La ciència es composa d'errors, que alhora són els passos cap a la veritat.
Bona nit i benvinguts a 9 com a 8, al programa de Ciència de Tarragona Ràdio.
Bona nit, Xavi.
Bona nit.
Què ens pots dir de la frase que acaba de sonar?
Bé, doncs, la frase que acaba de sonar és de Jules Verne, Jules Verne, com el coneixen per aquí.
I bé, doncs, per parlar una mica de Jules Verne, doncs, va néixer el 8 de febrer del 1828 i va morir el 24 de març del 1905.
O sigui, era un escriptor que, tot i que era bastant fantasiós, o sigui, inclòia bastant de ciència els seus relats.
Molt bé, molt bé. Moltes gràcies per aquesta informació.
Bona nit.
Bona nit, Anna.
Bona nit.
Bona nit, Sílvia García, Controls, i qui us parla, Abel Singla.
I què us sembla si per començar la nit ens aixequem i ens movem una mica i parlem de les notícies que han passat durant la setmana?
D'acord.
Anna, et veig amb cara de portar notícies.
I tant, avui parlarem d'ecologisme.
És que saps què passa? Que ha sigut la primera a aixecar-te i dic, sí, porta notícies, l'Anna.
Sí, jo m'he mogut ràpid.
Sí, molt ràpid, molt ràpid, ho tenies tot a punt.
A veure, sí, Greenpeace.
Em sona, em sona aquesta gent, crec que sona a tothom.
Una mica.
Doncs Greenpeace avisa que els glacials d'Espanya podrien desaparèixer a meitat d'aquest segle, si no oferim el canvi climàtic.
Situació greu.
De totes maneres, són bastant a les mixtes els Greenpeace, normalment.
Sí, però més val alarmar-se en un principi, més val prevenir que curar.
Exactament, que no passar-nos i no alarmar-nos fins massa tard.
A veure, doncs, a veure, t'ho explico una mica més.
Sí, sí, sí, si en tens ganes, sí, de veritat, t'ho agrairia.
A veure, Greenpeace va fer una expedició al glacial del Monte Perdido, que es veu que està pels Pirineus espanyols, però jo no sé molt bé on,
però bueno, va fer una expedició allí per documentar la desaparició d'aquests glacials, els Pirineus.
Llavors va fer fotos per comparar-les amb les que tenien a principis del segle XX.
I a partir d'aquí van elaborar un estudi que es diu
Desaparició dels glacials pirinecs espanyols, canvi climàtic a la vista.
Vull dir, ja alarmen.
Queda clar, a més, és que el nom de l'estudi és realment clar, eh?
Però és important el que han trobat, perquè la part espanyola dels glacials ha desaparegut,
el 1894 hi havia 1.779 hectàrees de glacial espanyol, i ara, bueno, el 2000, hi havia, han quedat 290 hectàrees.
Vull dir, ja ha disminuït...
De 1.779...
A 290.
O sigui, la veritat és que són unes quantes hectàrees menys, eh?
85% menys, per ser exactes.
I no crec que sigui de fer-se el que fem gel a la gent, que no crec que els vagi a buscar els Pirineus al gel.
Sí, i diu que s'ha accelerat en aquests últims 20 anys, que suposo que és per això,
per aquest canvi climàtic que va apareixent i que ens va amenaçant.
Sí, sí, realment sembla que el tenim aquí al costat i els de Greenpeace ens estan avisant.
A veure si en fem cas una mica entre tots i ho arreglem una mica.
Xavi.
Doncs sí, avui les coses van de gel.
Com ja comença a fer una mica de fresqueta, doncs agafem i parlem de...
Em portes més gel?
Doncs sí.
Doncs és gel.
Diguem que hi ha un invent, allò revolucionari, que permet refredar un producte de 22 a 2 graus
en un parell de minuts sense consumir electricitat, amb un procés d'avaporació natural.
Microones al revés?
Sí, una cosa així.
Diguem que dismoeix la temperatura una 70 vegades més ràpid que en un refrigerador convencional.
Déu-n'hi-do.
Sí.
La veritat és que això...
I per què es pot utilitzar això?
Pregunto jo.
Això té diverses aplicacions.
Per fer un cafè amb gel ràpid.
També.
I una que es fa servir ja bastant... o sigui, que s'està provant és el que és els cosmètics.
Ah.
Que es veu que, o sigui, el fer servir els cosmètics, si estan, diguéssim, en fred, diguem, entran millor
i llavors el que fa és...
Entran millor a la pell o com va això?
