Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Va rebatejar el programa!
Benvinguts al Face to Face!
Sí, sí, sí!
Tant anglòfons esteu?
Estava!
Ens va agradar!
No sé, bé bé!
Un rotllo multicultural, no?
Sí, no sé!
Això que li va tant a Jordi, no?
Multi!
Ja intentaré estar a l'alçada, eh?
No...
Bueno, sense comentaris!
A veure, a veure, què portem avui?
Estem aquí al...
Ai, anem a dir el Face to Face!
Al cara a cara, com sempre,
amb un parell de notícies que nosaltres
creiem que han tingut poc ressò,
també les nostres habituals efemèrides
i un àlbum que avui estrenem també,
doncs, un treball discogràfic,
però en aquest cas no es tracta
d'un d'aquells clàssics o petites joies
del pop rock o de la història de la música,
per dir-ho d'alguna forma,
sinó de la banda sonora d'una pel·lícula
signada l'any 1997 per un director alemany
anomenat Bim Benders
i que portava per títol de End of Violence.
Així som a la banda sonora d'un film
Així som a la banda sonora d'un film
que es diu El final de la violència
i jo no sé, a qui li devem la música aquesta?
Què parlarem, de l'autor de la banda sonora o de Bim Benders?
No podem parlar de tot.
La veritat, en aquest cas,
ens trobem amb una banda sonora carregada de clàssics,
com per exemple seria el Tom Waits, el Roy Orbison o el mateix
Ray Cudder, que en més d'una ocasió ha col·laborat amb el señor Bim Benders
en la realització de les seves bandes sonores.
Segurament la més famosa és el del film, publicat l'any 1984, París-Texas.
Però de tot això us en parlarem més endavant
i ara mateix ens quedem amb la música que estem escoltant.
Es tracta d'un trio nord-americà que crec que fa poc
van estar per primer cop actuant a l'estat espanyol
dins del festival de jazz de Terrassa.
S'anomenen Medeski Martin & Wood
i jo personalment els descobria gràcies a aquesta banda sonora
que també és una de les qualitats potser de les bandes sonores
que moltes vegades descobreixes grups que si no fos
perquè afegeixen un tema en aquella banda sonora
doncs no t'interessaries mai per aquella gent.
I avui escoltarem música molt variada, la veritat.
Això se'ns dona temps, eh?
Perquè ja sabeu que la música en fi la tenim
però és una mica... sempre queda marginal, pobreta.
No, avui tenim temps, anem bé, no?
Sí, avui sí.
Doncs vinga, l'Alegria de la Huerta, per quina notícia comencem?
Per quina notícia comencem?
Com sempre del centre de tortura d'Argentina?
Vinga, Manel.
No, no, no, és una notícia positiva.
Atenció.
Sempre negativo.
Tu saps que a finals dels 70...
Sí, és positiva perquè la porta el Manel.
Sí, home, clar.
A mi em fa poc quan...
Em fa poc el Manel quan comencen les notícies dient
tu saps que allò presó posant i tu fas...
I jo, vaja, faig...
Sí, sí, sí, sí.
Com estàs això?
Això segur que ho saps, dona.
Tu saps que a finals dels anys 70 i a principis dels anys 80
va haver-hi Argentina.
Què va passar a Argentina?
A Argentina sempre passen coses dolentes.
A part de Maradona i aquestes coses, què va passar?
No ho sé.
A més, i la dictadura militar que va haver-hi, no?
Vinga, Manel.
Al grano.
Al grano.
Vale.
Va haver-hi una dictadura militar i entre l'any 76 i el 83
uns 30.000 desapareguts.
i després de l'any 83 ha costat molt anar recuperant la memòria del que va passar, no?
Com sol passar moltes vegades.
I hi ha un gest que ha fet el president Kirchner, el president argentí,
que penso que és important per recuperar una mica la memòria del que va passar en aquells anys,
que és que ha creat un museu en un dels centres de tortura que van haver-hi d'aquella dictadura
més feroig, que estava situat a les instal·lacions de l'escola de mecànica de l'Armada,
on hi van morir més de 5.000 persones en aquell període.
I ara també ha decidit crear en aquell lloc un espai per a la memòria,
la promoció i defensa dels drets humans.
