No ho teníem contemplat dins el sumari del Ja Tardes,
però és una notícia que ens ha arribat així d'última hora
i hem dit per què no, agafem el telèfon i contactem amb el seu protagonista.
El protagonista es diu Pep Escoda, ell és un fotògraf de Tarragona
i la notícia, que no és a poca, no s'ha de prendre la lleigera,
és que el Pep acaba de guanyar un premi, un dels més prestigiosos,
si no el més en qüestió de fotografia a l'estat espanyol.
És un premi que atorga l'Associació de Fotògrafs Professionals d'Espanya
i el màxim guardó d'aquesta associació és el Lux d'Or.
Doncs bé, el Lux d'Or 2004 se l'han portat el Pep Escoda
i l'agència d'imatge i disseny gràfic publicitari Art en Pixel
per un treball que es diu Les 12 Cossetxes del Fraile.
La història va més enllà perquè el Pep, fins i tot en solitari
per un altre treball fotogràfic, s'ha emportat un altre premi
d'aquesta mateixa associació.
En fi, el tenim a l'altre costat del fil telefònic
perquè ens ho expliqui tot i ens faci una mica de valoració
de com li ha sentat això de guanyar premis.
Pep Escoda, bona tarda.
Hola, bona tarda, Núria, com esteu?
I nosaltres bé? I tu suposo que encara millor, no?
Sí, jo encara estic somiant perquè després de tindre que ja en tenia 9 de Lux
ahir al Palau de Congrés de Barcelona que em fessin entregar dos més
va ser bastant emocionant.
Per tant, una notícia que et va arribar ahir o ja t'ho havien notificat?
Ja ho sabies tu.
Bé, la cosa funciona és que et notifiquen que estàs finalista.
A veure, perquè faig una miqueta una idea és com el tema aquest dels goies, no?
És a dir, que hi ha una pantalla i diuen nominados...
Tu vas allà i poses cara de cartró d'aquelles de si em toca bé però si no de mantenir el somriure.
Sí, sí, com dic jo allò cara de collonido, no?
T'ha vist en com a 10 dies abans i bueno, i això, no?
I arribes allà i el que et deia, doncs, hi ha 5 nominats
i d'aquests 5 nominats hi ha 3 premiats que és l'or, la pata i la bronxa, no?
Tu esperaves que poguéssiu arribar a guanyar aquest lux d'or?
Doncs, si vols que et digui la veritat arriba un punt que no ho saps
perquè abans també, abans que es faci l'acte, hi ha una inauguració
i veus en què estàs competint, no?
I, clar, quan veus en què competeixes,
per exemple, tenies fotos de Nike, fotos de Fortuna,
bueno, hi havia marques molt importants
i per agències de publicitat molt importants d'Espanya,
com pot ser Basat, Lorente, o les millors agències, no?
I dius, mira, un fotó de Tarragona, una agència de Barcelona,
amb una fenya que han fet pel Carles Pastrana,
que tenen la bodega Costells de Ciurana,
que fan el biclòs de l'Uvac,
és a dir, 3 tarragonins,
mig de tot el millor d'Espanya, no?
I dius, bueno, guanyarem o no guanyarem?
Doncs, mira, doncs, sí, vam guanyar, és increïble.
Comentaves que hi havia fotos de Nike,
en fi, de mil coses,
i vosaltres vau guanyar per fotos de Raïm?
Sí, sí, sí, i Raïm,
i escolta, i del Priorat, que és un bon vi.
Suposo que devíeu celebrar amb una bona copa
de vi negre del Priorat, D.O.?
Bueno, ahir no ens vam donar massa temps,
perquè allà a Barcelona ens van donar al Priorat,
havia cava, però lògicament la setmana que ve
farem una celebració que us ho farem sàpiga
i serà en vi del Priorat.
No en saben aquests barcelonins, eh?
Tenir cava, per favor, on t'has d'anar?
Sí, mira, encara no hem provat el vi que tenim
per aquí a les nostres terres.