Diguéssim, no sé com explicar, però queda millor i llavors és allò que fan l'efecte...
Bé, no sé com ho diuen.
Un efecte més ràpid.
Sí, que rejoneix més la pell.
Ah, això va bé saber-ho.
L'efecte lifting, això que et diuen.
Ah, molt bé.
Està molt bé, està molt bé.
Doncs mira, tant de parlar de gel, jo crec que ara em prendria un cafè amb gel.
Ja em porto estona amb el tema.
I és que avui no m'he pres el meu cafè.
I ara i sí que ja puc dir que soc addicte a la cafeïna, perquè per fi hi ha un estòdic
que ho demostra, que diu que la cafeïna provoca addicció.
Fins ara, tots ho dèiem, però...
Sí, com cosa típica.
Sí, de broma, no?
Doncs no.
Ara és cert, tan sols una tassa pot provocar addicció a la cafeïna.
Quants aquí ens prenem una tassa de cafè al dia?
I més d'una.
I més d'una i potser més de dues i tot.
O sigui, que la meitat de la població és addicte al cafè.
Segons ells, sí.
De fet, aquest estudi que han fet, s'aconsellen que introduïn l'addicció a la cafeïna,
incluïn-la en el manual de diagnòstics i estadístiques de trastorns mentals.
Uf.
O sigui, ens volen espantar, eh?
Més que hi ha un pis, no per res.
Sí, sí, perquè jo consumeixo molta cafeïna i gel no tant, la veritat.
Però realment és un tema així que sobta.
També diuen, una altra cosa que és important, que és senzill lliberar-se d'aquesta addicció,
que senzillament el que has de fer és reduir el consum al llarg del temps,
substituint-lo, per exemple, per cafè descafeïnat.
Encara no hi ha en els parxes, allò de cafeïna.
Encara no. Llàstima, perquè en època d'exàmens, per no dormir durant tota la nit...
I hi ha símptomes d'aquesta addicció o no?
I tant, i tant. De fet, és mal de cap, fatiga i dificultats de concentració.
Això comença a explicar, perquè quan arriben els exàmens,
encara que la gent es posi nerviosa, es pren cafès per parar un teren.
I és que, clar, tots som addictes, arriba el moment,
o t'aprens molts cafès i et dones una bona dosi de cafeïna,
o després no estudiem prou, eh?
Sí, però si total, si et dona mal de cap i de tot, li dones la culpa als exàmens...
La falta.
Ah, la falta de cafè.
La falta, la falta. O sigui, si tu et vas prenent la teva dosi de cafeïna,
no passa res, però quan deixes d'aprendre-te-la, la cosa es complica, tens el mono.
Els bars de les universitats contents.
Sí, sí, de fet, després d'aquesta notícia estic segur...
Però aquesta addicció tampoc provoca efectes secundaris, no?
Pot ser dicta el cafè tranquil·lament, no passa res, no?
Sí, pot ser dicta el cafè, o sigui, sembla ser que tampoc és cosa d'escandalitzar-se més que res,
perquè el que diu és això, que es resoluïna el consum,
tu te n'alliberes, doncs d'una manera senzilla.
De totes maneres, no és per prendre sobroma,
perquè si talles en sec el consum de la cafeïna,
pot provocar, i s'ha estudiat que un 13% de persones podien presentar símptomes
suficients per obligar-los a deixar de treballar.
Oh, vull dir, és una mica seriós el tema.
És una mica seriós.
Jo ja sé què haig de fer quan vulgui agafar-me vacances anticipades.
Ja ho tinc molt clar, o sigui, estaré durant un parell de setmanes
prenent-me molt cafè, i quan m'arribi el moment de dir
demana si tu vacances, me'n deixo de prendre, me'n vaig al metge,
la baixa.
Bueno.
Una bona filosofia, no?
I tant.
Bueno, la meva, porto una altra notícia, però aquesta és més seriosa,
és una altra, és com una malaltia diferent a l'addicció al cafè.
Bueno, l'altra també era seriosa.
Sí, bueno.
Perdona, seriosa respecte a la que havies donat tu o seriosa respecte a la que havies
donat tu?
Vale, i ara si és per tractar-me de una persona molt poc sèria...
No, la dic, això el cafè és molt seriosa perquè la patim molta gent.
Sí, tots.
Però bueno.
Aquesta taula, almenys.
Una revista nord-americana que s'anomena Càncer, o sigui, que està especialitzada en el càncer...
Bon rotllo ja, de bon concert.