Penso que és important que a poc a poc se vagi recuperant la memòria del que va passar en aquell país,
que hi ha hagut molts intents de tapar-ho, no?
Que la cosa queda impuna.
Això suposo el que passa, no? És un procés històric que es dona normalment, no?
Primer hi ha una cert període d'això, de tapar, de rebuig, de no en parlem,
de deixar amb les coses quietes.
Suposo que una mica com a autoprotecció també, el que passa és que,
clar, no es poden tapar sempre perquè, si no, és el que dius tu.
Espera el que ha passat i hi ha parell de tornar.
Almenys aquí a Espanya, no? Aquí a Espanya no va passar, no?
Aquí a Espanya...
No, per ara no.
I es queixa molta gent que no hi ha hagut una tasca de recuperació de memòria històrica
i hi ha un munt de fosses encara.
Hi ha un munt de fosses encara.
Hi ha un munt de fosses encara.
Hi ha un munt de fosses encara.
Hi ha un munt de fosses encara.
Sí, han posat de carreteres, dels Pirineus...
Sí, dels Pirineus...
Al Consí, de l'Ebre.
Fosses comuns inclòs de milers de persones
i que ningú, n'ha donat un duro perquè això s'investigue,
en fi, perquè sàpiga què va passar, no?
Sí, sembla ser que en els darris anys,
potser gràcies al treball voluntari, dels interessats sobretot.
han hagut uns intents però de moment molt puntuals
a Lleó, crec
aquí a Catalunya no sé
hi ha algun projecte per tirar endavant
l'obertura d'alguna d'aquestes fosses?
sí, que també per una altra banda es troben moltes barreres
per superar, ja sigui de les administracions
de l'actual
govern encara
del Partit Popular
etcètera
sí que s'impossibilita
investigar o saber què va passar
perquè a la guerra civil
van haver-hi grans matances per les dues parts
però mentre que els morts que van provocar
els republicans se va saber
i els morts van ser enterrats
en tots els honors després de la guerra
i tenen monolitos i monuments a tot arreu
els morts republicans se van
quedar abandonats
les fosses del silenci, es deia un reportatge de TV3
de 30 minuts
com a historiadors que sou creieu que és necessari
rebefar a recordar
la memòria històrica o val la pena
també deixar assentar una mica les coses i esperar un temps
prudent? Ja ha passat bastant de temps
han passat més de 60 anys
jo crec que sí
ara ja toca
jo crec que és necessari
sí, sí, ja toca
fer justícia
i més
jo penso que amb bastanta urgència
amb respecte per tothom
sí
però sí
jo crec que és necessari
i a més és una mica urgent
perquè hi ha encara
fills que no saben on estan els seus pares
o germans
que no saben on estan
els seus germans
o tal que van morir a la guerra
van desaparèixer
i seria interessant
que ho sapiguessin
abans que moriguessin
molt bé
doncs això està passant a Argentina
sí
i bé
hem relacionat la notícia amb altres temes
sí, no?
com sempre
com on hem anat
bé, jo porto una notícia
aconseguint amb el Dia Internacional de l'Aigua
que es va celebrar aquesta mateixa setmana
doncs
la coordinadora espanyola
d'ONGS de Desenvolupament
va publicar un manifest
on reivindicava l'access a l'aigua
com un dret humà i un bé comú
i reclamava que no sigui considerat un bé econòmic
subjecte a les regles del mercat
i per això aquest manifest
té tres punts principals
que els llegirem tot seguit
ens diu
l'aigua mata els grups més vulnerables
bé, els llegirem
els resumirem una mica
el 80% de les malalties del món
en desenvolupament
es deuen al consum d'aigua no potable
i a les males condicions de l'aigua
el segon punt ens diu
que els més vulnerables
no tenen accés a l'aigua potable
la data és molt cruel
1.100 milions de persones
una sexta part de la població mundial
no tenen accés a l'aigua potable
i per últim
simplement
com tu ja saps
Núria
les grans civilitzacions
i està bé
la història
ho confirma
les grans civilitzacions
de l'inici de la història
es van desenvolupar
al voltant de conques fluvials
l'Egipte
el Nil
el Tigris
l'Eufratès
etc.