Ai, a veure si es van ambientant.
Ho poden fer, de fet, amb aquesta obra guanyadora
del Lux d'Or.
És una seguita de fotografies
que acompanyen l'obra literària,
com ens deia el Pep, del Carles Pastrana.
Un treball, un llibre baixa,
que es diu Les 12 coseches del Fraile.
Quantes fotografies acompanyen el llibre?
Que suposo que devien ser totes
les que vau presentar a dins d'aquest premi,
o us va fer una selecció?
Núria, a veure, és a dir, el llibre
deu haver entre 50 i 60 fotografies.
A veure, això és una primícia,
perquè el llibre en aquests moments està a impremta,
està a impremta, és a dir, que sortirà d'aquí pocs dies,
i llavors al Lux se presentaven
tres sèries de dues fotografies.
Per què? Perquè no em pots presentar més.
És a dir, hi ha un màxim d'obra que pots presentar.
És a dir, no pots presentar tu les 50 fotos
o el llibre, perquè també ells no saben en qui voten, no?
I ets anònim total.
I, lògicament, és a dir,
són sis fotografies de les 50 o 60,
que ara no recordo bé, que surten al llibre.
Unes fotografies que van retratant,
tal com ho fa el llibre mateix,
les diferents etapes
per les que ha passat el Priorat, no?,
que fa fins quatre dies, de fet,
era una de les comarques més empobrides
de Catalunya, i que avui en dia,
gràcies al vi que s'hi produeix,
doncs sembla que té un ressorgiment econòmic.
Com són aquestes fotografies
Pep, se les veiessin fàsticament allà.
L'explicar per ràdio una miqueta
el Constituent Fotografies
és una miqueta difícil,
però, bueno, ha sigut un treball de tot un any.
Lògicament, aquestes 60 fotografies,
quan te pots imaginar,
és una selecció de moltes fotografies.
I llavors, el Pep i el meu ajudant,
la Belarro Castellet,
doncs hem estat allà en pluja,
hem estat en boira,
hem estat en un sol
que ja saps que allà el Priorat és tremendo,
i, bueno, seguint tot el que és el procés del vi,
no?
I jo, inclús, he quedat sorprès
d'un lloc tan proper que tenia
i que desconeixia, no?
I que recomano que la gent ho visiti
perquè el Priorat és a dir,
té alguna cosa que t'enganxa.
Suposo, doncs,
que són això, fotografies de vinyes,
de raïm, de tines,
de barriques,
de gent, també?
Sí, sí.
Hi ha paisatge i...
Sí, perfecte, perfecte.
I afecte humà.
Per tant, que no ho has vist,
t'has fet una idea,
però el que sí que vol dir és resultar
que el component humà és molt fort.
És a dir, hi ha paisatge, lògicament,
vinyes, bonos ceps,
és a dir, quan recolleixen,
hi ha alguna cosa de la bodega, també,
però jo t'ho dic,
el component humà,
la part de retrat,
la part de retrat de la gent
que treballa a Clos de l'UVAC
és molt important.
A través de la teva càmera,
o sigui, seguint la visió del fotògraf,
què té d'especial el priorat?
La llum?
Has hagut de necessitar
algun tipus de filtre?
T'ha trigalat en alguna cosa?
No, no, no,
no l'utilitzo mai.
I a més treballo...
Una cosa que, sí,
no m'ho preguntes,
però tu ho vull dir.
Digue'm, digue'm.
A més, a més,
jo aquest any,
els Premis Lux,
que som tindrits abans,
jo ja en tenia nou.
I ara estem en l'era aquesta digital,
que és a dir,
abans allò,
et feia la pregunta blanco i negro,
el color,
ara és aquella pregunta ja
d'analògica o digital, no?
Vaja.
És a dir,
jo també he apostat,
he apostat aquest any
el que he presentat a Lux,
perquè en si ve,
tenia quatre nominacions,
ells van premiant dos, no?
