Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Javi, una secció de la qual no tenim nom encara?
No!
Tenim sintonia, això sí, ho has tingut claríssim, eh?
Aquesta xula!
Sí, quina és?
L'he triat jo!
Ai, mirada, se'ns acabava! Quina és aquesta sintonia que has triat?
Això és mític, mític de les sèries.
Anys 80, el Miami Beach.
Molt bé, corrupció en Miami, no? Amb el Don Johnson...
Sí, jo la tinc al mòbil.
Sí?
Sí, polifono...
Bueno, el vull dir.
Molt bé, molt bé.
Dono polifón, com diuen, no?
I què et funciona?
Se sent i tal, no?
Sí, sí, peta bé, peta bé.
I quan contestes és allò en plan de...
On està l'emergència?
La gent s'agira quan et truquen, que és molt interessant això, saps?
Sí.
Òbvio, un dia és molt difícil trobar un mòbil amb una sintonia tradicional, eh?
Està tothom fatal.
Sí.
No, amb això de les sintonies de mòbil?
El fit de l'estiu, com sempre, no?
Sí.
I a més amb això del polifoni que fa pui tot, eh?
A mi m'agrada jo de l'obsessió en aquella, que surt ara molt per tot arreu.
Però, aquella cançó, vols dir que té alguna cosa?
No.
No té gran cosa.
Tu t'has fet la teva cançó de l'estiu?
No, no he tingut massa temps.
Tu ets un home que surts i...
No, però...
I vas a aquests bars musicals de nit.
No, això era abans.
Ara ja no.
Sóc una persona madura.
Sí?
I has caigut de l'arbre i tot.
És que ha passat molt de temps.
T'enyorava.
Tu no m'enyoraves a mi.
Molt, molt.
Jo cada dilluns ho deia per antena.
Dic...
On serà?
Avui no tenim a Javi Júlio, però tenim altres seccions.
Sí, sí.
Així és canviant molt.
Ja no surts a la nit.
Per tant, ja no tens res per explicar-nos.
Quasi que més val que no fem la secció.
No, és que ja no té a veure.
Farem una secció encarada al públic que vulgui allò,
saber coses interessants.
Ah, que abans no, no?
Bé, abans també.
El que passa és que farem coses més serioses.
A veure, tenim sintonia.
Tindrà el seu punt, però no.
Tenim sintonia.
Tenim sintonia.
Tenim continguts de la secció.
Tenim continguts.
A veure, explica.
A part de les tres notícies més importants que m'hagin agradat,
que això la gent ja és un clàssic i no el podíem perdre, no?
Tres notícies no només de Tarragona, sinó que de tot Tarragona una mica, no?
Sí, una mica.
Expandim.
I no les més importants, sinó les que més t'hagin agradat.
Sí, que també és important, això.
O sigui, la meva opinió comptarà molt.
Ja ho veus.
Cosa que abans no passava.
Molt bé.
Ell va demanant, va demanant.
De moment ja m'ha dit, comencem puntuals, eh?
Dic, bueno, avui per ser el primer dia, sí.
A veure què passa.
Bé, després ja veurem com acabem.
Acabarem allò entrant a les 5, a les 6,
després de la senyoreta aquella del trànsit.
Te'n recordes?
Encara hi és, o què?
Sí, sí, sí.
Sempre hi ha les mateixes, eh?
Ah, vale.
I mai passa res, que ja és bo.
Bé, li dóna recors.
Què més?
I després, el que seria la secció estrella.
Sí.
Li direm secció estrella.
Vale?
Sí.
Serà una trucada, una cosa que vam fer de tant en tant,
quan fèiem l'any que vaig estar per aquí.
Sí.
Seria el trucar al telèfon del consumidor.
Sí, recordo que ho vam fer una vegada, no?
Amb què era?
Un parell de vegades ho vam fer.
Vam trucar quan el tema del Prestige.
Sí.
Fixa't si fa temps que vaig passar per aquí, eh?
Ai, sí.
Sí, uf.
Seria fer trucada, doncs, bueno,
vam trobar que hi havia una col·lecció de bombons
que es deien Prestige,
que precisament just la vam fer retirar quan el tema del petroli.
Clar.
Si ja me'n recordo, vam trucar a la casa Ferrero.
Sí.
No?