Sí, vull dir, ja us ho clavo, que és més seriós.
Doncs ha publicat un tema, ho ha publicat a internet, que els casos de càncer de mama masculins,
que jo no sabia que existien, existeixen, han augmentat un 25% durant els 25 últims anys.
Vull dir, és una mica... no afecta tanta gent com l'altre, però afecta.
Sí, i a més, el tema és molt més delicat, evidentment.
Tot això, vull dir, continua sent poc freqüent perquè per cada 100 casos que es donen, 99 es donen en dones
i un sol es dona en homes.
Aquest un és greu, però vull dir, 99 es segueixen donant en dones.
Diu que els experts diuen que els homes no s'alarmin perquè l'únic que han de fer és el que les dones porten fent sempre,
que és conèixer el seu cos, aprendre a fer les examinacions que s'han de fer
i quan detectin qualsevol irregularitat en el metge.
Vull dir, el típic que es deia, ara no vull ser alarmista, però el típic que es deia de les dones,
però els homes també s'han de començar...
Ho haurem de començar a fer, realment.
A autoexplorar-se.
Una mica, no?
Sí, sí.
Doncs bé, doncs mira, parlant així de notícies més serioses, una mica més...
Ens estem tornant seriosos, eh, de cop i de volta.
És que no podia ser això tant que xondeig.
O sigui, segons els estudis de l'Institut Nacional d'Envelliment,
es veu que dintre d'un parell d'anys hi haurà alguns avanços terapèutics per l'Alzheimer.
Es podrà curar?
No, curar tampoc, però diguem, avanço sí per millorar el benestar de les persones que pateixen aquesta malaltia.
Sí, però realment és un tema delicat.
Sí, llavors qualsevol millora, doncs, s'agraeix.
Trobo que sempre portes com bones esperances, tu,
perquè la setmana passada va portar com una cura a la quimioteràpia més suau.
Aquesta setmana una cura amb això.
És que una bona notícia de tant en tant, doncs.
Sí, va bé.
Va bé, va bé.
I tant.
Sí, la veritat és que sí.
És cosa no sent escandalosa.
Mira, jo no porto ni el que és una bona notícia ni una mala notícia,
ni molt seriosa, ni molt de riure.
És una notícia molt neutral.
Mira.
Però és sense mena informació.
Sembla un altre estudi.
Jo em dedico a confirmar les coses que has dit.
És la meva feina.
Això està bé, està bé.
Està bé, sí.
Un altre estudi ha revelat que realment les persones que són bilingües
des del moment que comencen a aprendre a parlar tenen una facilitat per a les llengües millor que a les persones que no.
El cervell se'ls desenvolupa de manera diferent.
Fins ara ja se sabia que el cervell té una capacitat per canviar la seva estructura en casos de necessitats,
que es n'hi diuen plasticitat del cervell.
Doncs bé, sembla que ara s'ha demostrat que en el cas del bilingüisme parlant també s'activa això
i el cervell es desenvolupa de manera diferent.
Per fer aquest estudi, el que s'ha fet, s'han agafat 25 persones que no parlaven una segona llengua,
25 que l'havien après un altre idioma abans dels 5 anys
i 33 persones bilingües que el van estudiar entre els 10 i 15 anys.
I el desenvolupament del cervell d'aquests 3 tipus de persones, d'aquests 3 grups de persones,
havia sigut diferent, demostrant-se que el cervell s'havia adaptat a les necessitats.
Mira, molt bé.
Vull dir, repeteixo el que tu has dit abans, que realment és una cosa que sempre s'havia dit,
però ara hi ha dades científiques.
Vull dir, està bé sabent.
Bé, és el que vaig trobant. A mi m'agrada no confirmar aquestes coses.
Sí, tu vas confirmant.
Jo vaig confirmant.
Jo vaig confirmant.
I Anna, segur que tindràs un descobriment per nosaltres, ara?
Sí, tant. He portat un.
Ens portes un descobriment, per una secció que es pugui dir un altre any, un descobriment?
Sí, tant.
Com ara, no sé, per nens...
La cremallera, m'has dit que abans portes la cremallera?
No, la cremallera la vaig portar la setmana passada, si ho recordes.
És veritat, és veritat.
Doncs passem a un altre any, un descobriment.
I tant, passem.
Un any, un descobriment.
Bé, si la setmana passada era la cremallera, aquesta setmana és la calculadora.
També comença per ser, però és una altra cosa.
Jo sabia que començava per ser.
Jo, molt descentrat, no estava.
D'acord.