Sí, te n'has emportat dos,
després parlarem de l'altre.
Sí, sí.
I llavors,
llavors,
vaig apostar pel blanco i negre.
Quan estic dient blanco i negre pur,
és a dir,
que no treballo amb filtres,
és a dir,
no hi ha cap tipus d'enquadre a la imatge
i les ampliacions són manuals,
com aquelles de tota la vida,
saps?
Són aquelles que tenen la nostra àvia
que ens la treuen del calaix
i ens fan molt bé.
Sí.
Doncs,
fet tot aquest procediment, no?
Però això és el que fas tu sempre
o és el que has fet expressament
per aquest treball?
Ho fei sempre,
ho fei sempre.
Però suposo que hi haurà...
Que comenci a fer els meus pinitos
amb digital, també,
perquè digui això,
no vol dir que estigui en contra del digital,
perquè el digital
és una cosa
que ja està al dia, no?
Però sempre,
a mi m'agrada molt treballar amb blanc i negre
i sempre ho fei així.
És a dir...
I el dels filtros,
no hi ha algun tipus d'imatge
que et necessiti filtro?
O vaja,
ja t'espaviles tu
per jugar amb altres elements?
No, jo crec que...
No crec.
Crec que la realitat
d'un treball d'aquestes característiques
és que el fotogràf té aquesta l'hora.
És a dir,
nosaltres havia dies
que les sis i mitja
sortíem d'aquí Tarragona
per estar allà
quan sortia el sol, no?
És a dir,
que és quan comencen aquesta gent
a treballar
perquè aquesta gent comença
molt aviat
perquè és el que t'he deia abans
tot sabeu que fa molta calor
i llavors ells comencen
la darema
a primera hora del dematí, no?
Un llibre,
Les doce coseches del fraile
doncs en què
el que seria la part gràfica,
la part fotogràfica
s'ha emportat aquest premi
al lux d'or
una fotografia a càrrec
de Pep Escoda
i un llibre que a més
té una al·licien afegit.
Ens ha dit el Pep
que ara mateix està
acabant de sortir ja
cap al mercat, no?
acabant el que seria
la impressió
però que a més
en aquesta primera edició
s'està traduint
a cinc idiomes
català, castellà,
anglès,
alemany i japonès
i ja prevista
una presentació
del llibre
a Nova York,
Suècia, Dinamarca,
Àustria,
Alemanya
i també al Japó.
Sí, sí, sí.
Que bé, no?
Que et vegin per aquests llocs.
És increïble
perquè imagina't
la gent
fent terror,
com dic jo, no?
Que ens veuran
en un munt de països
i com vés dit
la primera presentació
és a Nova York
i ja t'ho dic
és a l'1 de desembre.
I també ens fa la presentació
això crec que és una nota
a destacar
bueno,
ho presentem
a l'Hspanish Institute
de Nova York
i la presentació
del llibre
a l'editorial
ens fa la Jerry Dodge
que és la doctora
per la Universitat
de Harvard
i està al Museu Metropolitan
i que no fa gaire
va estar al Priorat
i com tot americà
se'n va enamorar.
Sí, sí, increïble.
Clar, ells tenen
Califòrnia
però clar, no és el mateix.
Sí, no és el mateix.
Escolta, Pep,
de totes maneres
molt bé que es presenti
a Nova York
però aquí a Tarragona
em sembla que ja teniu
data també de presentació, no?
Hi ha data de presentació
però la veritat és que
no la sé.
Jo te la dic, jo te la dic, va.
La saps tu?
Jo la sé
però me confirmen
en aquesta roda de premsa
diu, pendent de confirmació
o on se farà?
Vaja, pot ser alguna cosa
provisional
però per aquí està sonant
el 17 de desembre.
Ah, doncs mira,
ho saps abans tu que jo.
17 de desembre
que apunta tu a l'agenda, Pep
que no tinguis cap compromís.
Sí, sí, m'ho apuntaré perquè no ho sabia.