Per...
Que al final resulta que no s'havien extinguit els bombons, no?
Encara feien.
Sí.
Això van dir, això van dir.
Tot i que després vaig descobrir que els bombons tenen...
Va per temporades, també.
Que a l'estiu no...
No, no hi ha bombons.
No, no hi ha bombons.
O no hi ha bombons, o almenys Ferrero no en fa.
No, no, no.
No crec que ens depèn de la política.
La majoria de les cases no en fa, eh?
Sí.
Vaig fer un estudi i no.
Home, és una manera de garantir la qualitat.
Bueno, però no parlem de bombons avui.
Bueno, sí, és veritat.
Vam parlar també, vam trucar a Nenuco, em sembla.
Vam trucar a Nenuco pel tema de la irritació de la pell i tot això.
Sí, que van haver de retirar un gel de bany o així.
Ens van atendre molt bé tots, eh?
Sí.
I com que va tindre éxit i la gent ho trefes-ho, fes-ho,
doncs ho farem.
Ai, sí, un munt de trucades dient-nos.
Feu, feu més.
Així que de setmana haurem de trucar amb un número d'atenció al consumidor.
Que això té una cosa que està molt bé.
Que la trucada sempre és gratuïta.
Mira.
O sigui que zero despeses.
No va haver...
Oh, me sortiràs baratillo, eh?
A part dels honoraris meus, zero despeses.
Me sortiràs barat.
El cafè ja no em fas, no?
No.
No, no, no.
Mira, doncs baratet.
El metge, clar, jo tinc una edat, el metge em va dir, fora cafè.
Que per cert el metge em va dir que tenia la bilirruina alta.
Que no em va fer gràcia.
No sé si és bo dolent.
Diu, tens la bilirruina alta, eh?
Parlant.
I pel cafè no, pel cafè no té res a veure.
I ja està.
No li vas fer cap més pregunta.
I ara vas pel món dient-ho.
Amb la bilirruina alta.
Veus?
Que fort.
I quan has anat tu al metge, ets ja bé?
Doncs fa poquet.
Sí?
I estàs bé, no?
És que quan fa 30 anys ha d'anar a passar.
La primera ITU és la d'anar a passar.
Sí, sí.
I estàs bé, no?
Tranquilitzem els teves fans.
Sí, sí.
I a Javi Júlio per dies.
Molt bé.
Doncs mira, Javi.
Bueno, per anys, espero.
Jo també.
Doncs Javi, mira.
Nosaltres anirem fent llistes, si et sembla, de tots els telèfons on podem trucar.
Sí.
Perquè són telèfons, de fet, que són molt fàcils de localitzar.
Però, però, si hi ha algun oient que té especial interès en que truquem en algun lloc especial,
amb un telèfon d'atenció al consumidor concret,
de dir, doncs mira, jo aquestes galetes no les suporto i vull saber per què passa això.
O si algú...
Truqueu, que ens ho digui.
Sí.
Si cap oient, doncs, s'intoxica.
Sí.
Clar.
Perquè, a veure, també això es fa una miqueta perquè la gent deixi de fer allò,
el remés de l'àrea que es deia abans, no?
No recordo.
A mi, moltes vegades, quan estudiava, o a col·le, vull dir,
perquè, clar, si em passa allò a l'universitat i això no em pot passar, no?
Però, moltes vegades, no sé si et va passar a tu, allò estàs amb el boli, pam, i et pet el boli,
i te comences a empassar tinta.
No et va passar mai?
Ah, no.
I no ho he vist mai?
Sí, sí que ho he vist, sí, sí.
Llavors, venia un i et dius, amb això t'has de veure un llitre de llet.
I vinga, llet, llet, llet, saps?
Doncs aquestes coses ja no passaran.
Clar, tu imagina que truquem al consumidor, no, faci un llitre de llet.
Però, llavors, què va a la casa Vic?
Ai, mira, podríem trucar a la casa Vic.
Escolta'm, si me'n passo un llitre de tinta al boli Vic,
clar, Vic granja, Vic cristal, no?
Clar, depèn de quin sigui, canvia.
Clar, o si no, podem trucar algun dia amb aquells detergents
que fins i tot ja tenen número d'atenció al consumidor,
que et diu, llame, i li diremos cómo sacar las manches difíciles.