doncs
l'aigua és responsable de conflictes
en aquest cas
hi ha aigua
més que suficient per a tothom
però
fins ara els compromisos polítics i econòmics
per possibilitar l'accés a l'aigua potable
dels més pobles
no són suficients
al voltant del 40% de la població mundial
viu al voltant de rius
el qual ha originat
que l'aigua sigui font de conflicte
per l'esgotament o la degradació
d'aquest recurs natural
i bé
etc.
inclús hi ha una lectura
del conflicte
jove-palestí
que es basa
en l'accés a l'aigua
és un problema per a l'aigua
etc.
i bé
doncs
simplement
això
fer ressò
d'aquest manifest
de la coordinadora espanyola
de l'Eneges de Desenvolupament
i que no és
l'únic recurs natural
que porta conflictes
n'hi ha molts
sí, però al segle XXI
jo penso que
per a part dels conflictes
que hi haurà
seran preocupats de l'aigua
sí, però ara
com que l'han trobat a mar
també
però segurament
potser estarà en un trasbassament
sí, és possible
però potser està monopolitzada
pels nord-americans
que són els que
segurament
els únics que podran arribar
i els europeus
també
com a segon terme
a mi m'agradaria dir
aprofitant que parles
d'això de l'aigua
expressar la meva alegria
perquè el pla hidrològic
nacional
segurament
si el senyor Zapatero
no ens decepciona
se paralitzarà
a veure, a veure
però jo
ara seré font de conflicta
seré font de conflicta
ui, ui, ui
és un tema molt sensible
m'esteu dient
aigua per a tothom
perquè l'aigua
doncs és un dret
humà
i en canvi
esteu en contra
del pla hidrològic nacional
clar que sí
en concret
sobretot del trasbassament
perquè jo penso
que hi ha moltes alternatives
a portar aigua
en aquella zona
mira, tens que pensar
que de totes les canalitzacions
que hi ha actualment
moltes són antigues
i simplement
arreglant aquestes canalitzacions
se podria aconseguir
recuperar gairebé tanta aigua
com la que volien treure
de l'Ebre
i molt més
d'una forma molt més barata
també hi ha l'opció
de fer algunes desal·litzadores
i sobretot
de no especular
en l'aigua
perquè a la zona de Múrcia
i d'Almeria
que és la zona més seca
gairebé de
de tota Europa
no paren de créixer
camps de golf
que pinta un camp de golf
al mig d'un desert
gairebé
o explotacions agrícoles
il·legals
que no paren d'augmentar
en número
home
allà van secar
el segura
està pràcticament sec
van portar aigua
del Tajo
als anys 60
i ara volen aigua
de l'Ebre
hi ha que haver també
un límit
no?
no, no
està clar que el tema
no és tan simple
no, no
evidentment
aigua per tothom
però atenció
cap tema és simple
clar, home
és que la gent diu
home, és que l'aigua
es perd al mar
l'aigua es perd al mar
bé, els rius
han d'arribar al mar
fan la seva funció
ecològica
no arriben al mar
si no arriben al mar
penso jo
que molts ecosistèmes
i després també
per evitar la degradació
d'un sistema natural
com és el Delta de l'Ebre
el Delta de l'Ebre
que ja està
prou afectat
segurament és el més important
de tota Catalunya
com a reserva natural
d'espècies
i a part és que
el dels trasbassaments
encarix moltíssim
l'aigua
i aquí beneficia
sobretot
és a les empreses
constructores
que construeixen
totes les infraestructures
a part d'això
no soluciona
en si el problema
de l'aigua
ha quedat clar?
sí, sí, sí
jo és que ho he fet
esperant que em contestessis
això, Manel
gràcies
és que havíem parlat abans
un moment
t'he tirat això
jo t'he tirat i tu
tant
això que és Tarragona Ràdio
t'hi veu?
una mica de respecte
em veus cara d'un gafi?
no, a ella
no res
jo m'alxo
a partir d'ara
us farà apuntar-nos la Sílvia
som-hi
passem a la música
no hi ha?
