Continuem dins de les festes Santa Tecla 2004
i ens anem a la nit del dissabte.
I és que al Parc de les Granotes, a l'escenari Margalló,
arriba el nouè rigui en escàs plaix.
Els Tuiris, els Escarnio i també els Lorcaia and the Kinky Cocos,
o alguna cosa així.
Dani, bona tarda, bones tardes.
Hola, bona tarda.
Com estàs?
Molt bé.
A veure, a veure, Lorcaia and the Kinky Cocos,
qui són aquesta gent?
Bueno, bueno, aquí hi ha un petit error per començar.
A veure, a veure, explica'm.
Els Kinky Cocos, només.
Ara només us heu quedat amb els de Kinky Cocos?
Sí, perquè el cantant ha deixat el grup per problemes personals
i ara tirem, bueno, tirem la banda cap endavant.
Doncs bé, et torno a repetir la pregunta de diferent manera.
On neixen els de Kinky Cocos?
Bueno, els Kinky Cocos neixen...
fa pràcticament tres anys o quatre anys ja.
Quatre anys ja?
Tres anys ja, més o menys.
Tres anys, més o menys.
O sigui que allà el 2000 i una miqueta més...
Sí.
Ja teníeu, ja estàveu allà tocant i donant la vara a tota la família?
Sí.
El que passa és que, bueno, amb els anys hi ha hagut diverses generacions dins del propi grup.
Ha marxat gent, s'ha quedat gent.
I ara, bueno, el grup que som ara portem junts pràcticament un any i mig.
I quanta gent sou?
Però aquest és un altre.
És que quan parlem de Rigi i Ska, els grups se disparen en formació, eh?
Som tretze actualment.
Oh, quants?
Tretze.
Tretze?
I com ho feu a l'escenari?
Perquè clar, només que es belluguin sis, els altres ja no es poden moure.
Bé, habitualment els escenaris ja afortunadament són suficientment grans com perquè capiguem els tretze.
Ah, i ja teniu segurament que fins i tot una petita coreografia feta perquè el guitarra no molesti el cantant i viceversa, no?
Bé, ens distribuïm per gínies.
A veure, a veure, explica'm això.
Hi ha la bateria, a la següent gínia hi ha els guitarres i el bassista, i a la següent gínia estem la resta, que estem tots posats a la mateixa gínia enfront de l'escenari.
Ah, molt bé.
Podem moure una miqueta.
I si m'ha comentat que l'Orcaia, que era el vostre cantant fins ara, us ha deixat...
Com ho teniu muntat ara mateix? O no només soneu instrumental?
No, no, no. Tota la gent que hi érem abans també, hi havia gent també que cantava algunes cançons, doncs ara ens ho hem repartit més.
Molt bé.
Hi havia tres coros, que eren dues noies i jo, doncs ara les restes de cançons les cantem entre tots.
Ja ens ho partim, com si diguessin.
I queda més repartit, no?
Ah, perfecte.
Així ofereix una mica més de varietat, també.
Continueu cantant les mateixes cançons?
Heu pensat de dir, doncs mira, ja que el cantant ens...
Doncs ara he tingut que deixar el grup.
Heu renovat? Com va la història de la música?
Doncs hem renovat tot el repertori i, bueno, més que res per fer tots aquests concerts que tenim.
Ens hem aprofitat una mica de les versions, dels temes originals,
però, bueno, ara que comencem una etapa nova començarem a compondre un altre cop i a fer temes nous, perquè canti la gent actual.
I com us baseu? I de què us baseu? O sigui, a què us agrada cantar?
Doncs, home, dintre del grup hi ha gent que li agrada de tot, però, bàsicament, ens agrada el rock study i el reggae, i el ska, també.
O sigui, que d'alguna manera ens fareu moure, no? O sigui, que allà avorrits no estarem.
Sí, avorrits no estarem, no es preocupeu.
A banda de l'actuació d'aquest dia 18 de setembre, recordem el Parc de les Granotes a l'escenari Margalló, dins del novet reggae, en escàs plaix.
Què més teniu en vistes? Com ha funcionat i com funcionarà aquest final d'estiu?
Doncs ara, la veritat és que hem tingut un estiu molt mogut, que hem estat per allà a les festes de Roma, allà al País Basc, hem estat a Manresa, hem estat a bastants llocs, i ara volíem parar, perquè si tens molts concerts, no et dona temps a compondre els temes.
O sigui, que volíem fer una mica una paradeta i fer temes nous i tornar a començar a fer concerts. O sigui, que suposo que en un parell de mesos així, estarem una mica a l'ombra.
O sigui, que estareu allò que es diu fent la feina més fosca...
La que no ve amb ningú.
Exacte, però la que pateixen més d'un grup, no?
Sí, sí.
Per no dir tots.
Sí, sí, tots.
Però deu ser molt dur. A veure, jo m'hi poso en la pell de vosaltres, com a grup de música, que el que més us agrada és estar en contacte amb el públic i haver d'estar durant uns mesos o fins i tot algun altre any, perquè hi ha gent que està fins i tot allò que dius, anem a fer un àlbum i ho fem amb totes les de la llei, deu ser molt dur, eh?
Clar, sobretot en el nostre nivell, perquè com a nostre professionals no pots dir allò d'estar en set mesos només component.
O sigui, la gent treballa, estudia i fa més coses a part de tocar.
Clar, te pots prendre... Perdona'm, Dani, te pots prendre allò que diuen molts. Ai, un año sabático, no?
No, no, no.
Que sonar de pijo que tira d'espaldes.
Mai, mai. Però el que passa és que, com a nosaltres ens agrada molt, no és cap cosa dolenta. Nosaltres hem de reunir-nos, tocar i ens ho passem bé. O sigui, que ve implícit en aquesta situació.
Jo m'imagino la festa, allà al local d'assajos, clar, 13 persones.
Sí, la veritat és que ens ho passem molt bé.
I com ho feu? Però clar, és el que deies tu ara mateix. Treballeu, estudieu, i quan arriben exàmens o quan arriben moments de feina forta, segurament que els assajos es van tantejant, no?
Sí, normalment intentem assajar dos cops per setmana, però quan... Bé, ja ser 13, si falten dos, doncs...
Ja no es nota tant.
Encara som 11.
Clar, sí que sí que més o menys podem tirar. A més la gent fa l'esforç de poder-se acabar.
Molt bé.
Doncs, Dani, digue'm-se a la gent que vingui que s'apropi a la part de les nanotes i que no es quedi sobretot a la barra, que s'apropi a l'escenari, que balli, no?
Sí, sí, sobretot que s'apropin molt i que s'ho passarà molt bé i s'ho estarà molt de la música.
Doncs moltíssimes gràcies.
Molt bé, gràcies a tu.
I res, deixem a la gent que us escolti una miqueta més perquè vagi agafant boca, eh?
Vale, d'acord, molt bé.
Bona tarda.
Vinga, bona tarda.
Gràcies, Dani, adéu-siau.