I aquests m'explicarien com funciona una rentadora?
Mira, seria un detall per per seva, no?
Doncs estaria bé.
Perquè l'altre dia em va passar que va obrir el calaix aquell detergent.
Sí.
Saps on se fica.
I no ho posa ben bé on...
O sigui...
I que hi ha tres caixonets.
O quatre o cinc segons, no?
O tant?
O sigui que tens una lavadora sofisticada.
I un d'ell de llança, això saps?
I diuen, bueno, jo ho vaig omplir tot i...
Clar, i que ho estigui tot vulgui.
I van anar fent.
Després m'ho van explicar un trucí molt bo,
per si de cas, mai et passa, no sé si et passarà,
que si allò que tires massa detergent i et fa massa escuma,
allà el tambor que es diria pròpiament de la rentadora,
llavors si et passa això i llavors després de centrifugar
que ara tens molta escuma, el que has de fer és tirar suavitzant.
Ah, sí?
I centrifugar, fixa-t'hi, eh?
I pots tirar el suavitzant allà directament mentre centrifuga?
Sí.
No, bueno, atures, pares la rentadora i tornes a ficar.
Clar, si no et surt tota la roba disparada...
Sí, sí.
Clar, si no et pots trobar un pantaló a la cara.
Clar.
I els botons de fer-ho fan mal, és tu, vis-ho.
Oi que penyat, no?
Veus?
Encara em faré jo del telèfon del consumidor.
Te faràs tu del telèfon del consumidor?
Sí.
Que em truquin a mi.
Què em passa això?
Em passa això.
Molt bé.
El Javi, que té històries, vaja, per parar un carro.
I la de coses que et deuen haver passat aquest estiu i recentment fins i tot, no?
Bones, bones.
Sí, sempre, a més tens la, em perdó, la flor al cul.
És una expressió una mica barroera però que de fet es fa servir molt plàstica.
Però m'agrada que em feis aquesta reflexió.
Perquè a partir d'ara, això que has dit que lleig, ja t'ho dic jo també.
Però es diu.
També es pot dir que tens una estrella.
Que has nascut amb estrella, allò que diu.
Tens una estrella, has nascut amb estrella.
i ara, amb més raó que mai, perquè l'altre dia em va tocar un sorteig.
Te va tocar un sorteig?
Sí, vaig sortir guanyador d'un sorteig.
De què? D'allò d'envia 5 boletos, 5 códigos de barras i tot allò?
No, de fet estava fent unes fotos d'una presentació d'un cotxe.
Estaves treballant allà fent fotos amb un cotxe nou.
Sí.
I llavors vaig omplir una bulleta, doncs jo també, no?
I em va tocar. Estava fent la foto i surt el meu nom millor.
Ai, però que fort, això és fantàstic, no?
Sí, sí.
Això és com la típica hostesa pobreta de fira que està allà tota la setmana fent hostesa
i diu, va, a participar-hi als concursos de la fira i ell li toca.
I tampoc, doncs sí.
Escolta, i què va passar?
Tu estaves allà amb la càmera preparat per fer la foto del guanyador, perquè clar...
Clar, imagina, el vaig tindre que pujar, tu aguanta la càmera, no sé què,
agafo el xec aquell tan guai que fan com l'alum dels tres.
Sí.
Allò és supergegant, gran, doncs això.
I et van fer la foto a tu?
Clar, clar, clar.
I va sortir el diari a la mamà?
No, no, no.
Ai, que fort.
I no van invalidar el concurs ni res, clar, no?
Perquè era legal.
No, no era legal.
Sí, sí, sí.
I què et va tocar?
Ah, pues això, posar-li el nom a una estrella.
Per això dic que ara ja tinc...
Reprenent la conversa davant, posar-li el nom a una estrella.
A veure, m'estàs dient que van fer un concurs...
Que Javi i Fuli tindran una estrella al cel.
Però van fer un concurs i llavors el premi era poder-li posar el nom a una estrella.
Sí.
Però això és una presa de bel.
No, que estem...
Bueno, i a més a més, quatre dies a Alemanya.
Ah, bueno, cuéntalo todo, vale.
Però a mi em feia l'olor de l'estrella.
Ai, que bonic.
Però li pots posar el nom que vulguis o li has de posar a Javi?