sí, vinga
tens alguna notícia més
sí, en tenia una altra
una altra
doncs vinga
tinc una notícia
que va aparèixer
ahir al diari Tarragona
tota rugadeta
tota rugadeta
que porto aquí
un breu
no, és que sigui una notícia
molt important
però diu lo següent
podeu comprovar
que és veritat
que és un breu
en paper
sí, sí, sí
diu
el grup INQ
actua aquesta nit
a la sala
Mussolungo
però això
Manel
això era
ahir al vespre
no, ja no és notícia
ja no és notícia
però si vols
podem fer
dins de les efemèrides
per exemple
expliquem què és este grup
diu
el grup reuzenc
de pop rock INQ
i aquí tenim un dels seus membres
el senyor Jordi
actua aquesta nit
bueno, és d'ahir la notícia
a partir de les 11
a la sala Mussolungo
la veritat
amb entrada gratuïta
i diumenge ho farà
atenció al pub
la bohem de Cambrils
a les punts de la tarda
molt bé
i aquí som
estant
han estat seleccionats
entre els 25 finalistes
del concurs
que organitza
Rock Deluxe
si hi havia
no, no, no és Rock Deluxe
és el Festival Internacional
de Benicàssim
i Radio 3
molt bé
en este concurs
s'havien presentat
600 grups
ells estan entre els 25 finalistes
cal felicitar el Jordi
cal felicitar el Jordi
i és que no em porteu
cap notícia alegre
oh
en fin
vos definissem
com una formació musical
pròxima a l'indie
i al noise
sí, perquè fem molt l'indie
fem l'indie
molt bé
passem a la música
seguim amb la banda sonora
de Vin Venders
en aquest cas
una formació
que s'anomena Spain
i aquest tema
que és increïble
a l'indie
i want to hold you
but every time I try
something keeps you out of reach
I want to love you
but every time I try
something keeps love away
and I can feel it
so love me right now
though it won't last
girl don't make me try
cause I'll lose you forever
every time
every time
and every time I try
to put our love out
like a fire
you keep me in your reach
and every time I try
to throw away my desire
you hold me so close
and I can feel it
so love me right now
though it won't last
though it won't last
girl don't make me try
cause I'll lose you forever
every time
every time
I can feel it
I can feel it
I can feel it
I can feel it
I can feel it
I can feel it
Repassant aquí al cara a cara
la banda sonora
del fi de la violència
què podem dir
de Vin Vendor
o de les seves bandes sonores
o pel·lícules
Parlem primer dels Spain, perquè tinc ganes de parlar d'aquesta formació nord-americana,
que s'anomenen Espanya, no sé per què, però s'anomenen així, es fan anomenar Spain.
El seu líder és el Josh Hayden, que és fill d'un contrabaixista, un baixista de jazz molt famós,
el Charlie Hayden, que va arribar a fer només discos de jazz dedicats a la memòria dels soldats republicans espanyols
durant la Guerra Civil espanyola, inclús interpretant temes clàssics de l'època, però en clau jazz,
publicats per la discogràfica Verb, si no m'equivoco, i potser per això el seu fill després va agafar el nom aquest
per la seva formació entre pop, jazz, etc.
I dins d'aquesta banda sonora, ja deixant els Spain de banda, trobem noms grans de la música,
com serien el Ray Cudder, que ja va o col·labora habitualment en les bandes sonores de Vim Benders,
Roy Orbison, que tothom coneix,
Sinito Conor, amb col·laboració amb U2,
Michael Stipe, de Rem, amb el Big Chestnut, el Tom Waits,
després temes que s'aproximen més cap a la música o les noves músiques,
amb formacions com les que hem escoltat a l'inici,
Medeski Martin & Wood, DJ Shadow, etc.
I després, com podrem escoltar al final del programa,
temes molt més veiables i molt més llatins,
de formacions com Raül Maló,
els Latin Playboys,
o los Lobos, entre altres.
I parlem una mica, ràpidament,
cinc cèntims,
sobre Vim Benders.
Va iniciar, bueno, nascut el 14 d'agost de 1945,
a Düsseldorf,
ex en República Federal Alemana,
per aquella època.
L'any 1970,
iniciava la seva carrera com a director,
productor i també actor de cinema,
amb una pel·lícula anomenada Summer in the City,
dedicat als Kings.