Jo sé que
sé perquè ja tinc el billet
comprat
per la presentació de Nova York
però bé, com que aquí no he de comprar
el billet
però no ho sabia.
Te'n vas cap allà, doncs?
Sí, sí, sí.
Marxem el 28 de novembre
i estirem quatre dies
per fer la presentació
i que possiblement també
està per confirmar
que es farà una exposició fotogràfica
que es deixarà un mes penjada allí
i és el que hi ha
però a l'altra hora
doncs no, doncs mira
ha sigut una sorpresa per mi
m'ho apuntaré a l'agenda
perquè no sabia les dates.
Doncs mira, ja dic
a tu i a tothom que estigui escoltant
que 17 de desembre
però per confirmar
que ara ja us ho direm amb més...
I el lloc el saps
perquè ja he posat...
No, del lloc sí que...
No, del lloc sí que no es mullen,
no es mullen.
Aquí no diuen res encara
Mira, potser serà casa teva
Si no troben l'espai, xiquet
ho haurem de fer casa teva.
Escolta, no ha de destacar
que crec que és simpàtica també
Sí
Perquè potser molta gent no ho sap
però la traducció al japonès
Sí
Ho ha fet el germà del conegut Napi
el caricaturista
Ah, sí?
Sí
Que sap japonès, aquest noi?
Sí, jo tampoc ho sabia
Que fort
Sí, sí que està al japonès
que és traductor de japonès espanyol
I inclús ha fet el diccionari
de castellà japonès
No s'ho perdeu
Una altra persona de la nostra ciutat
Ah, doncs mira
Ja aconseguirem el número
que això sempre és curiós
Està al Japó, però dius
Jo ni ho sabia
Mira, coneixia el Napi
i no m'ho havia dit mai
i arreu d'aquell llibre
doncs me n'he enterat
Bueno, és que té un germà
que sàpiga japonès
Sí, és increïble
És estrany, sí, sí
Doncs, escolta Pepa
Sona més, clar
Hem començat pel Premi Gran
el Lux d'Or
Sí, sí
Però te'n vas emportar un altre
Estaves nominat a 4
i te'n vas emportar 2
Devies fer més ràbia
ahir a Barcelona, no?
Sí
I l'Helmi també em diuen
Mira aquells del sud
Sí, perquè jo sempre dic
No, no, escolta
A més sempre ho dic
Jo sempre dic
que és un reconeixement per mi
però pels futurs de la Catalunya sud
A vegades ens tenen com allò
com a apartats
Sí
I és el que t'ha de
Quan veus allí
la gent que va vindre
que era la primera vegada
que venia els lux
i ve realment en qui estàs
en quins futurs estàs competint
i en quines agències estàs competint
i, ojo, i amb les produccions
que estàs competint, no?
Perquè pensa
una producció com pot ser
de Fortuna
que és l'equip de motos
doncs això
una quantitat de diners impressionant
i clar, quan veus-te allò
dius
escolta
quan he dit abans
t'acollineixes de miqueta
i perdona l'expressió
No, no
Sí, sí
Mira, és el que es diu sempre
que a vegades
més val la creativitat
o la imaginació
que puguis tenir
que els diners
que hi invertessis
Hi ha molt bona gent
jo s'estic aquí a Tarragona
amb tot
amb teatre, amb fotografia
amb tot
hi ha molt bona gent
Doncs explica'ns aquest altre look
que et vas emportar
Sí, mira
aquestes col·leccions
que et sorgeixen
que no les prepares mai
i d'un viatge
i d'un viatge
que vaig fer a Cuba
a la banda en concret
vaig fer una sèrie d'imatges
i bueno
i allò
mira, ho arxives
no li dones la importància
llavors tenia unes fotos
d'aquí a Tarragona
tenia el mateix
de Nova York
i allò que un dia
mirant, mirant, mirant
dic
hosti, aquí tinc
una trilogia
és un tríptic
són tres imatges
perquè m'entenguis
Llavors, la primera imatge
és d'un noi dormint
un noi de color dormint