Bueno, li puc posar el nom que vulgui i Javi seria una opció, sí.
Núria, t'agrada?
És glamorós, eh?
Una estrella de la Via Lacta.
L'estrella Núria al costat de la constel·lació de...
Del carro de...
De l'Ossa Mayor.
De l'Ossa Mayor.
Escolta, Javi, no, però en sèrio, tu has pensat quin nom li posaràs?
No, encara no, encara no.
No ho he pensat.
Això, fixa't, això és veritat, eh?
Però això és una fardada.
Tu saps el que triomfaré jo amb això?
A fora és que ara mateix hi ha oients que van estar dient, això s'ho inventen.
No, no, senyors, això és veritat, eh?
Paraula.
El Javi se n'anirà a Alemanya.
Quan marxes, que ho saps, ja?
Sí, al desembre.
Fa molt de fred.
Bueno...
Ja ho té, això, a desembre, no?
Sí, però és que a tot arreu, sí.
Al desembre, això vol dir que estarem algun dia sense programa o...?
No, perquè són quatre diets, no?
No, no, quatre diets.
Cap de setmana.
És que si no hi vaig cap de setmana no hi vaig.
He d'anar a fer un dimecres a Alemanya, jo.
Clar.
No hi ha res, està tot tancat.
Sí.
Dimecres, no hi ha res per fer.
Doncs, al desembre marxaràs a Alemanya i quin pla tens de posar-li nom a l'estrella?
T'han donat un marge de temps?
No, no, és que allà mateix es fa un acte i llavors el posarem.
Tinc dos o tres mesos a pensar.
Ah, quan estiguis allà!
Sí.
Que bonic!
I penses en un nom de persona, de cosa, un nom alegòric...
No has pensat en res.
No he pensat en res.
No he pensat en res.
Vols que la gent et doni idees?
Bé, vale.
Que vagin trucant.
Mira, jo penjo el telèfon.
No he vist el primer dia, potser no esteu gaire escalfats.
Jo penjo el telèfon 977 24 47 67.
El Javi li ha de posar nom amb una estrella.
Si teniu alguna idea, alguna aportació per fer, digueu-nos l'última.
Ara ell tria, però vaja, totes les idees seran ben rebudes.
24 47 67.
Que fort, no?
Que fort.
Però, a més, això és una bona cosa per lligar, Javi.
Jo crec que ho hauries d'aprofitar.
Perquè tu vas amb una xica i li dius, hola, com te dius i tal.
No li entres.
Diu que avui brilles més.
Molt bé.
Diu, per què?
Perquè estic al teu costat.
I jo tinc una estrella.
Vaja, que ja ho has fet, això.
I funciona, eh?
Funciona.
Sí.
No, no, bueno.
No, però la veritat és que li pots dir, nena, si et portes bé,
et posaré el teu nom amb una estrella.
Una mica...
Bueno, què s'entén per portar-se bé?
No ho sé.
Això ja ho fixes tu.
I ja depèn del valor que li doni ella al seu nom, no?
No, però és una cosa supercuriosa.
Investigaré més el tema dalt.
Perquè segurament també tinguin algun telèfon per trucar.
A què?
Les estrelles?
No, suposo que l'empresa que s'encarregui d'això.
Però també és una mica...
A mi em sona a Tierra de Nadia.
Em sona una miqueta a vall a morro que tenen.
O sigui, qui té el dret legítim de posar-li un nom amb una estrella?
Les estrelles, a veure, no tenen amo.
Qui té el dret de dir?
A mi el que em preocupa més és que jo li puc posar el nom amb una estrella
que potser ja no existeix.
Què vols dir?
Clar, perquè el tema de la llum, saps que viatja...
Clar, que nosaltres la veiem, però quan que ens arribem...
Però fa igual, ja va petar fa...
Ves a saber quan.
I després troba-la, però, perquè tu et diran, és aquesta estrella, com la reconeixen?
Ah, no, sí, perquè em donen un mapa estel·lari i dius, és aquesta.
Això sí, també ho vaig estudiar jo.
I després tu aniràs, per exemple, a la Mossara, miraràs el cel i la trobaràs.
Amb el plànula ja.
Que clar, potser cau damunt mateix d'Alemanya, que és on te'n vas a posar-li un nom,
però després véns aquí i ja no la veus més.