I entre les seves pel·lícules més interessants o més reconegudes,
trobaríem París, Texas,
publicada l'any 84,
El cel sobre Berlín, l'any 87,
Una història sobre Lisboa,
de l'any 1994,
El final de la violència, del 97.
L'any 1998 publicava un documental
sobre, que segurament molta gent haurà vist,
el Buenavista Social Club,
que el mateix Ray Cudder
era el que feia les col·laboracions,
amb l'Ibrahim Ferrer
i totes les grans mestres del son cubano.
I després, l'any 1999,
segurament una de les millors pel·lícules
amb el Mel Gibson com a actor,
però que després Mel Gibson
va renegar completament aquella pel·lícula
i era dirigida pel Vim Benders,
l'hotel del milió de dolares.
Vim Benders, amb la seva carrera cinematogràfica,
qüestionant sempre la condició humana,
etcètera, etcètera.
I hi ha una frase que fa temps que vaig llegir
que deia, on Vim Benders es preguntava
si no existia cap institució al món
que tingués la intenció de plantejar
una ecologia de les imatges.
Suposo que en el sentit
que sempre estem rebent bombardejats
d'informació,
en aquest cas per mitjans
de televisió o cinema,
però que tanta informació
potser no la podem assimilar.
Ecologia de les imatges, eh?
Sí, ecologia de les imatges.
Això de la solidaritat,
de la informació i el coneixement,
no ho sé jo.
De la informació potser sí,
però del coneixement...
De la saturació.
Sí, de reflexionar sobre
el que són tota la informació
que arribem a rebre,
crec que no.
Doncs encara us hem de donar
més informació, eh?
Ja per anar a tancar la secció.
Passem a les efemèrides.
Sí.
Per cert, Jordi, una cosa.
Què?
Com és que a mi m'agrada
la música que tu portes?
I a tu no t'agrada
la música que jo porto, tio?
Perquè ets un mitjà raro.
Tu ets un intolerant, home,
tant que parles,
és un intolerant, este tio.
Molt bé.
Tots som intolerants
per la naturalesa.
Jo ho deia,
Kant, Hobbes...
I Jordi Ximeno.
I Jordi Ximeno.
Comences tu, senyor?
Començo jo.
Estem al 22 de març
de l'any 1969,
un any màgic.
John Lennon i Yoko Ono
comencen l'acció
Bet in for Peace
a l'hotel Hilton d'Amsterdam.
Tot just feia dos dies
que s'havien caçat a Gibraltar
i és la típica acció, no?
Tu, Manel, segurament...
Sí, és la encamada, no?
Allò que es van ficar allí.
Bet in vol dir això, no?
Sí, sí.
Ficar-se al llit i protestar...
Per la pau.
Van rebre tot tipus de crítiques
dient que estaven en sonats.
No van conseguir res,
però, bueno, es van fer publicitat.
22 de març del 69.
Em fa retrocedir
a trascenot temps
i anem a l'any 1904,
un altre 22 de març.
En este cas,
el diari Daily Illustrated
publica per primera vegada
una fotografia en color.
imagineu-vos avui en dia
els diaris sense fotografies.
en color.
Sí, o en color, clar.
Quin any hem dit?
1904.
1904.
Sí.
Molt bé.
Curiós, curiós.
Passem al 23 de març.
Sí, en este cas de l'any 1534.
El papa Climent VII
va excomulgar
el rei anglès
Enric Vuité.
Per Mujeriago.
Per Mujeriago, sí.
i l'Enric Vuité
que era un xulo
va dir, sí.
Doncs vinga.
Allí te quedes
i va fundar
la seva pròpia religió
l'anglicanisme
i es va autonomenar
cap d'esta nova religió.
De fet,
tot va començar, no?
Perquè es volia separar
de la seva dona
per casar-se.
Sí, i el papa
li va dir que no.
Que no.
I, bueno, en fi,
l'inglès va ser més xulo
i se va separar.
Bueno, una separació
que encara...
Un xoc de forces.
Bueno, que a més
s'ha d'emmarcar
dins del conflicte etern
d'aquella època, no?
Entre el poder de l'Església
i el poder del rei
i de l'Estat.
Sí, sí, sí.
Les terres,
la possessió de les terres,
tot això.
Sí, sí.
Molt bé, Núria.