A veure, el de la calculadora, els estudiants, els enginyers, els banquers, els dependents, tothom,
ha d'estar agraït.
Perquè el 1642, un home, un francès anomenat Blaise, que jo francès no en sé, Pascal,
la va descobrir.
Bé, la va inventar, la calculadora.
Sí, només que descobri, bé la inventàvem.
La va inventar.
La primera, l'únic que feia era restes i sumes, però bé, per la gent d'aquella època,
doncs ja anava bé, restar i sumar.
L'únic que necessitava un sofisticat joc d'engranatges i de rodes, d'entades i tot...
A veure si ho endevino.
Molt portàtil no era.
Molt portàtil no era.
I a més, molt barata tampoc.
Perquè l'home només en va fabricar 50 i de 50 que en va fabricar, l'empresa va fracassar
perquè eren tan cares que ningú les va comprar, quasi.
Vull dir, a més, sumar i restar, doncs en agafaven els ditets i...
I ja estaven, ja s'ensenyaven.
Però més tard, el 1693, un físic alemany, que aquest nom ja és més complicat encara,
perquè es diu Gottfried Wilhelm Leibniz, vull dir...
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Altrament conegut per Leibniz, no?
Sí, l'important d'aquest home és que hi va afegir la multiplicació i la divisió,
que ja és més complicat de fer.
Però, com que seguia sent molt cara i poc portàtil,
la gent també va seguir passant de la calculadora una mica, bastant.
I fins del 1693 hem de passar al 1971,
que va ser quan realment la calculadora va fer un boom.
I per què?
Doncs perquè Texas Instruments va crear la calculadora portàtil.
Un gran avanç.
Un gran avanç.
I a partir d'aquí ja va venir la calculadora científica
i les barbaritats que es posen en miniatures ara,
que cada vegada es fan més petites i es fan més invents,
que la gent no sap per què funcionen, però bé.
Però bé, però que ells ho fan.
Sí.
Doncs, si us sembla, anem a parlar una mica d'alguna altra cosa?
Parlem-ne.
Doncs sí, parlem-ne.
I de què parlarem avui?
Avui de la desinformació científica.
Un tema realment delicat.
I també, potser hem tirat aquest tema una mica
perquè també volem ser una mica autocrítics, diguem-ho així, no?
Sí, perquè la podem pifiar alguna vegada.
I podem donar alguna informació que no sigui del tot certa.
En tot cas, aquest no és el nostre objectiu.
I ens agradaria parlar una mica
de vegades en certs mitjans de comunicació
que donen una informació que no és del tot certa
i està fet una mica expressament, senzillament per aconseguir
una mica de publicitat,
de fer que aquella notícia sigui una mica més interessant.
Depenent del mitjà, també.
Depenent del mitjà.
S'ha de qüestionar tot molt.
Exactament, exactament.
És una cosa que té moltes causes
i intentarem mirar-los una mica
amb els cinc minutets que ens queden
perquè ens hem allargat bastant avui les notícies.
Doncs sí, doncs per exemple,
a veure, aquest estiu,
bueno, no fa massa, aquest estiu passat,
va passar un asteroide bastant a prop de la Terra.
Com es deia aquest asteroide?
Totatis.
Mira, em sona.
Sí, perquè a aquell que hagi llegit Astèrix
li sonarà una mica aquest nom.
Doncs bé, aquest asteroide, diguéssim,
va passar força lluny,
però algunes pàgines d'internet
i alguns mitjans deien que bé,
que xocaria una mica amb la Terra
i se podria...
Sí, una mica.
Allò hi petaria tot.
La fi del món.
Realment, és un tema delicant, no?
Perquè, o sigui, estem en un moment
on sembla que tot el que surti a la tele
i tot això ens ho creiem directament
i hauríem de ser una mica crítics
i pensar que les coses no sempre han de ser així, no?
Hi ha una anècdota d'un noble francès
que va contractar un matemàtic
per donar-li explicacions al seu fill.
El matemàtic li estava explicant un dia
un teorema senzillet
i després de diversos intents
que el noi no ho entenia
els va desesperar i li va dir
diu, creu-me,
diu, perquè el que t'estic dient és cert.
Diu, ah, haver començat per aquí
i no t'hagués fet cap pregunta.
Hem de començar a qüestionar-los les coses.
Sí, hem de començar a agafar la informació
que reben dels mitjans
i analitzar-la realment.
No dir, perquè ho diu el mitjà,
és veritat.
S'ha d'intentar que...
