, en una ambaixada que feien per Orient.
Això ja ho tenen els francès.
Sí, simplement perquè havia treballat en una sèrie de...
Però obres de teatre i obres de...
Ai, els separadors no.
Home, té la seva veida, està molt relacionada amb...
Els talons, a fons, els acurats d'obres de teatre, opres i tot això.
Però bé, després...
Van a ser a Màlaga.
Sí, sí.
La meva efemèride està relacionada amb l'any 1956.
El poeta Juan Ramón Jiménez era premiat amb el Nobel de Literatura.
Molt bé, i passem al 26 d'octubre de l'any 1913.
Aquell any va néixer el polític francès François Mitterrand.
I si algú sap francès, que ho pronunciem millor.
Molt bé.
Ho ha fet molt bé, Manel.
26 d'octubre 1936, en plena Guerra Civil Espanyola,
van ser embarcats a Cartagena, amb destinació a l'Urs,
515 tones d'or del Banc d'Espanya.
I van arribar a destinació?
Sí, el famós oro de Moscú.
No els hi va passant res?
No, va arribar.
Va arribar, el que passa és que les armes que tenien que arribar
a canvi de l'or, no sé si hi va arribar gaire cosa.
No, l'ajuda no...
Però, en fi...
I bé, passem a un altre efemèrides del 27 d'octubre de l'any 1553.
El pobre metge i teòleg Miguel Servet,
que havia dit que per les venes hi circulava la sang,
doncs va morir a la foguera acusat d'heretgia per Calvino.
Quina mala sang tenia l'església.
Quina mala sang, l'església, sí.
Ai, senyor.
I un 27 d'octubre, també de l'any 1807,
es signava el Tractat de Fontainebleau.
Si algú sap pronunciar millor, doncs que ho faci, com diu el Manel.
Pel qual Napoleó aconseguia el permís necessari
perquè les tropes franceses s'entreixin a la península abèrica,
en direcció a Portugal,
que havia després de ser repartida entre Espanya i França.
Aquest fet i l'engany que provoca l'entrada de les tropes napoleòniques
va provocar la Guerra de la Independència.
En fi, tot gràcies als magnífics reis que teníem en aquella època en aquest país.
Sí, bueno, no parlem de reis.
Sí, no parlem de reis.
Com els mags, no hi ha cap.
Efemèrides del dia 28 d'octubre.
28 d'octubre de l'any 1871,
un explorador anomenat Henry Morton Stanley
va arribar al costat del llac Tanganyika, Àfrica,
i es va trobar un home allí.
I li va dir Dr. Livingston, supongo.
En castellà.
Dr. Livingston, I suppose.
Molt bé.
I si algú ho sap pronunciar millor.
Escolta, de què ve tota aquesta història del Dr. Livingston?
Segur que s'havia perdut, aquest home.
O estava desaparegut i van enviar un explorador a...
Que era britànic, no, aquest home?
Sí.
Perquè, clar, normalment, si perds algú a la selva i tal,
i el trobes, una persona de sanc talenta,
l'abrassa i, oh, i aquest tot correcte,
va preguntar per si acaso.
Però també és l'època de la formalitat.
Sí, clar.
A més, devia ser una pregunta ben tonta,
perquè devia estar rodejats de negrecs, no?
Clar, és que n'hi havia ningú més.
N'hi havia ningú més, sí.
Clar, va dir, supongo, no?
Ai...
I l'altre dia hauria tingut que dir, no?
Anava a fer un acudit molt tonta.
Sí, és igual.
Un 28 d'octubre, bueno, com tots els acudits.
També, de l'any 1886,
el president nord-amèricà Grover Cleveland
inaugurava a Nova York l'estàtua de la llibertat,
símbol de les llibertats dels Estats Units i de tot el món.
Sí, l'estàtua, recordem que va ser un obsequi de França, no?
Un obsequi de França, molt bé.
I bé, i el simbolisme, doncs, com s'ha anat perdent, potser.
Molt bé.
Passem tal dia com avui, de l'any 1859.
entre de moltes guerres colonials que tenia Espanya
durant el segle XIX,
doncs, en aquesta data, en concret,
Espanya declarava la guerra al Marroc.
Ja no direm res més.
I en aquesta guerra va ser que el pintor de la teva ciutat,
Fortuny, va anar a pintar aquelles magnífiques padres, no?
Sí, sí.
La batalla de tot uani.
Per cert, ja que parlem de la meva ciutat,
ha superat els 100.000 objets anys.
És veritat.
És veritat.
Però bé.
Això és un motiu d'orgull?
Ens pujaran els impostos.
Vinga, doncs, Manel, tens alguna efemèria de la directa?
Sí, l'última, ràpid.
Mira, el 29 d'octubre del 1901
es va inaugurar el funicular del Tibidabo a Barcelona.
Oh, molt bé.
Aquell funicular tan bonic que va.
Heu pujat alguna vegada?
No, però que maco.
Tot ho és per tu.
Manel Magí i Jordi Ximeno, gràcies,
i fins divendres que ve.
Adéu.
Adéu, adéu.
Sinceren.
Bona nit
Bona nit
Bona nit