Com que hi ha poques...
No, m'imagino que...
Home, no sé si...
En el contracte no crec que posis aquesta, i a més a més brillaràs.
Sempre la podràs veure, sempre que vulguis.
Clar.
Bueno.
Però tu la pots triar?
Tampoc se sap, jo.
Home, jo si la trio, jo trio la...
L'Ossa Mayor.
L'Ossa Mayor o la Polar.
L'Estrella Polar, que és la que més gran, no?
Ja té nom, però es diu Polar.
Però...
Posarem Forro.
No sé.
Forro.
Quina malalt passada.
Forro Polar.
Sí, sí.
Javi, a part de coses que t'hagin passat a tu, han passat més coses al món, no?
Sí.
Últimament.
Però no parlarem de coses.
O sigui, no parlarem de guerres.
No?
No.
Perquè...
Vale.
Bueno, parlarem de coses tristes, sí, però...
A mi em preocupa molt el tema del temps, del canvi aquest medi ambiental que hi ha.
Saps, per exemple, a Florida?
Sí.
Que cinc huracans porten ja, eh?
Sí, no paren, eh?
No paren.
O i l'altre dia, bé, l'altre dia, ja fa un parell de setmanes o així,
que van haver de desallotjar tot a Nova Orleans.
Nova Orleans, que és una ciutat, allò, potentilla, eh?
Uff.
I tothom, vinga, carretera allà, els que van poder,
perquè, clar, molta gent que no es podia moure.
Jo vaig sentir que hi havia el Naim Thomas.
Saps qui és, Naim Thomas?
Sí, aquell d'Operació Triunfo de Gentuda.
Això és veritat, que porta cinc dies tancat a casa.
A on? A Florida?
A Florida.
Quina mala sort, se'n va fer a les Amèriques i mira.
No pot sortir el menjador.
Sí o no?
Això ho dius de veritat.
Que sí, que sí, que porta cinc dies tancats amb els pares,
que van comprar, van carregar el carro.
Ara t'anava a dir, espero que tinguin el rebost ple almenys.
Sí, sí, sí.
I, bueno, a mi el rebost no em preocupa,
a mi em preocuparia la tolada.
Men resistent, vull dir que...
També.
que si està tancat a casa suposo que és perquè la casa podrà aguantar, no?
Ostres.
Pobret.
Mira que aquí les coses no li van sortir bé.
Va tenir la seva cançó d'èxit, la seva, una.
Aquí la de la Cervesa, no era?
La del...
O Pringles, jo és que em vaig perdre.
Cervesa, cervesa?
Cervesa, jo diré que és cervesa.
Bueno.
Sí, sí.
Això és que no va triomfar gaire.
Si no ens en recordem.
Si no ens en recordem, sí, sí.
Mira, però li he donat prou per anar-se'n a Florida.
Vida al carrer no em fa.
Jo me'n vaig a Estutcar, eh?
No esperem.
Vull dir, tampoc.
I a tot això parlant del temps també.
Una cosa que també he al·lucinat bastant és un agricultor que a Cuba diu ha suportat cinc llams.
Què vols dir, que li han caigut al damunt?
L'han caigut, sí.
Però directament al damunt.
Com l'anunci d'aquella altra cervesa, també.
D'un tio que li caien llams al damunt.
Ah, aquest no l'he vist.
Sí, però ja fa temps, ja fa temps.
L'han caigut al damunt i l'home, què?
Bueno, espero que el Cicer també el pugui aguantar.
A Cuba, això, eh?
A Cuba.
És que el que no aguantin aquella lliure.
És que clar, a Cuba també l'han arrasat, eh?
Els...
Els huracans.
Els huracans, sí, sí.
Però a vent i el Tito Fidel tampoc és un problema.
No, aquell pot amb tot.
I després una altra cosa que també m'agrada és que...
Aquí va entrar una notícia, a la meva època, eh?
Sí.
Perquè així queda bé.
És que no volia tirar hemeroteca, no?
I te'n recordes d'alguns xiclets aquells que van fer?
Sí, aquells senyors que es dedicaven a netejar els carrers.
Sí, posem-ho...
Expliquem-ho.
Era...
Vam treure una notícia d'una mena de màquines...