Realment tots correm aquest pecat
que quan estàs estudiant dius,
com que no ho entenc, m'ho crec
i així ja m'ho aprenc.
És aquest el...
Seria una cosa realment interessant.
Tot i que a molta gent li va molt bé
això als exàmens.
Sí, no?
De creure-s'ho directament.
Sí, fas uns quants exercicis
i pim-pam, mira,
te surt un igual i...
I una assignatura aprovada.
I uns crèdits ja a la butxaca.
És un...
Realment això.
Causes per aquest tema,
doncs la veritat és que són moltes, no?
Per un costat cridar l'atenció,
com hem comentat en el cas del Totatis,
que tot i no ser el que més s'acostava,
doncs per falta d'informació també
era fàcil exagerar-ho
i certs mitjans uns van estar dient això.
Alguns altres també pot ser
Vendre't una pel·lícula.
Fa un temps...
O sigui, hi havia unes notícies de la NASA
que deia que havia aparegut vida a Mart
i bé, curiosament,
per aquelles èpoques
va aparèixer la pel·lícula
Independents d'ell.
Són casualitats.
Arriba a un punt que no saps què creure't.
Sí, al cap d'un moment es va demostrar
que no...
Aquelles informacions
estaven bastant infondades
i dius, aquí hi ha hagut interessos pel mig.
Mai se sabrà.
De fet, en l'última pel·lícula
que va passar ara el dia de maanyana
corrien rumors
que s'acostava una època de glaciació
i dius, tots estem parlant
del canvi climàtic
cap a més caloreta
i ara ens venen amb veïsoi
i ens venen
no, no, que s'acosta el fred.
Dius, a mi no em quadra massa, no?
I en canvi, doncs,
sembla ser realment
era per fer propaganda de la pel·lícula, no?
És això.
Estudis recents,
bueno, del 1993, per exemple,
havia detectat uns 200 casos
de frau
a diversos àmbits
de l'investigació científica
dels quals el 75%
havien estat
a partir del 1950.
O sigui,
com més anem,
doncs més
més passen aquestes coses
perquè, clar,
hi ha més informació
i al haver més informació
hi ha més probabilitats
de com
el que et dièieu,
qualsevol cosa que et surti
per la tele
ja automàticament
t'ho creus.
És curiós,
perquè això ja va passar abans,
va passar quan es va inventar
a la impremta
qualsevol cosa que estava impresa
és que està impresa
i no perquè estigui impresa.
Exactament.
També va passar, per exemple,
amb la ràdio,
com podia ser...
Amb Orson Welles,
amb la seva famosa
Guerra dels Mons.
Exactament.
Sí,
que va ser un cas molt curiós
que llavors,
a partir d'allí,
es va descobrir
el poder de la ràdio
i els poders dels mitjans
de informació.
Perquè Orson Welles
va fer un programa
que és allà
la Guerra dels Mons
i va fer com una recreació
com a teatre,
però des de la ràdio,
explicant que els invadien
els extraterrestres,
va fer servir efectes especials,
crits de persones...
però al principi del programa
va avisar
que allò era una ficció.
El problema va ser
que hi va haver gent
que no ho va escoltar
al principi del programa.
Es va quedar...
Molt mal fet.
Un programa de ràdio
s'ha escoltat
al principi a final.
I llavors,
i es van quedar
a meitat de programa,
el van escoltar
i es van desesperar.
Això va passar als Estats Units.
Es van començar...
Gent sortia a les carreteres,
als cotxes,
corrents,
gent que no havia escoltat
el programa
veia que el seu veí
marxava corrents,
també van marxar corrents.
Va ser com un gran caos
que va descobrir
tot per inèrcia.
Tot per inèrcia
i per no fer...
Realment t'has de qüestionar les coses
o només te l'has de creure.
Exactament.
O sigui,
no hem de fer com
aquell alumne de matemàtiques,
encara que en matem-ho,
tots ho hem fet
un moment o altre
en alguna assignatura, no?
Diu el professor,
doncs vale.
Jo ho he fet.
Jo et crec.
Jo també.
Tots som culpables
una mica, no?
Però són coses que passen, no?
I realment, això...
Un altre problema aquí és
que hi ha pocs periodistes
a l'especiència.
Per un periodista
especialitzant en ciència
o especialitzat
que es vulgui especialitzar
en ciència
ho té difícil
per fer un màster.
N'hi ha molt pocs
d'aquest tipus.
I un enginyer,
un químic,
un físic
que es vulgui
fer periodisme
es troben moltes portes
tancades
del tipus.