És que veig l'escurso negre, eh?
Com tu ja saps.
Ah, molt bé, molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
23 de març, a 1980,
desapareixia la figura,
una de les grans figures
del cinema de suspense,
Alfred Hitchcock.
Oh.
Oh.
Per sort,
ens queda la seva obra.
Sí.
Sí, sí.
De fet, ja es va assegurar
ell de sortir una miqueta
en cada una de les pel·lis.
Sí, sí, sí.
Sí que curiós, eh?
Sí, sí.
Passem al 24 de març,
amb més morts,
ho sento.
Uf, per la que tinc jo preparada.
En aquest cas,
moria el novel·lista Juli Berne,
creador també
de grans sobres
de la letra de retornar universal.
I gairebé visionari,
no?
Sí, sí.
Més enllà del seu temps.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Doncs la que notícia
que porto jo també...
24 de març, no?
De l'any 1944,
les tropes alemanyes
de les SS
van assassinar
a 335 italians
sense fer distincions de sexe
o edat.
I per què?
Doncs bé,
perquè Hitler havia dit
que per cada soldat alemany
que la resistència
o els partisans italians
mataven,
ell faria executar
a 10 civils italians.
Van matar
33 alemanys
i el cap de les SS
d'Itàlia
va ordenar
matar
no a 330,
que hagués sigut
lo lògic,
sinó a 335.
Va complir
amb es creix
l'ordre de Hitler.
Sí, sí.
Molt bé,
passem al 25 de març
de 1329.
S'iniciava la construcció
de la Basílica
de Santa Maria del Mar
al barri
Barceloní de la Ribera,
una obra capdalt
de l'arquitectura
gòtica catalana.
I un altre 25 de març
de l'any 1854
va començar
la guerra
de Crimea
que va enfrontar
a Turquia,
una coalició
formada per Turquia,
Anglaterra i França
contra Rússia.
La crueltat
d'aquesta guerra
feu tal
van haver-hi
més d'un milió
de morts
que va assentar
les bases
de la famosa
Convenció de Ginebra
de l'any 1864
sobre els drets humans
en temps de guerra.
una mica el que va fer prendre consciència
que hi havia d'haver
una regulació
de les guerres.
Passem al 26 de març,
tal dia com avui,
de 1845,
Espanya reconeixia
Venezuela
com a nació sobirana
independent.
Avui, la veritat,
tenim poques notícies.
I tu, Manel?
Sí,
de l'any 1985
tinc una notícia
que parla
que aquell dia,
26 de març,
al Consell de Seguritat
de l'ONU
li va arribar
un informe nord-americà
segons el qual
Irak havia utilitzat
armament químic
contra els tropes iranis
durant les batalles
de Bassora
dins de la guerra
entre Iran i Irak.
És evident
que els americans
ho sabien
perquè eren els que
els venien
armament químic.
I acabem ja.
Mira,
dos minutets i mig
que podrà sonar
aquest tema
al darrer
a què heu seleccionat
d'aquesta banda sonora
al final de la violència
una pel·lícula
de Vin Venders
que deies Jordi,
dius,
he portat per acabar
un tema així
cantat amb...
Sí,
bastant veiable,
no?
Sí,
i a ti,
no sé.
Per contentar el Manel.
Per sort,
no són ni Lluís Miguels
ni coses d'aquestes.
No ho sé,
ho trobo que és molt més interessant.
La setmana que ve
porta bé Lluís Miguel,
no,
gràcies.
És broma,
és broma,
és broma.
I el Bisbal tampoc,
eh?
Doncs bé,
en aquest cas,
en Raül Malo
i amb aquest bailaré
el Merecumbé.
Amb obert la cadera.
Amb obert la cadera.
Vinga,
ara comencen les negociacions
per la...
de cara a la setmana que ve,
eh?
Molt bé.
Sí,
ja ho veurem,
ja ho veurem.
Manel Jordi,
gràcies.
Vinga,
adeu.
Adéu.

Marecumbé.
Bailaré el Merecumbé.
Bailaré el Merecumbé.
Bailaré el Merecumbé.
Bailaré el Merecumbé.
Bailaré el Merecumbé.
Bailaré el Merecumbé.
Bailaré el Merecumbé.