D'empresa.
Sí, una empresa que tenia màquines que es dedicaven a anar pel carrer netejant els xiclets enganxats.
Doncs això malament, perquè a Irlanda ja ha posat un impost.
O sigui, això ja desapareix?
Sí.
O desapareixerà?
Perquè a Irlanda han establert un impost sobre la gent que vulgui menjar xiclet.
És a dir...
Si tu ja directament entres a Irlanda i et fan pagar per si de cas menjessis xiclet.
Perquè clar, s'han gastat amb una fortuna.
Em sembla que posaven uns 70 milions d'euros a netejar els carrers.
I han vist que més val atacar el problema abans que es produeixi.
Doncs clar, fora xiclets.
Fixa't.
Però a mi si em fessin pagar un impost, jo no acostumo a llançar el xiclet a terra.
Però si em fessin pagar un impost expressament per menjar xiclet,
t'asseguro jo que me l'acabaria de menjar i llançaria a terra.
Perquè aquests diners...
I a més a més et trepitjaries perquè allò saps fer res bé.
Clar, perquè aquests diners realment servissin per això.
O sigui, que tu et compres un paquet de xiclets i ja et pressuposen que ets un guarro que tires el xiclet a terra.
Sí, sí, sí.
No és allò una multa si te'l veuen tirar, no, no.
Ja només comprar-lo, pam, imposta el canto.
Doncs sí, sí, són 70 milions, eh?
Bé, no 70 milions a l'impost, sinó 70 milions.
El que els va costar doncs netejar tots els carrers.
De tota Irlanda.
Vull dir, Irlanda és molt gran.
Bueno, saps?
Tampoc podrien anar.
A Espanya ens gastaríem més, segurament.
Ah, pot ser.
Pot ser.
Sí, perquè a més tenim una mica de...
Som més incívics, diria jo.
Tirem més xiclets que Irlanda, jo diria.
No ho sé.
Amb aquest impost s'intentaran recaudar 7.
Ah, perdó, 3 milions.
Mira, ja no et deixen menjar xiclets al cinema.
Que bueno, a veure, tampoc et diuen gran cosa.
Però en principi, si t'has fixat al cine, almenys aquí a les Gavarres,
no venen xiclets, saps?
En el lloc on venen crispetes i...
Sí.
Tenen caramels i tal, i gominoles, però xiclets no.
Ah.
Vaja, no em voldria equivocar,
perquè fa temps que no ho he demanat,
però fa uns mesos enrere ho vaig demanar i em van dir, no, no, xiclets no en venem.
Per la filosofia que la gent no els enganxi a les butaques.
El que hauríem d'inventar és un sistema per reciclar els xiclets.
Ah, quin fàstic, ja.
No, home, després es podria fer alguna cosa.
Jo no dic que després reciclar per menjar, no.
Ah, no, per tornar a menjar.
Tipo per fer un pneumàtic de bicicleta.
Exacte.
Per exemple, tu saps que les ibisenques, les sandàlies...
Les esbarques.
Les esbarques, també es diu així.
Es fan amb pneumàtics de...
La bona, l'autèntica, es fa amb pneumàtic de cotxe.
Ah, no ho sabia, no ho sabia.
Ai, és que...
soc un tio reciclat.
Ja ho veig.
Coses serioses.
Com els xiclets.
Sí.
Mira, doncs no és mala idea.
Però resulta que ara no es poden fer.
Aquest pneumàtic ha de ser portat de l'Àfrica.
Per què?
Perquè ve sense la malla de ferro dins.
El pneumàtic africà, pel que sigui...
No té la malla de ferro.
No porta la malla de ferro i els d'aquí sí.
Llavors, clar, no ho podem fer.
T'ho imagino.
Clar.
Com s'ha de gastar una miqueta com una clavada que...
Ai, sí.
Mal, mal.
Bueno, ja ho veieu, eh.
Puntem a l'altre, tu, aquí no parem, no parem.
I després, també, parlant de...
Bueno, de pujar coses cares, no?
Un tema preocupant és el whisky.
Sí.
A mi el whisky no m'agrada.
Ja ho dic ara.
Jo sé que només de beguda com blanca.
Tècnicament, parlant, sí, blanca.
Beguda blanca.
Blanca.
Xupitins i tal.