al malecón
la segona és una porta
del port de Tarragona
és com una tanca
i la tercera
és d'un personatge
de Nova York
de pell blanca
que també dormint
en Montferri
i en el fons de Manhattan
O sigui, Cuba, Tarragona
i Nova York
Sí, sí
Lligats per la son
potser per la teva
és el que va fer el García Lorca
amb el poeta en Nova York
Vaja
Sí
El fil conductor seria la son
el personatge d'Urmany
En part m'ava vint
de la memòria també
perquè feia temps
que havia llegit aquest llibre
Llavors, el vera
que les tres imatges
les vaig ajuntar
i pel que m'estaven dient
la crítica
i el de TV3
i tot això
que ho estem veient
que amb tres imatges
realment com pots arribar
quan les veus
com pots arribar
a explicar
la història
del que estan vivint
aquesta gent
que és l'embarque
aquest que
bueno
que tots sabem
és l'història que hi ha
entre Cuba i Estats Units
i que a vegades
no cal fer 50 imatges
per explicar una història
i que en tres
es veu perfectament
això va ser
el luxe de plata
Doncs aquest poeta
en Nova York
la inspiració
vaja
que t'ha donat
el luxe de plata
i ara que parles
de fons d'inspiració
m'estàs parlant
de fotografies de Cuba
de Nova York
que ara
tornes a Nova York
al Priorat
tens algun escenari
preferit?
no saps què passa
que jo m'ha enamorat
d'allí un bai
a tot arreu
no sé com ho faig
però m'enganxa
no fa gaire
també vaig estar
fent una producció
de Cabo Verde
que hi ha molta gent
home és que vas
en uns llocs peps
que ve a qualsevol
però no és que hi ha gent
per exemple
amb el tema Cabo Verde
escolta que no hi ha
ni un arbre
fa una ventaja
jo no sé què passa
que jo vaig vindre
amb un culleret
i em sentia
els dos dies
i em sentia d'allí
i era amic
imagina't
el segon dia
em van invitar
a estar a un bateig
és a dir
jo allí un bai
no tinc un lloc preferit
és a dir
m'encanta
Nova York
m'encanta
l'avant en aquest cas
parlant d'aquests premis
és un lloc que m'encanta
no sé
crec que és trobar l'essència
i viatjar
com el que dic jo sempre
quan fas alguna cosa
amb un mínim de sensibilitat
i ara ens permetem
ja per acabar l'entrevista
mirar-nos el malic
una miqueta
Pep
si et dic que me destaquis
una imatge
de Tarragona
Tarragona Ciutat
m'ho fots
trobaries un raconet
un raconet allò
ideal
a veure
la setmana passada
hi vaig presentar
un audiovisual de Tarragona
i hi havia moltes imatges
però bueno
jo em quedaria
em quedaria
en un capvespre
al meu barri
que és el Serrallo
i crec que podria ser
no podria ser
és una imatge genial
que a més la tinc feta
i va sortir
l'audiovisual
que es va presentar
el divendres passat
o la nit del turisme
al Forti de la Reina
doncs ja tenim títol
capvespre al Serrallo
així que passa
sí com un Serrallo
Pep Escuda
moltíssimes felicitats
per aquests premis
el luxe de plata
i el luxe d'or
i en fi
que els puguis disfrutar
et convidem
jo crec que
de cara a setmanes
a posteriors
quan s'apropi
potser la presentació
del llibre
les 12 coseches
del fraile
per xerrar tranquil·lament
cara a cara
i que ens ho acabis
d'explicar tot bé
moltes felicitats
i continua
molt bé novia
continua escoltant
música barroca
que sabem que estaves en ell
ara també estàs
escolta
aquí estem desvalant
una sèrie de coses
els meus viatges
la música
escoltos
em relaxa molt
em relaxa molt
doncs Pep Escuda
gràcies
encantat
gràcies a vosaltres