...
Em diuen que els divendres es fa bastendre,
jo no sé què haurà menjat l'Andrés.
Andrés, bona tarda.
Bona tarda.
Què has menjat?
Ai...
O què has dinat?
Doncs mira...
De primer plat he menjat una paella.
Home, de primer, d'únic, no?
Eh...
No, no, no.
Perquè d'unió com a tipa, la paella.
Però és que jo sempre menjo una coseta darrere.
Ah, company.
Sí.
Home, ja feia paella i postre, ja, para de comptar, no?
I això que menjo, perquè a mi la paella m'agrada molt.
Mira que la paella és de diumenges, eh?
Bueno, per això t'ho dic, per això m'he quedat una miqueta així perquè...
De totes paraules, no?
Per si no t'ho creies.
Que fa una paella, aquestes dades.
Per si no t'ho creies, saps?
Molt bé, molt bé.
I després, bueno, després he menjat una miqueta d'una carneta molt tendra que fa la meva dona,
però re, poqueta cosa, eh?
Perquè sempre m'agrada menjar dos plats.
Molt bé, eh?
Sempre m'agrada menjar dos plats.
Esclar, tampoc menjo molt del primer, però m'agrada menjar sempre dos plats.
És un bici que tinc.
Perfecte.
I després postres.
Una mica de verdura, per exemple, acompanyat d'una mica de peix.
A vegades, sí, sí.
I després, doncs, he menjat un iogurt.
Veus?
No n'hem saturat el menú sencer avui.
Sí, sí, sí.
Com va, com va.
És que com deien allò de divendres, fa bastant dres, diuen, a mi jo ha coincidit.
I mira, ens diu l'Andrés, doncs sí.
No ha quadrat.
No, no, no, paella.
Avui paella.
Sí, sí, sí, sí.
Andrés, avui no tenim cinema.
No, avui no.
I al cap de setmana em de descançar una miqueta perquè avui és divendres.
Bueno, el diumenge el tenim a l'arbós, però bueno, això ja és una altra cosa.
Vinga, comenta, ens ho comenta, això vinga, ràpid.
Bueno, no, mira, és que si vols que et digui la veritat, ni sé la pel·lícula que haig de fer,
perquè ho tinc tot ordenat en un calaix, allà tinc la programació de tots els puestos, saps?
I no sé ni la pel·lícula que és.
Em sembla, em sembla, espera, espera, espera.
A veure, a veure, a memòria, vinga, vinga.
Em sembla que fem l'abuelo del Fernando Fernández Gómez.
El abuelo.
El abuelo, sí.
D'acord.
Bueno, a veure, tot és previsible dependient del canvi.
Exacte, sí.
Vinga, ho deixa'm aquí.
Però bueno, com que d'aquí a allà som modestos i no hi arriba, no se m'enfadaran perquè no els he dit el títol.
No, també, també.
Doncs vinga, continuarem amb el Fortunio Bonanova.
Sí, seguirem amb el Fortunio Bonanova.
Fins ara hem parlat bastant del cine d'ell i així, que n'hi ha molt per parlar d'ell del cinema.
Però la seva carrera musical i teatral van ser precisament al principi d'una llarga carrera
amb tot l'alt i ample dels teatres als Estats Units i Amèrica del Sur,
que van acabar a principis dels anys 30 amb el seu gran èxit, Dishonored Lady.
Hem de dir que durant els primers anys van ser principalment actuacions musicals
i representacions d'òpera i sarsueles
i també, paral·lelament, feia la seva torner al film dels germans Baños, Don Juan Tenorio.
Així, doncs, que ell anava cantant per una banda i anava presentant la pel·lícula per una altra.
Per exemple, el 5 de maig de 1927 es va presentar la pel·lícula en el Teatro Jebel de Nova York.
Anunciada com gran pel·lícula espanyola i, a més a més, remarcaven Made in Spain.
Que tinguéssim claríssim, no?
Exacte, que no era una pel·lícula feta estil a Espanya, sinó que, a més a més, era espanyola de veritat.
Aquesta presentació ja s'havia fet amb altres locals de la ciutat, com, per exemple, amb el Meca Temple
i després amb altres com el Teatro a l'Ambra, bé, en fi, en diversos.
Amb aquest últim teatre, amb el Teatro a l'Ambra, Fortunio feia personalment la seva presentació
i cantava un petit repertori musical a petició del públic.
Es veu que aquesta home, però, esclar, tenia una veu.
Jo no he pogut aconseguir mai cap gravació d'ell, no sé si tenia gravacions, si en tenia poques,
moltes, això no he pogut saber, però amb els anys que porto mirant discos antics i coses d'aquestes,
mai he pogut trobar res.
Home, si et sembla, Andrés, fem una crida, i si algú de casualitat d'aquelles coses de la vida
té algun disc d'aquells de pedra, de Fortunio Veranova, que ens ho deixin.
Sí, ja sabem que aquí hi ha una persona que li agradaria tindre-ho per saber com cantava.
Molt bé.
I això que en tinc de pedra, d'aquells antics, antics, per això, per això.
Bé, precisament en una d'aquestes funcions es presentava com les últimes que es feien a Nova York,
i comentaven així, grandiosa pel·lícula espanyola que el lunes sale en triomfal gira
por todos los Estados Unidos. Última vez de proyección.