Clar,
perquè no hi ha
tants programes científics
com que donin...
Exactament.
És un món saturat
de feina
i llavors pots acceptar
algú i si és un tema
una mica delicat, no?
És una llàstima.
Les notícies científiques
es mereixen un tractament
molt digne,
són uns grans avanços
i en cap moment
s'hauria d'intentar
fer escandalitzar la gent
o fer-la servir
per atraure...
Jo també vull dir
una cosa a favor
dels mitjans de comunicació
i és que no tots
busquen el sensacionalisme.
Això és veritat.
Tenim molts programes...
Tenim molts programes...
que s'intenta fer un tractament
seriós de les notícies
i intentar-ho explicar
també com poden.
L'únic que no
a tot arreu es fa.
A tot arreu es fa
i no a tot arreu es pot fer.
Hi ha casos realment
molt complicats.
Crec que en aquest tema
més o menys
una mica és la idea
que volíem avui transmetre
resumida amb una mica
menys de temps
però és que és el moment
de canviar de coses,
penses-nos-ho més relaxadament
i no anar tant
al tema científic
o si científic
com és el que vindrà.
És un programa de ciència.
Clar que sí.
Però no parlant tant
de sobre un tema en concret.
Canviem
i anem a parlar
d'un descobriment
que va passar fa un temps, no?
Algú ha sentit
a parlar del Big Ben?
El rellotge.
Broma fàcil.
Broma fàcil?
No.
Un altre Big Bang.
Concretament, el Big Bang.
És que jo tampoc
el meu anglès
molt bo tampoc és.
M'ha sortit
de ciència de Big Ben.
No, no.
No, no em sembla de res.
No et sembla de res.
No m'ha sentit mai
mai de la vida.
Bueno,
el Big Ben
tots sabem
que és una teoria
que explica
que l'inici de l'univers
va ser en una gran explosió.
Doncs bé,
això va deixar
de ser una teoria
l'any 1964
quan Arno Penzias
i Robert Winston,
científics dels laboratoris vells,
estaven modificant
una antena de ràdio
d'un antic...
Laboratoris vells?
Vell, vell.
Vell.
Ah, vale.
No l'ho havia escoltat.
Perdó.
Jo tampoc ho punxem molt bé.
Va modificar
una antena de ràdio
d'un antic satèl·lit
de comunicació.
Volien fer un estudi
sobre les senyals
de ràdio de l'univers.
Sí,
aquí la cosa
els hi anava bastant quadrada.
Durant
aquesta neteja
van treure
un parell de coloms
que hi havia,
van netejar
els que ells van definir
d'una manera molt científica
com una blanca substància
dielèctrica
dels coloms,
concretament,
els excrements.
Ah, molt bé.
Però ells ho van definir
d'una manera molt científica,
s'ha de ser molt rigorós,
diguem-ho això.
I després de netejar
a diferents senyals
provenents
del mateix Terra
els hi quedava
un senyal residual.
No sabien
de què venia aquest senyal,
no el tenien massa ser.
Però per al mateix temps,
ja que ja existia
la teoria,
com hem dit,
que el feia 15 milions d'anys,
l'univers havia començat,
James Pebbles
escrigui un article
sobre el Big Bang.
La qüestió és que
aquest article va arribar
a aquests dos descobridors,
van estar estudiant el tema
i resulta que
la reducció
que estaven rebent
era corresponent
a la que hauria deixat
si hi hagués hagut
l'explosió
del Big Bang
aquesta.
La de senyals de ràdio
que estaven rebent,
si hi havia l'explosió
aquesta
de feia 15 mil milions d'anys...
encara els estava arribant.
Sí, encara està arribant.
Gràcies a això
està demostrat el Big Bang.
Bé, aquest descobriment,
que també va ser una mica
per casualitat,
ho van dir,
van dir,
bueno,
o estem presenciant
el naixement de l'univers
o estem presenciant
un munt de coloms,
sembla que els científics
dels Nòbels
van optar
per el primer tema
que era més seriós,
el descobriment de l'univers,
i el 1978
rebien el Premi Nobel
de Física.
No es van creure
els coloms.
No es van creure
els coloms,
tot i que ells
també ho van intentar,
de provar,
però bueno.
I amb això
finalitzem el programa
d'aquesta setmana
del 9,8.
Moltes gràcies
per haver-nos escoltat,
moltes gràcies Sílvia,
moltes gràcies Anna,
gràcies Xavi,
bona nit a tothom,
qui us parla,
Abel.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.