Sí, allò transparent.
Vale.
Alcohol 100%, allò.
Alcohol de farmàcia, eh.
Sí, exacte.
No, perquè si la gent diu no, fa sort no, però era aigua, eh.
Clar, com que a la nit no es veu, però clar.
Per exemple, et veuen un estir i la gent es pensa que és whisky.
Ai, sí.
L'altre és molt mal pressada.
Clar.
Solució, doncs, beguda transparent perquè es pensin que sigui aigua.
Molt bé.
Bueno, total.
Que a Escòcia han fet el whisky més car del món.
A Escòcia, clar.
És el que els toca, no?
Sí, sí.
Una altra cosa no en faran.
Vull dir, al barques no.
Però whisky...
Tot el que vulguis.
I per una ampolla pagaràs 36.000 euros.
36.000 euros per una ampolla de whisky?
Ho has passat a pessetes?
Doncs no, no l'he passat.
Però realment surt de preu de cotxe, pràcticament.
A preu de cotxe?
De cotxe car.
Amb pneumàtics, però.
No, és que saps què passa, que m'has pillat en col·lapse,
però jo estava fent el càlcul de...
Clar, a mi l'ampolla i una ampolla de whisky no me la puc beure,
però un cubata quan sortirà?
Ostres, clar.
Clar.
Home, calculant que amb una ampolla podries fer uns 12,
doncs sortirà a 500 euros per cubata.
Quina borrada, no?
Sí.
Fes més o menys.
Així calcula una grossomoda.
Sí, sí.
Ara que és que és una consciència, també veuràs aquest whisky amb cubata, eh?
Ah, clar, és veritat.
És veritat, que això no s'ha de parejar amb...
Ni amb aigua ni amb gel, eh?
Ni amb aigua ni amb res.
Ni amb aigua ni amb res.
No hi tirem res.
Reintravenosa, te l'has de posar ja.
Sí, sí.
I després, una altra cosa que...
Bueno, venim cap aquí.
Hi ha un...
Aviat hi haurà un més glamurós, totalment.
Tu saps quina és la parella de l'any, no?
Ah...
Espera, glamur, glamur.
Tornem a les teves nits glamuroses?
Sí.
Les nits glamuroses.
Encara t'agrada a tu això, no?
Encara estàs en l'ambient i tal.
La glamur no s'ha de perdre mai.
Sí, sí.
Una parella glamurosa.
Ai.
No ho sé.
Pensava ni ta mare i...
No ta mare, vull dir.
Ta mare, ta mare no canvia, no canvia.
Però la fea o la bona?
La mare o la bona?
No, la fea ara es diu...
Fea perquè fea, la pobra, vull dir.
L'àmbar, es deia aquella dona.
Ámbar, sí.
És com la Madonna que li hem de dir Esther, ara.
És que la gent no s'aclareix.
Sí.
Mira, jo no em dic Javi, em diria Manuel a partir d'ara.
No em llames Javi, llames Manuel.
Venga.
Parella glamurosa, actual.
Sí.
No embarassada.
Ui, difícil, difícil.
No ella, vull dir, no ells.
Ah, no embarassada.
Ah, ja sé per on vas.
Que no estan embarassades.
Ja sé per on vas, digue-ho.
Doncs els tindrem per aquí, per Tarragona.
Què dius?
Sí.
Doña Letizia.
Doña Letizia.
I el príncep.
Sí, això t'ho has tret de la màniga.
Jo?
És un rumor o està confirmat, és un rumor?
Sí.
Diguem-ho així.
No podem revelar les fonts, no?
No.
Bueno, tampoc li feu gaire a casa al Javi si després no passa.
Però si passa, que sapigueu que ell ja ens ho ha dit.
Jo ja ens ho he dit.
I com es pot dir perquè se suposa que vindran?
Jo tinc.
Perquè vaja, les runes aquestes de Tarragona són molt maques,
però no crec que vinguin només a visitar això, no?
No, perquè a més a més tenen casa aquí.
Això la gent no ho sap.
Bueno, sí que ho sap.
Aquí o amb un blanc?
Amb un blanc, amb un blanc.
Tampoc agafa.
A cop d'helicòpter és un moment.
A cop de cotxe no, a cop d'helicòpter és un moment.