Bé, seguim. Van ser moltíssimes les notícies d'actuacions en teatres de diferents estats,
com l'American Teatre d'Indiana, el Grim Teatre de Gary, a Indiana també,
el Philharmonic Auditorium de Los Ángeles, el Gatgin Teatre de West Tampa,
en Florida, i d'aquí va saltar fins a Mèxic, i allà va actuar a la capital,
amb el Teatre México. I allà el qualificaven com el príncipe de la opereta.
Amb les seves representacions, amb la Montería de México, actuava acompanyat
per la triple mexicana Luz Segovia i l'actor còmic Romualdo Tirado,
que eren dos grans actors d'aquella època que, bé, eren la fama tremenda.
I actual, que ha estat a Fortuny o Bona Nova, per ells els representava,
bé, un cop de gràcia tremendo.
Llavors, tenim un punt de part que mereix el seu primer film amb els Estats Units,
que es va dir Amor de Sònia.
Aquesta pel·lícula va ser dirigida en 1927 per Albert Parker
i protagonitzada ni més ni menys que per Gloria Swanson.
O sigui, un Fortuny o Bona Nova que començava ja amb bon peu
amb aquesta gran actriu que va ser Gloria Swanson.
Sobre aquest film, Bona Nova explicava l'anècdota
que l'UE, actuant a Nova York, el van cridar perquè treballés amb la pel·lícula
i, a més, van contractar amb uns altres dos cantants,
que eren Andrés de Sigurola i John Bowles.
Quan el film, és curiós, era mut.
Llavors, allà comenta, a la crònica aquesta que he pescat,
diu, la xica era Gloria Swanson, que, por cierto, canta muy bien.
Los cuatro interpretábamos papeles líricos
y nos desganyitábamos de veras ante las cámaras
sin que ni siquiera se hubiera inventado el micrófono.
La pel·lícula s'havia rodada a Nueva York,
pero pronto nos fuimos todos a Hollywood.
O sigui que ja és curiós que cantaven amb Cine Mut,
ja cantaven de debò, simplement per les ganes
que tenien de seguir fent.
El que és curiós, llàstima, Andrés,
que aquelles gravacions que mai van sortir
s'apoguessin haver guardat, no?
Mira, ja hi ha coses d'aquestes que després han sortit.
I aquí tinc un altre programa del Gym Teatre, de Broadway,
dos únicos días desde las 11 de la mañana, AM.
Dimecres, dia 31, i dijous, 1.
Bueno, aquí està en castellà, no?
Cristóbal Colón, la única producción que en España
ha costado tres millones de pesetas,
estando autorizada por su majestad el rei Alfonso XIII,
y es un verdadero documento artístico e histórico
donde desfilan en esta película 5.000 artistas,
indios, caballos, guerrero,
la corte de los reyes católicos,
el alcázar de las perlas,
Sevilla, Granada, Cádiz,
las carabelas del descubrimiento.
Gira triunfal por los Estados Unidos
a cargo del célebre artista cinematográfico español
Fortunio Bonanova.
Para colmo de espectáculo,
completarà el programa
la sensacional película de Toros,
Rodolfo Gaona, ídolo mexicano,
y Sánchez Mejías, matador español,
en la película Duelo a muerte.
O sigui que allò que et vaig dir
als germans baños,
que en aquesta película de Cristóbal Colón,
si ells haguessin tingut aquests productors i director,
ho haguessin tingut una miqueta d'ajut,
com ara avui dia s'ho fareix,
ja se suposa que haguessin sigut a Barcelona
el mini Hollywood espanyol.
Perquè imagina't ja aquí
quina quantitat d'inversió hi havia.
I en aquells anys,
3 milions de pessetes...
Eren 3 milions, eh?
Eren diners.
Eren diners.
Andrés, no ens queda més temps.
Hem de dir que hem estat
durant aquesta setmana
repassant una mica els cartells
dels llocs on vam poder veure obres
fetes...
A veure, no feia...
Protagonitzades, m'he dit la sèrie de la paraula.
I on ell cantava.
I on ell cantava el senyor Fortunio Bonanova.
Exacte.
Mira, ja vas aprenent el nom.
Has vist, eh?
Ara d'aquí res.
És una antiga conova que va tindre tant de moviment
no sigui gens conegut a Espanya.
Però és el que li va passar també una mica
a casa seva,
que ho vam comentar en un dels altres capítols, no?
Sí, sí, sí.
Que a casa seva,
quan d'alguna manera no era gairebé ni conegut.
Sí, no, no, no.
O sigui, allà a Mallorca...
A tot arreu.
Res.
D'alguna manera es parlava d'ell
o es comentava en les seves pel·lícules, però...
seguirem parlant de moltes coses importants
i dius,
ai, aquí surt el Fortunio Bonanova.
Ai, però això ja l'he vist, aquesta pel·lícula.
Clar, i no t'hi fixes, no t'hi fixes.
Bueno, tenim el temps a sobre
i seguirem posant una miqueta de música
d'aquella dels anys 20,
adaptada a forma de jazz.
Andrés, bon cap de setmana, eh?
Fins dilluns, si Déu vol.
Ara sí que volem dir fins dilluns,
perquè aquesta setmana era festa.
Exacte.
Llàstima, eh?
Que podia continuar la història.
No demanis tant, doncs.
Per demanar, crec que hi havia 3.
Adéu-siau, fins dilluns.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Bona nit.
Bona nit.