Oh mira, de fet fa poc ara que dius això de l'helicòpter,
fa poc van venir els U2.
Ah sí?
Però ells van venir.
Jo em vaig enterar.
I per què no em vas trucar?
No, perquè em vaig enterar l'endemà a la portada de Tarragona.
Ah, clar, com tothom.
Sí, sí.
Doncs mira, podria ser, no?
Que vinguessin.
Bueno, per què han de venir?
Per què han de venir?
Tot i que ell ja va vindre aquí a la nit de l'empresari.
Sí.
Fa crec que tres anys.
Dos.
A tornar a repetir.
Un?
No, no, perquè l'hem passat va vindre del bigoti.
Sí, això ja me'n recordo.
I tot i que va vindre, doncs es repeteix, però clar, va vindre sol.
Ah, vols dir que tornarà a venir a la nit de l'empresari?
Molt bé.
Acompanyadet.
Doncs, bueno.
Que jo tampoc ho entenc, perquè dir que l'empresari i ell no crec que...
Si de casa ell ha fet un bon negoci, no?
Però...
Bueno, doncs ja sabeu que tocarà Fidauà a la plaça d'Alabon.
No?
És el que toca sempre.
Nit de l'empresari a la plaça Toros.
Fidauà, em sembla que era Fidauà o arròs o alguna cosa així popular.
Una rossejata.
Una rossejata a la plaça d'Alabon.
Sí.
I una altra cosa que em m'agrada comentar és que ja s'ha acabat el fòrum.
Molt bé.
Les cercavilles cares.
Ja s'han acabat.
Les cercavilles cares.
Clar, perquè després...
Semlava que no s'havia d'acabar mai, eh?
Semlava que fa dos dies que el vam inaugurar.
Sí, sí, sí.
Tu fixa't.
Jo dic que cercavilles cares, perquè clar, després veus llegants per tot arreu.
A més a més s'acaben d'acabar també les festes de Santa Tecla.
Que, a la veritat, ho han fet quadrat, eh?
Santa Tecla i fòrum.
Aquí hi ha un víncul.
Sí.
Perquè el fet de la Mercè no res a veure, no?
Bueno, també.
Una mica de tanta fe.
Però veus, la gent ha parlat més del fòrum que de la Mercè.
Sí.
De fet, vam fer l'acte de Cluenda.
Em sembla que l'han fet conjuntament.
Era Cluenda de festes de Mercè i Cluenda del fòrum, un dels actes.
Diu, nosaltres acabem aquí, clar, perquè sí.
Saps que hi ha hagut problemes de...
Doncs que la gent diu que les expectatives no s'han complert per la gent.
Bueno, saps?
Que no han rebut els visitants que havien d'arreu i tal.
Ah.
Però dic, bueno, saps què?
Ens curarem en salut?
Diu, nosaltres ho tanquem quan la Mercè, que segur que hi ha gent al carrer enganxarem segur.
Saps?
Clar.
I almenys serà una festa allò ben lluïda.
Que es vegi gent, clar.
Molt maques les fotos que han sortit, no?
Allò amb el...
Sí.
Amb el fòrum darrere, amb els coets, amb...
Tota la ciutat de Barcelona.
Sí, jo he vist panoràmiques des de dalt, no?
Exacte.
On es veu tota l'estructura, la gran capacitat que ho pagava el fòrum.
No hi vas anar, Javi, al fòrum?
No.
No vaig tindre el plaer.
També sí.
No em van convidar.
Mira, sempre s'hi pot anar ara per saber ben bé què faran en aquell espai.
De visita, no?
A veure què passarà.
Sí.
Bueno, ara és el típic.
Intentaré anar a Mèxic d'aquí tres anys.
A Mèxic, que faran el proper.
Sí.
Doncs a veure, ens sentirem a parlar.
Javi, Julio, déu-n'hi totes les coses que ens has explicat avui per ser el primer dia.
I que ens ho explicaré a partir d'ara.
Molt bé, el que sí que hem de posar fil a l'agulla i anar pensant noms, eh?
Ah, sí.
Sí, sí.
Ah, nom, ja, però sí.
Sense nom, ja està.
Javi, Julio, doncs tanquem aquesta secció.
I això així, ens trobem dilluns a les 4 i 20 puntuals.
Molt bé, gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.